Química

Avenços

Producció biològica d’hidrogen i energia a partir d’aigües residuals

Investigadors de la UAB han aconseguit obtenir energia elèctrica i hidrogen de manera eficient a partir del procés de depuració d’aigües residuals. El sistema proposat utilitza bacteris que consumeixen la matèria orgànica i produeixen un corrent elèctric que permet la producció d’hidrogen. Els resultats apunten cap a un desenvolupament a escala industrial d’aquesta tecnologia.

[+]

Avenços

Les simulacions al laboratori permeten entendre la composició dels cometes

L’objectiu de la missió Rosetta és aterrar sobre el cometa 67P per realitzar experiments que permetin conèixer millor aquest tipus de cossos celestes. Investigadors de la UAB han participat en simulacions de reaccions que poden succeir als cometes realitzades el laboratori, els resultats de les quals coincideixen amb alguns dels obtinguts per la sonda Philae a la superfície del cometa.

[+]

Avenços

Nou dispositiu per a la detecció de citocrom c

En els últims anys s’han desenvolupat nombrosos dispositius capaços de detectar concentracions ínfimes d’elements, compostos o substàncies, com els biosensors, basats en sistemes de reconeixement biològic. Els autors d’aquest estudi han desenvolupat un tipus concret de biosensor, utilitzant aptàmers, per a la detecció de citocrom c, una proteïna amb importants funcions.

[+]

Avenços

Estudi de les emissions gasoses del compostatge de fangs

En el tractament biològic de les aigües residuals urbanes es generen grans quantitats de fangs rics en matèria orgànica i determinats elements químics, composició que els fa un residu ideal per ser valoritzat mitjançant compostatge. Aquest article ha estudiat les emissions generades durant el procés de compostatge de dos tipus de fangs produïts en plantes depuradores.

[+]

07/2008 -

Anàlisi de molècules molt eficients per millorar la síntesis orgànica

Mitjan�ant t�cniques experimentals i inform�tiques, els autors d'aquest treball van analitzar l'efici�ncia d'alguns grups de mol�cules, derivades de compostos de pirazol, usades com a precatalitzadors en els processos de s�ntesis org�niques realitzats amb la reacci� de Heck.

Referències

"Highly efficient pyridylpyrazole ligands for the heck reaction. A combined experimental and computational study". Montoya, Vanessa; Pons, Josefina; Branchadell, Vicenc; Garcia-Anton, Jordi; Solans, Xavier; Font-Bardia, Merce; Ros, Josep. ORGANOMETALLICS, 27 (6): 1084-1091 MAR 24 2008.

Alguns complexes amb f�rmula [PdCl2(L)], on L �s un lligand piridilpirazole (Figura 1), s'han fet servir com pre-catalitzadors en la reacci� de Heck entre halurs de fenil i acrilat de tert-butil. La reacci� de Heck �s una de les reaccions que m�s utilitzen complexos de Pd(II) com a catalitzadors en s�ntesis org�niques [i, ii, iii].

En aquest treball s'utilitzen lligands piraz�lics amb diferents substituents en la posici� N1 de l'anell de la pirazole. La s�ntesi i caracteritzaci� d'alguns lligands derivats del piridilpirazole amb diferents substituents en les posicions 3, 5 de l'anell de la pirazole han estat descrits a la bibliografia [iv, v, vi], i les reaccions d'alguns d'aquests lligands amb Pd(II) s'han estudiat en el nostre laboratori [vii, viii, ix]. El problema m�s com� en la Qu�mica de Coordinaci� dels lligands piridilpirazole a ions met�l�lics, �s la baixa solubilitat d'aquests complexos en dissolvents org�nics. La solubilitat augmenta si s'incorporen grups alquil o hidroxialquil en la posici� N1 de l'anell de pirazole. En altres articles publicats recentment, nosaltres hem descrit la s�ntesi i caracteritzaci� d'alguns lligands derivats del N-alquil-3,5-pirazole amb grups etil, octil i hidroxietil en la posici� N1, i a m�s hem estudiat la seva reactivitat amb Pd(II).

En els estudis catal�tics els millors resultats es van obtenir quan el substituent cont� el grup hidroxil (Figura 2) ja que els complexos corresponents donen molt bon resultats com catalitzadors en les reaccions de Heck amb clorobenz� com halur arom�tic. Estudis te�rics han confirmat que la pres�ncia de un grup OH en el substituent de N1 afavoreix la dissociaci� de l'enlla� Pd-X, ja que estabilitza el complex cati�nic i termodin�micament s'afavoreix el proc�s en abs�ncia de mol�cules de dissolvent coordinades.

Figura 2. En els estudis catal�tics els millors resultats es van obtenir quan el substituent cont� el grup hidroxil.


Vanessa Montoya (a), Josefina Pons (a)*, Vicenç Branchadell (b), Jordi García-Antón (a), Xavier Solans (c), Mercè Font-Bardia (c) and Josep Ros (a)

a) Departament de Química, Unitat de Química Inorgànica, Universitat Autònoma de Barcelona, E-08193-Bellaterra, Cerdanyola, Spain

b) Departament de Química, Unitat de Química Física, Universitat Autònoma de Barcelona, E-08193-Bellaterra, Cerdanyola, Spain

c) Deparatment de Cristal·lografia, Mineralogía i Diposits Minerals, Universitat de Barcelona, Martí i Franquès s/n, 08028-Barcelona, Spain.


Departament de Química

Universitat Autònoma de Barcelona

josefina.pons@uab.es

Bibliografia


i R. F. Heck, Palladium Reagents in Organic Synthesis, Academic Press, London, UK, 1985.

ii R. F. Heck, Pure App. Chem. 50 (1978) 691.

iii R. F. Heck, J. P. Nolley, J. Org. Chem. 12 (1979) 146.

iv J. Casab�, J. Pons, K. S. Siddiqi, F. Teixidor, E. Molins, C. Miravitlles, J. Chem. Soc., Dalton Trans. (1989) 1401.

v A. Chadghan, J. Pons, A. Caubet, J. Casab�, J. Ros, A. Alvarez-Larena, J. F. Piniella, Polyhedron 19 (2000) 855.

vi V. Montoya, J. Pons, V. Branchadell, J. Ros, Tetrahedron 61 (2005) 12377.

vii J. A. P�rez, J. Pons, X. Solans, M. Font-Bard�a, J. Ros, Inorg. Chim. Acta 358 (2005) 617.

viii V. Montoya, J. Pons, J. Garc�a-Ant�n, X. Solans, M. Font-Bard�a, J. Ros, Inorg. Chim. Acta 360 (2007) 625.

ix V. Montoya, J. Pons, J. Garc�a-Ant�n, X. Solans, M. Font-Bard�a, J. Ros, Organometallics 26 (2007) 3183.

2025 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388