Introducció

Residus als laboratoris

La majoria de les pràctiques experimentals generen residus que tard o d’hora s’han de gestionar. Un dels objectius de l’Oficina de Sostenibiliat és donar les eines per minimitzar, manipular, emmagatzemar i donar una sortida als residus especials de laboratori d’una manera segura i respectuosa amb l’entorn i, a la vegada, complir la legislació vigent. És responsabilitat de tothom observar aquestes normes i fer-les complir.

Un sistema de gestió de residus especials de laboratoris universitaris ha de trobar un equilibri entre la gestió intracentre i extracentre dels residus. L’equilibri no és estàtic i depèn de factors com ara la legislació, la xarxa de sanejament, els sistemes de tractament, el volum de residus, els costos, la formació i la informació del personal, la perillositat, les instal·lacions i els sistemes d’emmagatzematge.

Així, doncs, en determinats casos, un mateix tipus de residu pot ser derivat a un gestor extern o pot ser tractat internament en funció dels factors assenyalats anteriorment.

Per tant, cal disposar d’uns gestors de residus especials externs i a la vegada és important tenir les habilitats i l’equipament necessaris per a poder tractar una bona part dels residus internament.

Hi ha diverses causes perquè materials de laboratori siguin classificats com a residus per eliminar:

1. 1. Productes caducats, que es rebutgen sense haver analitzat si conserven o no intactes les seves propietats originals.
   2. Materials o productes que s’han deteriorat accidentalment (vessaments, etc.).
   3. Substàncies que han perdut part de les seves característiques requerides.
   4. Residus procedents dels processos habituals del laboratori.
   5. Productes sense ús, que ara ja no s’utilitzen perquè són inadequats.

Els residus generats als laboratoris es caracteritzen en general per tenir composicions molt heterogènies i generar-se en petites quantitats baixes variables al llarg del temps. A més, en molts casos presenten una alta perillositat tant fisicoquímic, toxicològic i per al medi ambient. Tots aquests factors dificulten la gestió. Tot i això, aquests residus també poden ser objecte d’operacions de reciclatge, reutilització o recuperació.

Els residus especials o perillosos exigeixen, en funció de les seves característiques físiques, químiques o biològiques, un procés de tractament o eliminació especial.  Un sistema de gestió de residus químics de laboratori ha de basar-se en els principis de minimització, reutilització, tractament i eliminació segura.

Encara que la contribució dels residus generats pels laboratoris químics és poc rellevant en quantitat respecte tots els residus generats per l’activitat humana (al voltant de l’1%), el seu impacte ambiental és rellevant degut a la seva perillositat.

En la gestió dels residus perillosos els aspectes més importants a tenir en compte, segons la normativa vigent, són:

• Els residus perillosos només es poden lliurar a transportistes i gestors autoritzats per l’Agència Residus per a la gestió del tipus de residus de què es tracti.

• És productor d’un residu el titular de l’activitat que el genera, i qualsevol que efectuï una manipulació dels residus que ocasioni un canvi en la seva natura o composició.

• El productor d’un residu és responsable dels perjudicis que pugui causar el residu.

• El productor és responsable de l’envasat i l’etiquetatge dels residus i ha de vigilar el transport fins a les instal·lacions del gestor.

• El productor té l’obligació de minimitzar la producció de residus.

Dades de generació de residus de laboratori generats a la UAB l'any 2022.