Psicologia
Teletreball i subjectivitat
Una tesi doctoral llegida a la UAB ha estudiat, mitjançant diverses entrevistes, com el treball a distància, o teletreball, dóna un marge més gran d'autonomia en l'organització d'horaris al treballador però, a la vegada, provoca situacions de estrès atès quan s'utilitzen les noves tecnologies per treballar, es pot arribar a un estat de treball constant. Aquesta investigació analitza els processos de subjectivació implicats en el teletreball, estudiant la modificació dels patrons establerts respecte a l'esfera espai-temporal, al cos, l'estètica, els objectes, les formes d'interacció i comunicació i també, els significats construïts al voltant del treball, la família, la casa, la tecnologia i l'individu.
Referències
“Ciberartesan@s: (Re)subjetivando espacios, tiempos, relaciones e individualidades en el teletrabajo”, es el títol de la tesi doctoral llegida al Departament de Psicologia Social de la UAB per Diana Bustos Ordoñez i supervisada por el Dr. Francisco Tirado Serrano i la Dra. Anna Gálvez Mozo.
Importants transformacions politicoeconòmiques i per descomptat socials han esdevingut en el nostre món en les últimes dècades. Diferents formes d'interactuar, contextos, tecnologies i discursos, estan donant obertura a noves maneres de ser que plantegen importants reptes a tot el considerat estable i universal, incloent el subjecte mateix i les seves relacions amb la feina. Malgrat que el treball com a categoria moderna està sent qüestionat en la seva funció estructurant de la societat, com a lloc de trobada i experiències segueix contribuint a la configuració de dinàmiques de subjectivació i per tant, formes de ser/estar.
En aquest context, el teletreball es constitueix en un fenomen que integra molts dels factors claus de canvi: flexibilitat, tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i noves dinàmiques d'interacció. Però a més, quan és exercit des de casa s'integra un altre element crucial: la trobada entre els mons laboral i personal en antany tan clarament diferenciats. Llavors, com és resignificada la condició humana i social quan el treball estableix nous paràmetres espai-temporals i relacionals? Quin tipus de processos de subjectivació produeix el teletreball? I específicament, quina és la situació quan l'experiència de teletreballar s'integra en un mateix espai amb responsabilitats familiars?
Partint d'aquests interrogants i amb l'objectiu d'analitzar com el teletreball suposa diferents processos de subjectivació que fa a la modificació dels patrons espaciotemporals, corporals i estètics, els objectes, les formes de comunicació i interacció i els significats construïts sobre el treball, la família, la casa i sí mateixos, es presenta a continuació l'experiència de vint teletreballadores entrevistades residents a Barcelona ia la Comunitat de Madrid (Espanya).
A partir del tractament de la informació realitzat mitjançant Anàlisi de Contingut (Bardin 1986; Mayring 2000), es troba que diferents factors individuals, familiars, contextuals, laborals / organitzatius i culturals, s'entremesclen i influeixen en les dinàmiques de subjectivació resultants. Tot i això, s'evidencia la creació de nous espais de reflexió i d'aprenentatge portats per aquesta trobada física entre casa i treball, en la mesura que implica diferents relacions i significacions amb altres si amb si mateix@s: d'una banda, els llocs freqüentats sobretot la casa i el barri com no només llocs privats sinó com llocs integrats, redinamizats i multiusos, però també els llocs de treball que transcendeixen les fronteres físiques. Després, els objectes que utilitzen, TIC i electrodomèstics entre d'altres eines reforcen realitats entrellaçades, connectades en un permanent de treball productiu, tant econòmic com domèstic, en un temps on la no-linealitat representa multiplicitat, possibilitat, caos i cansament. I també, el seu efecte en les relacions laborals, familiars, d'amistat i comunitàries, en la mesura que ocorre un canvi d'intensitat, freqüència i via.
En aquest ordre d'idees, el teletreball pot facilitar altres possibilitats de ser en brindar un marge més gran d'autonomia en l'organització d'horaris, d'habitar diferents espais i d'establir relacions menys centrades en el treball. Però alhora que possibilita aquesta «integració», també suposa estats «esquizofrènics» de connexió constant, estrès i cansament. En aquest sentit és que la barreja, hibridació i transició és la realitat comuna a totes les entrevistades.
En definitiva, un treball ontològic continu de reflexió, re-definició i reconstrucció d'entorns i significats és el comú denominador del teletreball: Oportunitat, conflicte i desafiament. Multiplicitat. Canvi.
Diana Bustos Ordoñez
Departament de Psicologia Social
2024 Universitat Autònoma de Barcelona
B.11870-2012 ISSN: 2014-6388