Història econòmica

La millora de l’alimentació i de l’estat nutritiu de la població espanyola en el transcurs del segle XX oculta el manteniment durant gran part del període de marcades desigualtats de gènere i generacionals en la distribució dels aliments entre els integrants de les unitats familiars. Unes desigualtats que tenen greus conseqüències sobre la salut i el potencial laboral de milions de dones.
Durant dècades la millora de l’estat nutricional ha quedat gairebé reservada a la població masculina adulta, mentre dones, nens i nenes continuaven patint una alimentació deficient. La millora de l’alimentació per a dones, infants i avis ha estat més llarga i costosa. Malgrat tot, des de les darreres dècades hem entrat en una fase de consum excessiu i desequilibrat d’energia i nutrients que ha reduït progressivament aquestes desigualtats.
Es pretén analitzar i avaluar la magnitud d’aquestes desigualtats i les seves conseqüències per a un col·lectiu, territori o un període determinat.

Xavier Cussó. Departament d'Economia i d'Història Econòmica de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Fins a finals del segle passat el consum de carn era un indicador gairebé indiscutible del desenvolupament econòmic d’un país i el benestar de la seva població. La seva presència diària a taula era l’aspiració de les classes populars que durant segles havien consumit una dieta bàsicament vegetariana.
Des del final de la Segona Guerra Mundial, però, a Europa Occidental, i una mica més tard al nostre país, la producció de carn s’industrialitza i el consum es dispara. Tant l’augment del consum com la transformació de la seva producció tenen un gran impacte sobre la salut i el medi ambient que val la pena estudiar.
Es proposa analitzar l’evolució del consum de carn, les seves disparitats socials, de gènere, o bé les seves conseqüències ambientals per a una població o un territori o país com Catalunya, Espanya, o qualsevol regió o país desenvolupat o emergent (Xina, Índia,...).

Xavier Cussó. Departament d'Economia i d'Història Econòmica de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Des de fa dècades metges, nutricionistes i cuiners consideren que la dieta mediterrània és una dieta especialment saludable i recomanable que cal seguir i preservar.
Tanmateix, fa poc més d’un segle no era així, la dieta mediterrània no era especialment beneficiosa per a la població del sud d’Europa o del nord d’Àfrica, exposada a una alimentació sovint inapropiada, perillosa i insuficient. Els progressos tecnològics en la producció, tractament i distribució dels aliments, i l’augment de la renda i el benestar de la població la van transformar i convertir en un referent saludable. Des dels anys 1960, però, la Revolució Verda, la globalització i els excessos ens han allunyat d’ella, i actualment ingerim una dieta globalitzada que implica greus riscos per a la nostra salut i benestar i per a la salut ambiental del planeta. Actualment, tot i que els darrers anys ha començat a detectar-se un canvi de comportament, encara ens trobem molt lluny de recuperar la versió més saludable de la dieta mediterrània.
Es pretén, doncs, estudiar l’evolució i transformació de la dieta mediterrània i els seus efectes sobre la salut i benestar de la població del nostre poble, comarca o país durant el segle XX i fins als nostres dies. La unitat d’estudi pot ser la família, un poble, una comarca o un país mediterranis per als quals disposem (recopilació dades) o puguem elaborar (enquestes) informació quantitativa i qualitativa suficient.

Xavier Cussó. Departament d'Economia i d'Història Econòmica de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Fa 70, 100 o 150 anys, la major part dels aliments que consumien els nostres avantpassats a Catalunya, Espanya, el Marroc o la Xina els havien produït ells mateixos o a la mateixa localitat o comarca on vivien. Els pagesos decidien què plantaven, com ho plantaven i on, o quins animals podien mantenir, en funció de la qualitat de la terra, la disponibilitat d’aigua, adobs, etc. Producció agrícola, ramadera i forestal estaven plenament integrades. Eren sobirans, encara que no sempre tenien garantida la seguretat alimentària, subjecta al resultat de les collites.
A partir del segle XX, amb la Revolució Verda, la industrialització de l’agricultura i la ramaderia, l’especialització productiva i el comerç, es deslocalitza progressivament la nostra alimentació, que es desvincula del territori i es desintegra. A la vegada el nostre consum augmenta. Quantitativament gaudim de seguretat alimentària però no qualitativament: hem perdut la sobirania alimentària.
Des de fa algunes dècades, però, han sorgit cada cop més iniciatives productives, associatives, etc., que treballen per recuperar la sobirania perduda i certificar la seguretat dels aliments que ingerim: producció ecològica, productes de proximitat km 0, denominacions d’origen, cooperatives, etc., en són un exemple. Es proposa treballar la sobirania alimentària en perspectiva històrica, un país, una comarca, un producte o un sector, un aspecte, un indicador.

Xavier Cussó. Departament d'Economia i d'Història Econòmica de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Fa 60, 100 o 150 anys, l’alimentació dels nostres avis i àvies residents a Catalunya, Espanya, Itàlia o el Marroc era bàsicament vegetariana, basada en els cereals, les patates, els llegums, l’oli d’oliva, la fruita i les verdures, amb una escassa presència de productes d’origen animal. Una dieta amb destacades virtuts i inconvenients adaptada al context econòmic i ecològic.
Per una banda, era una dieta vegetariana “forçada”, local, estacional i poc variada, que cobria precàriament les necessitats d’energia i de nutrients de bona part de la població. Per l’altra, era una dieta sostenible. Des dels anys 1960, però, el desenvolupament econòmic i la Revolució Verda, amb la industrialització de l’agricultura i la ramaderia han transformat progressivament les nostres dietes, que han experimentat un increment espectacular del consum de productes d’origen animal com carn, ous, llet i greixos animals. Gaudim ara d’una dieta abundant, relativament variada i globalitzada, però en molts casos excessiva i insostenible ambientalment.
Els canvis van tenir inicialment efectes positius per a la salut de la població, però han acabat provocant conseqüències molt negatives per al planeta i també per a nosaltres mateixos. En aquest context, la presa de consciència sobre aquesta realitat està provocant que un nombre creixent de persones optin per “tornar” cap a dietes vegetarianes. Es proposa estudiar en profunditat com eren les dietes vegetarianes del passat, i com són les del present, els seus avantatges i inconvenients. Es proposa també avaluar mitjançant enquestes i dades oficials la magnitud, els efectes i les perspectives futures d’aquest canvi en el nostre entorn, a escala local, regional o de país.

Xavier Cussó. Departament d'Economia i d'Història Econòmica de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció