Enginyeries

El nombre d'usuaris d'internet no para de créixer; el temps diari de connexió a Internet no para de créixer; l'estona dedicada cada dia a xarxes socials no para de créixer, en particular a continguts visuals; el volum de dades generat no para de créixer.
Per tal que aquests creixements es puguin mantenir i es pugui continuar compartint aquests volums tan grans d'informació sense que s'acabi saturant la xarxa d'Internet, cal adoptar alguna mesura per reduir la mida de les dades que es transmeten i s'emmagatzemen. La compressió d'imatges és la tècnica utilitzada per resoldre aquest repte.
Aquest treball de recerca pretén iniciar els estudiants en el camp de la compressió. A partir de la cerca d'informació s'analitzaran tècniques i estàndards de compressió, s'investigarà quins mètodes s'usen a la pràctica i es proposarà fer algun experiment de compressió.

Joan Serra Sagristà. Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB

La inscripció estarà oberta fins al 17 de gener de 2022.

Formulari treball individual
Formulari treball en grup

 

Internet és la xarxa interconnectada que fem servir cada dia. Aquesta xarxa no es va dissenyar tenint en compte mesures de seguretat, privacitat o anonimat, i en aquest aspecte presenta carències importants. Una d’elles és aquesta falta d’anonimat que es dona sempre que es realitza una connexió fent servir Internet: consultar una pàgina web amb un navegador, accedir al correu electrònic, ús de serveis de xarxa a dispositius mòbils, etc.
Per tal de proporcionar anonimat i cert grau de privadesa a Internet s’han desenvolupat diverses propostes. Una de les més populars és el projecte Tor. Aquest projecte proporciona una xarxa d’anonimat que fa servir una tècnica coneguda com a Onion Routing, que proporciona anonimat a les connexions a internet. Aquesta tècnica fa servir criptografia de clau pública (junt amb altres tècniques) per proporcionar aquesta protecció, y un conjunt de nodes repartits per tot el món que encaminen els paquets oferint aquesta protecció.
En aquesta proposta es vol estudiar el funcionament de l'Onion Routing i com es fa servir a Internet mitjançant el projecte Tor. Es tracta d’una feina ambiciosa que requereix tractar 2 aspectes fonamentals previs:

  • Funcionament d’internet: sense entrar en molts detalls sí que caldrà aprendre com funciona internet a alt nivell. Què és una adreça IP i per a què es fa servir? Com s’encaminen paquets d’un origen a un destí?, etc.
  • Criptografia: cal entendre que és la criptografia de clau pública i algunes de les eines que proporciona. Tot i que això, pot requerir uns coneixements matemàtics importants, és possible entendre l'ús d’eines criptogràfiques sense entrar molt en el detall de les eines matemàtiques que fa servir.

Amb això podem estudiar el funcionament de l'Onion Routing i la xarxa d'anonimat Tor. És important també entendre quina protecció ofereix Tor i per tant, quines carències i limitacions té. L’objectiu del treball es pot resumir en alguns dels següents punts:

  • Com funciona Onion Routing.
  • Com funciona Tor per oferir anonimat a internet.
  • Com s’estructura la xarxa de nodes de Tor.
  • Quin tipus de protecció ofereix i quines limitacions té Tor.
  • Alternatives a Tor i Onion Touting: Nym Network, mixnets, DC networks, ...

Guillermo Navarro Arribas. Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB

La inscripció estarà oberta fins al 17 de gener de 2022.

Formulari treball individual
Formulari treball en grup

 

Caldria estudiar, en primer lloc, què s'entén per consum responsable. Aquí apareixen elements com ara el comerç just, els productes locals, els productes i serveis de persones amb dificultats d'accés al món laboral, les energies renovables, els sistemes d'estalvi energètic, el reciclatge, la reutilització, la reducció en el consum i la reparació.  A continuació, es tractaria de veure com es pot integrar el consum responsable en els diversos entorns, i les diverses activitats d'un centre docent (com ara l'institut de qui fa el treball de recerca). En aquesta segona part l'objectiu seria analitzar la situació específica de l'institut i, en funció del resultat, presentar una proposta de millores realistes que, a curt o mitjà termini, podrien conduir a un consum més responsable.


Josep M. Basart i Muñoz. Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB
 

La inscripció estarà oberta fins al 17 de gener de 2022.

Formulari treball individual
Formulari treball en grup

 

Avui en dia és possible desenvolupar receptors de posicionament de molt baix cost fent servir el concepte de software defined radio (SDR). Aquest tipus de receptors estan formats per un dispositiu senzill que captura mostres dels senyals que després són processades pel software que s'executa en un ordinador. L’objectiu del projecte és descriure i, si és possible, arribar a la implementació d’un receptor que calculi la posició fent servir algun sistema de posicionament per satèl·lit, com per exemple: GPS, Galileo, Beidou, etc. El receptor ha d’estar format per un dispositiu per captar mostres, com pot ser el RTL-SDR (http:// www.rtl-sdr.com), que es connecta a un ordinador senzill, com una Raspberry Pi, o a un ordinador convencional. Finalment, s’ha de descriure el software per processar les mostres, que pot estar basat en paquets disponibles a internet.

Gonzalo Seco Granados. Departament de Telecomunicació i Enginyeria de Sistemes de la UAB
 

La inscripció estarà oberta fins al 17 de gener de 2022.

Formulari treball individual
Formulari treball en grup

 

Dia rere dia sentim a parlar de la necessitat de canviar el model consumista actual basat en l'energia del carbó o del petroli i introduir energies més netes o renovables en el marc d'un model econòmic més sostenible. I el que passa és que quan parlem en aquests termes normalment prenem com a imatge el gran consum energètic que es produeix en les grans empreses i/o en el transport. Des de casa, però, també podem pensar en l'ús d'energia neta per a les "petites coses". La major part dels aparells electrònics funcionen amb bateries. S'estima que el consum de bateries anual és del voltant de 10 piles per persona, amb la conseqüent contaminació al medi ambient que això significa. Podem intervenir en aquest consumisme?
Aquest projecte tracta de fer recerca sobre les tecnologies actuals i/o futures i proposar/crear sistemes/enginys que permetin substituir les actuals bateries que alimenten les nostres "petites coses" per fonts d'energia neta.

Joan Oliver Malagelada. Departament de Microelectrònica i Sistemes Electrònics de la UAB
 

La inscripció estarà oberta fins al 17 de gener de 2022.

Formulari treball individual
Formulari treball en grup

 

En primer lloc s'hauria de fer una mica de recerca sobre quins tipus de màquines o automatismes són susceptibles de ser considerats des de la perspectiva ètica. A continuació, el treball se centraria en el cas particular dels vehicles autònoms o els robots domèstics. Es tractaria de mostrar que la seva creació i activitat tenen, efectivament, implicacions socials polèmiques. Després es podrien revisar els marcs ètics més rellevants que podrien ser útils per analitzar el cas dels vehicles autònoms per tal de, finalment, elaborar una guia de recomanacions específiques a tenir en compte en el disseny i el funcionament d'aquestes màquines, tot seguint els criteris generals plantejats en els marcs ètics analitzats.

Josep M. Basart i Muñoz. Departament d’Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB
 

La inscripció estarà oberta fins al 17 de gener de 2022.

Formulari treball individual
Formulari treball en grup

 

Amb un caràcter marcadament pràctic (amb sessió de laboratori inclosa), l’objectiu principal és introduir l’estudiant en la instrumentació electrònica i els sistemes d’automatització de mesures. S’utilitzaran dispositius electrònics i la placa electrònica de hardware lliure Arduino, que utilitza un microcontrolador programable i permet establir connexions entre el controlador i els diferents elements/sensors del circuit. Com a exemple pràctic, es proposa simular l’entrada d’un centre comercial en el qual es pretén controlar l’aforament, és a dir, la quantitat de persones que hi ha al seu interior. Aquest control es realitzarà amb sensors d’infrarojos i mitjançant la placa Arduino.

Marc Porti Pujal. Departament d’Enginyeria Electrònica de la UAB

La inscripció estarà oberta fins al 17 de gener de 2022.

Formulari treball individual
Formulari treball en grup

 

La teoria de la codificació és una ciència que es dedica a l’estudi de codis per a la correcció d’errors. Aquests codis estan presents en la nostra vida quotidiana. Per exemple, els codis dels comptes corrents, els codis de les targetes de crèdit, els codis de barres, el codi NIF, el codi ISBN, els codis de barres postals, i els codis de barres del codi 39 per identificar maquinària pesant. Gràcies a la teòrica de la codificació es poden corregir i/o detectar alguns errors produïts en les transmissions d’informació o en dades que actuen com a identificadors.

La teoria de la codificació és una disciplina inclosa en diverses àrees, com ara la matemàtica, la informàtica o les telecomunicacions. Però què és la teoria de la codificació? Quant de temps fa que s’utilitza? Quins fonaments matemàtics la sustenten? Quin tipus de codis correctors d’errors existeixen? Quina recerca es realitza en aquest àmbit?

Aquest projecte pretén iniciar als estudiants en el camp de la teoria de la codificació des d’algun d’aquests àmbits. A partir de la cerca d’informació s’analitzaran alguns codis per a la detecció i correcció d’errors i s’estudiaran els problemes matemàtics associats.
També es fomentarà la difusió del coneixement a través de la col·laboració a la Viquipèdia.

Mercè Villanueva Gay. Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB
 

La inscripció estarà oberta fins al 17 de gener de 2022.

Formulari treball individual
Formulari treball en grup

 

Actualment, s'estan llençant un gran nombre de satèl·lits en òrbites baixes (entre 300 i 1200 km) per tal d'oferir serveis de comunicacions per satèl·lit a tot el planeta. Això és possible gràcies al fet que la posada en òrbita d'una constel·lació de (diversos milers de) satèl·lits cobreix llocs aïllats de la terra on no arriba el cable o la fibra. A més, en aquestes òrbites és possible oferir velocitats i latències similars a la fibra òptica. L'objectiu d'aquest treball és que l'alumne adquireixi coneixements bàsics d'aquest tipus de sistemes per satèl·lit. El projecte té tres parts. Primer de tot, l'estudiant se centrarà en els principis bàsics de les lleis físiques del moviment orbital. Segon, identificarà els diferents possibles tipus d'òrbita i constel·lacions. Finalment, l'estudiant es centrarà en un sistema concret (existent o dissenyat pel propi alumne) i podrà caracteritzar el servei ofert pel sistema per satèl·lit.

Ángeles Vázquez Castro. Departament de Telecomunicació i Enginyeria de Sistemes de la UAB
 

La inscripció estarà oberta fins al 17 de gener de 2022.

Formulari treball individual
Formulari treball en grup