Geografia

Ja fa temps que s'està parlant del fenomen del canvi climàtic i de les conseqüències que pot suposar a diferents àmbits. En països com el nostre, en què el turisme és un sector estratègic per a l'economia, curiosament la investigació dels efectes del canvi climàtic en el turisme és un camp que encara no té una tradició molt arrelada i, si la gent n'ha sentit a parlar, és bàsicament pel ressò mediàtic (premsa, ràdio, televisió, internet) de determinades situacions meteorològiques de gran contundència (inundacions, sequeres, onades de calor), les quals són automàticament relacionades amb el canvi climàtic. En aquest sentit, de ben segur que el turisme és un sector que per a bé i per a malament, rebrà alguns d'aquests impactes previstos; per exemple, plantegem-nos les següents preguntes: podrem continuar esquiant a Catalunya com ho hem anat fent a les darreres dècades?, què passarà amb les platges, desapareixeran potser? Ens haurem d'anar acostumant a situacions de temporals marítims més freqüents, com també a les onades de calor? Per contra, el turisme finalment podrà ser més desestacionalitzat del que ho és avui dia?, les estacions de l'any -i per tant, també les temporades turístiques- continuaran sent tan marcades o això quedarà "diluït"?

Joan Carles Llurdés. Departament de Geografia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Arran de la darrera crisi econòmica de la qual encara n'estem patint les conseqüències, són molts ara els conceptes d'economia que s'han popularitzat,  mediatitzat i són objecte de debat en moltes tertúlies de ràdio i televisió. Diguem que la crisi ha fet que molta gent, per interès o per necessitat, es mostri ara molt més interessat en els fets econòmics i també en saber quina incidència poden tenir en la seva vida diària, en la seva butxaca. A tall d'exemple, com es poden afectar les polítiques del Banc Central Europeu?, i les polítiques proteccionistes del President dels Estats Units Donald Trump? I les propostes del Fons Monetari Internacional (FMI) de retallar despesa pública de molts estats? O en una altra línia, què dir de l'anomenada "economia col·laborativa"?, per què han crescut tant plataformes com Airbnb, Uber, Deliveroo i tantes altres? I són realment col·laboratives o més aviat, són molt competitives en un mercat cada cop més obert i alhora bastant desregularitzat?

Joan Carles Llurdés. Departament de Geografia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció