Amb els ajuts ICREA Acadèmia el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat afavoreix la tasca investigadora del professorat que desenvolupa la seva activitat en alguna de les universitats públiques catalanes, amb la finalitat de millorar l’impacte de la recerca a les universitats del conjunt del país. Els professors i professores seleccionats reben 40.000 euros anuals durant un període de cinc anys. Aquests ajuts estan destinats exclusivament al personal acadèmic universitari que imparteix docència i que es troba en fase plenament activa i d’expansió de la seva activitat investigadora.

Els investigadors i les investigadores de la UAB que reben l’ajut són:

Albert Quintana.

Coordina el Grup de Recerca en Neuropatologia Mitocondrial de l’Institut de Neurociències de la UAB i treballa investigant un grup de malalties minoritàries produïdes per un mal funcionament dels mitocondris, amb l’objectiu de trobar nous tractaments que allarguin i millorin la qualitat de vida de les persones que les pateixen. A més, a partir d’aquesta recerca, ha obert altres línies d’investigació relacionades amb les resistències antibiòtiques. L’ICREA Acadèmia li permetrà potenciar la seva tasca investigadora i accelerar-ne els resultats.

Albert Quitana va obtenir la llicenciatura en Biologia l’any 2001 i el doctorat en Neurociència l’any 2007, tots dos per la UAB. Durant el doctorat es va centrar en el paper de les citocines en el desenvolupament de la neuropatologia i la neuroinflamació en la lesió cerebral traumàtica. Com a estada postdoctoral, es va incorporar al laboratori del doctor Richard Palmiter de la Universitat de Washington a Seattle, on va ser investigador principal en el desenvolupament i la caracterització d’un model de ratolí de malaltia mitocondrial (síndrome de Leigh). El 2013 va ser nomenat professor adjunt al Departament de Pediatria de la Universitat de Washington i cap de grup al Seattle Children’s Research Institute. L'any 2015 va tornar a la UAB com a investigador Ramón y Cajal i amb una beca ERC Starting Grant.
 

Xavier Pons.  Catedràtic de Geografia a la UAB, dirigeix el grup de recerca Grumets, dedicat a la Ciència de la Informació Geogràfica. Amb formació també en Biologia, el seu treball principal s’ha centrat en correccions radiomètriques i geomètriques d’imatges de satèl·lit i UAV, cartografia i dinàmica de les cobertes del sòl i de paràmetres ecològics, i en el desenvolupament de sistemes d’informació geogràfica (SIG), tant pel que fa a estructures i estàndards per a geoserveis com en termes de programació (com el sistema MiraMon, iniciat l’any 1994 i que ja compta amb més de 200.000 usuaris). També ha treballat en modelització climàtica, incendis forestals i sequeres a partir de sèries temporals d’imatges de satèl·lit.

Xavier Pons abordarà els estudis de canvis de cobertes del sòl mitjançant nous paradigmes de processament i anàlisi de dades de teledetecció. Se centrarà, d’una banda, en els mètodes de teledetecció: sinergia d’imatges de dron i satèl·lit per millorar la interpretació radiomètrica, la captura i el processament de les imatges, resolució del tractament del senyal de teledetecció en zones a l’ombra i exploració d’un nou paradigma de captura de dades que podria canviar el disseny dels sensors actuals. D’altra banda, explorarà nous paradigmes per a l’anàlisi de dades quan s’analitzen les sèries temporals de mapes. Entre altres millores, Xavier Pons proposa utilitzar un enllaç temporal per superar els resultats actuals de l’aprenentatge automàtic. Això no només serà un benefici acadèmic, sinó que també repercutirà en les polítiques i, en definitiva, en la societat.
 

Sergi Vidal. És demògraf social, professor agregat del Departament de Sociologia de la UAB i investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, on coordina l’equip de recerca en generacions i curs de vida. Ha fet estades a les universitats de Bremen, de Queensland i de Melbourne, entre d’altres. Ha estat investigador principal de diversos projectes amb finançament competitiu, incloent-hi un Consolidator Grant del Consell Europeu d’Investigació (ERC) que ha començat recentment. Actualment coordina el panell científic en Lifetime Migration de la International Union for the Scientific Study of Population (IUSSP), i és investigador afiliat del centre australià d'excel·lència en curs de vida, i de l’Institut federal alemany d’investigació de població.

Els seus interessos de recerca inclouen la mobilitat geogràfica, la demografia de la família, les desigualtats socials, i els mètodes longitudinals d’anàlisi quantitativa. Recentment, ha enfocat la recerca en l’estudi de la mobilitat geogràfica (i del sedentarisme) com un procés que s’estén al llarg de la vida, per tal d’esclarir fins a quin punt, com i per a qui la mobilitat geogràfica s’associa amb l’acumulació d’avantatges o desavantatges en el curs de vida en contextos de creixent inestabilitat de les trajectòries familiars i laborals.
 

Raquel Piqué. Doctora en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet estades de recerca al Centre Austral d’Investigacions Científiques (Argentina), l’Escola Superior Politècnica del Litoral (Equador), l’Institut Federal Suís de Recerca Forestal, Nival i Paisatgística (Suïssa), la Universitat de Berkeley (Estats Units) i la Universitat de Göteborg (Suècia). Actualment és catedràtica del Departament de Prehistòria de la UAB.

El seu àmbit de recerca principal és l’arqueologia dels darrers caçadors recol·lectors i primeres societats agrícoles. Ha estat pionera dels estudis arqueobotànics i ha investigat sobre els coneixements botànics i els desenvolupaments tecnològics en relació amb l’aprofitament de les plantes a la prehistòria. En aquest camp cal destacar l’enfocament experimental i etnoarqueològic que ha seguit. Des de l’any 2008 és codirectora del projecte arqueològic de la Draga, la investigació duta a terme en el marc del qual ha contribuït a la projecció internacional d’aquest jaciment únic en el context europeu i ha permès desenvolupar línies de recerca innovadores en el camp de l’arqueobotànica.
 

David Reverter. El seu grup de recerca està interessat en els mecanismes moleculars que hi ha darrere de les estructures proteiques. Mitjançant cristal·lografia de proteïnes i criomicroscòpia electrònica resolen estructures de complexos proteics a nivell atòmic. La principal recerca inclou la via de modificació posttraduccional de proteïnes per ubiqüitina/SUMO, que té un paper molt rellevant en la regulació de molts processos cel·lulars i que està implicada en el desenvolupament de moltes patologies.

David Reverter va cursar estudis universitaris de Biologia i de doctorat al Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UAB. Posteriorment va fer dues estades postdoctorals, una de tres anys al Max Planck Institute de Múnic (Alemanya) i una altra de cinc anys al Memorial Sloan Kettering Cancer Center a Nova York (Estats Units). En tornar, va iniciar el seu grup de recerca a l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) de la UAB, on combina la investigació amb la docència com a professor agregat del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UAB.
 

Alba Hernández Bonilla. El seu principal interès és l’estudi dels efectes induïts per contaminants ambientals en escenaris crònics d’exposició, amb especial atenció als materials particulats, com els nanomaterials i els microplàstics i els nanoplàstics. Persegueix generar coneixement per entendre millor el risc que aquests contaminants ambientals suposen per a la salut, amb la finalitat que es pugui utilitzar per dissenyar mesures encaminades a controlar-los i així protegir el medi ambient i les persones.

Alba Hernández és va llicenciar en Biologia per la UAB, on actualment desenvolupa la seva carrera docent i investigadora mitjançant la figura de professora agregada adscrita al Grup de Mutagènesi del Departament de Genètica i de Microbiologia. Es va doctorar a la mateixa universitat amb un estudi sobre com la variabilitat genètica humana influeix en la manera com ens afecta la contaminació. Va continuar la seva formació postdoctoral als prestigiosos National Institute of Environmental Health Sciences i National Cancer Institute (Estats Units) i a l’Instituto Mexicano del Seguro Social (Mèxic). Fins ara, ha dirigit 16 tesis doctorals, ha publicat més de 70 articles i ha participat en més de 20 projectes relacionats amb l’àmbit de la toxicologia. Actualment lidera el projecte nacional NAMs-WATER «Innovative New Approach Methodologies (NAMs) for the human health hazard assessment of emerging contaminants present in wasteWATER» i el projecte europeu PLASTICHEAL «Innovative tools to study the impact and mode of action of micro & nanoplastics on human health: towards a knowledge base for risk assessment».
 

Neus Vidal Barrantes. Va combinar la recerca i la formació clínica. Va obtenir un doctorat (premi extraordinari) en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un màster a l'Hospital Clínic de Barcelona, esdevenint especialista llicenciada en Psicologia Clínica. Va ser investigadora predoctoral visitant a la Universitat d'Oxford i va ocupar una càtedra associada adjunta a la Universitat de Carolina del Nord a Greensboro (EUA). És professora del Departament de Psicologia Clínica de la UAB, on coordina el grup de recerca Interacció Persona-Entorn en Risc i Resiliència en Salut Mental (SGR). Ha estat membre del Consell Assessor de l'Agència Espanyola d'Avaluació de la Investigació Científica i ha exercit com a consultora de recerca de centres de salut mental. Els seus interessos són la naturalesa i els orígens dels trastorns mentals, així com les característiques psicològiques positives i adaptatives com la sensibilitat psicològica i la creativitat.

El seu programa de recerca se centra a estudiar com la interacció dels gens, els factors ambientals psicosocials i les característiques de la persona configuren el risc i la resiliència en salut mental. Aquesta investigació desafia el dogma que els trastorns mentals són malalties del cervell de base genètica i posa a prova la hipòtesi que la genètica dels trastorns mentals és en gran part la genètica de la sensibilitat a l'entorn psicosocial. El seu grup estudia les diferències individuals en la sensibilitat des d'una perspectiva genètica i psicològica i examina si la interacció de la sensibilitat amb entorns adversos i protectors afecta el patiment mental, així com també característiques positives com el benestar. La major part de les investigacions s'han centrat en entorns negatius i resultats desfavorables. L’enfocament dimensional abasta des de trets de personalitat fins a trastorns clínics i inclou resultats positius com la creativitat. El seu grup utilitza tecnologies mòbils per mapejar les interaccions persona-context de validesa ecològica i el seu impacte en l'expressió dinàmica del patiment mental i del benestar. Aquest treball té aplicacions clíniques, ja que comprendre la variació de trets i de símptomes a la vida real i els seus determinants interns i situacionals és fonamental per millorar els diagnòstics i adaptar tractaments individualitzats. La validació d'aquest marc desafiaria el concepte actual de trastorns mentals, la visió pessimista de l'estat de «vulnerabilitat» o «en risc» i el seu estigma social vinculat. Ofereix evidència empírica per implementar intervencions de psicologia positiva en entorns clínics i comunitaris.