Desxifrem les escriptures del Món Antic

Adreçat a: alumnes de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
Calendari: de l'1 al 5 de juliol de 2019.
Horari: de 9:30 a 14h., amb una pausa de 30 minuts. El dilluns 1 es convocarà l'alumnat a les 8:30h.
Professorat: Agustí AlemanyJoan Carbonell, Josep CervellóAntoni IglesiasJ. Antonio Iglesias, Marta OllerJordi Vidal, Carlos Varias.
Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres
Preu: 90€

Instruccions de registre i d'inscripció
Accès a la matrícula dels cursos de la setmana de l'1 al 5 de juliol

Presentació
El curs pretén oferir una introducció general als principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient antics. La metodologia del curs alternarà les sessions teòriques, on es descriuran les característiques i el context històric de cadascun dels sistemes d'escriptura tractats, amb tallers sobre pràctiques d'escriptura que n'explicaran el seu funcionament.

Objectius

  • Descripció dels principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient Antic.
  • Presentació dels diferents suports d’escriptura que foren emprats a l’Antiguitat.
  • Transmissió i pervivència de les diferents escriptures al llarg del temps.
  • Realització de tallers sobre pràctiques d’escriptures.

Continguts

1r dia: L'escriptura cuneïforme
En la sessió dedicada a les escriptures cuneïformes estudiarem cinc grans apartats. Primer definirem el concepte d'escriptura cuneïforme, tot analitzant les seves característiques i funcionament (usos logogràfic, sil·làbic i alfabètic). Després, descriurem els diferents materials sobre els quals es va fer servir. Tot seguit, farem un ràpid recorregut per la seva història, des del IV mil·lenni aC fins a la seva extinció. Dedicarem també un apartat a conèixer el seu procés de desxiframent; i acabarem mostrant l'adaptabilitat del sistema, tot recordant el seu ús per al registre de llengües molt diverses (sumeri, accadi, hurrita, elamita, ugarític, etc.).

2n dia: Els jeroglífics egipcis
Aquesta sessió tindrà dues parts. En la primera, coneixerem com Jean-François Champollion, considerat el pare de l'egiptologia, va desxifrar els jeroglífics egipcis, i descriurem com és i com funciona l'escriptura jeroglífica, quants signes té, de quins tipus són i com es combinen per formar paraules, oracions i textos. En la segona part, farem una aplicació pràctica del que haurem après en la primera, que ens conduirà a conèixer com treballaven els escribes egipcis, a escriure els nostres noms en jeroglífics i a llegir breus inscripcions egípcies.
 
3r dia: El cuneïforme persa, el devanagari sànscrit, l'aybuben armeni i el ciríl·lic
Aquesta sessió estarà dedicada als diferents sistemes d'escriptura utilitzats per les llengües indoeuropees diferents del grec i del llatí, centrant-se en quatre d'ells: el cuneïforme persa aquemènida, el devanagari sànscrit, l'aybuben armeni i el ciríl·lic.

4t dia: El grec micènic. L'alfabet grec
  • 1a Part: En aquesta sessió s'explicarà l'escriptura sil·làbica Lineal B, utilitzada pels palaus micènics de Grècia continental i de l'illa de Creta entre el 1400 i 1200 aC., i que constitueix la més antiga escriptura grega de la història. Explicarem el seu origen i relació amb altres dos sil·labaris: l'anomenat 'jeroglífic' cretenc i el Lineal A, emprats per la cultura minoica de Creta, el contingut dels seus textos i els diferents materials escriptoris (tauletes i segells d'argila, ceràmica).
  • 2a Part: Aquesta sessió constitueix la segona part del bloc temàtic dedicat als sistemes d'escriptura en el món grec antic. En ella s'explicarà l'origen de l'alfabet grec, a partir de l'adaptació de l'alfabet fenici, i la seva evolució fins a l'època clàssica, tot fent esment dels diferents tipus de suport emprats per a l'escriptura i dels usos diversos que els grecs en varen fer, tant en l'àmbit públic com en el privat.

5è dia: L'alfabet llatí. Transmissió i pervivència de l'escriptura llatina

  • 1a Part: La sessió dedicada a l'escriptura llatina constarà de quatre grans apartats. Primer estudiarem, des del punt de vista històric i lingüístic, els orígens de l'alfabet llatí. Tot seguit, farem un recorregut per la seva història, des del VII-VI segle aC fins a finals de l'edat mitjana, la qual cosa ens permetrà apropar-nos als principals estils gràfics del món antic i medieval. Després, descriurem els diferents suports escriptòrics que han transmès exemples d'escriptura llatina (tauletes encerades, volumina, còdexs, instrumenta domestica, etc.). Finalment, dedicarem també un apartat a parlar de les disciplines que, com l'epigrafia i la paleografia, permeten conèixer tant el seu contingut com el seu context històric.
  • 2a Part: De la pedra al paper. La sessió estarà dedicada a explicar el procés i les causes per les quals els savis lletraferits dels segles XV i XVI van creure que valia la pena copiar les inscripcions antigues sobre pedra mentre viatjaven per Europa com a ambaixadors de reis i papes. Quin valor trobaven en uns textos que amb prou feines entenien i que sovint estaven trencats? Com confeccionaven els seus reculls d'apunts?

Metodologia
Cadascuna de les sessions tindrà una presentació teòrica inicial en què s'explicaran els orígens i les característiques dels sistemes d'escriptura tractats, amb el suport de presentacions que amenitzin i exemplifiquin les explicacions. Tot seguit, es duran a terme diferents tallers de pràctiques d'escriptura en què els estudiants podran experimentar i conèixer diferents sistemes i instruments d'escriptura de l'Antiguitat.

Observacions
L'alumnat haurà de dur bata o davantal, tovalloletes humides i una samarreta blanca per pintar-hi a sobre.

Instruccions de registre i d'inscripció
Accès a la matrícula dels cursos de la setmana de l'1 al 5 de juliol