Pla d'estudis Màster Oficial - Filosofies de la Cura
Guies docents dels mòduls
*Aquests són els continguts de les assignatures del pla d'estudis del MU Filosofies de la Cura, en breu es publicaran en aquest mateix espai les guies docents.
Fonaments Històrics i Filosòfics de l'Ètica de la Cura I. La Perspectiva Occidental (45065)
Aquesta assignatura ofereix un recorregut històric pels fonaments filosòfics de la noció de cura des de la perspectiva del pensament occidental, introdueix la dimensió pràctica de l'ètica de la cura contemporània i identifica els espais professionals principals d'aplicació de l'ètica de la cura:
- Etapes de desenvolupament del concepte de cura.
- Conceptes bàsics de l’ètica de la cura.
- La filosofia com a forma de vida.
- Espais professionals de cura.
Fonaments Històrics i Filosòfics de l'Ètica de la Cura II. La Perspectiva Oriental (45066)
Aquesta assignatura explora la construcció del subjecte segons la filosofia oriental clàssica de l'Índia, la Xina i el Japó, i les implicacions que té per dur a terme una reconstrucció intercultural de la nostra concepció de la cura.
- Conceptes bàsics de la filosofia oriental
- La concepció del subjecte en el pensament hindú
- La concepció del subjecte al taoisme
- La concepció del subjecte al budisme
- Repensar la cura des del pensament oriental
Cura i Gènere (45067)
En aquesta assignatura s'estudia el concepte de cura a la tradició feminista i dels estudis de dones, gènere i queer des d'una perspectiva interseccional i en al·lusió a casos concrets del món i de la vida contemporanis que remetin a experiències individuals i col·lectives actuals:
- Arrels feministes de l'ètica de la cura.
- Història d'una orientació feminista/femenina de l'ètica
- Relacions de poder al voltant de la cura: vulnerabilitat i interdependència.
- La regulació i la distribució de les cures
- La interacció entre cura i gènere
Cura, Justícia i Biopolítica (45068)
El primer objectiu d’aquesta assignatura és introduir a l’alumnat als conceptes clau de la biopolítica i ètica intergeneracional. La bioètica és la manera com el poder polític pot afectar la vida i la salut d'individus i poblacions, mentre que l'ètica intergeneracional estudia els principis morals i les preses de decisions quan pensem en els impactes socials, econòmics i ambientals que van més enllà de la generació present i poden afectar generacions futures.
El segon objectiu és discutir com el desenvolupament d'una ètica de la cura a la política i la societat poden il·luminar una distribució justa de recursos i capacitats.
- Conceptes clau de la biopolítica aplicats a la cura.
- Conceptes i problemes associats a una ètica intergeneracional.
- Teories ètico-polítiques contemporànies i justícia intergeneracional.
- La biopolítica i la cura.
- Exercici pràctic: el cas de la justícia climàtica i la cura de la vida.
Cura, Comunitat i Democràcia (45069)
En aquesta assignatura s'estudia el concepte de cura en el context de la filosofia política, amb una atenció especial a l'esfera de les teories de la ciutadania, les virtuts públiques, les emocions i la retòrica polítiques de la cura.
- La cura de la res publica
- La democràcia de la cura
- Virtuts cíviques, benestar humà i cura
- Les emocions en política
- La retòrica política de la cura
Cura i Natura (45070)
L'assignatura ofereix una visió panoràmica de com la filosofia contemporània aborda les diferents dimensions de la crisi ecològica (escalfament global, pèrdua de biodiversitat, crisi energètica, etc.). S'examinen diferents teories d'ètica ecològica, parant atenció tant a les articulacions teòriques com a les propostes pràctiques. Es tracta especialment l'ecofeminisme, cosa que permet connectar aquesta assignatura amb l'assignatura de Cura i Gènere. També s'hi estudia la complementarietat entre ètica ecològica i ètica animal. I així mateix, s'analitzen les relacions entre ètica ecològica i estètica de la natura.
- Anàlisi filosòfica de la crisi ecològica
- Ecofeminisme com a ètica de la natura
- Ètica animal i ètica ecològica
- Ètica ecològica i estètica de la natura
Cura, Salut i Bioètica (45071)
S’estudia el concepte de cura des de la perspectiva de la salut i la bioètica, és a dir, els aspectes ètics de les ciències de la vida. S'emfatitza la relació entre la cura i el dret a la salut des d'un punt de vista normatiu i des de les diferents professions i pràctiques que tenen a cura com a part essencial de la seva tasca:
- Cura i concepcions de la salut i del benestar.
- La cura a la bioètica.
- La cura i el dret a la salut.
- La cura a les professions relacionades amb la salut.
Estètica de la Cura (45072)
Al costat de l'Ètica de la Cura es pot parlar d'una Estètica de la Cura que defensa la tesi que les arts no són només formes de coneixement de la realitat, sinó que són un instrument per actuar sobre la realitat. L'assignatura compta amb dues parts diferenciades però complementàries:
A la primera part s'estudien, d'una banda, les múltiples formes de representació de la problemàtica de la cura en els medis artístics variats. D'altra banda, s'estudien les formes d'agència sobre els problemes de cura que desenvolupen les pràctiques artístiques performatives.
A la segona part, s'estudia l'èthos de la cura des d'una perspectiva teòric-pràctic prenent com a referència casos concrets clàssics i contemporanis que remetin a experiències individuals i col·lectives actuals.
- L'éthos de la cura.
- Orientacions criticopropositives contemporànies multidisciplinàries.
- L'éthos del poder en la seva orientació pràctica.
Treball Final de Màster (TFM) (45073)
El TFM consisteix en la redacció d'un treball de recerca original i inèdit, on s'abordi i analitzi un problema filosòfic contemporani relacionat amb el concepte de cura. Es tindrà en compte el protocol TFM de la Facultat.
L'estudiant haurà de descriure aquest problema i el marc teòric o els marcs teòrics dins dels quals es presenta, mostrant un coneixement rigorós del tema i una actitud crítica. Haurà de demostrar la seva capacitat per definir amb claredat conceptes filosòfics, sintetitzar discussions i emprar arguments. Es valorarà que a la feina s'entri en discussió amb les propostes teòriques més significatives al respecte.