Documents i processos de pau, nova entrada del prof. César Osorio

El professor César Osorio Sánchez recalca la importància dels arxius providents d’organitzacions socials i individus per a la reestructuració dels processos de pau, en una nova entrada al bloc Factor GDA del 19 de desembre.

20/12/2017

César Osorio, professor de la Universidad Nacional de Colombia i de la Universidad Pedagógica Nacional, Assessor de la Direcció d’Arxius dels DDHH del Centro Nacional de Memoria Histórica, i membre del professorat del Curs d’especialització en Arxius i Drets Humans de l’Escola, ha convidat a la reflexió sobre la importància dels arxius durant la reestructuració de la pau en l’última entrada del bloc Factor GDA.

La peça comença partint de l’inici d’un període de reconciliació després d’un conflicte, on el punt de partida són els Drets Humans. La memòria històrica, de la mateixa manera, hauria de ser una eina fonamental a l’hora de fer judici de valors i autocrítica, per així garantir que es faci “un exercici públic i pedagògic”.

Aquest context, on és vital el llegat documental i producte testimonial recopilat, segons Osorio, ha d’anar seguit de la “promoció de polítiques d’Arxiu i accés a la informació”. Mecanismes especials i indispensables per a “protegir” i “posar en valorar” tot aquell repertori de documental i testimoniatge de la societat civil per a la correcte atenció i reparació de les víctimes.

Fora de la capacitat jurídica de les noves institucions encarregades del procés de pau, l’autor i expert en gestió documental posa èmfasi a altres mesures que inclouen el tractament de documentació, com el repertori de documentals i testimonials produïts per al compliment davant d’instàncies nacionals i internacionals, l’acompanyament psicosocial de les víctimes, les iniciatives de memòria històrica, o la formació d’espais col·lectius per al recolzament. Aquestes mesures, que tenen com a protagonistes a la societat civil, tenen una “potencialitat de tractar dimensions” que poden ajudar en el procés de reinterpretació històrica.

César Osorio fa així una crida a niar línies d’acció que vagin més enllà d’una mera transició de processos judicials, sinó una nova relació Estat-Societat Civil que tingui en consideració les agrupacions documentals i narratives com a “base de formulació”, que siguin difoses i donades a conèixer.

Per a llegir tot l'article, consulteu aquest enllaç.

 

Notícies relacionades

Totes les notícies