Homenatge a la professora María de Carmen Gete-Alonso y Calera

05/05/2022

María del Carmen Gete-Alonso y Calera és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (1971) i Doctora en Dret per la mateixa universitat (1975), en ambdós casos amb Premi Extraordinari. Va ser la dona catedràtica en dret civil més jove d’Espanya, amb només 30 anys. 

Compta amb una llarga i reconeguda trajectòria en l’àmbit de la investigació i la docència. És membre de la Comissió de Codificació Civil de Catalunya des de l’any 2011 i membre del Ple de la Comissió de Codificació de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya. També ha estat presidenta de la Junta Arbitral de Consum de Sabadell, entre altres càrrecs.

La Comissió Nacional Avaluadora de la Investigació li ha reconegut 6 trams d’investigació. Ha dirigit 17 tesis doctorals i forma part de diversos grups de recerca: grup d’estudi sobre dones i dret; grup sobre dret de la persona i familiar de la UAB;  grup ACTUALIZA per la reforma i l’actualització del Dret Privat; i Movimiento Carmona para la feminización del derecho privado; entre altres. 

Ha publicat nombroses monografies i manuals de Dret civil, i molts articles en revistes jurídiques de prestigi, i forma part del Consell de Redacció d’algunes d’elles. L’any 2020 va rebre el Premi Puig Salellas 2020.

Amb motiu d’aquest homenatge, la professora Gete-Alonso va concedir una entrevista a la Facultat en la qual repassava els seus anys de formació a la universitat, els primers dies com a docent, les seves motivacions personals i la seva tasca actual en organismes com la Comissió de Codificació Civil de Catalunya. A continuació la podeu llegir sencera:

 

Entrevista 

"El repte principal que té el dret és acomodar-se a la realitat social"

1. Quin és el balanç que en fa de tots aquests anys al capdavant de projectes d’investigació i de la docència?

És un balanç francament positiu. La investigació i la docència són dos àmbits diferents, però que estan connectats; l’un habita amb l’altre. El resultat de tots aquests anys dedicats a aquests dos camps és molt satisfactori.

2. D’on li ve la motivació per investigar i ensenyar?

Quan vaig acabar la carrera el que jo realment volia era seguir estudiant. Pensava que havia de saber més coses, i que em faltava molt per aprendre. Necessitava investigar, i el millor lloc per fer-ho era la universitat. No pensava directament en la docència, però és clar, la universitat comporta la docència, i vaig començar a compaginar les dues coses, ja que estan interrelacionades. Recordo quan em va tocar impartir la meva primera classe vaig pensar: a veure com et desenvoluparàs, si serveixes i si t’agradarà realment això! I finalment l’experiència va ser bona, i vaig comprovar que m’agradava el contacte amb els alumnes i les alumnes, i que la transmissió de coneixements era satisfactòria.

També és cert que les persones de la generació a la qual pertanyo, quan estudiàvem no havíem rebut una docència, diguem, bona, per les circumstàncies del país; som la generació que va entrar a la universitat l’any següent a la Caputxinada, i ens vam acostumar a tenir contínuament els grisos a la facultat. A vegades no podíem fer classe perquè les aules estaven tancades per ordre governativa. I pocs professors podien explicar les condicions, s’atenien a vells models. Per això, quan em va tocar vaig proposar fer una docència millor que la que jo havia rebut.

3. Diu que quan va acabar la llicenciatura volia saber més coses. La titulació no estava ben impartida?

Com que va ser una època tan accidentada, en algunes matèries no acabàvem mai de veure tot el programa, i mira que la llicenciatura eren cinc anys, i pel que fa als continguts eren molt amples i complets. Volia saber moltes més coses i relacionar conceptes, però a vegades no era possible perquè se’ns exigia aprendre de manera memorística. Crec que avui en dia el Grau en Dret ha millorat, i hi ha noves matèries i una preocupació pels nous drets, malgrat que algunes de les assignatures són força generals i algunes haurien de repensar-se.

