Activitats virtuals 2020-2021

Aquesta proposta formativa pretén acompanyar els docents en el disseny, la implementació i reflexió sobre pràctiques o situacions d’aula de diferents àmbits. Les sessions es programaran de manera que permetin una reflexió fonamentada de les activitats que els docents preparin o duguin a terme. Les trobades seran un cop al mes aproximadament, de manera que hi hagi temps per dur a la pràctica el que es proposi i, opcionalment, s’organitzaran trobades en petits grups o individuals breus per fer un acompanyament del procés personalitzat.
Són activitats de 30 o de 40 hores, que inclouen connexions sincròniques i treball autònom, i estan reconegudes com a formació permanent del professorat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Per tenir dret al certificat corresponent s'ha d'assistir a un mínim del 80% de les connexions sincròniques i, si fos el cas, superar el 100% de les tasques.

Modalitat: sessions formatives telemàtiques per videoconnexió.
Adreçat a: professorat de totes les etapes educatives.
Durada: 10 hores.
Calendari: 18 i 25 de febrer, 11, 18 i 25 de març de 2021.
Horari: de 17:30 a 19:30 h.
Lloc de realització: retransmissió en directe amb l'aplicació Teams.
Preu: 20 €

A dins i a fora de l’aula: la frontera es desdibuixa com més va més i sembla que el paper de l’escola ha deixat de ser central i hegemònic en l'educació i la formació dels ciutadans.
Si bé és cert, en paraules del pedagog Pere Alzina, que no tot el que s'aprèn, s'aprèn a l'escola i que no tot el que no s'ensenya a l'escola no s'aprèn, des de l'ICE de la UAB, reivindiquem la responsabilitat que tenim els docents en l'educació dels infants i dels joves, especialment, perquè cal avançar cap a una educació humanística i emancipadora, la qual, lluny de produir individus servils i funcionals, s’orienti cap al desenvolupament de la ciutadania crítica, la participació social i la consciència d'un mateix i de la pròpia vida.
El moment actual demana poder repensar quines oportunitats, quins acompanyaments, quines experiències i quins coneixements pot oferir l'ensenyament formal que resultin de profit per a estimar l’aprendre i no deixar de fer-ho, conscientment, mai; poder fer-ho a dins i a fora de les aules dels centres educatius i, a més, poder fer-ho des de la diversitat d'interessos i voluntats de cada persona.
Ens centrarem en tres eixos que poden plantejar tensions i aparents contradiccions:

  • L'escola ha de fer visibles els aprenentatges que es produeixen en altres entorns i institucions? Hi ha de mediar? Els ha de tenir presents i potenciar?
  • Com s'aprèn sol i què significa aprendre en comunitat? Es contradiu el model socioconstructivista i la idea de personalització de l'aprenentatge i de l'aprenentatge individual? Com podem cercar entorns d'aprenentatge on aquests itineraris personals es puguin compartir i construir en la interacció amb els altres?
  • Hi ha una ruptura entre l'aprenentatge presencial i l'aprenentatge a distància i en línia? Com es relacionen tecnologies digitals i aprenentatge? Som capaços de pensar-hi críticament i intervenir-hi de manera eficaç i efectiva?

Volem fer-ho des de la reflexió experta i aprofundida, tot superant reduccions i consignes que sovint són presentades de manera frívola i força maniquea.
Per tot això, us proposem aquest nou itinerari.

Programa:
18 de febrer. La disputa pels aprenentatges
Ponent: Jordi Solé Blanch, doctor en pedagogia i educador social. Actualment és professor dels estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, on dirigeix el Grau en Educació Social.

Què vol dir aprendre, avui? Qui decideix el que cal aprendre? Què s’aprèn, a l’escola? I fora d’ella? Què volen aprendre, els joves? I els seus mestres i professors? Com volem aprendre? Aquestes són algunes de les qüestions a partir de les quals reflexionarem en aquesta sessió, posant en el centre la disputa que hi ha avui en dia entorn dels aprenentatges i el fet mateix d’aprendre.
Si entenem l’educació com un camp de batalla, comprovarem que el sentit d’aquestes preguntes travessa molts plans diferents. Els debats pedagògics actuals se centren, molt sovint, en les qüestions tècniques i metodològiques, en la necessitat de repensar els models formatius, en anticipar les tendències d’aprenentatge del futur, etc. Nosaltres proposem que ens puguem interrogar sobre els efectes del que s’aprèn dins i fora de l’escola i, sobretot, de quina manera podem disputar els sentits i possibilitats de l’existència a partir d’aquests aprenentatges.

——

25 de febrer. La metacognició com a pont entre els diferents escenaris d’aprenentatge
Ponent: Carles Monereo Font, catedràtic de Psicologia de l'Educació i professor de la UAB. La seva recerca es centra en la identitat del professional de l'educació i en les estratègies d'ensenyament, aprenentatge i avaluació.

Existim perquè aprenem. Aprenem contínuament, en qualsevol moment, lloc i espai (ara també en els espais virtuals o digitals), i ho fem quan hi ha un propòsit explícit -escoltar una xerrada, estudiar-, quan ens interessem per alguna cosa -en un museu, parlant amb els amics-, i fins i tot quan sembla que només volem esbargir-nos -jugant o escoltant música-. A més, en cadascuna d’aquestes situacions, aprenem d’altres més experts, amb altres com nosaltres o dialogant amb nosaltres mateixos. El problema però, és que el que aprenem en cadascun d’aquests escenaris i amb aquests diferents agents, està molt contextualitzat i transferir el que hem après d'un lloc a un altre, resulta més complicat del que ens pensem. La recerca diu que la clau està en una capacitat exclusivament humana, la possibilitat d’adonar-nos del que hem après, de com ho hem après, de com ho podem aprendre millor i on ho podem utilitzar. Aquesta capacitat rep molts noms però potser el mes generalitzat és el de metacognició (i darrerament meta-posició). En aquesta sessió explicarem en què consisteix i com podem desenvolupar-la per tal que ens ajudi a connectar els diferents escenaris d’aprenentatge, ara amb un nou aliat: les tecnologies digitals.

——

11 de març. La educación que emerge
Ponent: Linda Castañeda, pedagoga, doctora en tecnologia educativa i professora del Departament de Didáctica y Organización Escolar de la Universidad de Murcia.

Hace tiempo que sabemos que parte de nuestra naturaleza como sistema educativo y del sistema educativo como proyecto social debería haber cambiado sustancialmente de forma generalizada a causa de una mezcla de factores variados y complejos. Antes de que la pandemia nos pusiera a tele-trabajar, tele-estudiar y tele-vivir a través de las pantallas, era ya evidente que si queríamos que la educación sobreviviese como derecho fundamental de las personas era preciso hacer algunos cambios cualitativamente muy ambiciosos. Sin embargo, visto lo visto en estos tiempos de supervivencia y soluciones inmediatas -y por ello particularmente imperfectas- parece que lo que hemos conseguido mejor hasta ahora ha sido eludir el cambio en profundidad.
En esta sesión abordaremos preguntas fundamentales sobre qué rasgos tiene el tipo de aprendizaje que deberíamos fomentar hoy, qué forma tiene la enseñanza que necesitamos, cómo la tecnología transforma la sociedad o la forma en la que trata de definir la educación y la forma en que esa misma tecnología debería ayudarnos a redefinir la escolarización y los procesos educativos desde perspectivas transversales -y no solo instrumentales-.Pero no las abordaremos como preocupaciones de pandemia aunque nos lo parezcan, porque ya nos preocupaban ante; y aunque nuestra inmediatez haga parecer que no hay nada mas allá del Covid-19 y sus tragedias, hubo -y habrá- un momento “actual” sin CoVid-19 en educación y, lamentablemente, esas preocupaciones “actuales” de la educación que ahora parecen preocuparnos a todos seguirán estando ahí cuando recuperemos la normalidad y dejemos de hablar de confinamiento. Por eso parte del reto de esta sesión es un llamamiento a la reflexión y a la acción, el objetivo es conseguir una mirada más larga sobre esas necesidades urgentes de nuestro sistema educativo, una visión histórica y comprometida que tendremos que construir.

——

18 de març. Models educatius híbrids: expandir l'aprenentatge més enllà de l'aula
Ponent: Albert Sangrà Morer, catedràtic d'educació a la UOC i director de la càtedra UNESCO d'educació i tecnologia per al canvi social.

La pandèmia de la COVID-19 ens ha despullat, amb cruesa, moltes de les mancances que té el nostre sistema educatiu. A la vegada, però, l'exploració de nous territoris ens ha fet descobrir noves oportunitats i escenaris d'aprenentatge que convé considerar. La creixent dificultat de saber què s'aprèn a l'aula i què s'aprèn fora d'ella, les fronteres difuses entre allò formal i allò no formal o informal, i el potencial de dissenyar models híbrids d'aprenentatge que ens permetin superar les limitacions tradicionals de l'ensenyament presencial ens ha d'ajudar a transitar cap a un sistema on l'educació 360º sigui una realitat de la mà dels escenaris digitals.

——

25 de març. Trajectòries i ecologies d'aprenentatge: aprendre com una trama de relacions i experiències a l'escola i més enllà
Ponent: Fernando Hernández Hernández, catedràtic a la Facultat de Belles Arts de la UB i doctor en psicologia.

Parlem i pensem al voltant de l’a dins i l’a fora de les institucions educatives a partir de la recerca, d'allò individual i col·lectiu; de com l'aprenentatge és fa palés en les trajectòries dels joves estudiants i de la manera com qüestionen la noció de context d'aprenentatge com quelcom tancat.

 

Certificació:
Aquesta activitat està reconeguda com a Formació Permanent del Professorat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Per tenir dret al certificat corresponent us heu de matricular a tot el cicle i assistir a un mínim del 80% de les hores de durada. Per obtenir la certificació hi haurà establert un sistema de verificació d'assistència.

Accés a la inscripció amb NIU
Accés a la inscripció sense NIU

* Imatge de la capçalera: fragment de La marxa de la joventut, de Josep Renau

Modalitat: sessions formatives telemàtiques per videoconnexió.
Adreçat a: professorat d'educació primària i d'educació secundària.
Durada: 15 hores tot l'itinerari. 2,15 hores cada sessió.
Calendari:

  • Sessions internivells: 3, 15 i 29 de setembre i 13 d'octubre de 2020.
  • Sessions específiques primària: 8 i 16 de setembre i 6 d'octubre de 2020.
  • Sessions específiques secundària: 22 de setembre, 5 i 20 d'octubre de 2020.

Horari: de 17:30 a 19:45 h.
Lloc de realització: retransmissió en directe.
Matrícula: 
Us podeu inscriure a tot el cicle de set sessions (4 sessions internivells + 3 sessions específiques) o per sessions independents.
Si us matriculeu de tot el cicle, en el moment de fer la inscripció haureu de triar les tres sessions específiques. Llavors restareu també matriculats de les sessions comunes de manera automàtica.

Preu:

  • Primera conferència: gratuïta i oberta.
  • Tot l'itinerari (4 sessions internivells + 3 sessions específiques): 37 €.
  • Cada sessió matriculada de manera única: 7 €. 

Què és l'itinerari?
Una proposta que vol reunir veus diferents de l'àmbit educatiu per tal de reflexionar sobre qüestions que afecten el dret a l'educació i la qualitat formativa en el nostre context social.
Es tracta d'explorar i analitzar aspectes del fet educatiu com ara les condicions de vinculació i participació dels diferents agents de la comunitat educativa en la institució escolar i la manera com aquestes condicions influeixen en l'aprenentatge.
Ens centrem especialment en la necessitat de pensar-hi i actuar-hi igual com fem amb relació a la fonamentació pedagògica i didàctica, per tal d'avançar cap a entorns d'aprenentatge justos, equitatius i efectius.

Funcionament de l'itinerari

  • Hi haurà quatre sessions generals, adreçades a professorat de tots els nivells educatius i d'altres tres orientades bé a educació primària, bé a educació secundària i batxillerat.
  • L'itinerari complet implicarà, doncs, 7 sessions. Totes aquestes sessions seran de 2 hores i 15 minuts de videoconferència síncrona (1 hora/1 hora i 15 minuts de paraula per a la persona ponent/formadora, més el temps posterior que duri la conversa oberta amb el/la ponent i les persones assistents).

Programa:
3 de setembre. Educació i justícia social: Reptes per avui i per demà
Adreçat a: sessió internivells
Ponent: Aina Tarabini-Castellani Clemente
L’educació en general i l’escola en particular són eines fonamentals d’igualació social. Sense escola no hi ha possibilitats d’equitat i cohesió social. Ara bé, quines són les condicions perquè l’escola actuï veritablement com a eina de justícia social? Quins són els principals reptes del nostre sistema educatiu, des d’una perspectiva àmplia de justícia, que contempli la redistribució, el reconeixement, la representació i la cura? Com podem garantir una escola que generi les mateixes condicions d’ensenyament i aprenentatge per a tots els centres, docents i estudiants? En aquesta sessió reflexionarem sobre aquestes i altres preguntes, tot parant una atenció especial a com la situació de confinament i tancament presencial de les escoles a causa de la COVID-19 suposa un nou envit per garantir una escola per a tothom, en el sentit més ampli de la paraula.

8 de setembre. Què hem après de la Covid-19 que ens ajudi en la tornada a l'escola? (Conferència en castellà)
Adreçat a: sessió educació primària
Ponent: Gino Ferri
Hem viscut la imprevisible necessitat de confinar la població, d’avui per demà, cosa que ens ha va portar de manera immediata a cercar solucions perquè l'escola pogués continuar a distància.
Ara és important que ens plantegem preguntes que ens ajudin a tornar a l'escola de manera presencial tot aprofitant de la millor manera l'experiència viscuda. ¿qué escuela se ha vivido durante el confinamiento?

  • Quina educació hem viscut?
  • Què podem aprendre de l'experiència dels mesos passats?
  • Com aquests aprenentatges ens poden ajudar a crear una escola que pugui acomplir amb la seva funció al segle XXI?

Durant la sessió aprofundirem en aquestes qüestions des d'una perspectiva global, amb el fi d'imaginar noves oportunitats i possibilitats.

15 de setembre. Interessos de l'alumnat i trajectòries personals d'aprenentatge
Adreçat a: sessió internivells
Ponent: César Coll Salvador
Les trajectòries personals d’aprenentatge, enteses com el conjunt d’aprenentatges que tenen el seu origen en els diferents contextos d’activitat pels que transiten les persones, són la principal via d'accés al coneixement en les societats actuals. Malgrat la multiplicació i la diversificació dels contextos d’activitat que intervenen en aquestes trajectòries, l’educació escolar té una importància decisiva en la seva configuració. D’una banda, és un context específicament dissenyat o organitzat per oferir a tot l’alumnat les mateixes oportunitats i recursos per aprendre. D’altra banda, és l’únic espai institucional des del qual es pot ajudar a l’alumnat a connectar els aprenentatges que tenen el seu origen en diferents contextos d’activitat, a fer-se conscients de les seves particulars trajectòries personals d’aprenentatge, a revisar-les i, si s’escau, a reconfigurar-les i enriquir-les. Això implica, però, posar el focus de l’acció educativa en les trajectòries personals d’aprenentatge, en les quals els aprenentatges escolars ocupen un lloc de primera importància, però en cap cas únic. En aquest canvi de focus el treball amb i a partir dels interessos de l’alumnat és un aspecte clau.

22 de setembre. Educació i gestió d'incidents crítics
Adreçat a: sessió educació secundària i batxillerat
Ponent: Núria Suñé Soler
El docent davant dels conflictes a l'escola.

29 de setembre. El rol docent en un context complex
Adreçat a: sessió internivells
Ponent: Lídia Casanovas Abancó
El món canvia i això transforma també les realitats a les aules. Això ja estava passant abans que arribés la Covid19. En aquesta època de confinament, les desigualtats i les diferències s’han posat més de manifest. Als centres educatius i al carrer, cada cop es fan més palesa la diversitat. Els reptes que se'n deriven són enormes i ens involucren tothom. La tasca educativa és complexa i necessita mestres i docents, capaços de donar suport a les realitats i reptes diversos, connectats amb el propi poder. No ho sabem tot, i és més, no ho hem de saber tot. Tanmateix, enfrontar-se a les pors, als dubtes, a la inseguretat, a les situacions de conflicte, a qüestions d’autoritat i de poder, i altres malestars i reptes diversos, no és senzill. Per aquest motiu, reflexionar sobre el rol i la tasca docent, conèixer-se més a nivell personal i professional i fer-ho en companyia d’altres persones que viuen situacions semblants, pot ser un suport clau. En un sentit diríem que el rol del docent és el mateix. En un altre sentit, cadascú de nosaltres entenem el rol de docent de maneres diferents. És clau ser més conscients del propi posicionament i la pròpia visió del rol. Donar espai a la recerca de l’autenticitat personal en el rol docent és un aspecte clau que volem abordar.

5 d'octubre. Treball amb joves a l'aula
Adreçat a: sessió educació secundària i batxillerat
Ponent: Carles Vila Mumbrú
Reflexionarem sobre qui són aquests nois i noies que tenim a l’aula i sobre si hi ha quelcom que els diferencia de joves de generacions anteriors. Ens fixarem, de manera crítica, sobre com ens hi relacionem i sobre quins són els elements que posem en l’espai relacional que construïm amb ells i elles. Ens preguntarem com mirem aquests nois i noies, com mirem les relacions que hi construïm i com mirem els conflictes que ocorren a l’Institut. Ens movem des de la nostra experiència personal i professional, les nostres creences, la nostra formació i els nostres ideals; ens plantejarem quin impacte tenen amb la realitat juvenil que trobem a les aules.

6 d'octubre. L'escolta i el valor de les diferències entre l'alumnat
Adreçat a: sessió educació primària
Ponent: Rosa Gil Juan
Què necessiten els estudiants? Com els hem d’acompanyar perquè aprenguin?

13 d'octubre. Escola i comunitat: rol educatiu de les famílies en un marc d’escola democràtica
Adreçat a: sessió internivells
Ponent: Marta Comas Sàbat
La situació de confinament ha fet palès el pes de les condicions familiars i el capital cultural de les famílies en l’aprenentatge i les desigualtats que aquest bagatge genera. També s’ha posat de manifest la distància real entre famílies i mestres i la importància d’escurçar-la i iniciar un itinerari educatiu en coresponsabilitat. Per això ara més que mai caldrà articular propostes de participació i apoderament de les famílies que garanteixin un continuum educatiu entre la llar i l’escola.

20 d'octubre. Una mirada restaurativa
Adreçat a: sessió educació secundària i batxillerat
Ponent: Montse Pedrol Llirinos
Quan parlem d’innovació educativa, quina importància li donem a la convivència i al clima d’aprenentatge en els nostres centres? Com cuidem les relacions entre alumnes, docents i famílies?Les pràctiques restauratives ofereixen un ventall d’eines proactives més enllà de la resolució dels conflictes. Cal una transformació i una mirada diferent així com un canvi de paradigma.

26 d'octubre. La persona i l'aprenentatge
Adreçat a: sessió educació primària
Ponent: Pere Alzina Seguí
Es pot abordar l’aprenentatge al marge de la dignitat personal i la justícia social?


Certificació:
Els certificats de les sessions matriculades de manera independent no seran acumulables i no estan reconeguts pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
El cicle de set sessions està reconegut com a formació permanent del professorat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Per tenir dret al certificat corresponent us heu de matricular a tot el cicle i assistir a un mínim del 80% de les hores de durada. Per obtenir la certificació hi haurà establert un sistema de verificació d'assistència.


 

Modalitat: sessions formatives telemàtiques per videoconnexió.
Adreçat a: professorat de Batxillerat de l’àmbit de les ciències socials i de les humanitats que tutoritza treballs de recerca.
Durada: 7,5 hores les 3 sessions; 2,5 hores cada sessió.
Horari: de 17:30 a 20 h
Preus
- Les tres sessions: 12 €
- Una sessió: 5 €

L’objectiu d'aquesta formació és facilitar als tutors i tutores de treballs de recerca de Batxillerat recursos i estratègies per acompanyar el procés de recerca de l’alumnat. Per això, cal també que el docent entengui els múltiples significats de fer recerca, requisit indispensable per apropar la recerca a l’alumnat. Es tractaran diversos temes que seran útils per treballs de l’àmbit social i humanístic.

Programa

Data: 26 de gener de 2021

17:30 a 19:30 h
  El procés de concreció de la recerca del tema als objectius de recerca
a càrrec de Carla Quesada i Angelina Sánchez, professores del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB.
Aquesta sessió inicial té un doble objectiu i s’estructura en dues accions formatives d’1 hora cadascuna. D’una banda, sent conscients dels neguits i problemes de concreció amb què es troba l’alumnat quan escull un tema, la primera part d’aquesta sessió oferirà recursos al professorat per facilitar el procés de concreció de la temàtica de recerca (idea/tema-pregunta de recerca/objectius de recerca/variables d’estudi). D’altra banda, es donaran a conèixer cercadors, metabuscadors i bases de dades d'accés obert en què l’alumnat de TR pot dur a terme la cerca bibliogràfica que fonamenti els seus treballs. Es discutiran els seus avantatges i desavantatges i es discutiran quines són les estratègies més efectives per seleccionar la informació adequada i organitzar-la per tal d’optimitzar el temps.
19:30 a 20 h - Discussió i compartir dubtes

Data: 9 de febrer de 2021

17:30 a 19:30 h
  Ús o creació d’evidències? La importància de les evidències en el procés de recerca
a càrrec de Montserrat Martínez, professora del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB.
Aquesta sessió té per finalitat explicar la importància de les evidències en tot procés de recerca, així com les avantatges i inconvenients d'emprar evidències ja existents o bé de crear-ne de noves. La sessió abordarà també quins són els requisits mínims que han de complir les evidències per ser analitzades. Aquest debat dotarà d’eines al professorat per orientar a l’estudiant sobre la creació o l’ús d’evidències ja existents en els seus propis processos de recerca.
19:30 a 20 h - Discussió i compartir dubtes

Data: 23 de febrer de 2021

17:30 a 19:30 h
  Metodologia. Disseny i anàlisi de dades amb aproximació multimodal
a càrrec de Laura Garcia, professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB.
Aquesta sessió pretén donar a conèixer com analitzar les dades des d’una perspectiva qualitativa i/o quantitativa principalment, posant èmfasi en les diferents aportacions de les ciències socials i d’humanitats a cada perspectiva. A més de la reflexió, es donaran a conèixer diversos exemples per dotar d’estratègies al professorat per acompanyar processos d'anàlisi de dades en la recerca, així com quins programaris d’accés obert hi ha disponible.
19:30 a 20 h - Discussió i compartir experiències sobre l'anàlisi de dades

Certificació:
Els certificats de les sessions matriculades de manera independent no seran acumulables i no estan reconeguts pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
El cicle de tres sessions està reconegut com a formació permanent del professorat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Per tenir dret al certificat corresponent us heu de matricular a tot el cicle i assistir a un mínim del 80% de les hores de durada. Per obtenir la certificació hi haurà establert un sistema de verificació d'assistència.

Places exhaurides