Biologia

Petits prosimis
Dent d'Anchomomys frontanyensis. ICP
04/2011 -

Una nova espècie de primats al jaciment de Sant Jaume de Frontanyà

Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han descrit una nova espècie de primats de mida petita, a partir de la dentició trobada en un jaciment de Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, i que és la més completa d'aquest gènere trobada al món. Aquests prosimis, els més petits que es coneixen segons el registre fòssil, pesaven entre 110 i 150 grams. Podem imaginar-los similars als actuals loris i lèmurs però van extingir-se fa uns 20 milions d'anys. El treball, que s'acaba de publicar al Journal of Human Evolution, el signen Judit Marigó, Raef Minwer-Barakat i Salvador Moyà.

Referències

"New Anchomomys (Adapoidea, Primates) from the Robiacian (Middle Eocene) of northeastern Spain. Taxonomic and evolutionary implications". Marigó, J.; Minwer-Barakat, R.; Moyà-Solà, S. (2011) Journal of Human Evolution, 60: 665-672.

A Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), s'han recuperat més de 200 peces fòssils de la dentició del que ha resultat una nova espècie de primat: Anchomomys frontanyensis. Aquest registre fòssil és el més complet del món per aquest gènere de petits prosimis, que podem imaginar similars als actuals loris i lèmurs malgrat que no són del seu mateix grup. Els darrers adapiformes, el grup al que pertanyen aquests petits primats, van extingir-se en el miocè superior fa uns 20 milions d'anys, però el seu gran declivi es donà en el pas de l'eocè a l'oligocè fa uns 34 milions d'anys.
 
El jaciment de Sant Jaume de Frontanyà data de l'eocè mitjà, cosa que situa els espècimens trobats a una antiguetat d'uns 40,5 milions d'anys. En aquest mateix jaciment, es van trobar les restes de Pseudoloris pyrenaicus, una nova espècie de primat descrita en un treball publicat l'any passat per aquests mateixos autors a l' American Journal of Physical Anthropology.
 
Aquest jaciment es començà a estudiar als anys 90 del segle passat, i foren precisament Salvador Moyà i Meike Köhler, aleshores investigadors de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell i actualment investigadors de l'ICP (on lideren la recerca en primats i en paleobiologia de vertebrats, respectivament) els qui hi començaren a fer els primers descobriments.
 
Des d'aleshores, s'han descobert en aquest jaciment restes fòssils que completen un registre de fauna molt complet: creodonts, mamífers carnívors de fa uns cinquanta milions d'anys, actualment extingits; perissodàctils, mamífers herbívors ungulats, amb un nombre senar de dits, entre els que actualment trobem els cavalls o els rinoceronts; artiodàctils, mamífers també ungulats, però amb un nombre parell de dits, entre els que actualment trobem els camells o les girafes; diferents espècies de rosegadors; insectívors i diferents espècies de primats.
 
Una peculiaritat d'aquestes troballes és la seva mida: són dents d'aproximadament un mil.límetre de llargària. Això fa la feina complexa, llarga i de vegades pesada, com comenta Judit Marigó, investigadora de l'ICP i coautora de l'article. El mètode d'extracció és complexe i laboriós: després d'un procés de rentat i tamisat de grans blocs de terra es recuperen les petites restes fòssils amb pinces i una lupa binocular per poder-les estudiar.
 

Comunicació ICP

Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

comunicacio@icp.cat

2021 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388