Enginyeries

Amb algunes notables excepcions, tots els països del món han anat adoptant el Sistema Mètric Decimal fruit del desig dels revolucionaris francesos de disposar d'unitats de mesura fixes i universals, uns patrons lligats el més possible a coses permanents, i que es va establir el 27 d'octubre de 1790 per l'Acadèmia de Ciències de París. En aquell Sistema les unitats fonamentals de longitud, massa i temps eren, respectivament, el metre, el gram i el segon. Els patrons  de les unitats de longitud i de massa eren dues peces de platí i iridi que el 1799 es van dipositar al Museu International de Peses i Mesures de Paris. El segon es relacionava amb la duració del dia.
Amb el pas dels anys les unitats i les definicions dels patrons s'han anat modificant sota la supervisió del Bureau International des Poids et Mesures, BIPM, fins al recent canvi adoptat per la Conferència General de Pesos i Mesures pel qual, a partir del 20 de maig de 2019, es va modificar el patró del kilogram que encara era un cilindre de platí i  iridi, de 39 mil·límetres d’altura i igual diàmetre, guardat a la Oficina Internacional de Peses i Mesures de París. 
Es tracta de seguir aquesta evolució.

Ramon Pascual de Sans. Departament de Física de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Segons el darrer informe publicat sobre tendències a Internet (Internet Trends 2019, https://www.bondcap.com/report/itr19/-view/1):

a) Pàgina 4: el nombre d'usuaris d'Internet a escala mundial arriba ja a 3.800 milions de persones, xifra que representa més del 50% de la població mundial (>50% GLOBAL PENETRATION).
b) Pàgina 41: la mitjana de temps dedicat a Digital Media cada dia és de 6,3 hores als Estats Units d'Amèrica.
c) Pàgina 46: les hores dedicades cada dia a connexió amb mòbil ja superen les hores dedicades a mirar la TV. 
d) Pàgina 47: el percentatge d'usuaris de les principals aplicacions socials és: Facebook (29%), YouTube (26,5%), WhatsApp (25%), WeChat (23%), Instagram (19%), Facebook Messenger (15%), Twitter (11%), i les que més han crescut són YouTube i Instagram. 
e) Pàgina 48: la mitjana de temps dedicat a visualtzar vídeos cada dia és de prop de 60 minuts, havent-se doblat en només un any.
f) Pàgina 76: el nombre d'usuaris que utilitzen xarxes Wifi arriba a 550 milions. 
g) Pàgina 77: la quantitat de fotos fetes cada any arriba a 1,2 TeraBytes (1 TB és un milió de milions). 
h) Pàgina 146: les dades són la nova aplicació (el producte estrella).
i) Pàgina 151: el volum de dades a escala mundial arribarà a 50 ZettaBytes (1 ZB són 1.000 milions de milions). 

En resum:
  • El nombre d'usuaris d'Internet no para de créixer;
  • El temps diari de connexió a Internet no para de créixer;
  • L'estona dedicada cada dia a xarxes socials no para de créixer, en particular a continguts visuals; 
  • El volum de dades generat no para de créixer.
Per tal que aquests creixements es puguin mantenir i es pugui continuar compartint aquests volums tan grans d'informació sense que s'acabi saturant la xarxa d'Internet, cal adoptar alguna mesura per reduir la mida de les dades que es transmeten i s'emmagatzemen. La compressió d'imatges és la tècnica utilitzada per resoldre aquest repte. 
Aquest treball de recerca pretén iniciar els estudiants en el camp de la compressió. A partir de la cerca d'informació s'analitzaran tècniques i estàndards de compressió, s'investigarà quins mètodes s'usen a la pràctica i es proposarà fer algun experiment de compressió. 

Joan Serra Sagristà. Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Caldria estudiar, en primer lloc, què s'entén per consum responsable. Aquí apareixen elements com ara el comerç just, els productes locals, els productes i serveis de persones amb dificultats d'accés al món laboral, les energies renovables, els sistemes d'estalvi energètic, el reciclatge, la reutilització, la reducció en el consum i la reparació.  A continuació, es tractaria de veure com es pot integrar el consum responsable en els diversos entorns, i les diverses activitats d'un centre docent (com ara l'institut de qui fa el treball de recerca). En aquesta segona part l'objectiu seria analitzar la situació específica de l'institut i, en funció del resultat, presentar una proposta de millores realistes que, a curt o mitjà termini, podrien conduir a un consum més responsable.