4. Quin consell li donaria a un estudiant que vol seguir el seu camí?

L’estudiant ha de saber que ha d’estudiar (riu). El Grau en Dret es pot superar perfectament, però s’ha de treballar. El meu principal consell és que s’ha de llegir molt, sobretot manuals i les lleis, i tenir curiositat per aprendre. El dret privat, el que recull les relacions entre les persones, és molt de sentit comú. Les normes de dret privat ordenen el que està en la societat, els interessos i necessitats de les persones. D’aquí que a vegades, per saber el que està recollit a la llei n’hi ha a prou amb aplicar el sentit comú. Tot i això, no excusa que s’ha d’aprendre molt bé la matèria i la terminologia jurídica, i saber-la utilitzar acuradament, i també els conceptes.

 

5. Actualment, vostè és membre de la Comissió de Codificació Civil de Catalunya. Quina tasca hi desenvolupa?

Des de sempre, és a dir, des que es va recuperar la competència per legislar, he treballat per al Departament de Justícia de la Generalitat, assessorant per l’elaboració de les lleis civils catalanes. Des de l’any 2000, com a membre de l’Observatori de Dret civil català i en la Comissió de Codificació civil, estic presidint la secció de persona i família. La Comissió de codificació s’encarrega d’elaborar els treballs prelegislatius en matèria de dret civil, d’acord amb les línies que ens assenyala el Departament de Justícia i les necessitats de regulació, tant en el sentit de creació com de modificació, dels interessos i relacions privades, que diguem, genèricament, és la matèria del dret civil. Les Seccions també assenyalem quines i com s’haurien de regular les matèries civils. 

En aquest moment estem reordenant el llibre II del Codi Civil de Catalunya, en concret per adequar-lo a la Convenció de les Nacions Unides del 2006, dels drets de les persones amb discapacitat, que ha suposat un canvi molt important en la configuració jurídica de la capacitat de les persones. Aquesta, partint de la dignitat i dels drets de la persona, determina que la llibertat, autonomia i preferència de la persona són les que han de regir qualsevol regulació referent a l’exercici dels drets. Això suposa una revolució per a tothom, perquè no es pot incapacitar a ningú, sigui quina sigui la discapacitat o deficiència que tingui. La societat i la norma, el que han de fer és proporcionar-li a la persona els mitjans i suports que calgui perquè pugui exercir els seus drets i personalitat en igualtat de condicions i oportunitat que la resta de persones. En algun moment de la nostra vida necessitarem suports.

 

6. També forma part de diversos grups de recerca, entre ells Dones i Dret o el Movimiento Carmona para la feminización del derecho privado. A més, va ser la catedràtica en dret civil més jove d’Espanya amb només 30 anys. Creu que cada vegada hi ha més dones en el món del dret o encara és massa masculí?

Crec que en aquest moment som un nombre considerable de dones, però això no suposa que hàgim assolit la plena igualtat, la igualtat formal, és a dir, la que està en els principis i en les lleis, és visible, però la igualtat material encara és molt curta i feble. Un àmbit de la professió jurídica en el qual avui en dia hi ha moltes dones és a la judicatura, també l’advocacia i la Universitat. Per tant, hi ha un important nombre de dones que treballen en el sector del dret. Una altra qüestió és la presència en els càrrecs de direcció, en general en categories superiors en què tinguin possibilitat de decidir i influir; en aquestes la presència de la dona és molt reduïda, el conegut sostre de vidre. Quantes dones hi ha en els Tribunals Superiors, quantes, proporcionalment, arriben a ser deganes dels Col·legits professionals; advocacia, notariat, registres? Aquí hi ha molta feina per fer encara.

7. Tant queda per fer?

El món jurídic, el Dret per si mateix és molt masculí. És una realitat i veritat històrica que, per raons prou conegudes, com la resta de les Ciències Socials no solament s’ha elaborat i estudiat per homes sinó a més, és un àmbit en el qual s’ha exclòs a la dona a qui no es considerava capaç ni apta, i se li imposava conductes i maneres de vida. La configuració de les regles jurídiques que avui coneixem parteix dels postulats de la codificació de finals del segle XIX. Aquests parteixen del model de persona d'un home jove com a subjecte, d’entre 20 i 50 anys, blanc, heterosexual, sense cap discapacitat, de formació judeocristiana i amb poder adquisitiu solvent. Aquest és l'estereotip del subjecte del dret, l’home burgès que, a més, és el cap de família. Naturalment, el dret com a forma d’ordenar les relacions humanes a través de normes que ens donem a nosaltres, és clar que té en compte la dona, però no sempre quins són els seus interessos, necessitats, perquè no n’hi ha prou amb la igualtat formal, que és un model abstracte; cal fer efectiva la igualtat material i fer visible la dona, i també a les altres persones diverses. El llenguatge i la terminologia jurídica, il·lustra molt bé l’androcentrisme del dret, malgrat que també està començant a canviar, encara ens trobem molt a l'inici. 

8. Com a experta en dret civil, quins són els reptes de futur que hi ha en aquest camp?

Molts! El dret civil comprèn 8 matèries (dret de persona, obligacions, contractes, drets reals, dret registral, dret de família, successions, conceptes generals). Una d’elles és el dret de la persona. En aquest, el repte és l’assumpció, sense fissures, del dret de qualsevol persona a la pròpia identitat i al desenvolupament de la seva personalitat en plena llibertat i autonomia, i de què aquesta llibertat només pot ser limitada quan entra en un conflicte greu amb els drets d’una altra persona. Això, com deia abans quan parlava de la discapacitat, comporta una revisió total de les regles que regulen l’exercici dels drets de les persones. La Comissió de Nova York del 2006 estableix que tota persona té capacitat a desenvolupar la seva identitat i a exercir els seus drets. Fins ara, actuàvem de manera paternalista, és a dir, dèiem: enfront a la limitació de la persona cal protegir-la, protecció, mal entesa, que passava per un procediment d’incapacitació i el nomenament d’una institució, la tutela que comportava prescindir per complet de la voluntat de la persona afectada; una persona que, d’alguna manera, s’extreia de la societat.  Canviar aquesta manera de fer és encara un gran repte. No hi ha ningú incapaç, tothom té dret a desenvolupar la seva personalitat i a no ser exclòs.

9. Els canvis socials tan ràpids que estem vivint com a societat beneficien que es puguin revisar aquestes qüestions del dret privat?

El repte principal que té el dret és acomodar-se a la realitat social. Per exemple, en l’àmbit del dret de família hem de tornar a revisar determinades regles que afecten situacions de divorci, de ruptura i les relacions familiars que han anat canviant amb el pas del temps. Les relacions entre persones són cada vegada més obertes, no estan sempre basades en el parentiu o en els vincles biològics. D’altra banda, cada vegada més, el principi de la llibertat de persona té molt a dir amb tot el que es refereix a les tècniques de reproducció assistida, el que planteja importants qüestions entorn de la maternitat subrogada o les diferents maneres de maternitat i paternitat.

 En aquesta mateixa línia d’acoblament a les necessitats i interessos, en el dret patrimonial (contractes, reals, successions) els grans reptes estan en la consideració jurídica de l'equilibri entre les persones en les relacions contractuals i en l’atribució de poders sobre els béns. Un bon exemple d’això que comento ha estat i continuen estant les conseqüències econòmiques, i jurídiques que s’han desencadenat arran de la pandèmia de la Covid-19. Qui no ha sentit parlar de la clàusula rebus sic stantibus per modelar les rendes dels contractes de lloguer? O de la necessitat d’intervenir en les relacions contractuals? Dels desnonaments per manca del pagament del preu? I, en general, tot el que es coneix com a dret del consum…

10. L’any 2020 va rebre el Premi Puig Salellas, i el passat 14 de març va ser homenatjada per la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. Què sent quan veu que es valora tant la seva feina?

Em sento molt orgullosa de pensar que he pogut transmetre el que volia expressar, i que la manera en la que he treballat i continuo treballant s’ha entès. Soc una persona tímida, i per tant, això m’ha portat a tenir una manera de fer molt discreta, és a dir, sense gran soroll. Del despatx a classe i a la inversa, i en el despatx treballar, sense distraccions. Per això, en algun moment havia pensat que potser altres persones no acabaven d’entendre aquesta manera d’actuar, però veig que sí que m’han entès i que valoren la meva feina i això m’enorgulleix.