Filosofia

Tot i que sempre s’ha afirmat que la filosofia és una disciplina purament occidental, el cert és que religions com el budisme o l’hinduisme també tenen un pensament sistemàtic organitzat amb arguments i contra-arguments, del tot similar a la forma de raonar la filosofia a Occident. De fet, cada cop hi ha més interès, no només des de la filosofia sinó també des de ciències com la psicologia, o el management.
 
Esbrinar com els coneixements introspectius establerts ja fa mil·lennis pel budisme encara són aplicables al segle XXI i establir si la conversió que estem fent ara a Occident és raonable, serien els objectius d’aquesta oferta de treball de recerca.

David Casacuberta. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Exemples de conflictes ètics que es poden tractar:
  • Bancs de materials humans: teixits i òrgans. Definició de Banc de materials humans. Custòdia, utilització, ús indegut, confidencialitat, etc.
  • Neoeugenèsia. Selecció d’òrgans i embrions amb finalitats no terapèutiques. Experimentació amb éssers humans.
  • Medicina predictiva. Utilització d´informació genètica personalitzada per a l'establiment de pautes de tractament mèdic individualitzat, etc.

Àngel Puyol. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

En aquest tema es poden tractar qüestions relatives a les problemàtiques del present sobre drets i deures dels ciutadans, però també teories de la democràcia i concepcions de la ciutadania que han tingut lloc al llarg de la història.
També es poden tractar conceptes com el civisme, l'educació per a la ciutadania i les virtuts cíviques. Així doncs, amb el tema de la ciutadania, s'hi poden associar teories ètiques i alhora teories polítiques.

Oriol Farrés Juste. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Anàlisi del valor empíric i filosòfic del dolor en totes les seves variants. Caldrà estudiar la universalitat o no de les emocions i les seves gradacions i matisos.

Jordi Vallverdu. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Seran algun dia persones, els robots? Quins reptes acompanyen a aquesta situació del futur? 

Jordi Vallverdu. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

La nostra societat és cada cop més conscient de l’existència d’alguns problemes greus en la relació amb els animals, problemes que necessiten d’una anàlisi filosòfica que ens orienti en la recerca de solucions. Per això existeix una especialitat de la filosofia anomenada “ètica animal” (abreviació d’“ètica aplicada als animals”) que analitza la nostra relació amb les diferents espècies. Pel que fa als animals domèstics, l’ètica animal aborda qüestions com ara l’abandonament d’animals de companyia i la gestió dels centres d’acollida, la cria d’animals en la indústria alimentària, l’opció del vegetarianisme o l’experimentació amb animals. Respecte als animals salvatges, estudia si és moralment correcte caçar, tancar animals en parcs zoològics, i el comerç d’espècies salvatges. També s’ocupa de reflexionar sobre l’ús d’animals en circs, espectacles, televisió o cinema, així com el maltractament d’animals en curses de braus, correbous i altres festes populars.
L’ètica animal intenta establir quines serien les normes ètiques bàsiques per a una bona convivència amb els animals, i ho fa col·laborant estretament amb altres disciplines com ara el dret i la biologia. Una de les línies de treball és defensar la protecció dels animals mitjançant alguns drets bàsics com “el dret a no ser tractat amb crueltat”, “el dret a la llibertat” o “el dret a la vida”. L'ètica animal també col·labora amb l'ètica ecològica per afrontar problemes com ara la desforestació, la contaminació, l'extinció massiva d'espècies i l'emergència climàtica. 

Marta Tafalla. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Anàlisi d'allò que anomenem "realitat" i dels  mecanismes epistèmics per a definir-la. Alhora, seguint les idees del psicòleg comparat D. Nisbet, s'estudiaran les diferències cognitives dels humans en relació a la seva cultura i distribució geogràfica (especialment entre occidentals i asiàtics).

Jordi Vallverdu. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

La possibilitat de trobar la informació que desitgem amb Google ens fa més llestos o més estúpids? És correcte descarregar-nos una cançó o una pel·lícula comercial sense el permís de l'autor si ningú s'enriqueix en el procés? És segur enviar informació confidencial a través de la web? Ens estem tornant addictes al Facebook?
Els mitjans digitals estan transformant la forma en què accedim a la informació i al coneixement, així com la manera en què ens relacionem amb altres persones. La filosofia pot ser una molt bona eina per entendre les implicacions socials, polítiques i culturals d'aquest nou mitjà i aquest és l’objectiu del treball: centrar-se en alguna d’aquestes qüestions i utilitzar la indagació filosòfica per establir quines són algunes d’aquestes implicacions.

David Casacuberta. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Som animals polítics o, abans de tot, som un producte cultural? Pregunta inquietant ja que els límits de la nostra naturalesa, determinen l'espai d'expansió (o dominació) d'allò que anomenem cultura. Però, de què estem parlant? Un conjunt de pràctiques socials transmeses de generació a generació? Un flux líquid d'informació, que mesurat en Zettabytes, confirma la segona llei de la termodinàmica? Un concert de Mettallica?, o Rachmaninov, pels tímids? L'imaginari Col·lectiu? Social? El mur quotidià que aixequem enfront de la irrupció de l'animalitat en el nostre sagrat fogar?
Potser abans de trobar una definició coherent, caldria preguntar-se fins a quin punt i a quin lloc, la cultura condiciona i pressiona sobre la vida de cadascú de nosaltres.

Joan Carles Cirera. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Pensar, emocionar-se i gaudir són trets merament humans o les màquines podran algun dia tenir la seva pròpia ment? Si una màquina arribés a pensar, quines serien les implicacions per la nostra comprensió de què és la ment i què és ser humà?
Fins que aquest dia arribi - si és que arriba- podem examinar les pel·lícules i històries de ciència-ficció al voltant de màquines intel·ligents i analitzar de quina manera capturen pors i esperances de la humanitat, així com la idea que tenim de nosaltres mateixos.
Una d'aquestes pors és que les màquines intel·ligents ens substituiran en la majoria de tasques i acabarem sent obsolets. Segons alguns economistes, robots i algorismes d'aprenentatge automàtic podrien acabar fent la majoria de feines que ara considerem que només són accessibles als humans: cuinar, traduir textos, fer la comptabilitat d'una empresa,  defensar-nos en un judici... Uns veuen aquí una apocalipsi econòmic i social, d'altres un paradís on ja no caldrà treballar perquè els robots faran tota la feina. Qui té raó i quin futur ens espera?

David Casacuberta. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Tothom sap que la manera com avui part de la humanitat organitza la convivència s’anomena democràcia. Ara bé, també és cert que aquesta té una història d’avenços i de retrocessos que configuren tota una munió d’accions i de teories. La democràcia és teòrica i pràctica a la vegada. Per això és interessant conèixer els diferents moments en els quals s’ha configurat, així com els autors que han fet que la pràctica esdevingués teoria.
L’objectiu del treball és recórrer aquestes etapes des d'Atenes fins a l’actualitat, examinant les causes que han anat determinant les etapes constitutives fins a arribar al present.

Jordi Riba. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Des de l'inici de la filosofia a Grècia la idea de felicitat ha estat el contrapunt a partir del qual tota reflexió seriosa amb pretensions d'anar a l'incondicionat ha hagut de fer-se mesura.
És impensable parlar d'ètica, política, psicologia o estètica, només per posar un exemple, sense vertebrar l'ordre dels seus discursos entorn de la majestat última d'aquest concepte. Encara que, què vol dir tot això? Estem segurs del pressupost bàsic de tota la recerca? Fent abstracció de l'itinerari fet pel pensament occidental, és possible que ens trobem només davant l'existència d'un valor-refugi?
L'objectiu del treball serà plantejar una moció (o diverses) tant a la història com al propi pensament, intentant esbrinar el què és, de la seva pròpia tenebra.

Joan Carles Cirera. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Uns dels aspectes més problemàtics que té el món acadèmic és la readaptació de la necessitats d'interconnexió disciplinària en matèries d'estudi que encara estan en compartiments estancs.
L'aplicació de les matemàtiques en tots els àmbits acadèmics és un factor clau per entendre aquesta vàlua interdisciplinari. Però, i que passa amb la filosofia? No es pot estudiar filosofia en àmbits dispars com l'economia, el dret, traducció i interpretació, matemàtiques, física, química, o biologia, per exemple? Aquest problema es veu amb claredat en l'àmbit curricular en ensenyament secundari i batxillerat. No es posa en pràctica idees interdisciplinari. De fet, hi ha poca formació pel professorat en aquest tipus de metodologies.
Entendre el món des de la complexitat és entendre la complexitat com un estatus de la realitat que requereix cada vegada més aprendre de diferents disciplines interconnectades. La didàctica d'estudis i de recerca requereix experts amb la filosofia com a nexe indispensable.

Oscar Castro Garcia. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Fa anys que les democràcies afronten una crisi de representativitat. Moltes reivindicacions ciutadanes denuncien que els representants polítics no són veritablement representatius. Aquest context ha propiciat el sorgiment de moviments anomenats "populistes".
El terme populisme sol ser utilitzar per menystenir els rivals polítics, però alhora inclou una referència al poble sense el qual no es pot parlar de democràcia. Com definim les polítiques populistes? Pot el populisme tenir un sentit positiu? Permet el populisme restablir el vincle de representativitat? Cal protegir les democràcies de les tendències populistes i de les tecnocràtiques?

Daniel Gamper Sachse. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

La societat està cada vegada més interessada en les qüestions bioètiques.
La bioètica tracta tots els problemes morals relacionats amb la vida, sobretot els que tenen a veure amb la medicina, com ara l'eutanàsia, l'avortament, l'experimentació mèdica, les tecnologies reproductives, els trasplantaments, l'allargament de la vida, l'envelliment, les desigualtats de salut en el món o els criteris ètics en la distribució dels recursos sanitaris. A més a més, la bioètica també centra el seu interès en els problemes ètics de la vida que tenen a veure amb el medi ambient o els drets dels animals.
L'objectiu del treball és analitzar algun dels temes de la bioètica des d'una perspectiva ètica i filosòfica.

Àngel Puyol. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019
 

Les nostres societats són diverses. Les institucions democràtiques tenen un compromís amb la neutralitat respecte de les religions i les conviccions dels ciutadans. Inevitablement hi ha, però, normes que discriminen indirectament alguns ciutadans per motiu de les seves creences. Es pot evitar aquest biaix a favor de la majoria?
D'altra banda, hi ha molts debats polítics sobre qüestions pròpies de les religions com l'eutanàsia o l'avortament. Poden participar les religions organitzades en aquests debats? Poden les religions influenciar les lleis? És la diversitat un valor que cal protegir? Quins són els límits de la llibertat de consciència?

Daniel Gamper Sachse. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

El món és injust. D’això no hi ha cap dubte. Però no resulta fàcil, en canvi, saber com hauria de ser una societat justa. En la filosofia política contemporània han aparegut diverses teories de la justícia que intenten respondre a aquesta pregunta tan important: què és una societat justa? Teories com el contractualisme, el liberalisme, el marxisme, el comunitarisme, l’utilitarisme, el feminisme, el cosmopolitisme, mantenen entre si visions diferents, fins i tot oposades, sobre el fi social de la justícia.
El tema de la justícia pot semblar molt genèric. Per això, és bo pensar la justícia aplicada a algun àmbit o problema social, com ara la pobresa, els discapacitats, la sanitat, l’educació, la vellesa, la immigració, l’ajuda al tercer món, etcètera.
L’objectiu del treball pot ser l’anàlisi d’algun d’aquests àmbits socials, o d’altres que l’estudiant proposi, amb les diferents teories de la justícia que la filosofia política està proporcionant actualment.

Àngel Puyol. Departament de Filosofia de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019