“Estem produint diferents candidats de la vacuna contra el SARS-CoV-2”

Fransesc Gòdia a l'Escola d'Enginyeria UAB

Francesc Gòdia, catedràtic del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i director del Grup d’Enginyeria Cel·lular i Bioprocessos, ha concedit una entrevista a Ràdio Sabadell on ha parlat dels avenços de la vacuna que s’està investigant a la UAB. Esperen poder fer probes amb animals a finals d’any i obtenir proves sobre la seva eficàcia durant la primavera.

29/09/2020

Des del moment en què va arribar la pandèmia de la COVID-19, la comunitat universitària va posar-se a treballar per lluitar contra aquesta malaltia. Un bon exemple ha estat la col·laboració dels UAB Open Labs a l’hora de fabricar material sanitari a partir de la tecnologia d’impressió 3D. Per la seva banda, el Grup d’Enginyeria Cel·lular i Bioprocessos va aprofitar l’experiència dels últims anys investigant sobre diferents vacunes per centrar els esforços en aquest nou virus.

La vacuna en la qual estan treballant es basa en Virus Like Particles (VLP), és a dir, partícules similars a les de l’estructura del SARS-CoV-2 sobre la que es presenten els antígens que desencadenen la producció d’anticossos, però no tenen el material genètic al seu interior. “En lloc de partir del virus sencer, es parteix de les proteïnes externes del virus, que són les responsables de la interacció amb les nostres cèl·lules”, ha explicat Francesc Gòdia en declaracions a Ràdio Sabadell.

“La proteïna en qüestió és la proteïna S (spyre o “agulla”), que són les que li donen la forma punxeguda”. Aquesta, és coneguda per donar-li aquest aspecte tan singular al virus i per haver-se especialitzat eficientment en la porta d’entrada de l’ésser humà, motiu pel qual és tan contagiós. “Es combina un portador amb l’antigen vacunal. El portador amb el que es treballa a la UAB és una proteïna del nucli d’un altre virus. D’aquesta manera, obtenim una VLP”, ha afegit el catedràtic de l’Escola d’Enginyeria.

Aquest és el mètode que estan seguint algunes de les vacunes que estan més avançades arreu del món, com ara la d’AstraZeneca. En aquest cas, en lloc d’afegir la proteïna S sobre la proteïna del nucli, el que posen és un adenovirus, és a dir, un virus no infectiu del refredat comú. En tot cas, això té un gran avantatge: No cal treballar en unes condicions de bioseguretat tan estrictes, “perquè quan treballes amb el de veritat pots crear un desastre”.

Actualment, la vacuna que s’està investigant a la UAB es troba en fase preclínica. “Comencem a tenir candidats. Ja podem produir a un cert volum”, ha revelat Gòdia. De moment, tenen un cultiu de la fase productiva a petita escala, dels quals se n’estan produint diferents candidats. “Tenim fins a sis combinacions possibles de diferents VLP. D’aquestes, triarem les més eficients amb un estudi in vitro, enfrontant aquestes VLP amb anticossos del SARS-CoV-2”, ha avançat.

Un cop seleccionats els millors candidats, s’haurà d’experimentar en animals per veure si generen anticossos, però primer s’ha de fer aquest cribratge per utilitzar el mínim d’individus necessaris. “Això només es pot fer en laboratoris de bioseguretat nivell 3, perquè ja es treballa amb el virus. Al campus de la UAB tenim l’únic laboratori de Catalunya on es pot fer això, l’IRTA CReSA”, ha afegit. “El nostre objectiu temporal és poder fer les proves amb animals a finals d’any” i, per tant, “la primavera de l’any que ve podríem tenir resposta a la pregunta de com d’eficaç serà”.

Fins ara, la investigació s’ha dut a terme amb recursos propis, però les fases experimentals són molt més costoses pels nivells de bioseguretat requerits. Davant d’aquest escenari, en col·laboració amb la Universitat, s’ha posat en marxa una campanya de mecenatge per complementar el finançament del projecte amb aportacions individuals que “serviran per cobrir els assajos amb animals”. En cas de seguir endavant, posteriorment s’iniciaria la primera fase clínica amb grups de pacients reduïts.

Per últim, Fransesc Gòdia ha fet una crida a la conscienciació del paper capital que juga la vacunació en el marc de la salut pública mundial. “La vacunació en el camp de la protecció de la salut de la humanitat ha sigut la millor eina que ha desenvolupat la medicina per salvar vides durant desenes d’anys en moltes malalties que havien sigut altament mortals i perilloses”. A més, ha remarcat que els fabricants també han d’assumir un compromís perquè aquestes vacunes siguin segures malgrat no estiguin tan de pressa com es voldria, i ha recordat que “l’alt percentatge de vacunació ens protegeix a tots”, també als que no es vacunen.

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

  • Salut i benestar
  • Indústria, innovació i infraestructures
  • Aliança pels objectius
 

Notícies relacionades

Cartell beca a Ideas Locas de Telefónica

Telefónica llança un repte per combatre les Fake News

El laboratori d’exploració del futur de Telefónica ‘Ideas Locas’ proposa dos reptes a l’estudiantat amb esperit crític i creatiu per fer front a les Fake News. Les propostes guanyadores gaudiran d’una beca remunerada de sis mesos per unir-se a un equip d’experts i professionals en un entorn real.

Totes les notícies