Entrevista a Sonia Fernández-Vidal
Escriptora, científica i emprenedora, és alumni UAB de Física’97 i doctora en Informació i Òptica Quàntica’10. Cofundadora de la consultora de màrqueting i tecnologies digitals Gauss & Neumann, ha estat professora de Física a la UAB, i acaba de publicar L’origen de la porta dels tres panys. La llavor d’una revolució (Estrella Polar, 2024), la precuela d’una trilogia que va arrencar el 2014 i que ha despertat moltes vocacions científiques.
07/03/2025
- Què ens trobem a la precuela de la trilogia?
Així com a la trilogia de La porta dels tres panys ens endinsem a l’univers quàntic amb les aventures d’en Niko, l’Eldwen i la Quiona, i vas aprenent, aquí fem un viatge en el temps. La història comença el 1900 de la mà d’una noia orfe que vol ser científica i coneix a un elf quàntic. Ells són els encarregats de fer-nos un recorregut per la història de la física. És un llibre de divulgació històrica de la física, tenia ganes d’il·lustrar com és el mètode científic, que darrera de cada descobriment hi ha molts anys de recerca, esforç, errors… i com la comunitat científica de principi del segle XX va haver de canviar la manera com percebia l’univers, acceptar que moltes de les afirmacions que fins llavors eren certes, s’esfondraven amb el descobriment de noves veritats.
- Ets conscient que has despertat moltes vocacions i que comptes amb una munió de fans?
No he viscut aquest fenomen perquè no tinc xarxes socials i no m’assabento de moltes de les reaccions que han generat els meus llibres, però sé que hi ha gent que s’ha il·lusionat amb la física i els ha obert una porta al món quàntic. Quan feia classes a la UAB hi havia alumnes, sobretot a primer, que a final de curs venien amb els llibres i em demanaven si els podia signar. Llavors m’explicaven que estaven fent física per La porta dels tres panys. Reconec que em feia molta il·lusió i m’emocionava.
- Com vius ser un referent per les noies que volen dedicar-se a la ciència?
Ho visc molt al moment present. Quan em trobo amb infants i joves a un auditori o a una escola i veig que se’ls desperta la passió per la ciència, encara que no vulguin dedicar-s’hi però que tenen aquest ancoratge al món de la ciència, aquests moments són clau per mi. No soc cap influencer, no utilitzo les eines necessàries –xarxes socials–, les meves eines són els llibres i estan allà com a recurs. Els llibres fan la seva màgia i et deixen endinsar-te al seu món màgic.
- Quan vas saber que voldries ser física? Com es va despertar la teva vocació?
La vocació de ser científica, no específicament per ser física, va arribar a primària. El meu pare era professor de l’escola on jo estudiava, sovint l’havia d’esperar i ho feia a la biblioteca. Recordo perfectament el dia que vaig llegir un llibre il·lustrat per la Pilarín Bayés sobre grans científics –Einstein, Pasteur, Marie Curie, etc.–, i em va impressionar moltíssim. Em vaig adonar com la seva feina havia impactat en la humanitat, i ho vaig veure clar, jo també volia ser científica. A l’institut vaig descobrir la física per primera vegada i em va agradar.
- Llavors no és casualitat que fessis L'univers a la mà (La Galera, 2015), conjuntament amb la Pilarín Bayés?
Imagina’t la il·lusió que em va fer! Ho tenia pendent. Vaig dir-li que, sense ella saber-ho, havia estat present en el moment que vaig decidir ser científica. Estava convençuda que fent el llibre plegades es tancava un cercle però la Pilarín deia que no era un cercle sinó una espiral, perquè aquest llibre podria llegir-lo una nena que, com a mi, la inspiraria per ser científica i la història seguirà amb aquesta espiral.
- Què t’atreia de la física?
Em semblava una àrea del coneixement molt estructurada que donava respostes a tots els per quès, a com funciona l’univers, i vaig decidir fer física. Ja a segon, a la carrera, em vaig topar amb la física quàntica. Aquí és quan creia que tenia totes les respostes i arriba l’univers i et canvia totes les preguntes! Pensava que tot seguia unes lleis però va explotar pels aires, perquè al món quàntic passen coses estranyes. Em vaig quedar fascinada i atrapada, com si fos un forat negre.
