Entrevista a Germán Bartolomé Cerdà, alumni UAB del màster en Edició'16 i editor a Cap de Brot Edicions

22/04/2025

Germán Bartolomé Cerdà és graduat en Filologia Hispànica per la UdG, alumni UAB del màster en Edició'16 i editor a Cap de Brot Edicions. El maig de 2024 naixia la cooperativa editorial gironina que ha creat juntament amb la Judit Pujol i en Josep Maria Codina. Tenen la intenció de publicar en català original, traduccions i reeditar clàssics.

- Com us decidiu a muntar una editorial?

Era una idea que ens rondava quan estàvem estudiant a la UdG. Sempre dèiem que estaria bé reeditar alguns llibres, ens fixàvem en certes edicions, traduccions… la idea de crear una editorial va quedar allà i cadascú va fer el seu camí, fins a la tardor de 2023 que tothom tenia la seva feina, però va ser a un dinar, que vàrem decidir fer un pas endavant. Vàrem veure què necessitàvem, vàrem fer quatre números i endavant.

- Què és el més complicat d’aquesta aventura?

L’economia. Quan s’emprèn tens molt poques ajudes de l’Estat. Ajuntaments i Diputacions ofereixen assessoria legal gratuïta, que hem aprofitat, però cap impuls econòmic. Aquesta incertesa t’acaba preocupant, depens de si la distribuïdora col·loca bé els llibres, els llibreters responen, les vendes…

- Tot i això, hi ha un boom de noves llibreries i editorials. Com s’explica?

Qui es dedica al sector del llibre –fer-ne, corregir-los, vendre’ls–, no ho fa per fer-se ric. És un sector on funcionen molt les subvencions públiques, gràcies a això és sostenible. Sembla que ara es llegeix una mica més que abans però és lent.

- Feu xarxa entre les editorials petites?

Coneixem força editors i ens donem un cop de mà. Tenim molt contacte amb dues editorials gironines, la Ela Geminada i Gata Maula. Malgrat que m’agradaria que féssim més pinya, ens ajudem amb afers burocràtics, al setembre, anirem junts a La Setmana del Llibre en Català.

- Per què ets editor?

Perquè m’agrada. Amb els anys m’he adonat que podria fer altres coses però estaria amargat. Això és pel que serveixo i el que sé fer millor.  Sento que aquest és el meu lloc. 

- Què és el que més t’agrada de fer llibres?

Descobrir un nou autor o buscar un tipus de llibre i fer de ratolí de biblioteca. Aquell moment en què has trobat l’autor o el llibre és fantàstic.

- Quin ha estat el darrer descobriment?

Situacions insulars de la Carme Guasch. El vàrem descobrir a l’estiu. Havíem reeditat a Rusiñol i volíem buscar un altre clàssic que també ens funcionés. No acabàvem de trobar res que ens despertés el cuquet i de cop i volta vaig trobar a la Carme, poeta amb moltes publicacions, tres llibres de narrativa i dos d’ells estaven descatalogats. Quan vaig llegir la ressenya vaig adonar-me que estàvem davant del que volíem.

- Com aconsegueixes llegir un llibre quan està descatalogat? 

Vaig anar a casa d’en Marçal Font, a Badalona, un llibreter de vell, que moltes vegades no tenen botiga física. L'endemà m’havia llegit els dos llibres i vaig parlar amb la Judit i en Codina, havia trobat la següent novetat. Reeditar els llibres de la Carme ha estat com trobar un petit tresor, ens agrada als tres i ens encaixa, li veiem molt potencial. Aquesta sensació és el millor de la feina.

- Quin ha estat el procés per reeditar-lo?

La Carme Guasch havia mort el 98. Vàrem parlar amb els hereus, els seus fills, en Toni, la Blanca i la Sílvia Soler. Els vàrem fer la proposta i els va agradar la idea.

- I a partir d’aquí?

Hem picat de nou el llibre, l’hem corregit com si fos l’original d’un autor viu, després l’hem passat als fills perquè vegin les esmenes i a partir d’aquí maquetes, galerada i a impremta.

- Com és això d’intentar predir com es rebrà un llibre vostre?

Vas fent pals de cec, no hi ha una fórmula que garanteixi que una publicació hagi funcionat i si la següent s’assembla, repetim l’èxit. Tires molt d’instint. Tenim una línia editorial molt cara i intentem fidelitzar als lectors. El nostre somni és que els lectors confiïn en el nostre segell, i només pel fet que publiquem un llibre, el vulguin comprar.

- Què tenen en comú els llibres publicats per Cap de brot?

Som una editorial sense por. Aquest és el nostre eslògan, ja que muntar una editorial és una mica temerari. Volem que tant el contingut com la forma dels nostres llibres també ho siguin. Intentem que estiguin molt ben treballats, tenen una estètica marcada, el punt de llibre està encunyat –el lector decideix si l’arrenca o no de la coberta–, fem tantes correccions com faci falta, i quan arriba el moment de tocar portes periodístiques, piquem a les que ens encaixen.

- Com us plantegeu Sant Jordi?

Sant Jordi per un equip petit com el nostre és una bogeria. Tot comença al desembre, quan prepares el catàleg de novetats i el presentes a les distribuïdores. Gener és el tret de sortida oficial, quan la majoria dels llibres de Sant Jordi s’envien a impremta, i finals de març ja vas de baixada. Quan ja arriba Sant Jordi dorms poc, alhora t’has de dividir i multiplicar, i a sobreviure.

- Què és el que més t’agrada del que està passant?

Hi ha moltes coses que m’il·lusionen. Tenint una editorial vius sensacions contradictòries, a vegades sents que estàs al lloc correcte, feliç, fins i tot eufòric com si t’hagués tocat la loteria. Després hi ha dies en què res surt, un autor o els hereus et diuen que no volen publicar, vas a una fira i no vens el que esperaves, un llibre no acaba de funcionar, busques on has fallat… té moments molt bons i també dolents.

- On i com voldries que estigués Cap de Brot el 2030?

Viva, que encara caminés. Aquesta és la gran pregunta, si ho sostindrem econòmicament. Confio que sí. L’objectiu és que es mantingui viva i tinguem la mateixa il·lusió que tenim ara.

- Com vas arribar a la UAB?

Després de graduar-me a la UdG no tenia clar què volia fer, però sabia que havia de ser alguna cosa que em motivés. Sempre havia tingut una fixació amb els llibres i vaig decidir fer el màster d’Edició de la UAB. Sabia que havia fet el màster l’Aniol Rafel, editor d’Edicions del Periscopi, editorial referent en la qual ens emmirallem. La seva feina és la millor garantia que el màster valia la pena.

- Et va agradar tant com t’esperaves?

Va ser un descobriment, com quan ets nen i obres la caixa de les joguines, que et quedes meravellat i t’ho vols endur tot. Ara m’encantaria tornar a fer el màster, estaria al 200% i l’aprofitaria encara més, perquè sé que tot és important.

- Quin és el primer record que tens amb llibres?

Tenia un conte infantil amb tapa de cartó que no recordo el títol, però li tenia molt d’afecte. Després Les vacances del petit Nicolau amb il·lustracions de Sempé. El vaig llegir tantes vegades! Tenia la fixació de rellegir-lo. Era una edició de Vaixell de Vapor de tapa tova. No sé a on deu estar. I més tard la meva germana em va regalar una adaptació de Robinson Crusoe. Em va flipar i em va marcar molt. Va ser molt maco que a la universitat vaig tornar a llegir-lo, llavors era l’original, però era com tornar a ser un nen. 

 

La periodista i escriptora Sílvia Soler, alumni UAB de Ciències de la Informació '85, acaba de publicar Cor fort (Univers Llibres, 2025). Un llibre que coincideix amb la reedició de Situacions insulars, la darrera novetat de Cap de Brot Edicions.  

- Què us va semblar la proposta de Cap de Brot de reeditar el llibre de la vostra mare?

Per nosaltres la idea va ser, ha estat i és un regal, una cosa totalment inesperada. Havíem fet un parell d’accions amb l’obra de la meva mare, reunir tota la poesia en un volum i reeditar Trena de cendra quan va fer 10 anys de la publicació, però feia temps no havíem fet res més. Encara que Situacions insulars va guanyar el Premi Víctor Català, va passar molt desapercebut. L’havíem llegit en el seu moment, però el teníem mig oblidat. Ara quan l’hem rellegit, hem al·lucinat i  fins i tot he pensat que vam ser una mica injustos quan es va publicar, potser no li vam fer tant de cas com es mereixia.

- Teníeu alguna edició per casa?

Quan ens va proposar reeditar-lo, vam buscar-lo i entre els tres germans només vam trobar un exemplar. Ens el vam anar passant a mesura que el llegíem. No l’havíem tornat a llegir des que s’havia publicat el 89. I la generació dels nostres fills havien llegit la seva poesia i la novel·la però els contes, no.

- Com ha estat el procés?

De seguida vam dir que sí. Va haver-hi un moment que ens vam plantejar la possibilitat de canviar l’ordre dels contes, però al final vam decidir que no, si ella volia aquell ordre devia ser per alguna cosa. La meva germana és professora de literatura i es va ocupar de corregir-lo. Tot ha anat rodat.

- Què et sembla el resultat final?

M’encanta, és molt bonic. Quan ens vam conèixer amb en Germán i en Codina, ens van ensenyar els primers llibres que havien editat i ens va agradar tant l’estil com el disseny. Amb la coberta de la mare ens van enviar diferents propostes i al final ens agrada a tots. A més vam proposar a l’Empar Moliner que escrivís un epíleg per posar-lo en context, que acaba d’arrodonir el llibre.

- Acabes de publicar Cor Fort. Com és això de poder estar alhora a les llibreries un llibre teu i un de la teva mare?

És una feliç coincidència. Ja hi ha llibreries que m’han enviat fotografies amb els dos llibres junts. Quan em fan entrevistes, molta gent em pregunta pel llibre de la mare, i jo encantada de la vida.