Dret

Cada any, al món, hi ha milions d'espècies vegetals i animals que son sostretes del seu entorn i exportades a altres indrets. Des de peixos per a aquaris, fins a mamífers o plantes exòtiques. Aquest comerç internacional posa en perill tant les espècies en si mateixes, com a vegades l'entorn del medi al qual s'incorporen. Per aquest motiu, des de ja fa anys, el Conveni CITES regula el comerç internacional d'espècies protegides. Amb aquest treball es pot analitzar quines son les eines que ha instaurat CITES, a quines espècies es vol protegir i quines condicions imposa.

Josep Maria de Dios. Departament de Dret Privat de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Un dels elements claus que conformen la Unió Europea és el que en coneixem com el Mercat Interior. Aquest mercat està compost per un territori que avarca a tots els països de la Unió Europea i hi participen totes les persones que hi resideixen, i per algunes qüestions les persones que en tenen la ciutadania. Quins són els àmbits d’aquest mercat interior? Com ens afecta a tots nosaltres? Quins són els principis en els quals es fonamenta? Aquí tractarem aspectes tan importants com la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.

Josep Maria de Dios. Departament de Dret Privat de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Descripció del procés, dels seus elements i de la dificultat amb l'encaix constitucional.

Joan Lluís Pérez FranceschDepartament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

El tràfic d'éssers humans és un procés delictiu en augment. Pot revestir moltes formes: explotació sexual, tràfic d'òrgans, explotació laboral. Afecta especialment als col·lectius més vulnerables: immigrants irregulars, menors no acompanyants, dones i nenes.

L'objectiu seria el d'escollir un aspecte d'aquest fenomen tan complex, formular la pregunta correctament, contextualitzar amb dades i amb normes el problema i proposar mesures: disseny d'una campanya de sensibilització o altres propostes.

Esther Zapater Duque. Departament de Dret Públic i Ciències Històrico-Jurídiques de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Actualment, la protecció dels drets dels animals està patint un avanç molt significatiu, tant en el Codi Civil estatal com en el Codi Penal, a través de lleis paral·leles (iniciatives) de reforma.
En l'àmbit del Codi Civil, la “Proposició de llei de modificació del Codi Civil, de la Llei Hipotecària i de la Llei d'Enjudiciament Civil, sobre el règim jurídic dels animals” (13 d'octubre de 2017; Núm.167-1. Seriï B. XII Legislatura), reconeix als animals la condició d'éssers vius dotats de sensibilitat, abandonant d'aquesta forma, la concepció tradicional que els considerava com a béns mobles o coses. Amb aquesta reforma, el nostre ordenament s'aproxima als ordenaments dels països del nostre entorn, que des de fa anys reconeixen als animals com a éssers que senten i que tenen una faceta emocional i afectiva (Àustria, Alemanya, Suïssa, Bèlgica, França, o Portugal, entre d’altres…). Les esmentades reformes legislatives vénen imposades des de la Unió Europea, que exigeix que els Estats membres dotin als animals de l'estatut jurídic d’ “éssers sensibles”.

En el marc del Codi Civil, el treball se centra en l'estudi de les reformes dutes a terme per l'esmentada Proposició de Llei en els següents aspectes:

  • Règim jurídic aplicable als animals a partir d'aquesta nova concepció.
  • Limitacions que afecten el comportament de les persones que posseeixen o utilitzen animals o signen contractes que recauen sobre animals.
  • Normes relatives a l'atribució de la cura i de la custòdia de l'animal en les crisis matrimonials o de parella; criteris que ha de prendre en compte el Jutge per decidir a qui lliurar la cura de l'animal, atenent el seu benestar.
  • Responsabilitat que pot reclamar el propietari d'un animal que ha sofert un dany o ferides per un tercer (despeses de curació i indemnització per danys morals).


En l'àmbit del Codi Penal, un dels majors avenços en la protecció dels animals al nostre país, va venir de la mà de la reforma del Codi Penal operada per la Llei Orgànica 1/2015, que va contemplar els delictes de maltractament i d'abandó animal, però s'ha constatat que aquesta reforma segueix sent insuficient per fer front a situacions de maltractament animal aberrants, que amb la legislació penal actual continuen quedant impunes. Per aquest motiu, s'ha promulgat la Proposició de Llei de modificació del Codi Penal en matèria de maltractament animal (2 de febrer de 2018; número 202-1; Seriï B), que considera als animals com a éssers amb capacitat per sentir i sofrir, i que reforça la protecció dels animals penalment protegits enfront del maltractament, ampliant-la ara als animals salvatges, i abastant als abusos sexuals dels quals pugui ser víctima qualsevol animal. A més, aquesta disposició normativa també endureix les penes vigents, creant ara la pena de privació definitiva del dret de propietat o possessió sobre l'animal víctima del maltractament.
En el marc del Codi Penal el treball se centra en l'anàlisi dels canvis efectuats per l'esmentada Proposició de Llei en el precepte del Codi Penal que ha estat objecte de la reforma.

Mª Carme Núñez Zorrilla. Departament de Dret Privat de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

En les últimes dècades han anat guanyant rellevància els aspectes relacionats amb una major autonomia de les persones a l'hora d'afrontar la mort, així com les accions empreses per avançar en la qualitat de vida de la persona en els moments finals de la seva vida. 
Els avenços en l'àmbit de la medicina han fet possible un increment notable de l'esperança de vida a Espanya, que han propiciat un canvi en la manera d'emmalaltir i morir: s'allarga la vida i es generalitzen les experiències de sofriment personal, físic, psicològic, familiar i social, en el procés de deteriorament dels pacients. 
Hi ha un ampli consens que afirma que la finalitat de la medicina al segle XXI té dos objectius de la mateixa categoria i importància: 1) prevenir i curar malalties, i 2) ajudar a morir en pau als ciutadans, mitjançant el desenvolupament d'una medicina que alleugi el seu sofriment i respecti les seves decisions.
La societat espanyola ha manifestat el seu suport creixent, avui, a la regulació de l'eutanàsia. 
Aquesta situació favorable a l'eutanàsia en l'opinió pública, però, no s'ha vist reflectida en el nostre ordenament jurídic estatal, on encara està penalitzada en el Codi Penal.
El desenvolupament del principi d'autonomia (llibertat i dignitat de la persona) no ha de limitar-se al reconeixement de drets al voltant de rebre informació mèdica completa i veraç, al gaudi d'unes cures de qualitat accessibles on el rebuig de tractaments, sinó que és necessari expandir aquests drets cap a la garantia pública d'una mort que resulti d'acord amb la defensa d'una vida digna fins al final, el que inclou tant el dret a l'eutanàsia com el suïcidi mèdicament assistit. 
L'estat ha de protegir la vida però no imposar el deure de viure en condicions penoses irreversibles, en contra dels desitjos i conviccions més íntimes d'un mateix. 
En el treball es proposa analitzar les 3 disposicions normatives aprovades fins a la data pel nostre Estat amb l'objectiu de regular l'eutanàsia (Proposició de Llei Orgànica sobre l'eutanàsia, de 22 de juliol de 2019; Proposició de Llei Orgànica de regulació de l'eutanàsia, de 30 de juliol de 2019, i la Proposició de Llei de drets i garanties de la dignitat de la persona davant el procés final de la vida, de 17 de setembre del 2019), i dins d'elles, concretament:
- El fonament de l'eutanàsia: drets humans protegits, objectius del legislador.
- Requisits que ha de reunir la persona per poder sol·licitar que li sigui practicada l'eutanàsia.
- Procediment i obligacions del metge responsable. 

Mª Carme Núñez Zorrilla. Departament de Dret Privat de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Els drets a la informació concernent a la salut i a l'autonomia del pacient, constitueixen un aspecte fonamental del respecte i la garantia de la dignitat de la persona i la llibertat individual, que consagra l'art.43 de la Constitució. El Parlament català va ser el primer que va aprovar una Llei específica per a la regulació d'aquests drets, per mitjà de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernents a la salut, a l'autonomia del pacient i a la documentació clínica. A nivell estatal, la Llei 41/2002, de 14 de novembre, reguladora de l'autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, va seguir posteriorment, en gran mesura, a la Llei catalana. Finalment, la Llei catalana 25/2010, de 29 de juliol, del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, ha contemplat una regulació en aquesta matèria, en els seus arts: 212-1 a -3, que ve a complementar a la regulació catalana anterior (Llei 21/2000, de 29 de desembre).
        
El treball proposat té per objecte l'estudi del dret del pacient a la informació sanitària, a la intimitat, a l'exigència del consentiment informat en qualsevol intervenció que afecti a la seva salut, la possibilitat d'elaborar un document de voluntats anticipades i el tractament de la documentació clínica. Aspectes, tots ells, que aborden les esmentades lleis.

Mª Carme Núñez Zorrilla. Departament de Dret Privat de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Tractar els conceptes de nació i d'estat, a partir de la teoria política i d'allò que es desprèn de la constitució espanyola. Què hauria de canviar en l'organització de l'estat espanyol per ser plurinacional?

Joan Lluís Pérez FranceschDepartament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Avui amb l’augment de la diversitat cultural i religiosa, amb la crisi dels valors sòlids o a causa de la manca del sentit de comunitat, es replanteja quins són els drets i deures de la ciutadania en l’espai públic, a fi i efecte que pugui ésser un espai realment compartit.

Joan Lluís Pérez FranceschDepartament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Una de les llibertats bàsiques que configuren la Unió Europea és la de la lliure circulació de persones. Aquesta llibertat va junt amb el principi de o discriminació per raó de la nacionalitat entre els ciutadans de la Unió Europea. Com han anat assenyalant les institucions de la UE, aquesta llibertat de moviment comporta, entre d’altres conseqüències, la possibilitat per a tothom de fer estudis en altres països. El treball es podria plantejar com una recerca sobre les condicions perquè puguem anar a estudiar a un altre Estat membre de la Unió Europea.

Josep Maria de Dios. Departament de Dret Privat de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Totes les persones que tenim la nacionalitat d’un país membre de la Unió Europea tenim el que en denominem la “ciutadania europea”. Què vol dir i quins drets atorga aquesta ciutadania? Com s’adquireix? Quin és el seu contingut? Hi ha una nacionalitat europea? Amb aquest treball ens endinsarem al coneixement d’una de les peces bàsiques de la Unió Europea, la de la ciutadania.

Josep Maria de Dios. Departament de Dret Privat de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Descripció i valoració de l'anticatalanisme en les estratègies dels partits polítics i en els mitjans de comunicació. 

Joan Lluís Pérez FranceschDepartament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

La potestat parental és una funció inexcusable que, en el marc de l'interès general de la família, s'exerceix en interès dels fills, d'acord amb la seva personalitat i per facilitar-ne el ple desenvolupament. Els progenitors poden ésser privats de la titularitat de la potestat parental per incompliment greu o reiterat de llurs deures.
El treball d'investigació té per objecte, d'una banda, l'estudi del contingut i abast de les responsabilitats parentals (drets i deures dels progenitors envers el fill), i d'altra banda, l'estudi exhaustiu de la mesura de privació de la potestat: les causes que l'originen, de com afecta les relacions personals dels fills amb el progenitor privat de la potestat, i la possibilitat de recuperació de la potestat parental.
La figura de l'objecte d'aquest estudi, es troba regulada en la Llei de 29 de juliol de 2010, del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família (arts: 236- 1 a – 7, i 236 – 17). Així com també, en la Llei de 27 de maig de 2010, dels drets i les oportunitats en la infància i adolescència (arts: 37 i 38).

Mª Carme Núñez Zorrilla. Departament de Dret Privat de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

La recent “Llei del Codi de Consum de Catalunya” (Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya), neix amb la finalitat de donar solució a una sèrie de problemes existents en les relacions de consum que s'originen dins del territori de Catalunya. Entre els quals cap esmentar: - el fenomen de la contractació en massa i dels contractes d'adhesió, que situen al consumidor en una posició cada vegada més feble i de desavantatge, originant una important desigualtat entre les posicions de les parts en el contracte. I d´altra banda; - el desfasament i dispersió de la normativa catalana existent fins a la data en aquesta matèria, que ara es recull i unifica en un sol text legal, de manera ordenada i sistemàtica, incorporant nous i més moderns instruments de garantia dels drets dels consumidors i usuaris, davant un mercat que ha evolucionat de manera notable. Havent nascut nous tipus d'activitats i formes de prestació de serveis en el mercat.

El treball proposat té per objecte l'anàlisi de l'àmbit d'aplicació del Codi de Consum, centrant-se especialment, en els “contractes de consum”: - requisits d'informació i publicitat que ha de reunir l'oferta contractual; - requisits de les clàusules d'aquests contractes (clàusules abusives i condicions generals de la contractació); - les vies posades a disposició del particular per reclamar i exigir responsabilitat a l'empresari. Tot això, realitzant un estudi comparatiu amb el Reial Decret Legislatiu estatal 1/2007, de 16 de novembre, pel que s'aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris; amb la Llei estatal 7/1998, de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació, i amb la Llei estatal 34/1988, d'11 de novembre, general de publicitat.

Mª Carme Núñez Zorrilla. Departament de Dret Privat de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

La Llei catalana 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l´adolescència, constitueix una de les fites més importants en la tasca legislativa que ha estat duent a terme el Parlament de Catalunya en l´àmbit de l´atenció i protecció de l´infant i l´adolescent. La voluntat de comptar amb una norma que abracés tota la legislació catalana sobre infància i adolescència va ésser un dels motius que van portar al Parlament de Catalunya a elaborar aquesta Llei que aporta a l´ordenament jurídic una major claredat i unitat, alhora que facilita una localització més ràpida del dret aplicable i reforça la seguretat jurídica. Es reuneixen en un sol instrument jurídic, a manera de Codi, ambdues regulacions: d´una banda, la destinada a l´infant i a l´adolescent en general; i d´altra, la destinada a regular la seva protecció quan els mecanismes socials de prevenció no han estat suficients i s´han produït situacions de risc o de desemparament que cal pal·liar amb les mesures necessàries d´intervenció pública. La unificació legislativa no és, però, l´única raó d´ésser d´aquesta Llei. També ho és, molt especialment, la necessitat d´actualitzar i modificar la regulació fins ara vigent amb relació a les noves demandes i circumstàncies socials. En aquest sentit, el concepte de “prevenció” cobra una importància clau en aquesta Llei, entès com el conjunt d´actuacions socials anticipades destinades a evitar les situacions no desitjades.

L´objecte del treball es centra en l´estudi d´una de les novetats més importants que incorpora la Llei 14/2010, de 27 de maig: un model de protecció nou basat en la distinció entre les “situacions de risc” i les “situacions de desemparament”. De manera que la declaració de desemparament ja no és l´únic títol que habilita als poders públics per a la intervenció protectora. Si no que aquella declaració es reserva per a quan calgui separar l´infant del seu nucli familiar, o per els casos més greus de desprotecció. Mantenint la competència de la Generalitat quan es tracta d´infants desemparats i atribuint-la als ens locals si afecta a infants en situació de risc.

Mª Carme Núñez Zorrilla. Departament de Dret Privat de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Des dels valors del civisme i la convivència en llibertat, així com des del principi de responsabilitat social de la persona, cal reflexionar sobre la importància de la cultura de la seguretat davant les actuals amenaces globals.

Joan Lluís Pérez FranceschDepartament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

L'acolliment preadoptiu és una de les mesures contemplades en l'ordenament català per a la protecció del menor que es troba en situació de desemparament i té lloc quan l'organisme competent valora que ja no és possible la tornada del menor a la seva família biològica o originària, i que el més beneficiós per a ell és la plena integració en la nova família acollidora que té la intenció d'adoptar-ho. L'acolliment preadoptiu finalitza amb l'adopció del menor per la família acollidora.
Aquesta mesura de protecció ha estat regulada en dues normes catalanes de gran transcendència: en la Llei de 29 de juliol de 2010, del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya (arts: 235-34 a – 37). I en la Llei de 27 de maig del 2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (arts: 125, i 147 a 150).
El treball de recerca que es proposa té per objecte l'estudi analític d'aquesta mesura: les causes que l'originen (la situació de desemparament del menor prevista en els arts: 228-1 a -9 de la Llei del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya), el contingut dels drets i deures de la família acollidora, el procediment per a la constitució de l'acolliment i els efectes de la mesura.

Mª Carme Núñez Zorrilla. Departament de Dret Privat de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

S'ofereix a l'alumne la possibilitat de conèixer més a fons el funcionament de la llei de segona oportunitat: qui es pot beneficiar d'ella, sota quines condicions, què representa sobretot en el cas de les persones físiques, etc. Un tema prou d'actualitat en una realitat on la insolvència i els problemes que genera són a l'ordre del dia

Carlos Molina Solano. Departament de Dret Privat de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

El tema proposat té per objecte analitzar quines persones de la Unió Europea poden circular lliurement entre els Estats membres i de quina forma ho poden fer. També es pot veure si aquesta lliure circulació va unida a la realització d’activitats econòmiques o si poden circular les persones d’un país a l’altre encara que no vulguin dur-hi a terme cap activitat.

Així, es pot veure la diferència entre dret de circular i dret de residir, davant del dret a moure’s per a la realització d’activitats econòmiques. Es pot analitzar també de quina manera és possible dur a terme aquestes activitats: lliure circulació de treballadors, llibertat d’establiment i lliure prestació de serveis. És un tema de molta actualitat, amb sentències força divertides del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i de molta importància pràctica.

Josep Maria de Dios. Departament de Dret Privat de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

L'any 2013, el president de la Xina, Ji Xinping va impulsar el que es denomina la nova ruta de la seda. Aquest projecte és probablement el projecte més ambiciós que ha engegat la Xina en els darrers anys, i conté un gran nombre de projectes que tenen com a objectiu establir una xarxa de infraestructures per afavorir el comerç internacional, disminuir-ne el temps de transport i oferir connexions entre diferents territoris. Aquesta ruta consta de dues vies, la marítima i la terrestre, i el treball pot explorar quin és aquest projecte, quines són les eines que han estat creades, i com està desenvolupant-se.

Josep Maria de Dios. Departament de Dret Privat de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

La Llei catalana 25/2019, de 29 de juliol, del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família ha dissenyat un model de convivència estable en parella, adaptat a les noves necessitats de la societat catalana actual. Les necessitats de les famílies han canviat substancialment en relació amb les de la generació immediatament anterior. Alguns d'aquests canvis es manifesten en les grans taxes de divorci,  que van en augment; - en la participació cada cop més gran de la dona en el món laboral, i com a membre de la família que aporta ingressos, i – en el cada cop més gran nombre de famílies reconstituïdes (pares separats o divorciats que passen a viure novament amb altres persones).

El tema d'investigació proposat té per objecte l'estudi de la nova regulació de la convivència estable en parella, en la recent Llei del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya; concretament: - els seus requisits i formes de constitució; - règim durant la convivència, i - les conseqüències o efectes de la seva extinció.

Mª Carme Núñez Zorrilla. Departament de Dret Privat de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció