Enginyeries

Amb algunes notables excepcions, tots els països del món han anat adoptant el Sistema Mètric Decimal, fruit del desig dels revolucionaris francesos de disposar d'unitats de mesura fixes i universals, uns patrons lligats el més possible a coses permanents, i que es va establir el 27 d'octubre de 1790 per l'Acadèmia de Ciències de París. En aquell sistema les unitats fonamentals de longitud, massa i temps eren, respectivament, el metre, el gram i el segon. Els patrons de les unitats de longitud i de massa eren dues peces de platí i d'iridi que el 1799 es van dipositar al Museu International de Peses i Mesures de Paris. El segon es relacionava amb la duració del dia. Amb el pas dels anys les unitats i les definicions dels patrons s'han anat modificant sota la supervisió del Bureau International des Poids et Mesures, BIPM, fins al recent canvi adoptat per la Conferència General de Pesos i Mesures pel qual, a partir del 20 de maig de 2019, es va modificar el patró del kilogram que encara era un cilindre de platí i d'iridi, de 39 mil·límetres d’altura i igual diàmetre, guardat a la Oficina Internacional de Peses i Mesures de París. 
Es tracta de seguir aquesta evolució.

Ramon Pascual de Sans. Departament de Física de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Segons el darrer informe publicat sobre tendències a Internet (Internet Trends 2019, https://www.bondcap.com/report/itr19/-view/1):

a) Pàgina 4: el nombre d'usuaris d'Internet a escala mundial arriba ja a 3.800 milions de persones, xifra que representa més del 50% de la població mundial (>50% GLOBAL PENETRATION).
b) Pàgina 41: la mitjana de temps dedicat a Digital Media cada dia és de 6,3 hores als Estats Units d'Amèrica.
c) Pàgina 46: les hores dedicades cada dia a connexió amb mòbil ja superen les hores dedicades a mirar la TV. 
d) Pàgina 47: el percentatge d'usuaris de les principals aplicacions socials és: Facebook (29%), YouTube (26,5%), WhatsApp (25%), WeChat (23%), Instagram (19%), Facebook Messenger (15%), Twitter (11%), i les que més han crescut són YouTube i Instagram. 
e) Pàgina 48: la mitjana de temps dedicat a visualtzar vídeos cada dia és de prop de 60 minuts, havent-se doblat en només un any.
f) Pàgina 76: el nombre d'usuaris que utilitzen xarxes Wifi arriba a 550 milions. 
g) Pàgina 77: la quantitat de fotos fetes cada any arriba a 1,2 TeraBytes (1 TB és un milió de milions). 
h) Pàgina 146: les dades són la nova aplicació (el producte estrella).
i) Pàgina 151: el volum de dades a escala mundial arribarà a 50 ZettaBytes (1 ZB són 1.000 milions de milions). 

En resum:

  • El nombre d'usuaris d'Internet no para de créixer;
  • El temps diari de connexió a Internet no para de créixer;
  • L'estona dedicada cada dia a xarxes socials no para de créixer, en particular a continguts visuals; 
  • El volum de dades generat no para de créixer.

Per tal que aquests creixements es puguin mantenir i es pugui continuar compartint aquests volums tan grans d'informació sense que s'acabi saturant la xarxa d'Internet, cal adoptar alguna mesura per reduir la mida de les dades que es transmeten i s'emmagatzemen. La compressió d'imatges és la tècnica utilitzada per resoldre aquest repte. 
Aquest treball de recerca pretén iniciar els estudiants en el camp de la compressió. A partir de la cerca d'informació s'analitzaran tècniques i estàndards de compressió, s'investigarà quins mètodes s'usen a la pràctica i es proposarà fer algun experiment de compressió. 

Joan Serra Sagristà. Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

El 2 febrer 1804 Francesc Salvà i Campillo va presentar una "Memòria Segona sobre el Galvanismo Aplicat a la Telegrafia" a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona en què va introduir la idea d'aplicar l'electricitat a la telegrafia mitjançant una pila de Volta (introduïda només quatre anys abans per Volta) construïda pel mateix i va mostrar com l'electròlisi de l'aigua indicava la recepció del senyal. De fet es va tractar de la primera aplicació pràctica de la pila de Volta, al començament del segle XIX, quan l'electricitat estava en els seus inicis i també es pot considerar a Salvà com el constructor del primer cable de comunicacions ja que en el seu telègraf va agrupar els parells de filferro en una única fibra aïllant cada conductor mitjançant paper greixat.
Recentment l'Institute for Electrical and Electronics Engineering (IEEE) ha reconegut amb un dels seus "fites" ( "milestones") a Francesc Salvà i Campillo (1751-1828), el segon espanyol que rep la distinció després de Leonardo Torres Quevedo i al costat de personatges com Benjamin Franklin, Guglielmo Marconi i Alessandro Volta.
El treball podria fer una anàlisi històrica i potser intentar reproduir aquest primer aparell o algun dels seus elements.

Ramon Pascual de Sans. Departament de Física de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

La teoria de la codificació és una ciència que es dedica a l’estudi de codis per a la correcció d’errors. Aquests codis estan presents en la nostra vida quotidiana. Per exemple, els codis dels comptes corrents, els codis de les targetes de crèdit, els codis de barres, el codi NIF, el codi ISBN, els codis de barres postals, i els codis de barres del codi 39 per identificar maquinària pesant. Gràcies a la teòrica de la codificació es poden corregir i/o detectar alguns errors produïts en les transmissions d’informació o en dades que actuen com a identificadors.

La teoria de la codificació és una disciplina inclosa en diverses àrees, com ara la matemàtica, la informàtica o les telecomunicacions. Però què és la teoria de la codificació? Quant de temps fa que s’utilitza? Quins fonaments matemàtics la sustenten? Quin tipus de codis correctors d’errors existeixen? Quina recerca es realitza en aquest àmbit?

Aquest projecte pretén iniciar als estudiants en el camp de la teoria de la codificació des d’algun d’aquests àmbits. A partir de la cerca d’informació s’analitzaran alguns codis per a la detecció i correcció d’errors i s’estudiaran els problemes matemàtics associats.
També es fomentarà la difusió del coneixement a través de la col·laboració a la Viquipèdia.

Mercè Villanueva. Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

En l'actualitat ens trobem envoltats de dades que es recullen i es fan servir en molts àmbits. Es realitzen estudis estadístics, o processos d'aprenentatge automàtic, per la seva aplicació a camps com la medicina, el marketing, la recerca social, o el desenvolupament d'aplicacions d'intel·ligència artificial. El problema el trobem quan aquestes dades tenen informació de caire privat que no volem (o no podem per temes legals) que es faci pública o que terceres persones puguin inferir de forma indirecta.
Per exemple un hospital pot fer un estudi mèdic sobre la incidència d'un medicament en el tractament d'una malaltia. Aquest estudi compren un seguiment de cada pacient i recull les dades sobre cada visita mèdica i anàlisis clínic realitzat. Les dades es podrien fer després públiques perquè qualsevol grup de recerca pogués elaborar els seus models y estudis sobre el medicament concret i la malaltia. És obvi que aquestes dades contenen informació molt sensible sobre els pacients i la seva publicació vulneraria el seu dret a la privacitat. Com a exmple, el mateix cas ens el podem trobar en dades d'una xarxa social per fer estudis de marketing o dades de movilitat ciutadana per fer millorar la xarxa de transports públics d'una ciutat.
La publicació de dades privades tracta aquest problema. Es a dir, es busquen tècniques per poder publicar dades sense que es pugui inferir informació privada. Aquestes tècniques es poden veure com aplicar una distorsió de les dades que amaguen la informació privada però sense destruir la seva utilitat.
En aquest context existeixen diferents models de privacitat. Els més notables són: k-anonimitat i privacitat diferencial.
La proposta consisteix en estudiar algun d'aquests models de privacitat (o tots 2), dissenyar algun mètode de protecció i aplicar-ho a algun conjunt de dades concret. Aquestes dades poden ser de molts tipus, des de les típiques taules de dades amb registres i atributs fins a dades sobre les relacions d'una xarxa social en forma de graf.

Guillermo Navarro Arribas. Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció