"El Networking és ja imprescindible, però cal temps, dedicació i sobretot estratègia"

10/10/2024

Vas fer Publicitat i Relacions Públiques a la UAB. Perquè vas escollir aquests estudis?

Jo sempre he tingut dues passions a la vida que han sigut la informàtica i la publicitat. De petita jo no arrossegava Barbies, sinó teclats. Però jo soc massa activa, no em veia programant. Vaig escollir estudiar Publicitat.

Quins van ser els teus primers passos professionals?

La carrera em va agradar molt, però malauradament quan vaig arribar al “món real” no era el que m’esperava. Acabo la carrera el juny del 96, ara fa 28 anys, ja! I com es feia a la “meva època”, vaig agafar un llistat d’agències de publicitat i vaig anar a Barcelona porta per porta. Arran d’això, vaig entrar a una agència on estaven a punt de tenir una baixa per maternitat, i hi vaig fer una substitució, però no em va convèncer aquest “costat” de la professió. Així que vaig decidir passar a la banda del client. Fins al 2007, vaig estar treballant en el departament de màrqueting d’una editorial mèdica, portant els temes online.

Però el 2004 canvies de rumb.

Sí, des de ben petita, era molt social, jo era la típica persona que a l’empresa esperava els aniversaris dels companys/es per organitzar alguna cosa. El 2004 surt la possibilitat d’anar a Silicon Valley en una missió empresarial molt interessant, que em va canviar la vida, perquè vaig descobrir que tot el que a mi m’agradava fer de relacionar gent tenia un nom: Networking. Quan vaig tornar, al juliol del 2004, vaig seguir combinant la meva feina a l’editorial mèdica amb l’organització dels meus primers cursos i dinàmiques de Networking, invertint els meus dies personals i de vacances.

L’1 de gener del 2008, i amb el suport de la meva parella, ja vaig decidir “fer el salt”: deixar la meva feina i dedicar-me al 100 % a la que, després de 20 anys, continua sent la meva professió i, fins i tot, diria passió. Del Networking ara tothom en parla i és molt fàcil, però quan vaig començar ningú ho coneixia.

Com era el Networking el 2007?

Lògicament, era un tema més orientat a persones emprenedores, ara hem assimilat que també és important per a la gent que busca feina, perquè és sabut que més del 80 % de les ofertes circulen per contactes. A més, penso que el Networking no és només per buscar feina o clients, és per a tot: per buscar pis, per buscar una persona que t’ajudi en les tasques de la casa... En un dinar fa 10 anys em van dir que arribaria un dia que tothom sabria fer Networking, però continuo pensant que em queda feina per endavant, perquè el Networking és temps, dedicació i sobretot estratègia. Conèixer gent és fantàstic, però les relacions s’han de mantenir vives. Acostumem a treballar la xarxa quan necessitem alguna cosa, o feina, o clients, i quan ho aconseguim, ho deixem i la xarxa s’ha de treballar cada dia. Sempre dic que es una mica com una dieta. És millor començar a fer-la amb petits hàbits, quan no la necessites. Hem de ser conscients que si no has treballat la xarxa durant 30 anys, el Networking no apareix per màgia o sort.

Quina és una bona estratègia de Networking?

Hi ha diverses fases. Primer, enfoca, pensa, defineix i sobretot posa per escrit què vols aconseguir, vaja, quin és el teu objectiu. Comença decidint, per exemple, quines quaranta empreses voldries que fossin els teus clients o en quines quaranta empreses voldries treballar. Això no vol dir que et tanquis. Un cop les tinguis, detecta la persona que has de “seduir”. I a partir d’aquí, utilitza l’eina que sigui més eficient per a contactar-hi, no sempre ha de ser LinkedIn.

Hi ha altres xarxes que s’utilitzen professionalment?

Et posaré un exemple “curiós”: una empresa molt gran dels Estats Units tenia un procés de selecció, on havia de seleccionar molts candidats d’una zona molt determinada. De lògica el departament de selecció hauria fet servir LinkedIn, però curiosament van utilitzar Tinder. Sí, he dit Tinder. I per què? Van veure que el perfil de persona que buscaven es connectava molt a aquesta xarxa i, a més, permet la geolocalització, una funció que LinkedIn tot i que té una interessant aplicació mòbil amb opcions fins i tot exclusives, encara no. Van fer una campanya i quan es connectava algú del perfil que buscaven, sortia un anunci: “Te estamos buscando, para un rollo profesional”. I els va funcionar. Funciona perquè hi pots utilitzar la ironia i captes un tipus de gent. Ja hi ha startups que també ho han fet a Espanya.

Molta gent entén LinkedIn simplement per a bolcar-hi el seu CV per tenir-lo online.

Sí, i LinkedIn potser també s’ha posicionat molt com una eina que només s’ha d’utilitzar per buscar feina, quan realment va néixer com una xarxa de contactes professionals.

Pensa que LinkedIn tot just aquest mes de maig ha complert 21 anys i jo en formo part des del 2004, és a dir porto 20 anys amb presència activa, potser quan aquí pràcticament ni es coneixia i ni s’utilitzava. En aquesta primera etapa no hi havia opcions per buscar feina. Per a mi, LinkedIn són les pàgines grogues del segle xxi, és una plataforma per estar al dia de tendències internacionals, una eina de formació constant. Sense obsessionar-se, perquè no és qüestió de tenir molts contactes, no es tracta de connectar per connectar, el primer que dic a classe és: “No tingueu contactes, tingueu connexions”. El fet de tenir una targeta o un contacte, si no el treballes, si no el desvirtualitzes, no s’acabarà convertint en connexió. LinkedIn és una eina potentíssima, és una eina que ha ajudat a democratitzar el Networking, però veig dos errors a Espanya, la gent comença massa tard, quan ja no té clients o no té feina, i ho fa sense estratègia. En aquest país, tot i que som més socials que potser en altres cultures, ens van educar, al menys a la meva generació, amb el no demanis, no diguis, no destaquis, i aquesta motxilla encara ens passa molta factura.

El 2014 et truquen de Vueling, què volien?

Va ser increïble. Doncs, organitzar la primera dinàmica de Networking en un dels seus avions a l’aire en un vol Milà-Barcelona i a 30.000 peus d’alçada. Volien ajuntar cent persones emprenedores, cinquanta italianes i cinquanta espanyoles, que sense conèixer-se, pugessin a un dels seus avions i allà, mitjançant una dinàmica de Networking, creessin projectes innovadors per millorar els trajectes en avió. I la meva funció, conjuntament amb ells, era desenvolupar, crear, pensar i dinamitzar aquella dinàmica. Vam poder posar en pràctica aquesta creativitat i innovació que és una mica la meva marca diferencial. I que ja ens ha permès organitzar altres innovadors esdeveniments com el Creuer de Business & Networking de Dones Directives i el Tren d’Emprenedores a Marsella que vam organitzar l’any passat.

Compagines la teva tasca de formadora amb serveis a empreses. Què et demanen les empreses?

Entre d’altres, com treballar millor LinkedIn, ja que afortunadament cada vegada més s’adonen que és una eina molt potent a incorporar dins de l’empresa. I no només des del departament de RRHH o comercial, ja saps, per vacants o clients. Incorporar els treballadors/es actuals afavorint les accions que l’empresa fa a la plataforma comença a ser fonamental. Per altra banda, i pel meu estil diguem-ne energètic i motivador, ens demanen poder presentar jornades empresarials, premis, etc. I per altra banda, el públic directiu i a nivell més privat, sessions d’assessorament privades. Vaja, dissenyar i fer seguiment d’una dieta específica tant de Networking com de LinkedIn. I com que el meu cap “no para”, ja tinc pensat nous i interessants serveis, que encara no puc desvetllar.

Explica’ns alguna dinàmica innovadora que has fet per a una empresa.

L’altre dia vam fer una cosa molt divertida: un speech elevator amb empreses i estudiants de màster, però amb una mecànica molt semblant al programa La Voz, perquè els alumnes havien de fer un speech a representants de les empreses, que estaven d’esquena, com una audició a cegues.

En tot el món de les relacions, hi ha la teoria dels sis graus. Hi creus?

Sí, és la que fonamenta el món del Networking; explica que entre qualsevol persona del món hi ha sis intermediaris. Per arribar a qualsevol persona del món, encara que sigui a Obama, te’n separen sis persones. Tu coneixes algú, que coneix algú, que coneix algú i com a màxim en sis intermediaris arribes a la persona. I, de fet, el que ha fet LinkedIn és reduir aquesta teoria a tres.

Què és la marca personal digital?

És la manera com et presentes, totes les teves característiques, però sobretot és el que et diferencia d’una altra persona que fa el mateix que tu. A la nostra època començaves a buscar feina quan acabaves la carrera, als meus estudiants actuals sempre els dic que comencin a buscar feina des que fan la carrera (o abans), perquè tot allò que van publicant a les xarxes pot ser tingut en compte.

És la petjada digital que veuran abans de decidir si un candidat és vàlid. Els coneixements se’t pressuposen, i cada vegada més, és l’actitud el que busquen les empreses, ara em diuen: “Busca’m a gent amb ganes de treballar”. Soc professora en diferents escoles de negoci i formo en marca personal els alumnes de Dret i el primer que faig el primer dia de classe, quan arribo, és ‘googlelitzar-los’ a fons, però no només a Google, sinó amb moltes més eines que desconeixen, perquè serà el primer que potser farà una empresa.

Tens algun repte de futur?

Jo sempre. Considero que cal aixecar-se cada dia amb ganes de fer coses noves. Potser fer una dinàmica al telefèric de BCN. El meu repte sempre és innovar, ens ha tocat viure en un món d’innovació. Un dels grans avantatges de ser emprenedora és que, si se t’acudeix el que pot semblar una bogeria, no tens ningú que t’ho qüestioni. Parteixes del no. El límit el poses tu.