Història de la UAB

Creada al 1968, la UAB s’ha convertit en un centre de referència amb relacions amb tot el món

L’any 2018 la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) celebrarà el seu 50è aniversari. Va ser creada per un decret de 6 de juny de 1968. En aquests anys, ha crescut i s'ha convertit en un centre de referència a Espanya i el món. Inicialment va comptar amb quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques. Després es van crear les facultats de Dret (1971), Ciències de la Informació (1971), Veterinària (1982), Ciències Polítiques i Sociologia (1985), Psicologia (1989), Ciències de l’Educació (1992), Traducció i Interpretació (1993) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (1998). L’any 2005 la Facultat de Ciències es divideix per crear la Facultat de Biociències, la última que s’ha inaugurat. Totes elles es troben al Campus de Bellaterra, dins el terme municipal de Cerdanyola del Vallès, veí dels municipis de Sabadell, Sant Quirze, Sant Cugat i Badia, al Vallès Occidental. A més, té dependències a Barcelona, Sant Cugat, Manresa i Sabadell.
 

Campus actual de Bellaterra amb els seus 500.000 metres quadrats constru�ts.  Desconegut  /  01-05-2009  /  Arxiu General i Registre de la UABLa Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és una universitat relativament jove, creada per un decret de 6 de juny de 1968.

Compta, segons dades del curs 2015-2016, amb 26.467 estudiants de grau a temps complet (15.673 dones i 10.794 homes), 5.480 estudiants de màster (3.485 dones i 1.995 homes) i 5.130 estudiants de doctorat (2.891 dones i 2.239 homes). A més, als seus centres adscrits hi ha 5.884 estudiants de grau (3.501 dones i 2.383 homes) i 614 estudiants de màster (372 dones i 242 homes). Respecte al personal, la universitat compta amb 3.517 docents (2.058 dones i 1.459 homes), dels quals 2.665 docents ho són a temps complet i 1.543 de caràcter permanent. En paral·lel, 587 persones formen part del personal investigador en formació (290 dones i 297 homes). També compta amb 2.348 membres del personal d’administració i serveis (1.457 dones i 891 homes), que són els encarregats de fer funcionar i mantenir en bon estat la universitat.

A la UAB, que va ser reconegut Campus d'Excel·lència Internacional l'any 2009, s’hi realitzen nombroses activitats de docència, en facultats i escoles universitàries, recerca i empreses adherides.

A més de lers instal·lacións al Campus de Bellaterra, al municipi de Cerdanyola del Vallès, am 500.000 metres quadrats construts, bcompta amb equipaments a altres municipis com Barcelona, Sabadell, Terrassa, Sant Cugat i Manresa. Entre les més importants hi ha l’Hospital de Sant Pau o el Sincrotró Alba, un dels acceleradors de partícules més destacats d’Europa. En total, compta amb 13 facultats, 57 departaments, 264 grups de recerca consolidats i 92 centres docents, d’estudis i de recerca entre propis i adscrits. 

La UAB manté vincles amb altres universitats o entitats, ja siguin d’àmbit català, espanyol o mundial. Segons les dades de 2015, la UAB comptava amb 1.346 estudiants de grau estrangers (un 5,02% del total), 2.105 estudiants de màster estrangers (un 35,1% als màster universitaris i un 34,17% als propis) i 1.692 (33% del total) doctorands estrangers. A més, 213 docents i investigadors (el 5,8% del total) són estrangers, mentre que, a l’any 2014, a la UAB hi havia 1.162 estudiants d’Erasmus. Això significa que la UAB, en els seus gairebé 50 anys d’existència, s’ha convertit en el node d’una àmplia xarxa de relacions personals que s’estén per tot el món.

Desglossant aquestes dades podem veure la procedència d’aquests estudiants. Entre els estudiants de grau hi ha alumnes de tot el món, però en destaquen 110 de Xina, 110 del Marroc, 100 de Romania, 82 d’Itàlia o 72 de Colòmbia, entre moltes altres nacionalitats. En tots els casos hi ha més dones que homes, igual que passa amb els estudiants espanyols. En el cas dels màsters en destaquen 164 alumnes xinesos, 93 italians, 89 equatorians, 70 colombians i 69 xilens. En tots aquests casos hi ha una majoria d’estudiants masculins. Respecte als doctorats, la UAB compta amb 197 estudiants de Colòmbia, 190 de Mèxic, 187 d’Itàlia, 172 de Xile i 140 de Xina, entre d’altres nacionalitats. Excepte en el cas xilè i algunes nacionalitats minoritàries, la presència de dones és més elevada, tal i com passa a la resta d’estudis o personal de la universitat.

Respecte al finançament, l’any 2015 la UAB va comptar amb un pressupost liquidat de 400 milions d’euros, del qual un 62% prové de subvencions públiques i un 28% de convocatòries europees.

Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
Oficina de Gestió de la Informació i de la Documentació de la UAB

 

Les reivindicacions estudiantils van obligar el règim a reestructurar la universitat a Espanya
La Universitat Autònoma de Barcelona va ser creada per un decret de 6 de juny de 1968 juntament amb nous centres universitaris a Madrid, Bilbao, Santander, San Sebastián i Badajoz, a més dels Instituts Politècnics de València i Barcelona. El Decret-llei posa de manifest que la conflictivitat cada vegada més gran a la universitat preocupava al govern de Franco, que es va veure obligat a adoptar mesures per reduir-la.
La Universitat Autònoma de Barcelona va ser creada per un decret de 6 de juny de 1968 juntament amb nous centres universitaris a Madrid, Bilbao, Santander, San Sebastián i Badajoz, a més dels Instituts Politècnics de València i Barcelona. El Decret-llei posa de manifest que la conflictivitat cada vegada més gran a la universitat preocupava al govern de Franco, que es va veure obligat a adoptar mesures per reduir-la.

La Universitat Autònoma de Barcelona va ser creada pel “Decreto-ley 5/1968, de 6 de junio, sobre medidas urgentes de reestructuración universitària”.

La introducció i els articles d’aquest decret són significatius, ja que posa de manifest la preocupació del govern de Franco per reduir la conflictivitat que havien generat els estudiants universitaris a la segona mitat dels anys 60. Aquesta conflictivitat es relaciona amb la massificació que s’havia produït a mida que s’incorporaven als estudis universitaris els fills i també ja les filles de sectors socials que fins llavors havien estat exclosos.

Primer parla de la necessitat de fer “una modificación a fondo de la Universidad... y no simples retoques de detalle de su funcionamiento", degut a que “la gravedad de determinados problemes suscitados por la masificación de la enseñanza universitaria en las grandes ciudades, no permite demorar la solución” al projecte d’una futura Llei d’ensenyament universitari, que havia de basar-se en criteris i experiència. Aquesta problemàtica s’havia posat de manifest a Barcelona amb especial intensitat a partir de la creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) el 9 de març de 1966.

Tot i això, es puntualitza que “las reformas que el presente Decreto-ley establece sólo sean, en principio, de aplicación a los nuevos centros docentes que se crean..., sin alterar la regulación de las Universidades actualmente existentes”. També se parla dels recursos econòmics per a contractar nou professorat.

L’article primer estableix la creació de noves Universitats a Madrid, Barcelona – sense especificar les Facultats que integrarà - i Bilbao i noves Facultats a Santander, San Sebastian i Badajoz. I l'article segon, la creació dels Instituts Politècnics Superiors de Barcelona i Valencia. 

L’article tercer estableix que aquests nous centres es regiran per un “Estatuto singular que comprenda principalmente lo relativo a su organización, régimen docente y económico-administrativo, que aprobará el Gobierno, a propuesta del Ministerio de Educación y Ciencia, previo informe del Ministerio de Hacienda en materia económica y con los asesoramientos o informes que, en su caso, estime pertinentes”. També estableix la possibilitat de diferenciar, en els òrgans de govern, les tasques pròpiament universitàries de les gerencials o administratives. I que les places de catedràtics, agregats i adjunts es cobriran, en primera convocatòria, mitjançant concurs general de trasllat.

L’article quart es refereix a la igualtat d’oportunitats i explica que es garantirà mitjançant “los préstamos sobre el honor” i les beques. 

L’article cinquè diu que “podrán revisarse las situaciones diferenciadas o modulaciones singulares de cumplimiento de deberes, conectadas a la mera condición de estudiantes, que no responderán a especiales motivos de aprovechamiento o de inteligencia o carencia de medios económicos suficientes”, amb una terminologia poc clara que sembla referir-se als estudiants que puguin realitzar activitats subversives.

L’article sisè fa referència a un dels problemes que havien generat més conflictes, l’associacionisme estudiantil, que el règim havia organitzat inicialment en el Sindicato Español Universitaria (SEU), horitzontal, i a Barcelona havia portat a la creació l’any 1966 del SDEUB, com hem explicat. Segons aquest article, “El Gobierno, a propuesta del Ministerio de Educación y Ciencia, podrá autorizar, en las Universidades existentes o de nueva creación, la constitución y organización de entidades representativas de estudiantes que permitan canalizar sus aspiraciones en cada Facultad o Universidad, siempre que aquellas sean solicitadas por el porcentaje mínimo que se determine del alumnado del Centro”.

I finalment, l’article setè fa referència al nombre d’estudiants per professor, que també generava malestar. Un problema derivat de l'ampli accés a la Universitat de nois i també noies que ja no procedien només de les classes benestants, sinò també de les noves classes mitjanes.

El Decret es tanca amb les disposicions finals que deixen en suspens “hasta que se promulgue la futura Ley de enseñanza universitaria”, les prescripcions de la legislació anterior, tant de la Ley de Ordenación Universitaria de 29 de julio de 1943, com alguns articles de la Ley 83/1965 de 17 de julio, sobre oposicions a càtedra del professorat.

Aquest text va ser completat pel “Decreto 1774/1968, de 27 de julio, por el que se desarrolla el artículo primero del Decreto-ley de 6 de junio sobre medidas urgentes de reestructuración universitaria”.

Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
BOE 7 de juny de 1968
 

Un nou decret publicat el 30 de juliol de 1968 va definir les noves universitats que s'havien creat i altres aspectes

 

Un mes després de l’aprovació del decret que creava la nova Universitat de Barcelona y altres centres universitaris a Espanya es va publicar un nou decret que definia com havien de ser i com es regirien.

La Vanguardia va anunciar que el decret establia quatre facultats dins la nova Universitat de Barcelona  La Vanguardia Espa�ola  /  27-07-1968  /  La Vanguardia Espa�olaFets els estudis socio-econòmics necessaris per conèixer com havien de ser les noves Universitats de Barcelona i les facultats de Badajoz, San Sebastián i Santander, a més dels nous Instituts Politècnics, es va aprovar el “Decreto 1774/1968, del 27 de julio”, publicat al BOE del 30 de juliol. que desenvolupava l'anterior, 5/1968, del 6 de junio. Al decret es reafirma la voluntat de seguir amb les línies de la reforma universitària i s’estipula que “la nueva Universidad española no debería estar atenazada por la rigidez de circunscripciones y limitaciones administrativas, haciendo de ésta un Centro estrictamente docente e investigador”.

 

El primer article estableix quines facultats ha de tenir la nova universitat de Barcelona: “Facultades Universitarias de Filosofía y Letras; Medicina; Ciencias, y Ciencias Políticas, Económicas y Comerciales (Sección de Económicas y Comerciales)”. També menciona les noves facultats de la recentment creada “Universidad de Bilbao” (avui en dia Universidad del País Vasco).

L’article segon recull la creació de noves “Facultades Universitarias de Ciencias” a Santander i Badajoz i la de Dret a San Sebastián. Aquestes dependran de les universitats dels seus districtes.Malgrat això, respecte a les noves universitats de Bilbao, Madrid i Barcelona s’especifica que no tindran districte propi i que es regiran mitjançant les funcions establertes a la “Ley de Ordenación Universitaria” de 1943. També estableix, un cop assolit un desenvolupament ple, que els rectors tindran la potestat per distribuir l’alumnat pels establiments de la universitat existents i creats pel “Decreto-ley 5/1968, del 6 de junio”.

L’article quart es refereix als Òrgans de govern de les noves universitats. En ell s’autoritza al “Ministerio de Educación y Ciencia para que por Orden ministerial pueda designar comisiones que se encarguen de las funciones administrativas y docentes precisas para la organización de las nuevas Universidades”. Aquestes comissions tindran la potestat d’actuar com a Juntes de Govern i Claustres de Facultat. En el cas de la nova Universitat de Barcelona, l’escollit va ser Vicente Villar Palasí, germà del ministre d’Educació, José Luís Villar Palasí.

Els articles cinquè i sisè es refereixen a la creació i gestió dels Instituts Politècnics. Concretament menciona la creació d’uns estudis de “Ingenieria Agronómica” amb seu a Lleida i integrats dins “el Instituto Politécnico de Barcelona”. Aquest Institut Politècnic es a l'origen de l'actual Universitat Politècnica de Catalunya.

Un cop publicat aquest decret es va iniciar el procés de construcció i organització de la nova Universitat de Barcelona. Les facultats de Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques van començar primer a Barcelona, en localitzacions provisionals que es van abandonar quan es van construir les actuals instal·lacions de la UAB al Campus de Bellaterra.


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Decreto 1774/1968 de 27 de julio por el que se desarrolla el artículo primero del Decreto ley de 6 de junio sobre medidas urgentes de reestructuración universitaria.

El curs 1972-1973 l'activitat va passar als equipaments que s'havien construït al Campus de Bellaterra

 

Els decret del 6 de juny i el 27 de juliol van posar les bases per la creació de la nova Universitat de Barcelona. De les quatre facultats planejades inicialment, van ser les de Lletres i Medicina els que va començar a funcionar primer. La ubicació escollida per Lletres va ser el Monestir de Sant Cugat i allà van començar els estudis un centenar de nous alumnes

Obres de construcció Facultat de LletresA la tardor de l’any 1968 es va materialitzar l’apertura de les facultats de Lletres i Medicina de la nova Universitat de Barcelona. Per impulsar-la, es va crear una Comissió Promotora presidida pel Dr. Vicent Villar Palasí, (germà gran del que llavors era Ministre d’Educació, José Luís Villar Palasí) i formada per personalitats com Martí de Riquer, Frederic Udina, que en seria el primer degà i Pere Piulachs i Oliva, entre d’altres.

 

La primera seu es va situar on hi havia la delegació del Consell Superior d’Investigacions Científiques, al carrer Egipcíaques de Barcelona, on la Comissió Promotora es va reunir per preparar el procés de creació. Durant l’estiu es va organitzar el curs de les dues primeres facultats: la de Lletres, que es va situar al Monestir de Sant Cugat, i la de Medicina a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La cessió d’espais al Monestir de Sant Cugat es va aconseguir a partir d’un acord entre el Patronat de Sant Cugat del Vallès i la Comissió Promotora. Per habilitar unes aules al Monestir, acordaren iniciar un projecte d’obres, encarregades a l’arquitecte Camil Pallàs i sufragades pel Ministeri, al primer pis de l’edifici.

El curs 68-69 es va inaugurar el 30 d’octubre del 1968 i comptava amb 111 alumnes. El pla d’estudis introduïa ensenyaments de Filosofia, Llengua castellana i Història, a més d’alguns idiomes i assignatures opcionals com eren Grec, Àrab, Llengua i Literatura catalana o Sociologia, Història de Catalunya i Història de l’Art. Aquest pla d’estudis va ser aprovat definitivament pel Ministeri el setembre del 1969. Al segon curs, el 69-70, la Facultat de Lletres va arribar a admetre 400 alumnes, motiu pel qual es va impulsar la construcció d’un edifici adjunt al Monestir, ocupant el buit deixat per un camp de futbol que hi havia. Un cop la facultat es va traslladar al nou edifici que s’havia construït a Cerdanyola, aquest edifici va convertir-se en l’Escola de Formació de Professorat i, actualment, és la Casa de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat. Al febrer del 1969 s’havien adquirit, uns terrenys a Cerdanyola del Vallès, amb l’objectiu de construir-hi el futur campus de la que es va designar com Universitat Autònoma de Barcelona. El curs 1972-1973 els estudis de Lletres es van traslladar a les noves instal·lacions que s'havien construït al Campus de Bellaterra, ocupant el mateix espai on es troben avui en dia.


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.

El curs 1971-1972 es van impartir també a l'Hospital de la Vall d'Hebron i el curs 1973-1974 a l'Hospital del Mar

 

Tal i com es contemplava als decrets del 6 de juny i de 27 de juliol de 1968, la nova Universitat de Barcelona havia de comptar amb una Facultat de Medicina. Aquesta es va instal·lar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, després de les pertinents negociacions entre la Comissió Promotora i la direcció del centre hospitalari.

La Casa Convalesc�ncia, situada dins el recinte de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, on va comen�ar la Facultat de Medicina.  Desconegut  /  01-01-2007  /  Arxiu General i Registre de la UAB N�m. doc. original digital S/N Reg. n�m. 13712 Dia MesParal·lelament a la Facultat de Lletres, que començava a funcionar al Monestir de Sant Cugat del Vallès, els estudis de Medicina es van instal·lar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona a l’octubre de 1968, gràcies a les gestions entre la Comissió Promotora i la direcció de l’Hospital. El Dr. Soler Durall, director de l’Hospital va garantir l’ús de les instal·lacions, la col·laboració dels professionals del centre i va insistir en que la facultat comptés amb una docència dedicada i a temps complet. Amb aquest conveni, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va tornar a ser un Hospital Universitari i la nova facultat va tenir el seu primer degà el Dr. Pere Piulachs i Oliva. El va succeir pel Dr. Josep Antoni Salvà i Miquel el 2 de desembre del 1970.

 

El curs es va inaugurar el 30 d’octubre del 1968 amb 147 estudiants matriculats. A l’any següent s’hi van afegir 150 alumnes més, provinents de la recentment inaugurada Facultat de Ciències, amb els quals van acabar compartint edifici. Els estudis de Medicina van començar amb un grup de professors reduït, contractats per la Comissió Promotora, entre els quals hi havia el Dr. Pere Piulachs i Oliva, el mateix Villar Palasí, Josep Cabré i Piera, Josep Laporte o Josep Antoni Salvà i Miquel. Les infermeres i metges de l’Hospital també van formar part d’aquest cos docent, compartint activitats amb els alumnes.

La condició d’Hospital Universitari va permetre als estudiants de Medicina tenir una formació moderna i pràctica, on s’estudiava i convivia amb el personal hospitalari alhora que s’aprenia a tractar amb els malalts i adquirir una ètica professional. Durant la formació es feia un important programa de tutories, s’ensenyava anglès amb la Fundació Fullbright i també algunes matèries en humanitats com Comunicació o Ecologia, etc. A més, la ubicació de la Facultat dins d’un hospital en va mantenir allunyades les protestes estudiantils pròpies dels anys 1971 i 1972. El benestar dels malalts no era compatible amb les reivindicacions polítiques i socioeconòmiques. 

La Facultat de Medicina va disposar també d’un edifici propi al Campus de Bellaterra. Al curs 1970-1971 els alumnes de primer i segon ja rebien classes a la Facultat de Ciències del campus, malgrat que les obres de construcció encara no estaven acabades. Al curs 1971-1972 l’Hospital de la Vall d’Hebron va començar a rebre alumnes de tercer curs, mentre que al curs 1973-1974 ho va fer l’Hospital del Mar amb alumnes de quart curs. Finalment, al curs 1973-1974, el Deganat i la Secretaria de la Facultat de Medicina van traslladar la seva seu definitiva al Campus de Bellaterra.


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.

De l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a Barcelona va passar el curs 1971-1972 al Campus de Bellaterra

 

D’acord amb els decrets de 1968, la nova Universitat de Barcelona havia de comptar amb una Facultat de Ciències. Aquesta es va instal·lar a la Casa de Convalescència de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i, a l’any 1971 es va traslladar a l’edifici que es va construir als actuals terrenys del Campus de Bellaterra

Vista de l'interior de la Facultat de Ci�ncies (edifici C). Estudiants durant una classe.  Desconegut  /  01-01-1971  /  Arxiu General i Registre de la Universitat Auton�ma de BarcelonaLa Facultat de Ciències es va posar en marxa amb el curs 1969-1970, un any després de la fundació de la UAB, si bé l’any anterior ja es va planificar que es trobaria a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau i comptaria amb uns 200 estudiants. La organització de la nova facultat va ser encarregada al Dr. Vicenç Gandia i Gomar, provinent de la Universitat de Sevilla. Ja al desembre, es va constituir una comissió per designar el professorat, de manera que el curs 1969–1970 es van iniciar les classes, tal i com estava previst. La seva primera seu encara pertany a la UAB i s’hi allotgen la Fundació UAB, la Fundació Doctor Robert, la Fundació Josep Laporte, UAB Idiomes Barcelona, l'Institut de l'Envelliment i l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB. Aquesta facultat va néixer acompanyada per l’Institut de Biologia Fonamental, creat el novembre del 1970 i que actualment es coneix amb el nom de Institut de Biotecnologia i de Biomedicina “Vicent Villar Palasí”.     

 

Durant el primer curs, la Facultat de Ciències va impartir les assignatures genèriques de primer de carrera i, a partir del curs 1970 – 1971, es van organitzar els departaments de Física, Química i Biologia i es van començar les classes d’aquestes disciplines pels alumnes de segon. Mentrestant, la facultat va seguir funcionant amb un reduït nombre de professors i estudiants, improvisant algunes aules i creant la seva biblioteca. El curs 1971-1972 la Facultat de Ciències es va traslladar a les noves instal·lacions del Campus de Bellaterra, on també es van incorporar els estudis de Ciències Matemàtiques i Ciències Geològiques als plans d’estudis. Un any més tard, al curs 1972-1973, ho van fer els estudis d’Informàtica.

Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.

De les Drassanes de Barcelona al Campus de Bellaterra i Sabadell

 

La Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials havia estat prevista pels decrets del 6 de juny i 27 de juliol de 1968. Aquesta va començar a funcionar al curs 1969–1970, ubicada primer a Barcelona i a partir de 1970 i 1972 als campus de Bellaterra i Sabadell respectivament.

Facultat de Ciències Econòmiques i EmpresarialsLa Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials va ser engegada a l’inici del curs 1969-1970 amb el degà Joan Sardà Dexeus al capdavant. Després de buscar diversos emplaçaments, la facultat es va instal·lar a Barcelona, a l'edifici de les Drassanes.

 

Al seu primer any, però, la nova facultat es va concentrar en els estudis de doctorat, planejant un curs de cinc seminaris impartits per destacats economistes. L’any següent va oferir el primer any de carrera, a la vegada que començava a organitzar la seva biblioteca. Muriel Casals, que recentment s’havia llicenciat en Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona, explica la seva experiència:

“El Joan Sardà, que era el degà, va aconseguir que durant el primer curs no s’impartissin classes per poder dedicar-lo, únicament, a preparar els qui haurien de compondre el quadre de professors i professores de la nova facultat. Havia d’estar format per professors i professores sèniors, com ells (entre els quals, per cert, també hi havia Ramón Trias Fargas); per d’altres de mitjana edat com Joaquim Muns, Josep Maria Bricall i Rafel Pujol, i per futurs professors i professores més joves, com jo, que vam començar fent uns doctorats de preparació per completar el professorat de la nova facultat”.

Al 1970 va començar el seu trasllat al nou edifici del Campus de Bellaterra, finalitzant aquest procés al curs 1972-1973. El 10 de maig de 1972, el decret nº 1378 va establir la inclusió de l’Escola de Comerç de Sabadell a la UAB amb el nom d’Escola Universitària d'Estudis Empresarials. El seu campus s’ubica a Sabadell, on actualment també es troben l'Escola d'Enginyeria i la Facultat d'Economia i Empresa de la UAB.

Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.
- La Vanguardia Española va informar sobre com serien els estudis de Ciències Econòmiques de la UAB.
 

Els projectes d’expansió de l’àrea metropolitana de Barcelona van influir en l’elecció de Cerdanyola del Vallès per allotjar la nova Universitat de Barcelona

 

L’elecció de situar la UAB a Cerdanyola del Vallès no va ser aleatòria. La nova Universitat es va crear amb l’objectiu de situar lluny de Barcelona les protestes estudiantils cada cop més potents contra el règim

L'alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, el president de la Diputaci� barcelonesa, Josep M. de Muller Abadal i l'alcalde de Sabadell, Jos� Burull Bonastre, signen les escriptures de compra-venda dels terrenys per a la construcci� de la UAB.  Desconegut  /  27-02-1969  /  Arxiu General i Registre de la Universitat Auton�ma de BarcelonaParal·lelament a l’inici del funcionament de les facultats a Barcelona i Sant Cugat, la Comissió Promotora de la nova Universitat aviat es fixà en alguns terrenys del Vallès per construir-hi un nou campus. La Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns, dirigida per Albert Serratosa, es reuní amb membres del Patronat de la Universitat i els proposà tres opcions: uns terrenys propers a on es va ubicar posteriorment l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat; uns altres a la mancomunitat de Sabadell-Terrassa; i uns terrenys del municipi de Cerdanyola del Vallès. La darrera opció va ser l’escollida ja que, a més de ser un espai ampli i poblat per unes poques masies, entrava dins la remodelació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona prevista al Pla Comarcal de 1953, i coincidia amb els projectes de carreteres de Vallvidrera, el Tibidabo i Horta.

 

La nova universitat havia de tenir un gran campus i s’havia de situar fora de Barcelona, per aïllar així les protestes estudiantils. Decidit això, es va iniciar el procediment per pagar els terrenys. El problema, però, va sorgir quan el Ministeri va assegurar no tenir la liquiditat necessària per assegurar el pagament dels 941.767 m2, que pujava a 150 milions de pessetes. Els Ajuntaments de Barcelona i Sabadell, a més de la Diputació Provincial de Barcelona van acceptar ser els compradors dels primers terrenys de la Universitat Autònoma, gràcies a un crèdit de les caixes de Pensions i de Sabadell. El 27 febrer del 1969, als despatxos de la Diputació de Barcelona, es va firmar el crèdit i la compra dels terrenys, amb l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, el president de la Diputació, Josep Maria de Muller i d’Abadal i l’alcalde de Sabadell, Josep Burrull. El Ministeri acceptà la compra l’11 de setembre de 1970 i en signà a favor de la UAB el 22 de febrer de 1971.

Aquesta no va ser l’única adquisició de terrenys. Al desembre de 1971 es van comprar 140.000 m2; al maig del 1972, 334.500 m2; i el 15 de setembre es van expropiar 1.244.000 m2 de terrenys propers a la primera compra i destinats a les noves instal·lacions planificades. En total, 267 hectàrees, de les quals 263 encara són propietat de la Universitat Autònoma de Barcelona.


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.
- L'adquisició de terrenys per la construcció de la UAB es van anunciar a La Vanguardia

Una zona tradicionalment rural amb masies disperses i conreus centenaris es va transformar en un campus universitari

 

Abans de ser adquirits per la Universitat Autònoma de Barcelona, els terrenys on avui en dia s’ubica el Campus de Bellaterra eren una zona rural, amb grans paratges naturals i masies disperses. En ella encara hi habitaven propietaris i senyors com el del Castell de Sant Marçal i pagesos a qui s’havien arrendat les terres.

Construcci� de la UAB. Terrenys on est� ubicat actualment l'edifici A.  Desconegut  /  01-09-1970  /  Arxiu General i Registre de la Universitat Auton�ma de BarcelonaParal·lelament al procés de compra de terrenys, la zona on s’havien d’erigir les noves instal·lacions es va estructurar segons un “Plan parcial de ordenación de la zona universitaria de Bellaterra”. El 26 d’abril del 1971 el Ministeri de Vivenda el va rebre, convertint el sòl en universitari. El pla definitiu es a aprovar el 21 de juny del 1974. El Pla Comarcal de 1953 establia per Barcelona i la seva zona d’influència tot un pla d’edificació de 39 noves zones. L’objectiu era crear àrees de transició urbana i rural, entre les quals es comptava Cerdanyola del Vallès, a més d’altres ciutats de la zona.

 

Així va començar a construir-se el Campus de Bellaterra on s’ubica l’actual Universitat Autònoma de Barcelona, dins els territoris de Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental. Aquest terreny es troba en una depressió geogràfica entre el Montseny i el Montnegre i és de característiques argiloses, especialment recognoscible als turons que encara queden al campus, prop de la facultat de Medicina, l’Institut de Biologia Fonamental o la Vila Universitària. 

Abans de convertir-se en el que són actualment, aquests terrenys havien estat rurals, amb pollancres, oms, rieres, alzinars i conreus de petites masies centenàries. El nom històric d’aquesta zona on s’ubicaven les masies és la Vall de Moronta i moltes d’elles ja s’han perdut, si bé se’n conserven algunes altres. La masia de Can Miró n’és una d’elles, reconvertida en l’Escola de Doctorat, mentre que les de Can Magrans o Can Domènech ja han desaparegut. La majoria eren dependents del Castell de Sant Marçal, encara visible avui en dia al costat de la carretera. 

Montserrat Sagarra Ricart, membre de la família que havia habitat Can Miró des d’inicis del segle XX, explica com van seguir vivint als seus terrenys fins l’any 1972, quan les pressions es van fer insuportables per la família. En el procés d’adquisició hi van participar els alcaldes de Barcelona, Jose Maria de Porcioles, i de Sabadell, el president de la Diputació, Muller d’Abadal, però també els germans Villar i Palasí i el marquès de Cerdanyola, Trèner Arróspide, propietari de bona part de les terres que es van expropiar. El propietari dels terrenys de Can Miró era el senyor Josep Llobet, el qual va comunicar a la família Segarra Ricart, arrendataris seus, que s’havia iniciat la construcció d’una nova universitat i que els seus terrenys serien expropiats. Fins el 1972 la família va seguir vivint a Can Miró, mentre les obres ho alteraven tot i la família continuava subsistint alimentant els obrers. Els primers alumnes no semblaven respectar els terrenys ni els arbres. Davant tot això, la família va decidir abandonar la masia i anar a viure a Bellaterra.

“Entre rebaixos i terraplens aviat va quedar tot desconfigurat, desapareixien els camins de pas, els arbres centenaris, els llindars de les finques, la identitat pròpia de tot allò que havia estat estimat amb un treball acurat pam a pam com el millor tresor. La meva família va quedar destruïda”, sentencia Montserrat Sagarra Ricart.

Lis Mücke-García era veïna de la família Segarra Ricart i vivia en una masia prop d’on avui en dia s’ubica la Facultat de Veterinària. En el seu cas, recorda que l’expropiació dels terrenys no els va resultar molt traumàtica. Van acceptar la proposta i a l’any 1976 es va materialitzar l’expropiació, rebent la compensació econòmica i abandonant els terrenys, el 1978, en direcció a Bellaterra.

Un altre dels noms més recordats de la zona del campus és la "ruta Ho Chi Minh", nom donat pels estudiants al camí que es va anar formant pel pas dels estudiants que recorrien l’emboscat des de l’estació de Bellaterra fins les facultats. Avui en dia encara existeix i connecta amb el Carrer de les Cases SERT on es troben aquests habitatges propietat de la UAB.

Queda palès que els llocs on avui dia s’ubiquen les facultats universitàries de la UAB eren, fins ben entrats els anys 70, espais rurals, on habitaven famílies pageses amb animals domèstics, esquirols, rossinyols, cucuts, tórtora, abellerols, on es caçaven conills i on es conreava la terra.
 


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.
- Francisco Javier Monclús. Planeamiento y crecimiento suburbano en Barcelona: de las extensiones periféricas a la dispersión metropolitana (1897-1997). Universitat Politècnica de Catalunya.
http://www.ub.edu/geocrit/moncbcn.htm

Va ser escollit pel Ministre d’Educació, germà seu, per liderar el procés de creació de la nova universitat catalana

Vicent Villar PalasíVicent Villar Palasí va ser la persona designada pel Ministre d’Educació, José Luís Villar Palasí, per dirigir primer la Comissió Promotora de la nova Universitat de Barcelona, després el Patronat i finalment per a ser el primer Rector. Doctor en Química i Farmàcia, va tenir una trajectòria investigadora i política destacada abans d’arribar a liderar el projecte de l’actual UAB

Vicent Villar Palasí nasqué a València el 10 de juny de 1920. Es llicencià en Ciències Químiques, Farmàcia i Medicina, i es va doctorar en Ciències Químiques, Farmàcia i Química Industrial.

En l’àmbit laboral es va presentar a diferents convocatòries de caràcter científic, arribant a treballar d’inspector farmacèutic municipal el 1945, químic de l’Instituto Nacional de Industria el 1946, catedràtic de la Facultat de Farmàcia de Granada el 1952 i catedràtic d’aquesta mateixa disciplina a la Universitat de Barcelona el 1956, on va aconseguir la seva càtedra, que va conservar fins l’any 1970. També va ser regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, moment en què se li va assignar el projecte de crear la nova Universitat de Barcelona. Durant tota la seva trajectòria va rebre nombrosos premis de reals acadèmies i el CSIC, a més d’ocupar càrrecs de direcció a la Universitat de València i la Facultat de Farmàcia de Madrid o col·laborar amb universitats europees i nord-americanes com el Lister Institute de Londres o la Universitat de Cambridge.

A l’any 1968 va presidir la Comissió Promotora de la futura Universitat Autònoma de Barcelona. Un cop creat el centre, en va ser el primer rector, del 22 d’agost del 1970 fins l’any 1972, quan va renunciar per poder-se presentar i ser escollit pel claustre mitjançant els nous estatuts de la universitat. Va ser reescollit en el càrrec fins la seva forçada dimissió, ocorreguda el 26 de juliol del 1973, quan va rebre una trucada del nou ministre, Julio Rodríguez, que li comunicava la seva destitució com a rector. El 9 d’abril de 1974 se’l va nombrar rector honorari. El va substituir Vicent Gandia Gomar. Un any després, el 27 de juliol de 1974, Vicent Villar Palasí va morir a Arenys de Munt. A la cerimònia hi van assistir la seva dona, les seves sis filles, la seva mare, el seu padrastre i els seus tres germans, entre els quals l’ex-ministre José Luís. També hi van assistir personalitats com Joan Antoni Samaranch, i els ex-alcaldes Porcioles i Muller i d’Abadal, amb els que havia treballat per comprar els terrenys de l’actual UAB.

El 8 d’octubre de 1974 l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears va organitzar a la seva sala d’actes un acte en record seu, on van parlar Josep Antoni Salvà i Miquel, Felip Cid, Albert Oriol i Josep Laporte.


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- La Vanguardia Española va retre homenatge a Vicent Villar recordant la seva trajectòria després de la seva mort.
- La Vanguardia Española va publicar una cronologia de la dimissió del rector Vicent Villar Palasí i l'inici del rectorat de Vicent Gandía Gomar.

La particularitat del terreny i les presses van provocar nombrosos accidents fins i tot mortals

 

L’elecció de situar la UAB a Cerdanyola del Vallès no va ser aleatòria. La nova Universitat es va crear amb l’objectiu de situar lluny de Barcelona les protestes estudiantils cada cop més potents contra el règim

L’inici del procés de construcció dels edificis del Campus de Bellaterra comença amb l’anunci, al BOE del 13 de març de 1969, d’un concurs públic entre arquitectes per erigir les futures facultats de Ciències, Dret, Lletres, Ciències Econòmiques i, més tard, Medicina, a més de la Biblioteca General. L’1 de juliol es van publicar les bases del concurs i els seus premis d’entre dos milions i dues-centes mil pessetes. Els projectes es van exposar al Saló del Tinell de Barcelona, el desembre de 1969, amb gran quantitat d’autoritats civils i militars.

 

El primer premi va ser per Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López, Iñiguez i Xavier Subias i Fages, el segon per Pedro L. Espinosa Giménez i el tercer per Ricard Rivas i Seva i Salvador Margarit Barcón. Atorgats els premis, les obres ja podien començar i estava previst que es completessin en els propers quatre anys. L’’inici de les obres va ser el 25 de setembre de 1970 i les constructores encarregades van ser Cubiertas y Tejados, Fomento de Obras y Construcciones i Ingeniería y Construcciones Sala Amat.

La previsió, però, no va comptar amb les dificultats que hi havia en aquell terreny argilós de Cerdanyola. El fang va ser un problema tant pels treballadors com pels nous estudiantes que anaven arribant a la universitat. El testimoni d’Ignacio Sánchez, recollit al llibre de Frederic Udina, constata les dificultats per treballar i transportar els materials de les obres. Ho havia de fer amb una petita excavadora anomenada “Lupe”, ja que els camions no podien arribar a la zona per les males condicions dels accessos. Enmig de tot aquest procés, la Guàrdia Civil sovint venia a caçar conills, a la vegada que passaven l’estona un barracó de venta de tabac que es va instal·lar i un menjador on actualment hi ha la Facultat de Lletres. També creuaven els terrenys caçadors i pagesos que treballaven, i de fet, la última collita de cereals als terrenys de la futura UAB es va fer a la tardor del 1970.

Donada la composició del terreny, era provable que es produïssin accidents, cosa que va succeir. En la construcció d’una rasa entre les facultats de Lletres i Ciències el xofer d’una camioneta va quedar sepultat per un despreniment de terres. En aquest cas, la intervenció quirúrgica a l’Hospital de Sabadell li va salvar la vida. Malgrat tot, era freqüent que es produïssin accidents, dos dels quals van deixar dos obrers morts. José Angulo León, treballador de les obres, coneixia a un d’aquests obrers morts. Ell havia vingut a viure a Cerdanyola el 1967 i era membre del Partit Comunista (igual que el company mort), i de Comissions Obreres i el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Ho explica amb aquestes paraules:

“Un camarada que se mató trabajando fue enterrado en el cementerio de Cerdanyola en mayo de 1972. El entierro fue de casi 1.500 personas, ya que fuimos todos los que estábamos trabajando en la UAB, los paisanos y los conocidos. La familia era comunista pero no le comunicó a nadie si el difunto quería entrar en la iglesia o no. La hija mayor en la puerta de la iglesia me dijo: “Merino, mi padre es comunista y no quiere estar ahí.” [...]. Entramos el camarada Tribes, Bravo, mi mujer y yo a buscar al cura don José. El cura se portó muy bien. Le dijimos que había que acabar con la ceremonia y nos contestó que se lo podríamos haber dicho antes y nos hubiéramos ahorrado pasar por la iglesia. Las cosas estaban así, dijimos, pero era necesario que entrase un familiar directo y se lo ratificase al cura. Así que la mujer del camarada fallecido entró y le dijo al cura que, efectivamente, su marido era comunista y no querían que estuviera aquí”.

Les presses per construir els edificis i posar-los en funcionament van tenir repercussions. El 29 d’octubre de 1972 part del sostre de la Biblioteca Central, situada al Rectorat, va esfondrar-se. Com a resultat, el Rectorat es traslladà a la Facultat de Ciències durant 10 dies, durant els quals una protesta va produir importants danys al Deganat on s’havia instal·lat.

Tot i això, les obres van continuar. A l’octubre de 1971 la Facultat de Ciències ja estava operativa. Al curs 1971-1972 el Rectorat es va instal·lar a l’edifici de la Biblioteca Central, compartint espai amb la Gerència i el Patronat. Al curs 1972-1973 es van inaugurar les facultats de Lletres, Ciències Econòmiques i Empresarials i de Ciències de la Informació, aquesta última sense edifici propi.

Així, l’activitat d’estudiants i professors va coincidir durant mesos amb les obres de construcció i urbanització del campus. I la falta de biblioteques va convertir els bars en els principals espais de vida universitària, on es dinava, s’estudiava o es jugava a cartes.


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.

Els llargs viatges i altres carències van provocar protestes estudiantils

 

Construcci� de l'Estaci� dels Ferrocarrils Catalans al campus de la UAB (1985)  R. Molina  /  01-11-2016  /  Arxiu General i Registre de la Universitat Auton�ma de BarcelonaEl Campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona es troba avui ben comunicat per una xarxa de carreteres, autopistes i ferrocarrils, però els inicis van ser problemàtics. Des de mitjans del 70 va començar a millorar la situació amb la pavimentació de les carreteres internes del Campus que connectaven amb altres municipis, el desenvolupament d'autovies i autopistes al seu voltant i la construcció de noves estacions de ferrocarril.

Els primers anys de la nova Universitat de Barcelona van ser complicats per a les persones que assistien a les instal·lacions construïdes a partir de l’any 1969 als terrenys de Cerdanyola del Vallès. Creada amb l’objectiu d’afeblir la presència del moviment estudiantil a la ciutat de Barcelona, els mitjans de transport per arribar als edificis de la nova universitat eren molt deficients. Inicialment, les carreteres a l'interior del Campus eren provisionals, es trobaven sense asfaltar i havien de ser recorregudes fatigosament per cotxes particulars i autobusos, mentre que els ferrocarrils només arribaven als nuclis urbans de Cerdanyola i Bellaterra.

 

Per carretera, es podía arribar a la UAB utilitzant les vies que connectaven Barcelona amb les ciutats del Vallès Occidental: per una banda, utilitzant la carrereta nacional cap a Sabadell i Terrassa (avui N-150), que a partir de 1970 es va completar amb l'autopista inicialment designada B-29 i actualment C-58; i per l'altra, creuant la Serra de Collserola - encara no s'havien fet els Túnels del Tibidabo -, utilitzant tres carreteres plenes de curves: la del Tibidabo, la de la Rabassada, en part vinculada a l'anterior, que van a parar a Sant Cugat, i la carretera d'Horta que dona a Cerdanyola. 

A més, des de Barcelona, es podia agafar el ferrocarril de RENFE, baixar a la estació de Cerdanyola del Vallès (inaugurada el febrer del 1855) i recórrer l’antic camí de la Serra de Galliners a peu o amb autobusos que sempre anaven plens a vessar. L’altra forma més comuna d’arribar era utilitzant la línia dels Ferrocarrils de Catalunya que connectava Barcelona amb Sabadell i Terrassa, baixar a l’estació de Bellaterra (creada per afavorir l’arribada d’estiuejants barcelonins l’any 1922) i seguir a peu la que va ser denominada "ruta Ho Chi Minh", un camí boscós que passava per on avui es troben les cases Sert i la masia de Can Miró, l’actual l’Escola de Doctorat.

Als anys vuitanta van millorar les comunicacions per ferrocarril. L’any 1984, des de Bellaterra i en la línia de Sabadell, es va construir una llançadora que portava a una petita andana dins del campus de la UAB, que posteriorment es va convertir en l’actual estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. I el 1982 també es va construir, entre la Universitat i Cerdanyola, una estació de RENFE però fins l’any 1995 només era apte pel transport de mercaderies, moment en que es va adaptar al servei de passatgers i va adoptar el nom de Cerdanyola Universitat. 

L’alternativa eren els autobusos o els vehicles privats.

“Els autobusos sortien del centre del municipi de primer moment, perquè no hi havia el tren — aleshores la major part de la gent venia amb la RENFE — i tampoc teníem la derivació dels Catalans. Aquesta situació va afavorir la gent del poble, per a la qual la Universitat era un referent”, explica Xavier Gordo Montraveta.

També respecte al servei d’autobusos, el lleidatà Joan Puig i Ribera explica la seva experiència:

“Durant els dos cursos a Bellaterra vaig viure un any a Cerdanyola, en un pis amb altres companys de Lleida. Per anar a la facultat disposàvem del servei d’autobusos de l’Autònoma. No tenien horari i anaven i venien en funció del nombre de gent que hi havia a la parada. De vegades hi anàvem a peu des de Cerdanyola. El segon any vaig anar a viure a Barcelona, perquè els companys de pis volien viure a la gran ciutat i no en un poble que encara era més petit que Lleida. Jo vaig instal·lar-me en un pis d’uns cosins del carrer Sardenya. Agafava el metro a la parada de Sagrada Família fins a l’estació de Fabra i Puig on enllaçava amb la RENFE que em deixava a Cerdanyola; després pujàvem als busos de l’Autònoma, que tenien, com ara, una sortida al peu de l’estació de tren.”

També es van habilitar línies d’autobús des d'algunes localitats properes com Mataró, Granollers o Vic.

D’altres anaven amb vehicles privats, com Xavier Gordo Montraveta que utilitzava la moto, però explica que aquesta no era la única opció:

“Algunes persones anaven a treballar amb autobusos que sortien d’aquí, del poble; jo vaig optar per anar-hi amb una moto. Tothom s’espavilava d’una manera o altra i, si preguntaves “Qui té cotxe?”, gairebé ningú et responia perquè els vehicles escassejaven i els pocs que hi havia eren Seat 600 [...] que tampoc et solucionaven res en ser exigus de places. També es podia comptar amb l’estació de tren, més o menys propera, però anar de l’estació a l’Autònoma era un periple.”

Respecte a fer autoestop, Lluís Carreras explica els seus records de la següent manera:

“Jo havia utilitzat tot tipus de transport, però recordo que, quan feia autoestop, vaig viure anècdotes força interessants. Una vegada em va portar el doctor Laporte, que havia estat rector de la Universitat; una altra vegada ho va fer el doctor Serra Ramoneda, que també ho havia sigut, i una altra em va portar un professor que devia ser britànic. Aquesta fou la pitjor vegada, ja que vam anar tota la Rabassada per l’esquerra. De tant en tant, quan venia un cotxe de cara, es recordava que no conduïa bé i es posava a la dreta, però va circular tota l’estona, des de l’Autònoma fins a Barcelona, per l’esquerra. A mi em faltaven braços per agafar-me. De veritat que vaig pensar que aquell fóra el meu últim viatge. Més endavant, tot i que no era d’una família privilegiada, també vaig tenir cotxe”.

En el cas d’alguns treballadors com José Angulo León i els seus companys, anaven a treballar amb bicicleta, ja que l’empresa constructora no va posar un servei d’autobusos fins que les obres no van estar més avançades.

Frederic Udina, un dels primers professors de la nova Universitat, recorda al seu llibre el testimoni del físic Josep E. Llebot, qui explica que totes aquestes carències van provocar la mobilització de l’alumnat en contra dels llargs viatges, els àpats i la manca de serveis i calefacció. També el catedràtic Enric Guerrero, que es va incorporar a partir de l’any 1969,  recorda que, a més a més, era comú que “els grisos” patrullessin per les afores de la universitat, esperant reprimir qualsevol protesta que anés cap a Barcelona.

Així, als primers anys els viatges eren llargs i complicats, per camins que s’enfangaven fàcilment i que portaven a unes instal·lacions en construcció i amb pocs serveis.

Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.

A les protestes estudiantils es van afegir les del professorat no numerari (PNN) que treballava en condicions molt precàries
La creació de la Universitat Autònoma de Barcelona va atreure a professionals d'altres universitats d'Espanya i de tot el món.
Des dels seus primers dies, la universitat es va preocupar per quins professors havien de ser membres de la comunitat universitària. En principi, els criteris de selecció eren les oposicions o la designació com a professor interí. Això es feia sempre en base a criteris professionals, seleccionant els millors especialistes en els seus àmbits i sense tenir en compte criteris ideològics. En són exemples els casos de l'actual Síndic de Greuges de la UAB, Josep Font Cierco; Hortensia Iturriaga, catedràtica emèrita de Química; o Margarita Arboix, actual rectora de la UAB i catedràtica de Farmacologia.

També es va contactar amb nombrosos professionals de fora d’Espanya, la majoria dels quals van accedir a venir a la nova universitat. Josep Font Cierco, que havia anat a Canadà a cursar el seu post-doctorat, ens explica:

"L’any 68 vam tornar a Espanya [...] perquè s’havia creat la Universitat Autònoma de Barcelona i llavors els contactes que tenia, professors i amics d’aquí em deien: torna, torna! Que probablement tindràs possibilitats de poder tenir una carrera universitària en aquesta universitat”.

Malgrat tot, aquest procés de contractació de professorat va experimentar tensions entre la Junta de Govern de la universitat i el Govern de l’Estat, el qual va impedir la docència d’alguns professors vetats per ser d’ideologies contraries al règim.     

Hem de recordar que abans de la creació de la UAB, Catalunya només tenia una universitat: la de Barcelona.

“La Universitat Politècnica no existia com a tal, tenia unes escoles d’enginyers que estaven ubicades a Barcelona”, explica Josep Font. Aquestes es van constituir tal i com les coneixem avui en dia a partir del mateix decret del 1968 pel qual es va crear la UAB. Això va fer que bona part dels futurs professors de l’actual Universitat Autònoma de Barcelona es graduessin o comencessin a estudiar a la Universitat de Barcelona o a universitats d'altres ciutats, abans de passar a la nova universitat. 

La història de Víctor Monferrer, llibreter de la Facultat de Comunicació de la UAB exemplifica aquesta situación a la dècada dels 80. Desitjós de cursar els estudis de periodismo, va passar 15 dies i escaig a la Universitat de Barcelona abans d’oficialitzar el seu trasllat a la Universitat Autònoma de Barcelona per continuar estudiant.

A finals de l’any 1970, la UAB ja comptava amb 34 càtedres dotades i 32 agregadories, amb les quals s’esperava impulsar que s’hi presentessin destacats acadèmics, ja fossin com a catedràtics numeraris, adjunts o agregats. El 4 de juny del 1971 el primer claustre va constatar que la UAB ja tenia més d’un centenar de professors de diverses categories. Entre ells hi havia la professora Muriel Casals, que va començar a impartir classes l’any 1971, amb l’assignatura d’Economia a la Facultat de Periodisme. Un parell d’anys més tard va tornar a la Facultat de Ciències Econòmiques, on va impartir l’assignatura d’Introducció a l’Economia durant bona part de la seva trajectòria. A més, a l’abril de 1972 es va convocar un concurs públic per a noves places. Va ser a partir d’aquestes convocatòries que Hortensia Iturriaga i Margarita Arboix van poder accedir com a professores o becaries dins els seus respectius departaments. 

El primer professorat es va mantenir al marge de les protestes estudiantils fins al curs 1971-1972, moment en el qual van començar a involucrar-se en les assemblees i campanyes estudiantils, en bona part degut a la precària situació del professorat no numerari, conegut llavors com PNN. Segons les dades oficials, a partir de l’any 1970 els professors numeraris eren 55, repartits entre les quatre facultats; a partir del curs 1971-1972 els no numeraris eren 384; i amb les oposicions d’abril del 1972 n’eren 664. La proporció de numeraris i no numeraris era de 10% pels primers i 90% dels segons.


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.

Aquesta facultat ja havia ofert algunes assignatures i activitats organitzades a la Facultat d’Econòmiques

A partir de 1971 la nova Universitat de Barcelona va començar a oferir els estudis de Dret, primer dins la Facultat de Ciències Econòmiques a Barcelona i més tard a la seva pròpia facultat, ubicada al Campus de Bellaterra.

Edificis A, B (Facultat de Dret) i C. Habitatges Sert, Facultat de Veterinaria i Facultat de Ci�ncies de la Comunicaci� (en construcci�).  Desconegut  /  01-01-1986  /  Arxiu General i Registre de la Universitat Auton�ma de BarcelonaAl 17 de setembre de 1971 es va aprovar el decret de creació de la Facultat de Dret, fruit dels debats sorgits de les juntes de govern. Un mes després, el 20 d’octubre, s’inaugurava la primera classe. 

Aquesta facultat ja havia començat la seva activitat a través d’algunes assignatures i activitats organitzades a la Facultat d’Econòmiques. Arran d’això, quan va ser hora d’organitzar els estudis de Dret, la facultat ja comptava amb un nodrit nombre de professors, si bé a partir del curs 1972-1973 es va ampliar, majoritàriament amb professors no-numeraris i se’ls va encarregar la organització dels nous estudis. El pla d’estudis recuperà molts dels plantejaments de la Institución de Libre Enseñanza i dels estudis de Dret de la primera Universitat Autònoma de Barcelona, de la 2a República.

Els estudis van comptar amb moltes activitats complementàries com conferències de juristes, notaris, magistrats i jutges reconeguts, a més de filòsofs, sociòlegs, literats i artistes. Això va contribuir a que dins la facultat hi hagués un important moviment polític en favor de la democràcia i el respecte pels drets humans.


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.
- La Vanguardia Española va informar de la creació de la Facultat de Dret de la UAB.

El curs 1972-1973 es va impartir docència al campus de Bellaterra a espais cedits per les Facultats de Dret, Econòmiques, i Filosofia i Lletres

 

La creació dels estudis de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona van agafar el relleu de les Escoles de Periodisme Oficial i de l'Església que funcionaven a Barcelona. Després de passar per diferents espais de Barcelona i Sant Cugat, es va allotjar al Campus de Bellaterra però durant molts anys sense edifici propi, utilitzant aules i despatxos de les facultats de Dret, Econòmiques i Lletres.

Vista a�ria del Campus, amb la Facultat de Ci�ncies de la Comunicaci� en construcci�.  Desconegut  /  01-01-1986  /  Arxiu General i Registre de la Universitat Auton�ma de BarcelonaAl 17 de setembre de 1971 es va aprovar el decret de creació de la Facultat de Dret, fruit dels debats sorgits de les juntes de govern. Un mes després, el 20 d’octubre, s’inaugurava la primera classe. 

 

Aquesta facultat ja havia començat la seva activitat a través d’algunes assignatures i activitats organitzades a la Facultat d’Econòmiques. Arran d’això, quan va ser hora d’organitzar els estudis de Dret, la facultat ja comptava amb un nodrit nombre de professors, si bé a partir del curs 1972-1973 es va ampliar, majoritàriament amb professors no-numeraris i se’ls va encarregar la organització dels nous estudis. El pla d’estudis recuperà molts dels plantejaments de la Institución de Libre Enseñanza i dels estudis de Dret de la primera Universitat Autònoma de Barcelona, de la 2a República.     

Els estudis van comptar amb moltes activitats complementàries com conferències de juristes, notaris, magistrats i jutges reconeguts, a més de filòsofs, sociòlegs, literats i artistes. Això va contribuir a que dins la facultat hi hagués un important moviment polític en favor de la democràcia i el respecte pels drets humans.


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.
- http://www.uab.cat/web/la-facultat/historia-de-la-facultat-1193208730725.html
- BOE 14 setiembre 1971
- BOE 16 octubre 1971

Els llaços de la UAB amb altres institucions de parla catalana

 

La Universitat Autònoma de Barcelona no va restringir la seva activitat a la zona de Barcelona i Cerdanyola, sinó que va impulsar la creació d'altres centres i facultats adscrits a altres ciutats de Catalunya o, fins i tot, a les Illes Balears. En els casos de Girona i Lleida, això va ser la llavor de les futures universitats d’aquestes dues ciutats.

Biblioteca de l'Estudi General de Girona.  Desconegut  /  14-02-2017  /  Arxiu General i Registre de la Universitat Auton�ma de BarcelonaAmb el Decret llei de 6 de juny de 1968 la nova Universitat de Barcelona va iniciar els seus cursos amb les quatre primeres facultats, situades en diversos punts de Barcelona. Però aviat va establir relacions amb altres ciutats i institucions.

 

A Girona, la UAB va establir contactes per fomentar una nova educació universitària. A l’hivern del 1968, una taula rodona al local d'Òmnium Cultural de Barcelona va descartar la creació d’una universitat a la capital gironina. Es va acordar la creació d’un Col·legi Universitari centrat en l’ensenyament de Lletres, el qual va començar a funcionar a l’octubre del mateix any, amb 130 alumnes. 

Durant el curs 1972-1973, a Lleida, la ja coneguda com Universitat Autònoma de Barcelona va aconseguir engegar uns estudis de Lletres vinculats a ella i que tenien la seva seu a l’antic Hospital de Santa Maria, on es trobava l’Institut d’Estudis Ilerdencs. A l’abril del 1973, la universitat signava el conveni amb el Patronat de l’Estudi General de Lleida però aquests no van gaudir de continuïtat. A principis del curs 1975-1976, la Universitat de Barcelona va adscriure’s definitivament al nou col·legi universitari, assolint les competències dels estudis de Lletres a Lleida.

Joan Puig i Ribera, que començava els seus estudis en Filosofia i Lletres a Lleida, explica:

“Nosaltres teníem a Lleida una extensió de la facultat de Filosofia i Lletres (dependent, en principi, de la Universitat de Barcelona), on s’estudiava Filologia Hispànica (català, castellà o història) i Dret. Jo vaig escollir fer català, perquè m’agradava la literatura. Podíem fer els tres primers cursos a Lleida, però no la resta de la carrera que calia fer-la a la Universitat de què depeníem. De manera que els dos últims cursos, quart i cinquè, els vaig fer a Bellaterra, ja que l’extensió de Lleida havia passat a dependre’n. A partir de quart, doncs, la gent de Filosofia i Lletres de Lleida, així com passà amb els provinents de Girona, vam anar a parar a Bellaterra.”

Un decret publicat al BOE el 7 de juny de 1972 pel qual es van integrar les Escoles Professionals de Comerç a les Universitats, transformant-les en Escoles Universitaries d'Estudis Empresarials, va vincular a la Universitat Autònoma de Barcelona les que existien a Sabadell i a les Illes Balears.

A Palma de Mallorca s’estava preparant també la creació d’una Facultat de Dret dependent de la Universitat Autònoma. El conveni entre la universitat i el Patronat Econòmic d’Estudis Universitaris Superiors de Balears es va signar a l’abril del 1973, donant lloc a l’inici d’un primer cicle de Dret a la tardor del mateix any.


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau. - La Vanguardia Española va informar de la creació de la Facultat de Dret de la UAB. - http://www.uab.cat/web/la-facultat/historia-de-la-facultat-1193208730725.html - BOE 14 setiembre 1971 - BOE 16 octubre 1971

Del correu intern utilitzant sobres de paper i plàstic i el telèfon automàtic a la incorporació d'internet i les eines digitals

 

Eines digitals Als inicis de la UAB, a més de la comunicació oral, el paper era el suport principal de la comunicació interpersonal entre professionals i alumnes, dins de la UAB i amb l'exterior, junt amb els telèfons fixes analògics. Amb els anys es van incorporar tota mena de tecnologies digitals i telemàtiques que faciliten formes de comunicació d'un major abast i més ràpides, però de vegades menys personals.

Als seus inicis, a la Universitat Autònoma de Barcelona, era possible mantenir una comunicació interna molt fluida entre una comunitat reduida, com recorda Hortensia Iturriaga. S'utilitzava, a més de la comunicació oral, l'escriptura ja fos manuscrita o mitjançant màquines d'escriure llavors manuals, i sobres primer de paper  i aviat també de plàstic per poder-los reutilitzar. 

 

Aviat es va disposar d'una oficina de Correus i Telègrafs al Campus. I també del servei de telèfonia automàtica que connectava totes les facultats i edificis del campus i amb l'exterior. Tots aquests mitjans van facilitar la comunicació interna i externa, com explica Hortensia Iturriaga, catedràtica emèrita de Química. 

Amb el temps, les màquines d'escriure manuals van començar a ser substituides per les elèctriques i més endavant es van introduir els ordinadors i es van incorporar a la vida acadèmica el que coneixem com a noves tecnologies de la información i la comunicació (TIC). Aquestes eines faciliten formes de comunicación d'un major abast i més ràpides, però de vegades menys personals.

Josep Font Cierco, Síndic de Greuges de la UAB, recorda “els primers instruments, per dir-ho així, de modificació de les tecnologies informàtiques”.

Les classes practiques de periodisme, de ràdio i televisió, es feien utilitzant cintes de cassettes i Beta i VHS, com recorda Víctor Monferrer.

L'actual rectora de la UAB, Margarita Arboix, recorda:

“És veritat que les noves tecnologies ens han anat solucionant alguns problemes però jo crec que el procés primer, que era molt personalitzat [...] s’ha perdut. Això també afecta als professors. Abans ens coneixíem tots. Ara ens hem anat des-coneixent", conclou.

Igual passava amb els serveis de consergeria i administració, dels quals Víctor Monferrer diu que “eren espais molt importants, en els quals acabaves tenint relació amb la gent que et podia informar”.

Aquests mitjans i formes de comunicació van anar canviant a mesura que la universitat anava creixent. Quan el campus tot just començava a funcionar hi havia una proximitat física que s’ha anat perdent a mida que va anar creixent la seva població i s’han afegit nous edificis, estudis i instal·lacions.

Per alguns professors i treballadors de la UAB, les maneres de comunicar-se arran de l’arribada de les noves TIC han canviat amb la utilització del correu electrònic, el mòbil i l’ordinador. No obstant això, les velles costums no es perden.

“Com a Síndic de Greuges també et puc dir que [...] el 99% de les queixes o sol·licituds m’arriben per correu electrònic que, evidentment, jo imprimeixo i guardo en paper” explica Josep Font Cierco.

“Et bombardegen amb mails de tots els colors però no hi ha una comunicació entre el professorat, entre els estudiants: la distància entre els estudiants és brutal” conclou Margarita Arboix.

Aquest canvi tecnològic derivat de la utilització dels ordinadors ha afectat també decisivament a l'activitat investigadora i docent.

Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.

La crisi final del franquisme també es va viure a la UAB, on es demanaven llibertats polítiques i millores socials.

 

La nova Universitat de Barcelona s’havia creat per controlar les protestes contràries al règim. Malgrat aquesta voluntat, a la universitat s’hi van aplegar nombroses col·lectius que la van convertir en una “illa roja” de contestació al règim.

 

Reivindicacions estudiantilsEls inicis de la Universitat Autònoma també es troben marcats per la presència, ja habitual en aquells anys, de les protestes estudiantils. Durant l’any 1968 a la Universitat de Barcelona s’havien produït aldarulls com l’assalt al rectorat o diverses vagues. El resultat va ser la declaració de l’estat d’excepció el 25 de gener de 1969, la clausura de la Facultat de Filosofia i Lletres i l’extensió de les protestes, assemblees i protestes al Monestir de Sant Cugat i l’Hospital de Sant Pau, on es trobaven les seus de la nova Universitat de Barcelona als seus inicis. Diaris com Autònoma Crítica i Revolta del PSUC es publicaven clandestinament a la universitat, contribuint al naixement d’un fort moviment antifranquista dins el centre.

Les protestes, però, no van estar restringides als estudiants, sinó que també van comptar amb la presència dels treballadors que participaven en la construcció de la UAB. De fet, tal i com explica l’obrer i militant comunista José Angulo León, aquests van començar reunint-se als aparcaments de la universitats, vigilats per la Guàrdia Civil, i amb el temps van comptar amb la presència de cada cop més estudiants. També afegeix que “Había estudiantes que nos apoyaban mucho. Cuando conseguimos reivindicaciones, como la demanda de un comedor, las ambulancias o el comité de higiene, estas no vinieron solas. Lo logramos a base de luchas. La empresa no estaba dispuesta a dar nada. Entendía que no merecía la pena gastar dinero en jornales, seguridad y todo lo demás. Sin embargo, aunque no estábamos produciendo desde su punto de vista, en el Comité de Higiene sí estábamos ahorrando accidentes y muertes”. 

El curs de 1970 a 1971 encara va ser més mogut que els anteriors. El PSUC, partit referent de la lluita antifranquista, i altres grups que van proliferar durant els últims anys del franquisme, havien arribat a la UAB a través d’estudiants que es van traslladar des de la Universitat de Barcelona. A més, a finals d’aquest any es van produir processos contra activistes d’ETA, fet que va mobilitzar el PSUC i el PCE per demanar l’amnistia. Les assemblees i propaganda van inundar la UAB i el 3 de desembre es va produir una vaga general que es traslladà a Barcelona, malgrat les dificultats en el transport. 

Al inici del curs 1971–1972 es van produir incidents relacionats amb els estudis de Psicologia i per motius polítics a la Facultat d’Econòmiques. A Medicina, el 20 de gener hi va haver una tancada en solidaritat amb les manifestacions madrilenyes. Com a resultat, la Junta de Govern va considerar necessari repartir carnets per controlar els alumnes i també recuperar les hores perdudes a causa de les vagues. 

La llunyania del campus de Bellaterra respecte a Barcelona i les dificultats del transport no impedien les manifestacions. Es va aconseguir, després d’àmplies negociacions, que la Guàrdia Civil no tingués la potestat d’actuar dins el campus. Aquesta tenia la costum d’enfrontar-se a les manifestacions avisant tres vegades. Si no es feia cas a les seves advertències procedien a dispersar els manifestants amb trets i càrregues, explica Frederic Udina. De fet, la UAB gaudia d’una tolerància especial i això va permetre que a la primavera de 1971 es pogués celebrar, a Sant Cugat, el centenari de la Comuna de Paris, amb tots els discursos i exhibicions que això comporta. 

A partir del tercer any de funcionament, el professorat, degut a les males condicions dels contractes dels professors no-numeraris o PNN, va sumar-se a les protestes. Els vehicles policials van començar a entrar a la universitat amb freqüència, essent el primer cop al febrer de 1973 amb l’objectiu de dissoldre una assemblea d’estudiants. Aquell mateix mes, es va decretar la clausura de totes les facultats de la Universitat de Barcelona i l’expulsió d’alguns estudiants de Filosofia i Lletres. El juliol del mateix any es va conèixer la destitució fulgurant del rector Vicent Villar Palasí, decidida pel nou Ministre d’Educació, Manuel Lora Tamayo, que va substituir a José Luís Villar Palasí.
 


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.
- La Vanguardia Española es va fer ressò de la mort de tres estudiants en un pas de nivell de la UAB.
- El decreto ley 1/1969 del 24 de gener va declarar l'estat d'excepció.
- Les protestes al Campus de la UAB van ser recollides per La Vanguardia.

El relleu al rectorat de la UAB no va servir per calmar les protestes, que van anar a més.

 

Després del cessament del primer rector, Vicent Villar i Palasí, la universitat va ser regida per Vicenç Gandia Gomar. Durant el seu rectorat els conflictes van escalar en intensitat, unint-se estudiants i professorat a les protestes.

 

A La Vanguardia es va anunciar la presa de c�rrec del nou rector.  LA VANGUARDIA ESPA�OLA  /  06-10-1973  /  LA VANGUARDIA ESPA�OLADesprés de que el ministeri cessés a Vicent Villar Palasí, el 26 de juliol de 1973, va demanar a la Junta de Govern de la universitat que proposés un candidat. L’escollit va ser Vicente Gandia Gomar, que va començar el curs 1973-1974. 

Durant aquest curs es va produir un augment significatiu del nombre d’alumnes i professors, deixant enrere els numerus clausus. Al curs 1973–1974 la UAB comptava amb 11.815 alumnes. A més, l’increment del professorat i el personal d’administració i serveis va portar a la creació de la guarderia de la UAB: l’Escola Bressol Gespa.

Les protestes estudiantils van continuar amb el nou rector, en el context del nou govern d’Arias Navarro i el ministre Julio Rodríguez. Una de les propostes d'aquest ministre per frenar la conflictivitat va ser implantar un calendari acadèmic el qual igualava l’any acadèmic amb l’any natural. El que es va coneixer com a "calendari juliano" va fracassar i només es va aplicar els primers mesos de l'any 1974. Paral·lelament, les assemblees a les facultats es van anar incrementant, protestant per la selectivitat i les reformes que el Ministeri d’Educació estava duent a terme, les quals eren vistes com atacs a la llibertat de la universitat. Al març del 1974 hi va haver una marxa des de Bellaterra fins a Barcelona, a més d’organitzar-se una vaga general d’estudiants pel dia 9 de maig, coincidint amb l’aprovació de la Llei de Proves d’Aptitud. Un mes després, al juny, el president Arias Navarro visitava les instal·lacions de la UAB, ocasió que va ser aprofitava pel rector Gandia per demanar un millor finançament. 

L’inici del curs 1974–1975 va ser un dels més conflictius que es recorden. A les dificultats per fer començar els estudis d’Informàtica s’hi va sumar el problema de l’accés a la universitat. A la Facultat de Medicina, per exemple, hi van haver 929 sol·licituds, de les quals només es van admetre 430. A això s’hi van sumar les demandes dels professors no-numeraris, els “penenes”, que reclamaven una millora de la seva precària situació laboral. El conjunt de les protestes demanaven urgentment que es convoqués un Claustre General que pogués resoldre totes aquestes qüestions. 

La resposta des del Ministeri va ser impulsar un decret per afavorir la creació de consells de curs, facultat i de districte que participessin en els òrgans de govern de les universitats. A la UAB, aquesta elecció de consells va portar a una clara victòria dels representants vinculats al PSUC. 

Les mobilitzacions van continuar tan per part de l’alumnat com el professorat i el personal d’administració i serveis. L’11 de febrer de 1975 es va celebrar una diada universitària on tots els col·lectius van decidir participar en el claustre i fer-lo servir com a plataforma per expressar les seves reclamacions. L’endemà mateix es va organitzar una marxa cap al rectorat i, el dia 14, una trobada amb les altres universitats catalanes per crear la Plataforma Reivindicativa de les tres universitats de Barcelona. També es va decidir seguir amb les protestes i demanar millores en els salaris, els contractes i la readmissió de professors expulsats per la seva ideologia. 

Durant tot aquest període el nombre de classes estava sota mínims, començant-se a plantejar quina havia de ser la solució per avaluar l’alumnat. La solució va ser el polèmic aprovat polític de 1975.


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.
- El conflicte dels P.N.N. va ser seguit amb atenció per La Vanguardia.
- El Claustre General de Bellaterra havia de resoldre molts dels problemes dels primers anys de la universitat.
- El Claustro General de la Universidad se celebrará en fecha breve" va declarar Gandía Gomar a La Vanguardia.
- Los P. N. N. de la Central solicitan mayor participación en las juntas de Facultad", informava La Vanguardia.

En total hi van assistir 128 claustrals entre alumnes, professors numeraris i no-numeraris i directius
Del Claustre General en va sortir el Manifest de Bellaterra, una declaració que reclamava crear una universitat autènticament autònoma, on hi hagués llibertat de pensament, ensenyament i investigació.

El 15 de març de 1975 es va celebrar l’esperat Claustre General, presidit pel rector Gandia Gomar i pels vice-rectors Riquer, Salvà i Miquel i Roig Muntaner. En total hi van assistir 128 claustrals entre alumnes, professors numeraris i no-numeraris i directius. També es va assegurar, de forma no oficial, que hi van assistir membres de la policia secreta. 

La reunió es va celebrar en castellà, malgrat algunes reticències, i començà amb el compromís de la direcció d’escoltar les propostes i el document elaborat pel professorat: “Per una Universitat nova en una societat democràtica”.

Un cop fet això, es va proposar debatre la principal reclamació del Patronat: aconseguir un nou règim d’autonomia. El doctor Laporte va presentar els seus informes sobre la investigació a la UAB en els quals parlava de l’absència de recursos econòmics destinats a la investigació. Es va acordar crear una comissió formada per estudiants, professors numeraris i no-numeraris, membres del Patronat i d’administració i serveis, per redactar els estatuts definitius. Es va acordar una nova data per escollir un nou rector, i es va llegir una declaració a favor de l’amnistia de diferents professors i alumnes bandejats per la seva activitat política. 

Finalment es va aprovar la “Declaració de Principis per a una Universitat nova en una societat democràtica”, coneguda popularment com el "Manifest de Bellaterra".

 


Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017

Recursos documentals
- Udina Martorell, Frederic (1995), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Vicerectorat d'Estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Rubí, Montserrat (coord) (1995), UAB 25 anys: una història gràfica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Pérez Salanova, Mercè i Martínez Pascual, Regina (coord) (2011), La UAB com a espai viscut: el relat de la gent gran. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Postgrau.
- La Vanguardia Española va anunciar la sessió del Claustre de Bellaterra.
- La celebració del Claustre de Bellaterra va generar molta expectació.

Part dels terrenys expropiats pel Campus es van destinar a la construcció d’habitatges privats

 

A més de la construcció dels edificis per a les facultats al Campus de Bellaterra, es va projectar edificar habitatges destinats al professorat de la universitat seguin el model anglosaxó. Tot i això, la construcció va ser lenta i problemàtica i els terrenys i habitatges van acabar venuts de vegades a persones que no tenien res a veure amb la Universitat Autònoma de Barcelona.


Vista a�ria dels habitatges del tur� de Sant Pau.  Desconegut  /  26-06-1991  /  Arxiu General i Registre de la Universitat Auton�ma de BarcelonaLa construcció dels edificis al nou Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i la selecció del seu professorat va comportar que el Patronat plantegés la necessitat de construir uns habitatges destinats als nous docents, seguint el model de les universitats anglosaxones. Per fer-ho, es van separar alguns dels terrenys que s’havien adquirit per al campus.

 

Els primers habitatges es van construir a la part nord, al Turó de Sant Pau de la Serra de Galliners, a tocar del terme municipal de Sabadell. La cooperativa d’habitatges, aliena a la universitat, va obrir una recollida de sol·licituds pels 100 habitatges que es van programar de 100, 150 i 200 m2. Els edificis es van començar a construir a l’abril de 1972, si bé hi van haver importants problemes econòmics a l’hora de vendre els habitatges. En molts casos, els professors que havien sol·licitat un lloc on viure no van poder assolir el preu que la cooperativa demanava, motiu pel qual es van fer enrere. Aquesta va ser la primera actuació orientada a dotar el Campus d’habitatges.

Josep Maria Riera Gassiot, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés:

“Trobo discutible el que es va fer a la part del turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària. Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada [...] Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.

Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.

Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs - 06/06/2017