Filosofia

Tot i que sempre s’ha afirmat que la filosofia és una disciplina purament occidental, el cert és que religions com el budisme o l’hinduisme també tenen un pensament sistemàtic organitzat amb arguments i contra-arguments, del tot similar a la forma de raonar la filosofia a Occident. De fet, cada cop hi ha més interès, no només des de la filosofia sinó també des de ciències com la psicologia, o el management.
 
Esbrinar com els coneixements introspectius establerts ja fa mil·lennis pel budisme encara són aplicables al segle XXI i establir si la conversió que estem fent ara a Occident és raonable, serien els objectius d’aquesta oferta de treball de recerca.

David Casacuberta. Departament de Filosofia de la UAB

 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

En aquest tema es poden tractar qüestions relatives a les problemàtiques del present sobre drets i deures dels ciutadans, però també teories de la democràcia i concepcions de la ciutadania que han tingut lloc al llarg de la història.
També es poden tractar conceptes com el civisme, l'educació per a la ciutadania i les virtuts cíviques. Així doncs, amb el tema de la ciutadania, s'hi poden associar teories ètiques i alhora teories polítiques.

Oriol Farrés Juste. Departament de Filosofia de la UAB

 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Anàlisi del valor empíric i filosòfic del dolor en totes les seves variants. Caldrà estudiar la universalitat o no de les emocions i les seves gradacions i matisos.

Jordi Vallverdu. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Seran algun dia persones, els robots? Quins reptes acompanyen a aquesta situació del futur? 

Jordi Vallverdu. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Anàlisi d'allò que anomenem "realitat" i dels  mecanismes epistèmics per a definir-la. Alhora, seguint les idees del psicòleg comparat D. Nisbet, s'estudiaran les diferències cognitives dels humans en relació a la seva cultura i distribució geogràfica (especialment entre occidentals i asiàtics).

Jordi Vallverdu. Departament de Filosofia de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

La possibilitat de trobar la informació que desitgem amb Google ens fa més llestos o més estúpids? És correcte descarregar-nos una cançó o una pel·lícula comercial sense el permís de l'autor si ningú s'enriqueix en el procés? És segur enviar informació confidencial a través de la web? Ens estem tornant addictes al Facebook?
Els mitjans digitals estan transformant la forma en què accedim a la informació i al coneixement, així com la manera en què ens relacionem amb altres persones. La filosofia pot ser una molt bona eina per entendre les implicacions socials, polítiques i culturals d'aquest nou mitjà i aquest és l’objectiu del treball: centrar-se en alguna d’aquestes qüestions i utilitzar la indagació filosòfica per establir quines són algunes d’aquestes implicacions.

David Casacuberta. Departament de Filosofia de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Pensar, emocionar-se i gaudir són trets merament humans o les màquines podran algun dia tenir la seva pròpia ment? Si una màquina arribés a pensar, quines serien les implicacions per la nostra comprensió de què és la ment i què és ser humà?
Fins que aquest dia arribi - si és que arriba- podem examinar les pel·lícules i històries de ciència-ficció al voltant de màquines intel·ligents i analitzar de quina manera capturen pors i esperances de la humanitat, així com la idea que tenim de nosaltres mateixos.
Una d'aquestes pors és que les màquines intel·ligents ens substituiran en la majoria de tasques i acabarem sent obsolets. Segons alguns economistes, robots i algorismes d'aprenentatge automàtic podrien acabar fent la majoria de feines que ara considerem que només són accessibles als humans: cuinar, traduir textos, fer la comptabilitat d'una empresa,  defensar-nos en un judici... Uns veuen aquí una apocalipsi econòmic i social, d'altres un paradís on ja no caldrà treballar perquè els robots faran tota la feina. Qui té raó i quin futur ens espera?

David Casacuberta. Departament de Filosofia de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Tothom sap que la manera com avui part de la humanitat organitza la convivència s’anomena democràcia. Ara bé, també és cert que aquesta té una història d’avenços i de retrocessos que configuren tota una munió d’accions i de teories. La democràcia és teòrica i pràctica a la vegada. Per això és interessant conèixer els diferents moments en els quals s’ha configurat, així com els autors que han fet que la pràctica esdevingués teoria.
L’objectiu del treball és recórrer aquestes etapes des d'Atenes fins a l’actualitat, examinant les causes que han anat determinant les etapes constitutives fins a arribar al present.

Jordi Riba. Departament de Filosofia de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Uns dels aspectes més problemàtics que té el món acadèmic és la readaptació de la necessitats d'interconnexió disciplinària en matèries d'estudi que encara estan en compartiments estancs.
L'aplicació de les matemàtiques en tots els àmbits acadèmics és un factor clau per entendre aquesta vàlua interdisciplinari. Però, i que passa amb la filosofia? No es pot estudiar filosofia en àmbits dispars com l'economia, el dret, traducció i interpretació, matemàtiques, física, química, o biologia, per exemple? Aquest problema es veu amb claredat en l'àmbit curricular en ensenyament secundari i batxillerat. No es posa en pràctica idees interdisciplinari. De fet, hi ha poca formació pel professorat en aquest tipus de metodologies.
Entendre el món des de la complexitat és entendre la complexitat com un estatus de la realitat que requereix cada vegada més aprendre de diferents disciplines interconnectades. La didàctica d'estudis i de recerca requereix experts amb la filosofia com a nexe indispensable.

Oscar Castro Garcia. Departament de Filosofia de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Fa anys que les democràcies afronten una crisi de representativitat. Moltes reivindicacions ciutadanes denuncien que els representants polítics no són veritablement representatius. Aquest context ha propiciat el sorgiment de moviments anomenats "populistes".
El terme populisme sol ser utilitzar per menystenir els rivals polítics, però alhora inclou una referència al poble sense el qual no es pot parlar de democràcia. Com definim les polítiques populistes? Pot el populisme tenir un sentit positiu? Permet el populisme restablir el vincle de representativitat? Cal protegir les democràcies de les tendències populistes i de les tecnocràtiques?

Daniel Gamper Sachse. Departament de Filosofia de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció

Les nostres societats són diverses. Les institucions democràtiques tenen un compromís amb la neutralitat respecte de les religions i les conviccions dels ciutadans. Inevitablement hi ha, però, normes que discriminen indirectament alguns ciutadans per motiu de les seves creences. Es pot evitar aquest biaix a favor de la majoria?
D'altra banda, hi ha molts debats polítics sobre qüestions pròpies de les religions com l'eutanàsia o l'avortament. Poden participar les religions organitzades en aquests debats? Poden les religions influenciar les lleis? És la diversitat un valor que cal protegir? Quins són els límits de la llibertat de consciència?

Daniel Gamper Sachse. Departament de Filosofia de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 14 de gener al 24 de gener de 2021.

Formulari d'inscripció