Psicologia

Orientació sobre les alteracions i diagnòstic més freqüents entre els joves i que poden ser analitzats des de la psicologia social. La idea és desmontar alguns processos de psicopatologització i estigma en edats primerenques. 

Martín Mora Martínez. Departament Psicologia Social de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

L'accés obert a la informació - coneixements i la facilitació de la comunicació interpersonal poden contribuir positivament al desenvolupament psicològic dels usuaris de les xarxes socials virtuals. Aquest fenomen complex i en expansió entre adolescents, adults i persones grans, s'està abordant des de diferents temes. L'exhibició o ocultació del jo i les seves circumstàncies mitjançant la presentació personal que l'usuari fa de sí mateix és un dels aspectes estudiats pels psicòlegs socials.  

Alineats amb la temàtica de la presentació online, la pregunta que proposem investigar és: Com els membres d'un determinat grup d'edat del nostre entorn (poble, ciutat, barri, entitat o col·lectiu) utilitza la fotografia de perfil a les xarxes socials virtuals?
Per respondre amb rigor aquesta pregunta cal revisar alguns estudis rellevants i, en paral·lel, fer un disseny conceptual - metodològic tot seguint la guia de l'observació sistemàtica indirecta aplicada a l'anàlisi de la imatge i de les entrevistes. 


Conrad Izquierdo. Departament Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Substàncies psicoactives com el tabac, l’alcohol, el cànnabis, les drogues de síntesi o la cocaïna afecten el nostre cervell, el nostre comportament i la nostra salut. Tenen la capacitat de generar dependència física i psicològica. Hi ha altres tipus de comportaments que també generen dependència, com el joc patològic, l'addicció al mòbil, o l'addicció a Internet. Quines són les característiques de les conductes addictives? Per què algunes persones són més vulnerables que altres a aquests comportaments? Quins factors biològics, socials i psicològics expliquen aquest fenomen? Amb quins recursos poden abordar els problemes que es deriven de l'addicció?
Aquest projecte té com a finalitat analitzar i reflexionar sobre els problemes derivats dels comportaments addictius.

Teresa Gutiérrez. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Malgrat que les emocions formen part inherent de la nostra vida, moltes vegades no prestem la merescuda atenció a aquestes, i quan ho fem ens centrem en els aspectes negatius i en l´impacte que poden tenir en el benestar de les persones.
Des de fa aproximadament dues dècades, dins de la Psicologia neix el corrent anomenat Psicologia positiva, on es considera el paper que les emocions positives poden tenir en el funcionament psicosocial i en l’adaptació de les persones al seu entorn.
És en aquest context que apareix el concepte d’intel·ligència emocional. La Intel·ligència Emocional (IE) és un tipus d’intel·ligència que implica l'habilitat per controlar les mateixes emocions i les dels altres, discriminar entre elles i utilitzar la informació com a guia dels pensaments i accions. Aquesta concepció, a més, permet aventurar que els diferents components de la IE es poden aprendre, i que, per tant, la competència emocional es pot anar millorant.
Tenint present aquesta accepció de la IE, diverses investigacions han posat de manifest que és un bon predictor de les estratègies adaptatives d'afrontament a les vicissituds de la vida. La IE estaria relacionada amb els processos d'adaptació, facilitant les respostes adequades als diferents esdeveniments que una persona ha d'afrontar en la seva vida diària, disminuint les reaccions emocionals desadaptatives, facilitant l'experimentació d'estats d'ànim positius i reduint la incidència dels negatius.
L'objectiu d'aquest treball consisteix a analitzar el paper que la intel·ligència emocional pot tenir en diferents situacions de la vida de les persones: consum de drogues, comportament sexual, comportaments de risc, èxit acadèmic, salut, etc. L’alumne hauria d’escollir un àmbit o situació en què analitzar i explorar el paper de la intel·ligència emocional.

Joaquim Timoteo Limonero. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

A l'hora d'abordar la mort, una de les emocions més importants que experimenten els éssers humans fruit de la incertesa i manca de control de la situació és la por al patiment, a tenir una mala mort o una mort indigna. Davant d'aquesta realitat, persones i institucions s'han plantejat que les persones han de morir (i viure) de forma digna, i que quan aquests objectius no es poden assolir, no val la pena viure i, per tant, proposen posar fi a la situació de patiment de la persona moribunda a través de la pràctica de l'eutanàsia. Per altra part, en el nostre país a finals dels anys 80, i més concretament en la dècada dels 90 del segle passat va aparèixer un nou abordatge terapèutic: les cures pal·liatives, que tenen per objectiu primordial proporcionar al malalt en situació terminal i a la seva família el major benestar possible al final de la seva vida, quan la malaltia avança i no hi ha tractament actiu per aturar-la i l'esperança de vida és molt curta (mesos, setmanes o dies).

Com es pot apreciar, eutanàsia i cures pal·liatives són dues formes d'afrontar la darrera etapa de la vida de la persona quan s'enfronta a la seva pròpia mort.

L'objectiu d'aquest treball consisteix en:

  • Analitzar les actituds i emocions que genera la mort
  • Reflexionar sobre la mort i el procés de morir
  • Conèixer quines són les principals causes de mort a Catalunya
  • Esbrinar quines són les reaccions emocionals de les persones vers la seva pròpia mort (procés de morir) o la mort de les persones estimades
  • Precisar que són les cures pal·liatives, què és l'eutanàsia i en quins casos es podria aplicar, quina solució es podria donar en casos concrets de vida indigna o mort indigna, etc.
  • Analitzar el risc de suïcidi en la joventut


Joaquim Timoteo Limonero. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

La gratitud és una emoció que sorgeix a partir de la percepció que una altra persona ha tingut la intenció de promoure el nostre benestar personal, mitjançant un regal, ajuda o benefici (Bo, Emmons, & McCullough, 2004).
Abasta tres aspectes fonamentals (Lazarus i Lazarus, 1994):

  • El reconeixement que algú ha tingut la intenció de beneficiar-nos,
  • L'apreciació  sincera  i voluntària expressada en agraïment
  • La necessitat o motivació de retribuir el benefici rebut 

Si bé és considerada una emoció que s'origina en l'intercanvi social, la gratitud pot ser experimentada a un nivell més ampli, com per exemple: sentir-se agraït amb Déu, valorar els bons moments, apreciar les coses positives de la vida, etc. (Wood, Froh, & Geraghty, 2010).

L’objectiu d’aquest estudi  és recollir  i analitzar relats d’agraïment de nens, adolescents, adults i persones grans. 

Conrad Izquierdo. Departament Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

La recerca de les relacions romàntiques en adolescents i el seu impacte en el grup de iguals i en el desenvolupament de la maduresa emocional adulta està posant de manifest que les primeres relacions amoroses són un marcador del desenvolupament important per a la construcció de la identitat, el funcionament psicosocial i la capacitat de mantenir relacions íntimes. El coneixement disponible sobre aquest tema des de la perspectiva del desenvolupament adolescent i la transició a la vida adulta es concreta en la construcció de models que capturin la realitat de l’adult romàntic que emergeix en el context de les experiències viscudes en l’edat adolescent.
Un primer pas per aproximar-nos a la recerca de les relacions romàntiques és identificar i descriure el moment en què apareixen les primeres paraules d’amor, els sentiments que mobilitzen, les conductes que motiven, la presència de regulació emocional i el seu context interpersonal i cultural. La font de dades s’obtindrà de l’arranjament d’un estudi exploratori de casos no problemàtics seleccionats entre els joves adolescents estudiants del nostre entorn.

Conrad Izquierdo. Departament Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Existeixen diferents comportaments que defineixen un tret de personalitat anomenat percaça de sensacions, caracteritzat per la necessitat d’experimentar sensacions variades, noves i complexes i la voluntat de córrer riscs físics i socials pel sol fet de viure’ls. Aquests riscs o experiències inclouen la pràctica d’esports d’aventura (escalada, paracaigudisme, windsurf, …), el consum de drogues o la preferència per professions com bomber, policia, …

Objectius:

  • Conèixer els trets de personalitat associats a aquest perfil.
  • Conèixer instruments d’avaluació que identifiquin als cercadors de sensacions. I aplicar, corregir i interpretar aquestes proves psicomètriques.
  • Valorar els riscs potencials associats a aquest tret de personalitat.


Montserrat Gomà i Freixanet. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

En els darrers anys hi ha un corrent d’estudi que relaciona les variables de personalitat amb diferents aspectes de la salut.

L’objectiu d’aquesta línia consisteix en:

  • Analitzar aquesta relació en diferents àmbits tals com: addiccions (drogues, alcohol, internet, joc, etc.), practicar esport, etc.
  • Conèixer instruments d'avaluació que mesuren la personalitat. Aplicar, corregir i interpretar aquestes proves psicomètriques.
  • Conèixer què són els diferents perfils de personalitat i els comportaments associats.


Montserrat Gomà i Freixanet. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Existeixen diferents factors que influeixen en l'acte d'escoltar música, entre ells, la personalitat. Diferents estudis han posat de manifest que la personalitat i la música estan relacionats de forma significativa, és a dir, en funció de com som, tenim tendència a escoltar un tipus de música diferent i amb finalitats també diferents.

Objectius:

  • Conèixer què és la personalitat des d'una perspectiva científica.
  • Conèixer què són els diferents perfils de personalitat i els comportaments associats.
  • Conèixer instruments d'avaluació que mesuren la personalitat. Aplicar, corregir i interpretar aquestes proves psicomètriques.
  • Investigar quines relacions existeixen entre la personalitat i l'acte d'escoltar música entre adolescents i/o adults.

Montserrat Gomà i Freixanet. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

El consum de tabac i d'altres substàncies psicoactives s’inicia de forma majoritària en l'adolescència: Per què es produeix aquest fenomen? Quins són els factors de risc de consumir drogues? I els factors protectors? Com podem prevenir aquest problema? Aquest projecte té com a finalitat reflexionar sobre la importància de la prevenció dels comportaments addictius, per exemple, analitzar les característiques de les campanyes actuals de prevenció de drogues en adolescents o dissenyar un pla per evitar, reduir o sensibilitzar sobre els problemes derivats dels comportaments addictius en un centre d'estudis de secundària. 

Teresa Gutiérrez Rosado. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Des de fa ja unes dècades s’està estudiant el tema de la procrastinació i la seva repercussió en el benestar de les persones. Sempre que es posposa la realització d'alguna acció s'està procrastinant, amb independència de la raó que indueix la demora. Ajornar tasques que es troben sota el propi control, posposar una acció tot i tenir el propòsit de realitzar-la demorant intencionalment el seu inici o realització fins a l'últim minut possible, o fins i tot no realitzar-la en absolut.
Dins de la procrastinació, està la procrastinació acadèmica, que es definiria com "l'hàbit de posposar irracionalment la realització d'una acció relacionada amb tasques acadèmiques reconegudes com importants pel propi subjecte, per a les quals té capacitat, però que posposa sense que hi hagi raó per a això i la demora li ocasiona malestar emocional subjectiu". Conèixer quines són les causes de la procrastinació i el seu impacte en el benestar i en l’ adaptació dels joves és un tema força interessant donat la seva gran incidència en els estudiants.

Joaquim Timoteo Limonero. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

La psicologia positiva ha anat adquirint un enorme interès des del punt de vista científic i professional des de l'inici del segle XXI. Durant més de mig segle, la psicologia com a disciplina científica, ha focalitzat el seu estudi en la comprensió, classificació i tractament dels problemes o trastorns psicològics. L'estudi de “el negatiu” ens ha ocupat més que l'estudi del seu contrari “el positiu”. Així per exemple sabem explicar i tractar amb eficàcia problemes de fòbia, depressió, addicció o estrès, però tenim menys coneixements sobre les qualitats positives de l'ésser humà. Per què no tenim models igualment poderosos i científicament sòlids per explicar fortaleses psicològiques com el sentit de l'humor, la valentia, el coratge, la humilitat o la resistència davant l'adversitat… quan aquests són patrimoni de la majoria dels éssers humans? (Martin Seligman, 1999).

Aquest projecte té com a finalitat analitzar i reflexionar sobre diferents àmbits desenvolupats en la Psicologia Positiva com per exemple:

  • Experiències positives: estats de benestar psicològic o felicitat, experiències òptimes, satisfacció amb la vida, optimisme, humor, resiliència, emocions positives…, etc.
  • ​Estudi de fortaleses humanes o “fortaleses del caràcter”, definides inicialment com un conjunt de trets de personalitat als quals atorguem un valor moral, com la saviesa, el coratge, la humanitat, la justícia..... l'anàlisi del qual fins ara ha estat gairebé exclusiu de l'ètica i la filosofia i la seva irrupció en l'àmbit d'estudi científic de la psicologia és un repte apassionant. De quina manera condicionen el nostre comportament?, com podem avaluar-les?, es poden aprendre?...
  • Característiques que configuren i determinen organitzacions positives com la família, el lloc de treball, l'escola, el barri, etc.


Teresa Gutiérrez Rosado. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció