La poca informació sobre les dades de violència de gènere és un problema mundial que condueix a la subestimació de la magnitud d’aquesta xacra social i de salut pública. Aquest problema empitjora la qualitat de les dades, proporcionant resultats pobres i esbiaixats que porten la societat a menystenir l’abast real de la violència domèstica.

Els nous models estadístics de sèries temporals, desenvolupats a la tesi d'Amanda Fernández-Fontelo, llegida al Departament, s’apliquen a les denúncies trimestrals de violència domèstica contra les dones registrades en alguns districtes judicials de Galícia (Espanya) entre el 2007 i el 2017. Els nous mètodes són capaços de quantificar dues característiques que es detecten en el fenòmen de l'infrarreportament: la freqüència i la intensitat, les dues elevades en tots els partits, que es relacionen en l'estudi amb alguns indicadors socioeconòmics i sanitaris de les províncies de Galícia (Espanya).

El treball es recull també a l'article 

Fernández‐Fontelo, A.; Cabaña, A.; Joe, H.; Puig, P.; Moriña, D. (2019) “Untangling serially dependent underreported count data for gender‐based violence”. Statistics in medicine, 38:22, p. 4404-4422

L'article és del 2019 però malhauradament d'actualitat.

Els mètodes desenvolupats han estat posteriorment aplicats pels mateixos investigadors per a actualitzar la situació de COVID-19 i, en particular, quantificar els casos no recollits en el els registres oficials de la malaltia a Espanya i permeten donar una imatge més realitsta de la pandèmia en temps real, així com estimar amb més precisió les taxes de mortalitat i el nombre bàsic de reproducció.