Josep M. Basart i Muñoz. Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

La criptografia és una ciència que està present en la nostra vida quotidiana, tant en les trucades de telèfon mòbil com en les transaccions electròniques segures que fem per internet. Gràcies a la criptografia es pot xifrar la informació i protegir-la de l’accés indegut.

Però què és la criptografia? Quant de temps fa que s’utilitza? Quins fonaments matemàtics la sustenten? Quin tipus d’eines criptogràfiques existeixen? Quina recerca es realitza en aquest àmbit?
La criptografia és una disciplina inclosa en diverses àrees, com ara la matemàtica, la informàtica o les telecomunicacions. Existeixen problemes matemàtics difícils que permeten obtenir la seguretat dels sistemes de xifrat. D’altra banda, hi ha diferents programes informàtics que ajuden a poder fer un ús de la criptografia sense endinsar-se en les seves complexitats matemàtiques. Per últim, hi ha protocols de comunicació que ofereixen mesures de protecció per a la informació que s’envia a través de les xarxes informàtiques.

Aquest projecte pretén iniciar als estudiants en el camp de la criptografia des d’algun d’aquests àmbits. A partir de la cerca d’informació s’analitzaran aplicacions i protocols criptogràfics i s’estudiaran els problemes matemàtics associats a la seguretat dels sistemes. També es fonamentarà la difusió del coneixement a través de la col·laboració a la Viquipèdia. 

Jordi Herrera Joancomartí. Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Els gestors de continguts són eines de programari que permeten dissenyar un lloc web i administrar els continguts que l'integren d'una forma molt accessible. Els desenvolupadors web professionals acostumen a dominar llenguatges bàsics de programació web (com HTML o CSS). No obstant això, aquest coneixement previ no és imprescindible per utilitzar els gestors de continguts, que són cada cop més potents i versàtils, i permeten crear pàgines web amb un aspecte molt professional.
Amb aquest projecte us proposo realitzar un web per a començ electrònic amb WordPress, que és un gestor de continguts de codi lliure i, amb diferència, és el més utilitzat. Aprendrem a donar d'alta un servei de hosting gratuït per al nostre web, a crear i gestionar un catàleg de productes, configurar l'enviament de correus electrònics, etc. I com que si no ens veuen, no existim, aplicarem tècniques de posicionament SEO per tal que els cercadors col·loquin en bona posició el nostre web... a punt per funcionar.

Carles Pedret i Ferré. Departament de Telecomunicació i Enginyeria de Sistemes de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

L’objectiu d’aquest projecte és que l’alumne aprengui a distingir els diferents tipus d’òrbites possibles que poden tenir els satèl·lits.
Una vegada aquests estan clars, l’alumne identificarà quins són els possibles serveis que poden oferir els diferents sistemes de satèl·lit.
Finalment, l’alumne investigarà les diferents parts d’un sistema de comunicacions per satèl·lit i la seva dependència amb el tipus de servei i d’òrbita.

Ángeles Vázquez Castro. Departament de Telecomunicació i Enginyeria de Sistemes de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

El 2 febrer 1804 Francesc Salvà i Campillo va presentar una "Memòria Segona sobre el Galvanismo Aplicat a la Telegrafia" a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona en què va introduir la idea d'aplicar l'electricitat a la telegrafia mitjançant una pila de Volta (introduïda només quatre anys abans per Volta) construïda pel mateix i va mostrar com l'electròlisi de l'aigua indicava la recepció del senyal. De fet es va tractar de la primera aplicació pràctica de la pila de Volta, al començament del segle XIX, quan l'electricitat estava en els seus inicis i també es pot considerar a Salvà com el constructor del primer cable de comunicacions ja que en el seu telègraf va agrupar els parells de filferro en una única fibra aïllant cada conductor mitjançant paper greixat.
Recentment l'Institute for Electrical and Electronics Engineering (IEEE) ha reconegut amb un dels seus "fites" ( "milestones") a Francesc Salvà i Campillo (1751-1828), el segon espanyol que rep la distinció després de Leonardo Torres Quevedo i al costat de personatges com Benjamin Franklin, Guglielmo Marconi i Alessandro Volta.
El treball podria fer una anàlisi històrica i potser intentar reproduir aquest primer aparell o algun dels seus elements.

