Història de la Facultat

La història de la Facultat es resumeix amb més de quatre dècades de docència, recerca i transferència de coneixement. La llavors Facultat de Ciències de la Informació nasqué el curs 1971-72, tres anys després de l'aparició pública d'un nou centre universitari, la Universitat Autònoma de Barcelona, sorgida amb expectació i il·lusió al tardofranquisme.

La UAB  impartia docència en llocs que avui ens semblarien inversemblants com un monestir, el de Sant Cugat del Vallès que estatjà la facultat de Lletres un parell de cursos, o als locals del carrer Egipcíaques de Barcelona que acollí Comunicació. S'obriren així aquest any de naixement, els estudis de Ciències de la Informació, branca Periodisme i l'any següent els de la branca de Publicitat.

El 1992, en recordar el vintè aniversari de la Facultat, es feia memòria de les tretze promocions de llicenciats. Des de l'any olímpic fins avui han passat 25 anys més, i el balanç és que l’actual Facultat de Ciències de la Comunicació –que no de la Informació, seguint els canvis científics dels temps- és una de les facultats més ben considerades a Europa de la seva especialitat. Hi destaca la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, els laboratoris de ràdio, els platós de televisió i tots els equipaments docents i tècnics que la situen en la primera divisió de les facultats de comunicació europees. A més, es compta amb un conjunt de PDI i PAS que treballen per assolir l’excel·lència en un món competitiu i exigent gràcies a un creixement constant d'aportacions i millores al llarg de tota la seva història. Els departaments propis de la Facultat concentren la major part de docents que estan en contacte permanent amb la realitat científica i professional del sector de la comunicació i tots els canvis profunds que ha experimentat arreu del món amb la digitalització o l’aparició d’Internet.

Les llicenciatures originals, Periodisme (1971) i  Publicitat (1972) es van ampliar amb la de Comunicació Audiovisual i la de segon cicle de Documentació, que desaparegué al cap de deu anys. Així és que durant el curs 2016-17 s’han celebrat diversos actes commemoratius, com conferències i taules rodones i s’ha fet un homenatge a les primeres promocions que es varen llicenciar en Periodisme i en Publicitat fa ja més 40 anys. Una llarga trajectòria que mostra com ha variat la comunicació en general, l’exercici de la professió concretament, el perfil i les inquietuds de les antigues i les noves generacions i fins la pròpia Facultat que compta amb edificis propis per a la docència, la recerca i la gestió.

Es pot assegurar que el millor balanç de la Facultat de Ciències de la Comunicació ha estat la notable incidència en la situació i evolució de la professió periodística, publicitària, de relacions públiques i dels experts dedicats a la ficció i l’entreteniment audiovisual. No es pot entendre la importància de les activitats del Col·legi de Periodistes, del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques, del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya, del Consell de l'Audiovisual, de la Societat Catalana de Comunicació, l’ACPC i de tants altres organismes nacionals, estatals i internacionals –ATIC, FELAFACS, AIERI, UNESCO...- sense la presència dels docents i dels llicenciats i graduats de la UAB, que hi han assolit un protagonisme intel·lectual notable. I especialment, la generalització de la docència en comunicació a Catalunya ha estat impulsada  en els orígens i molt àmpliament pel professorat i pels llicenciats de la nostra Facultat que assumiren els reptes d’implantar nous estudis de comunicació en altres universitats, públiques o privades, a Lleida, Girona, Tarragona, Vic o la pròpia ciutat de Barcelona.  

Tot això ha contribuït en el fet que Catalunya sigui una de les més zones europees més dinàmiques i innovadores en el panorama comunicatiu, des de la creació del codi deontològic fins al a fixació de quins han de ser els criteris professionals.

La tasca del professorat de la Facultat, més enllà de la simple docència estrictament tècnica, ha estat una contribució en la renovació del debat que situa la comunicació en un punt central d'anàlisi. Els valors que s'han fixat en les generacions d'estudiants han ajudat a considerar tots els graus de comunicació,  com a unes professions amb responsabilitat social. En l'àmbit acadèmic cal constatar el nombre important de tesis doctorals i de tesis de llicenciatura, de treballs de fi de màster, de programes de doctorat i d'especialització. Val la pena destacar els convenis estatals i internacionals d’intercanvi d’estudiants que possibiliten els programes ERASMUS, SENECA, i els propis de la UAB amb els Estats Units o Austràlia, per exemple, ja que la Facultat té convenis d’intercanvi amb les principals universitats de tots els països de l’Espai Europeu d’Educació Superior i de l’Estat Espanyol. La oferta de màsters ha possibilitat que tinguem, a més, molts estudiants d'arreu del món, especialment dels països llatinoamericans i de la Xina.

Es manté la preocupació d'oferir als estudiants una formació de qualitat i, alhora, instruments que ajudin la seva futura mediació entre la societat receptora i la realitat informativa, l'activitat publicitària, etc. amb la voluntat de construir un món millor, més just i lliure. Per això, la Facultat s’ha dotat d’unes excel·lents instal·lacions tècniques per a que els estudiants puguin aprendre no només les bases teòriques, sinó també els fonaments pràctics de la professió que volen exercir.

Tant la UAB com la Facultat, han esdevingut motor en renovació de programes docents  amb l'acolliment d'iniciatives diverses com el Centre de Documentació Política -CEDOC-, l'lnstitut de Comunicació -INCOM- i d’altres que suposen una projecció internacional com la càtedra UNESCO fins les d'activitats específiques de formació adreçades a l'estudiantat. I especialment rellevant és que des del 2015 la Facultat compta amb mitjans de comunicació propis, una emissora de ràdio i una de televisió englobades dins la marca UAB Campus Media, que serveixen per donar sortida a la creativitat dels estudiants i docents de la Facultat, i d’altres centres de la UAB, amb la realització d’una programació constant cada curs. 

La Facultat ha promogut també jornades i congressos, trobades i reunions de tots els àmbits relatius a la comunicació, tant de caràcter nacional, com estatal i internacional. Ha treballat i treballa per unir diverses generacions de comunicadors i aportar l’experiència d’uns a les ganes d’aprendre dels altres. Per exemple, podem destacar les edicions del Festival de Publicitat Drac Novell, o les jornades i congressos fets sobre Disseny gràfic, història de la premsa, narratives audiovisuals, televisió, cinema, comunicació i esport, i un llarg etc.  

Si hi ha quelcom que caracteritza aquesta Facultat és el prestigi que té entre les empreses del sector de la comunicació. Això es tradueix en centenars de convenis que permeten que tots els estudiants dels tres Graus puguin fer el practicum de la carrera a empreses publicitàries, gabinets de comunicació, productores audiovisuals, mitjans de comunicació d’àmbit estatal o comarcal, etc. Per tant, garantim any rere any que els egressats de la Facultat sortiran al mercat de treball amb una experiència laboral que els ajudarà en el seu futur.

Aquesta Facultat va ser, juntament amb la de la Universidad Complutense de Madrid i la de la Universidad de Navarra, la primera a Espanya a formar comunicadors. Passats 45 anys, ho continua fent amb el mateix compromís, dedicació i voluntat de servei a la ciutadania, a la professió i al país.
 

Josep M. Figueres i Maria José Recoder
Juliol 2017