Votacions i eleccions: què ens en diuen les matemàtiques?

25.11.2012 Divulgació

Com s'ha de plantejar una votació? I com es decideix el resultat? Encara que ho sembli, aquest no és pas un problema trivial. Avui s'estan fent treballs matemàtics que clarifiquen el tema i fan propostes interessants.

Com s'ha de plantejar una votació? Cal decidir què preguntem i com ho preguntem.

I com es decideix el resultat? La informació recollida caldrà processar-la d'una manera o una altra segons l'objectiu de la consulta:

Una cosa és votar per prendre una decisió (Com ha de ser la Diagonal de Barcelona? Qui ha de ser el president?):

Votar: no tan fàcil com sembla, però podríem fer-ho millor!
A propòsit de les eleccions presidencials franceses
A propòsit dels jurats populars

Una altra cosa és elegir uns representants que després decidiran en nom nostre. En aquest cas no es tracta d'escollir "els millors" sinó de representar la societat el més fidelment possible (com un mapa fa d'un territori):

Sistemes electorals
Democràcia: dels vots als escons
La regla de Jefferson - d'Hondt i les seves alternatives
La regla de d'Hondt. Una visió gràfica (vídeo)
Eleccions mitjançant el vot d'aprovació. Un experiment en les Eleccions Generals Espanyoles de 2011

La branca de la ciència que s'ocupa d'aquests problemes és l'anomenada Teoria de l'Elecció Social. Darrerament especialistes d'arreu del món han descobert la figura de Ramon Llull com a precursor de les idees amb què es treballa actualment:

The Augsburg Web Edition of Llull's Electoral Writings

Anar a Notícies

Departament de Matemàtiques
Edifici C Facultat de Ciències
08193 Bellaterra (Barcelona)
TEL +34 93 581 13 04
FAX +34 93 581 27 90

d.matematiques@uab.cat

2025 Universitat Autònoma de Barcelona