Ramon Pascual de Sans. Departament de Física de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Després dels primers acceleradors, se'n van construir altres per a la recerca en física nuclear i de partícules elementals. Però també per produir raigs X per a l'estudi de tota mena de materials, les actuals fonts de llum de sincrotró, i per a usos industrials que avui suposen més del 50% dels més de 20,000 acceleradors existents i per diverses aplicacions biomèdiques. La producció de tots aquests instruments ha suposat grans progressos tecnològics en molts sectors empresarials.
Un dels grans objectius del més gran dels acceleradors, l'LHC, era comprovar si existia, o no, el bosó de Higgs i estudiar-ne les propietats. L'existència es va comprovar l'any 2012 amb la seva producció i detecció i les seves propietats encara s'estan analitzant. Darrerament hi ha un debat sobre quin ha de ser l'accelerador que substitueixi l'LHC quan d'aquí a una vintena d'anys la seva nova versió d'alta lluminositat, l'LHC-HL, hagi acabat la seva vida útil, suposant que es construeixi un nou gran accelerador. 
Es tracta de seguir l’estat de la qüestió i les implicacions de les diverses opcions.

Ramon Pascual de Sans. Departament de Física de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Els sistemes GNSS són la principal eina de posicionament avui dia. Cada regió o país ha creat o està creant el seu sistemes, amb característiques semblants però no idèntiques: GPS als Estats Units, Galileo a Europa, Beidou a Xina, etc.
L'estudi dels principis de funcionament d'aquests sistemes és un tema interessant i força interdisciplinar. Si els estudiants s'animen poden arribar a fer amb equipament relativament senzill i econòmic el seu propi receptor de posicionament.

Gonzalo Seco Granados. Departament de Telecomunicacions i Enginyeria de Sistemes de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

En primer lloc s'hauria de fer una mica de recerca sobre quins tipus de màquines o automatismes són susceptibles de ser considerats des de la perspectiva ètica. A continuació, el treball se centraria en el cas particular dels vehicles autònoms o els robots domèstics. Es tractaria de mostrar que la seva creació i activitat tenen efectivament implicacions socials polèmiques. Després es podrien revisar els marcs ètics més rellevants que podrien ser útils per a analitzar el cas dels vehicles autònoms per tal de, finalment, elaborar una guia de recomanacions específiques a tenir en compte en el disseny i el funcionament d'aquestes màquines, tot seguint els criteris generals plantejats en els marcs ètics analitzats. 

Josep M. Basart i Muñoz. Departament d’Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

La teoria de la codificació és una ciència que es dedica a l’estudi de codis per a la correcció d’errors. Aquests codis estan presents en la nostra vida quotidiana. Per exemple, els codis dels comptes corrents, els codis de les targetes de crèdit, els codis de barres, el codi NIF, el codi ISBN, els codis de barres postals, i els codis de barres del codi 39 per identificar maquinària pesant. Gràcies a la teòrica de la codificació es poden corregir i/o detectar alguns errors produïts en les transmissions d’informació o en dades que actuen com a identificadors.

La teoria de la codificació és una disciplina inclosa en diverses àrees, com ara la matemàtica, la informàtica o les telecomunicacions. Però què és la teoria de la codificació? Quant de temps fa que s’utilitza? Quins fonaments matemàtics la sustenten? Quin tipus de codis correctors d’errors existeixen? Quina recerca es realitza en aquest àmbit?

Aquest projecte pretén iniciar als estudiants en el camp de la teoria de la codificació des d’algun d’aquests àmbits. A partir de la cerca d’informació s’analitzaran alguns codis per a la detecció i correcció d’errors i s’estudiaran els problemes matemàtics associats.
També es fomentarà la difusió del coneixement a través de la col·laboració a la Viquipèdia.

