Economia

06/2013 -

L'impacte científic de la col·laboració universitat-empresa

Un estudi del Departament d'Economia i Història Econòmica de la UAB ha analitzat l'èxit dels projectes científics en què col·laboren universitat i empresa en base a l'impacte en les revistes científiques. Aquest treball conclou que cal tenir en compte, quan s'avaluen els projectes, la qualitat de les publicacions dels col·laboradors en l'empresa, que, si és alta, repercutirà positivament en l'impacte del projecte científic de col·laboració amb la universitat.

Referències

Albert Banal-Estañol, Inés Macho-Stadler, David Pérez-Castrillo. "Research Output From University–Industry Collaborative Projects" Economic Development Quarterly February 2013 27: 71-81.

Ningú discuteix que la col·laboració entre les universitats i la indústria és decisiva per a la transferència del coneixement científic. Però no estan tan clars els seus efectes en la fase de generació d'aquest coneixement.

Respecte de la col·laboració entre universitat i empresa en investigació científica, hi ha grans partidaris i grans detractors. Així mateix, els treballs que analitzen les conseqüències d'aquesta col·laboració obtenen sovint conclusions contradictòries: alguns treballs apunten que la col·laboració és bona per als resultats del procés d'investigació i altres que és perjudicial.

Intuïtivament, la investigació acadèmica pot beneficiar-se de la col·laboració amb la indústria perquè pot donar accés a recursos importants a més d'ampliar els interessos dels programes de recerca acadèmics tradicionals. Però també és fàcil trobar arguments que la col·laboració pot perjudicar la producció científica ja que pot reduir el temps disponible quan els investigadors han d'estar sotmesos a un acord de no divulgació, o pot esbiaixar la seva investigació cap a temes amb més aplicacions comercials.

La intuïció sembla també indicar que les conclusions poden dependre del tipus de projecte i de la disciplina en què universitat i empresa col·laboren. Per això, en la nostra anàlisi ens centrem en projectes competitius finançats amb fons públics en els que la investigació és d'índole purament científica.

El nostre treball utilitza els projectes dels investigadors de departaments d'enginyeria del Regne Unit finançats per EPSRC (Engineering and Physical Sciences Research Council). Alguns d'aquests projectes es realitzen en col·laboració amb empreses (aproximadament el 38%) i altres no. Per mesurar els resultats d'un projecte utilitzem el nombre i el factor d'impacte d'articles que inclouen agraïments al projecte, així com el tipus de revista en què es publica (més recerca bàsica o més recerca aplicada segons una classificació utilitzada per la National Science Foundation).

Analitzem els articles obtinguts en els projectes en què l'equip no col·labora amb empreses i en què sí col·labora. Els resultats de l'anàlisi empírica apunten que l'efecte de la col·laboració amb la indústria en aquest tipus de projecte depèn de la qualitat de les empreses en termes de publicacions. La col·laboració redueix el rendiment científic si les empreses amb les que es col·labora no tenen un fort contingut investigador. Però té efectes positius si les empreses amb les que es col·labora són d'alta qualitat en el nostre rang d'investigació.

Això ens porta a concloure que quan els avaluadors consideren els mèrits d'un projecte d'investigació científica no s'han de centrar només en l'experiència i qualitat de les publicacions de l'equip d'acadèmics, sinó també en les dels seus col·laboradors (si n'hi ha) a l'empresa. L'anàlisi mostra que si l'empresa no té una experiència en recerca suficient, treballar amb ella en un projecte científic tendeix a ser molt perjudicial, mentre que pot ser summament beneficiós si l'empresa té experiència en publicacions científiques. Aquests efectes són més importants quan els resultats esperables són publicacions científiques de tipus més bàsic.

Albert Banal Estañol.
Departament d'Economía de la Universitat Pompeu Fabra.

Inés Macho-Stadler, David Pérez-Castrillo.

Departament d'Economia i d'Història Econòmica

ines.macho@uab.es

2024 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388