- Trobes a faltar la recerca fonamental?
La recerca l’enyoro una mica però el que més trobo a faltar són les classes, sempre m’ha agradat ensenyar i el contacte amb l’alumnat. Segurament aquesta preferència explica la meva vessant divulgativa.
- Com era estudiar física a la UAB als 90?
Tinc bon record, hi havia molt d’ambient i jo feia molta vida al campus. El primer curs de Física era per la tarda però m’hi passava tot el dia. Arribava al matí i anava al SAF a fer natació, sempre m’ha agradat fer esport i m’ha anat bé, quan el cervell bull a tota màquina m’ajuda cansar el cos. Després quan vaig fer el doctorat va ser més intens.
- Quins records tens de la vida al campus?
De comunitat, fins i tot quan feia classe. L’alumnat de Física prepandèmic era superdinàmic, organitzaven fins i tot colònies! Un any van muntar un viatge al CERN i els vam acompanyar un parell de professores.
- Per què vas deixar la docència?
No vaig tenir més remei, quan em vaig mudar a l’estranger, vaig haver de renunciar-hi, era impossible mantenir-ho, sinó hagués continuat. Fins i tot, uns anys abans, quan havia deixat la recerca per emprendre, vaig continuar fent classe, combinant la divulgació científica, l’escriptura, l’empresa i la docència.
- La teva primera novel·la és La porta dels tres panys, un llibre d’aventures per joves que explica la física quàntica. Com se’t va acudir combinar la ciència ficció i la divulgació científica?
La primera idea va ser fer un llibre sobre ciència, un assaig per adults sobre física quàntica, però ja n’hi havia i no sabia ben bé què podria aportar jo de diferent. Pensant en el públic potencial al que volia agradar vaig anar afinant la idea, arribar a qui mai es plantejaria llegir un llibre de ciència. Per apropar-m’hi faria un conte per criatures que haguessin de llegir-lo els adults. Com m’agrada la fantasia vaig tirar per aquí amb la intenció que tothom pogués perdre la por a la ciència.
- Què és el que més t’agrada de la divulgació científica?
Gaudeixo molt la part d’escriure, és un moment d’introspecció i creativitat màxima. Aquest món de fantasia és un petit oasi on em puc perdre i gaudir. La vessant divulgativa és més cap a fora, la connexió amb el públic i els lectors és maca, quan estic a les escoles i veig a les seves cares que se’ls desperta la curiositat i es fan preguntes, aquesta sensació em fascina.
- Quins creus que són els reptes de la física pels propers anys?
El 2025 ha estat declarat per la UNESCO l’Any Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntica. Aquest és un repte concret, fer camí en aquesta segona revolució dels sistemes de comunicació quàntics i el desitjat ordinador quàntic. Pel que fa a la física més general, un dels grans reptes de futur és trobar l’equació que connecti la teoria quàntica, que descriu les partícules més petites, i la de la relativitat, que explica com es mouen les galàxies. A la Física hi ha aquestes dues grans teories però no poden conviure, no encaixen, caldria una teoria unificadora, una equació que ho expliqui tot, des del més petit al moviment de les galàxies.
- Arribarem a veure-ho?
Potser la natura és tan capritxosa que no podrem tenir només una teoria, encara que al 1900 tampoc esperaven que hi hagués un canvi de paradigma com l’actual. Confio que veurem aquesta teoria unificadora que ens obrirà la porta a un nou món.
- Què li diries a algú que s’estigui plantejat estudiar física?
Endavant! És una carrera preciosa i dura. S’haurà d’esforçar i treballar molt però després és molt gratificant, com quan vols aprendre a tocar instrument, has de passar molt temps fent escales, acords… i pot semblar mecànic però arriba un moment que pots crear jazz. És un tipus d’esforç similar, per ser física has de treballar dur però arriba un dia que les matemàtiques cobren vida, et parlen i desxifren secrets de l’univers i tot cobra una bellesa extraordinària.
- Per quan el teu proper llibre?
A principi de 2026. Ja l’estic escrivint, serà la segona part de l’origen, de la precuela. Encara no té títol.