Traducció i Interpretació

02/2012 -

L'ensenyament semipresencial, a examen

Un estudi experimental dut a terme a la UAB testa dues propostes pedagògiques d’ensenyament semipresencial de la traducció. El treball conclou que s'assoleixen els objectius didàctics i curriculars i que, malgrat suposar més feina i una dependència de les noves tecnologies, les propostes semipresencials ofereixen flexibilitat d’horaris. Aquests resultats aporten nova llum als estudis de didàctica de la traducció i de la interpretació que són encara molt incipients.

Referències

Galán-Mañas, Anabel y Amparo Hurtado Albir. "Blended learning in translator training. Methodology and results of an empiric validation”. The Interpreter and Translator Trainer, 4.2 (2010): 197-231.

L'estudi experimental es va realitzar amb l’objectiu de valorar el grau de validesa de dues propostes pedagògiques per a l'ensenyament de la traducció en la modalitat semipresencial. Les esmentades propostes pedagògiques, dissenyades partint de l'enfocament per tasques de traducció, així com de la formació per competències, són: Iniciació a la traducció i Traducció científica i tècnica de l'anglès a l'espanyol.

Per comprovar la idoneïtat de la proposta, es van experimentar quatre unitats didàctiques en el marc de la llicenciatura de traducció i interpretació de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona al llarg dels cursos 2007-2008 i 2008-2009, en la qual van participar un total de 130 estudiants.
L'experimentació es va dur a terme en dues fases: 1) una prova pilot durant el curs 2007-2008, amb l'objectiu d'observar la idoneïtat de l'elaboració de les unitats didàctiques proposades i 2) una experimentació durant el curs 2008-2009, amb l'objectiu de recollir dades que ens permetessin avaluar l'adequació de la proposta i proposar les modificacions necessàries.

La metodologia utilitzada per portar a terme l'experimentació ha estat la investigació-acció, ja que amb aquest tipus d'investigació es podia estudiar una pràctica (l'ensenyament de la traducció) per millorar-la. En aquest sentit, s'ha recollit informació mitjançant diferents instruments: qüestionaris d'autoavaluació, qüestionaris d'avaluació de l'ensenyament semipresencial, diaris reflexius del professor, les activitats d'aprenentatge realitzades pels estudiants, etc. Amb aquests instruments s'ha pogut avaluar tant l'aprenentatge com l'ensenyament i, a més, s'ha pogut recollir l'avaluació dels estudiants i la del professor.

Les conclusions a les quals s'ha arribat han estat: la majoria d'estudiants ha adquirit les competències específiques i genèriques treballades al llarg de les unitats experimentades; els continguts han estat adequats; el disseny dels materials ha estat correcte, així com els materials treballats i les activitats d'aprenentatge.

Respecte a la semipresencialitat, s'ha observat que comporta major càrrega de treball tant per a l'estudiant com per al professor. Amb relació als problemes que ocasiona la semipresencialitat, els estudiants han destacat: la dependència de les noves tecnologies, la necessitat de disposar d'un espai en el centre educatiu en el qual treballar en grup i amb accés a ordinadors i a la xarxa, i autodisciplina. Encara que en definitiva, la majoria d'estudiants ha coincidit en valorar positivament la semipresencialitat, ja que ofereix flexibilitat d'horaris i llibertat per organitzar-se la feina; fomenta el treball en equip i promou l'autonomia i la responsabilitat de l'estudiant.

Anabel Galán-Mañas

isabel.galan@uab.cat

2024 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388