Mercè Villanueva. Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Corregeix-me si m'equivoco. Avui ja has enviat com a mínim un missatge. Gairebé segur, enviaràs una fotografia abans d'anar a dormir. Apostaria que també veuràs diversos vídeos abans de demà. Si ja no utilitzes senyals de fum, com arriba la informació gairebé sempre a destí? Qui pot llegir els teus secrets (i com evitar-ho)? Com arriben les imatges i vídeos d'alta qualitat directament al teu mòbil?

En aquest projecte podràs investigar com i per què succeeix això realment. A part podràs entendre el funcionament bàsic d'Internet i imaginar el teu propi sistema de comunicació. Per exemple, un privat només per les teves amistats. O un que enviï fotografies i vídeos el doble de ràpid, utilitzant la meitat de les dades. Després d'imaginar, podràs fer realitat la teva idea, començant per les parts que més cridin la teva atenció. 
No es necessiten coneixements previs, només curiositat. Benvingudes persones de totes les modalitats de batxillerat: entendre la tecnologia que utilitzem és el teu dret, independentment dels teus plans de futur. En funció dels teus interessos i de la teva experiència prèvia, podràs tractar les següents qüestions o altres relacionades:
  • Com s'estructura Internet?
  • Com arriben els missatges a l'altra banda del món?
  • Qui pot llegir els meus missatges? Com puc evitar-ho?
  • Com garantir qui ha enviat quin missatge?
  • Es pot comprimir la informació?
  • Com codifiquem textos? Imatges? Vídeos?

Entre les habilitats que podràs desenvolupar en aquest projecte estan:
  • Trobar i presentar dades sobre tecnologia viva.
  • Entendre com flueix la teva informació.
  • Aprendre a protegir les teves dades.
  • Representar la informació de manera òptima. 

Miguel Hernández-Cabronero. Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

La privacitat o privadesa, com habilitat individual per isolar-se o amagar informació sobre un mateix de forma selectiva es pot abordar des de molts àmbits. En aquest treball volem afrontar el problema de la privadesa des del punt de vista tecnològic. Més concretament en l'estudi del que actualment es coneix com Privacy Enhacing Technologies (PET). Es tracta d'un camp molt ampli que inclou disciplines com la informàtica, les matemàtiques i l'estadística, o les telecomunicacions. Depenent de l'interès de l'estudiant el treball pot tenir un enfocament més teòric o pràctic. És per això que es proposen diverses opcions o línies de forma més concreta:
- Anonimat en les comunicacions a Internet. Estudi de tècniques o problemes que es plantegen quan volem assolir un nivell donat de privadesa a Internet: navegació privada o anònima per la web, tracking d'usuaris a pàgines web, xarxes d'anonimat com TOR, etc.
- Publicació de dades privades. Consisteix en mecanismes per garantir anonimat en dades públiques com ara dades estadístiques o mèdiques que es fan públiques per realitzar estudis generals o específics. Aquí entren conceptes com k-anonimitat o privacitat diferencial, i s'aplica a camps com la mineria de dades privada o el secret estadístic.

Guillermo Navarro Arribas. Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Les plataformes electròniques (Arduino, etc.) són sistemes electrònics senzills que simplifiquen molt la interfície primària amb el món real. Per això és tan comú el seu ús com a sistemes de captació d'informació en sistemes robòtics.
Sense entrar en una construcció determinada, aquest projecte analitza l'ús d'una d'aquestes plataformes des del punt de vista de potencialitat en la construcció d'un sistema robòtic. L'aplicació específica es deixa a escollir pel projectista.

Joan Oliver Malagelada. Departament de Microelectrònica i Sistemes Electrònics de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

L’objectiu d’aquest projecte és que l’alumne/l’alumna aprengui la tecnologia wearable, que fa referència a dispositius electrònics que es porten sobre el cos com a complements o integrats a la roba.

Per això, es vol desenvolupar un prototip de vestit de ball que incorpori leds que s’activin segons una música. El sistema de control estarà format per sensors, leds i un microcontrolador (Lilypad d’Arduino). Aquest microcontrolador serà el que determinarà quan s’encenen aquests leds.

Marta Prim Sabrià.  Departament de Microelectrònica i Sistemes Electrònics de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.