Antropologia i Sociologia

L’atenció sanitària, dins del sistema sanitari públic, té lloc en l’actualitat en un context intercultural. Així, hi ha diversos factors socials, polítics, econòmics i culturals que influencien les conductes de les persones en relació a la salut i que tenen un paper rellevant en l’organització del sistema sanitari públic i en la formació dels seus professionals.

Lucía Sanjuán NúñezDepartament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

En els darrers anys tant els pares com les mares han augmentat el temps que li dediquen als fills/es. El més sorprenent és el canvi dels homes, ja que les dones sempre s'han dedicat a les tasques de cura tant de les criatures com del marit, com de les persones dependents de la família. Caldria esbrinar quines són les possibles explicacions de l'augment de la major implicació dels pares en la criança dels fills/es.

Vicent Borràs Català. Departament de Sociologia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

L'alimentació de característiques pròpies del veganisme o patrons d'alimentació similars ha pres una creixent importància en els últims anys. Interessa conèixer les característiques culturals, socials, econòmiques... de la població que adopta o es planteja adoptar aquest tipus d'alimentació, les seves motivacions i riscos.

Lucía Sanjuán NúñezDepartament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Aquesta proposta de recerca té com a centre d’atenció els joves d’origen immigrant estranger de “segona generació”, és a dir, nascuts a Catalunya o vinguts des d’infants, per tal d’analitzar de forma comparativa els seus recorreguts vitals -especialment les experiències i trajectòries familiars i escolars, i les seves expectatives de futur en la transició al món del treball i de la vida adulta. Es tracta de copsar i dibuixar diferents perfils a partir de la pròpia visió d’aquests joves sobre les ruptures i continuïtats que han marcat el seu vincle amb l’entorn familiar i cultura d’origen, tot distingint tant els elements identitaris i de socialització que els han fet sentir “diferents” o més vulnerables respecte dels seus iguals d’origen autòcton, com aquells que els han igualat o equiparat en el marc escolar i de relació entre iguals.
La metodologia serà qualitativa i consistirà bàsicament en entrevistes biogràfiques o històries de vida realitzades a nois i noies d’entre 18 i 25 anys de diferents procedències geogràfiques i culturals, les quals seran analitzades en profunditat i comparativament.

Beatriz BallestínDepartament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Segons informa l'Institut d'Estadística de Catalunya, la població total de Catalunya (dades provisionals del 2019) és de 7.600.267 persones de les que, en data d'1 de gener 2019 n'hi havia 1.157.551 de nacionalitat estrangera, al voltant d'un 15,1% del total de població. En el seu informe provisional de 30 de setembre de 2019, l'IDESCAT informa que durant l'any 2018 van néixer a Catalunya 63.174 infants, un 29,6% dels quals és fill de mare estrangera. L'any 2008 el percentatge era del 28,2% i l'any 2014 del 25,8%. Aquestes dades ens permeten pensar que als carrers i barris, als pobles i ciutats, però també a les aules catalanes, trobem molta diversitat de nacionalitats entre les persones. La nacionalitat ens informa, en bona mesura, de la diversitat cultural, però no l'exhaureix. La diversitat cultural no té a veure únicament amb la nacionalitat, sinó que travessa fronteres o es troba dins les mateixes fronteres, és un concepte diferent al d'immigració però no estan lluny l'un de l'altre.

En aquest treball es proposa tractar aspectes relacionats o bé amb la diversitat cultural o bé amb la immigració, a les escoles, barris o diferents territoris. Per exemple, documentar els "orígens i trajectòries dels propis companys i companyes de classe o del conjunt del centre"; aprofundir en el coneixement de "la diversitat cultural o de la immigració al propi municipi o a la comarca"; també "a municipis diferents al propi o a Catalunya en general"; es poden documentar les "diferents iniciatives que s'emprenen a les escoles del municipi sobre interculturalitat"; les "diferents activitats o accions que les associacions o entitats del municipi, comarca o barri, duen a terme" en aquest sentit; "o a la pròpia escola"; es poden treballar aspectes relacionats amb "la diversitat lingüística entre els nois i noies del centre o de la localitat"; "diferents costums associades a les creences religioses", a "l'alimentació" o "l'estètica", per exemple. Poden tractar-se temes com "l'escola en altres realitats culturals" o "la diversitat cultural a l'escola de XXX (localitat)" com "les trajectòries escolars dels avis i les àvies", "... les persones immigrants del poble" o "... els joves xinesos, o colombians, o francesos del municipi" per dir-ne alguns. També es poden tractar "diversitats culturals a les poblacions d'alta muntanya, de la costa o la ciutat". Altres temes que s'hi vinculen són el "fracàs escolar" o la "convivència intercultural" o altres aspectes que de vegades preocupen o no es comprenen.

Pepi Soto Marata. Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Assessorament en recerques al voltant del procés independentista que es viu actualment a Catalunya i els seus efectes directes en col·lectius determinats, ja siguin a favor o en contra de la independència, posant especial èmfasi en els motius dels posicionaments polítics i analitzant fins a quin punt tenen a veure o no amb elements identitaris nacionals o d'altres. L'objectiu és recollir les opinions i posicionaments de les persones, a través del treball qualitatiu de l'observació participant en actes concrets i les entrevistes en profunditat.

Montserrat Clua FainéDepartament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Assessorament en recerques sobre patrimoni a Catalunya, ja sigui material o immaterial, ja siguin formes de cultura popular, festes, rituals, objectes o entitats de cultura tradicional. Es pot fer l'anàlisi tant de la pràctica o institució concreta com la seva relació amb la legislació actual al voltant del patrimoni, així com el seu paper com a element identitari en el context actual de Catalunya.

Montserrat Clua FainéDepartament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

El "paga el que vulguis" és un sistema en què els consumidors decideixen lliurement quant volen pagar per un producte o servei ofert al mercat (incloent-hi, normalment, la possibilitat de no pagar).
Aquest sistema de fixació de preus desafia la teoria econòmica convencional, que molt sovint es fonamenta en el supòsit que les persones són exclusivament egoistes, de manera que aquest tipus d'experiències estarien condemnades al fracàs. No obstant, el sistema és cada cop més popular i els casos es multipliquen arreu del món.

L'alumne pot optar entre a) realitzar un treball de discussió teòrica, b) analitzar un cas concret i c) elaborar una proposta d'aplicació pràctica.

Jordi Tena SánchezdeparDepartament de Sociologia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

La presència creixent a les nostres ciutats de persones immigrades ha suposat també l’augment de parelles mixtes, és a dir, composades per un membre d’origen autòcton i un altre d’origen estranger. Cada vegada més, per tant, és més visible la presència dels fills i filles d’aquestes parelles. El treball proposat aniria en la línia d’investigar l’experiència d’aquests nois i noies (preferentment adolescents i joves) a Catalunya. En particular, es centraria en conèixer les pràctiques quotidianes i costums familiars, la gestió de les diferències culturals i religioses en la família, la identitat cultural, les activitats d’oci, les xarxes d’amistats, i també les experiències
de racisme i discriminació social.

Beatriz BallestínDepartament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

A diversos països europeus, inclosos l’Estat Espanyol, van viure durant el segle XX sota règim totalitaris que van suposar un canvi de paradigma en molts dels aspectes identitaris per molts diferents grups, fet que posteriorment ha incidit en la memòria col·lectiva i el relat dels fets que s’ha construït i és present avui.
Per això, i per tal de conèixer com aquests règims, a través dels seus actes van influenciar aquestes identitats i memòria us proposem algunes preguntes que us podrien fer pensar en possibles temes del Treball de Recerca:
  1. Com va afectar la repressió franquista en les dones, especialment en aquelles que van haver de prendre el rol de cap de família.
  2. Herois o supervivents? La imatge del deportat republicà als Camps Nazis
  3. Com es va construir el relat del resistent?
Marta Simó. Grup de Recerca ISOR (Investigacions en sociologia de la religió). Departament de Sociologia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Cada sistema cultural estableix un seguit de concepcions sobre què és la salut i què és la malaltia i, per tant, quines són les formes adients d’actuar davant d’aquestes situacions. Aquestes concepcions poden o no coincidir amb les que fa servir, al nostre context, la societat majoritària i, també, amb aquelles que són pròpies del sistema sanitari biomèdic.

Lucía Sanjuán NúñezDepartament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

En aquest treball es proposa analitzar les opcions dels joves quan acaben els estudis obligatoris:
  • Quins són els criteris que fan servir per triar entre les diferents opcions (per exemple, entre batxillerat o CFGM)
  • Quina influència tenen els factors socials (gènere, capital cultural i econòmic de les famílies) en la tria.
Els joves que no tenen el graduat en secundària, quins camins formatius o d'inserció laboral segueixen?
Es tractaria de seguir els itineraris al llarg de l'ensenyament postobligatori, si són itineraris de continuïtat o hi ha repeticions o canvis de programa, i analitzar els factors que incideixen en aquestes ruptures.

Es pot analitzar les experiències laborals o prelaborals dels joves mentre estan estudiant o el pas dels estudis al mercat de treball, quines motivacions tenen (guanyar diners per a l'oci, per ajudar a la família) i quines oportunitats generen els mercats locals de treball.

Rafael Merino Pareja. Departament de Sociologia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Es tractarà de fer un anàlisi dels processos socials que intervenen en la construcció dels gèneres, en els seus aspectes objectivadors i subjectivadors, especialment en els àmbits de la corporalitat, la salut i l'esport, des de la perspectiva sociològica. Aquesta recerca és pot fer qualitativament i/o quantitativament.

Enrico Mora Malo. Departament de Sociologia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

En les últimes dècades, la secularització entre la joventut catalana ha incrementat de manera important. No obstant, hi ha molta joventut que es sent atreta per les "noves espiritualitats", que segueixen mantenint llaços amb el catolicisme o que formen part d'altres tipus de comunitat religiosa. Per un costat, ser religiós en una societat cada vegada més secularitzada pot portar a diverses dificultats. Per un altre costat, la secularització ofereix noves maneres de ser religiós o experimentar l'espiritualitat. 
Aquest projecte indaga les experiències, pràctiques i processos identitaris relacionats amb la religiositat i l'espiritualitat entre la joventut catalana. 

Avi Astor. Departament de Sociologia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

 

A la Unió Europea el risc de pobresa i exclusió social va augmentar amb la crisi de 2008, però després no s'ha reduït significativament. Per què passa això? Tots els homes i dones corren aquest risc de la mateixa manera? O la seva classe social, el seu gènere i el seu origen geogràfic influeixen? Aquest risc varia gaire entre països?

Un treball de recerca de batxillerat pot partir de preguntes com aquestes, o d'altres de molt similars. Aquí trobareu alguns suggeriments més específics:

http://blogs.uab.cat/xrambla/category/laprenentatge-a-leducacio-superior/

Xavier Rambla. Departament de Sociologia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Les ciències socials i les humanitats demostren de diverses maneres que la igualtat entre homes i dones és tan sols formal. Encara que la llei garanteixi els mateixos drets a tothom, les condicions laborals, els ingressos, l'accés al poder o el temps dedicat a la cura d'altres persones són molt diferents. 
L'oficina estadística de la Unió Europea, EUROSTAT, dóna un exemple molt clar. Durant anys les dones han enregistrat una taxa d'ocupació de deu o més punts percentuals inferiors a la dels homes. Per què és tan persistent aquesta desigualtat? S'ha reduït una mica, però continua essent significativa. Per què les lleis no aconsegueixen neutralitzar-la? Per què s'observa en tantes activitats socials (economia, política, cultura, etc.)?

Un treball de recerca de batxillerat pot partir de preguntes com aquestes, o altres de molt similars. Aquí trobareu alguns suggeriments més específics:
http://blogs.uab.cat/xrambla/category/laprenentatge-a-leducacio-superior/

Xavier Rambla. Departament de Sociologia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Segons dades d'ACNUR del seu Informe Anual 2018 hi ha al món 70,8 milions de persones desplaçades a la força, el doble que fa 20 anys. D'aquestes, 25,9 milions de persones són refugiades.

Dins aquest tema es poden tractar qüestions de justícia social (les causes dels exilis, els territoris emissors i receptors de persones refugiades, les fronteres, les polítiques socials); qüestions relacionades amb les emergències humanitàries i/o amb l'acollida de persones refugiades (polítiques globals, iniciatives locals, activisme -de diferent signe-, organitzacions i entitats d'ajuda o rebuig, de suport, acompanyament o expulsió, ideologies que les fonamenten); qüestions relacionades amb les persones (testimonis personals, diversitat d'experiències i percepcions; procedències, trajectes, dificultats, reptes, conflictes, ajudes, camps o llocs de residència, temporalitat, iniciatives...); qüestions relatives als camps de persones refugiades i a les iniciatives d'assentament i de retorn (origen dels camps, creació de camps, tipologies de camps, d'habitatges, d'infraestructures, vida quotidiana als camps, història, característiques; itineràncies, provisionalitat, tancament de camps, altres assentaments, possibilitats de retorn i experiències de retorn...); qüestions relatives a la difusió i comunicació sobre el fenomen del refugi i sobre les persones refugiades (mitjans de comunicació, estereotips, prejudicis, precisió conceptual) qüestions conceptuals com la diferència entre ser una persona refugiada, una persona sol·licitant d'asil o una persona desplaçada forçosa; entre una persona migrant i una persona refugiada; ciutadania, frontera, etc.

Pepi Soto Marata. Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Cada vegada més hi ha persones nascudes de parelles d'orígens diferents que s'identifiquen amb l'origen d'un o altre progenitor o amb una identitat diferent, de vegades considerada "mestissa". Però què és el mestissatge? 
Amb aquest treball es pot fer una recerca teòrica sobre la identitat cultura o ètnica i el mestissatge tal i com l'ha estudiat l'antropologia i es pot complementar amb un treball de camp amb joves descendents de parelles anomenades mixtes per conèixer-ne les diferents visions. 

Montserrat Ventura Oller. Departament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Actualment el temps de dedicació a la cuina ha disminuït. Això sembla que està comportant canvis en els hàbits alimentaris, sobretot per les generacions més joves. De manera paradoxal, mai s'ha parlat, ni s'han fet tants programes en els mitjans de comunicació sobre cuinar, restaurants, etc. És evident que el tema de l'alimentació i la nutrició preocupa a les famílies. Cal estudiar com s'articulen aquests aspectes que en un bon principi semblen contradictoris.

Vicent Borràs Català. Departament de Sociologia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Aquesta proposta d’assessorament del TR s’orienta a l’estudi de les noves formes de família que, en les darreres dècades, s’han fet més visibles tant en l’àmbit occidental en general com en el nostre propi entorn sociocultural. Entre d’altres, tenen cabuda sota aquest epígraf les conformacions familiars resultants de formes diverses d’unió afectiva i sexual, les famílies monoparentals, els matrimonis mixtos, les relacions de parella que no resideixen conjuntament en la mateixa llar, els matrimonis del mateix sexe, les homofamílies, les adopcions internacionals, els acords de criança entre diverses persones o les relacions poliamoroses.

Jordi Grau RebolloDepartament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Les diferents religions o sistemes de creences religioses tenen, molt habitualment, entre els seus preceptes pautes que fan referencia a l’alimentació. Aquestes pautes es refereixen no tan sols al tipus de menjar que són prescrits o prohibits (sempre o en certes ocasions) sinó també altres qüestions com ara hàbits d’higiene relacionats amb l’alimentació, estructura dels àpats, pautes de conducta mentre es menja, etc. 

Lucía Sanjuán NúñezDepartament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

El creixement de la població d’origen immigrant que professa religions o sistemes de creences diversos, associats a pautes alimentàries concretes i diferents de les majoritàries, fa important conèixer les possibilitats d'aquestes poblacions de continuar amb el compliment d'aquestes prescripcions, els factors (personals, dels sistemes de producció, distribució…) dels quals depèn i les possibles modificacions al llarg del temps.

Lucía Sanjuán NúñezDepartament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Assessorament en recerques sobre elements en la cultura popular o en l'espai públic que tenen a veure amb un fenomen invisibilitzat en la societat catalana com és la seva participació històrica en el passat colonial i la presència negra a Catalunya. Pot ser l'anàlisi de formes populars com les havaneres, les cases i rutes sobre els indians a zones de la costa catalana o la presència d'esclaus o negres en la literatura catalana (com Les aventures de Massagran, de Folch i Torres; o l'obra Llibertat, de Guimerà) i en la premsa del moment. També en relació a les demandes de visibilització crítica d'aquest passat colonial que estan fent grups d'afrocatalans o altres, com pot ser la polèmica amb l'estàtua dedicada a Antonio López i López, Marquès de Comillas, a Barcelona.

Montserrat Clua FainéDepartament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

L'art és un món admirat i desconegut alhora. Si ens preguntem què fa l’artista, segurament ens imaginem una persona que pinta amb la seva brotxa i omple de colors una tela en blanc, seguint la seva inspiració. Però aquest mite de la creativitat amaga la realitat de la pràctica artística. Els i les artistes són persones que treballen i que han de vendre la seva obra, sigui un còmic o una escultura, per guanyar-se la vida.  A través de la mirada sociològica sobre l'art, un treball de recerca pot respondre alguna d'aquestes preguntes i moltes d'altres: Qui són les i els artistes? Quins recursos materials necessita l’artista professional? Quins són els criteris que defineixen què és art o no ho és? Com treballa l’artista? Per què són tan cares les obres d'art? Qui són els clients i clientes de les subhastes? Com es construeix la vocació artística? Per què hi ha més homes que dones artistes? Totes aquestes preguntes es poden respondre parcialment  amb un disseny metodològic de les ciències socials.

Dafne Muntanyola Saura. Departament de Sociologia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.
 

La racionalitat i les emocions són dues de les fonts de motivació de la conducta més importants en termes quantitatius. L'estudiant haurà de realitzar un treball on apliqui aquests tipus de mecanismes. El treball pot consistir en una discussió teòrica, en una petita recerca on s'intenti explicar un fenomen concret o en l'elaboració d'una proposta d'aplicació pràctica. 

Jordi Tena SánchezdeparDepartament de Sociologia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Què podem aprendre de la família, el parentiu o les relacions de gènere en una societat determinada a partir de la seva producció cinematogràfica? Per a ajudar a respondre aquesta pregunta (o d’altres de similars), la proposta d’assessorament del TR s’orienta a l’estudi de les visions culturals sobre parentiu, gènere i família a partir de l'anàlisi de les tres representacions audiovisuals que trobem en el cinema, principalment en el considerat de ficció (pel·lícules comercials). 

Jordi Grau RebolloDepartament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

El treball de recerca que es proposa consisteix a resseguir les històries de vida d’una mostra de famílies d’orígens diversos (per ex., magribí, subsaharià, llatinoamericà, xinès, europeu, etc.) amb fills a càrrec per conèixer les seves trajectòries migratòries, les seves expectatives en iniciar la migració, les dificultats i oportunitats (laborals, d’habitatge, de formació, de participació social, etc.) de l’establiment aquí, i, sobre tot, les seves experiències  com a pares i mares, tenint en compte que els fills acostumen a ser el centre dels projectes de futur per a qualsevol família. La metodologia consistirà en entrevistes biogràfiques als progenitors i el seu buidat comparatiu servirà per a la l’anàlisi i la reflexió sobre la diversitat de trajectòries i projectes de les famílies immigrades.

Beatriz BallestínDepartament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.