Psicologia

07/2012 -

El què dius importa: codis verbals i visuals en la memòria

Com recordem la informació a curt termini? Quins codis fem servir per a emmagatzemar-la? Codifiquem els estímuls que ens envolten de forma purament visual, o utilitzem també etiquetes verbals? Investigadors del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació s'han formulat aquestes preguntes en un experiment on han trobat que quan repetim paraules en veu alta mentre intentem recordar objectes visuals, la representació visual de les paraules que tenim emmagatzemada s’activa automàticament i “competeix” amb la imatge evocada per l’objecte . Així, el component verbal, allò que diem, és important en la memòria de treball visual.

Referències

Judit Mate; Richard J. Allen; Josep Baqués
What you say matters: Exploring visual–verbal interactions in visual working memory
The Quarterly Journal of Experimental Psychology. Volume 65, Issue 3, pages 395-400, 2012.

El terme memòria de treball fa referència als processos cognitius implicats en l’emmagatzematge temporal d’un reduït nombre d’elements que té lloc mentre la persona està simultàniament processant nova informació. És equivalent al terme memòria a curt termini, però posa èmfasi en el processament i actualització de la informació, no només en el seu emmagatzematge.

El model explicatiu que segueix rebent més acceptació actualment és el proposat per Baddeley i Hitch l’any 1974, que ha esdevingut un marc teòric per a conceptualitzar el rol de la memòria a curt termini en l’execució d’un gran nombre de tasques cognitives complexes, com la lectura o l’aprenentatge de vocabulari. Aquests autors defineixen la memòria de treball com un sistema de capacitat limitada en el qual s’hi poden diferenciar tres components: un controlador atencional i dos subsistemes, un encarregat d’emmagatzemar i processar informació de caràcter verbal i un altre per a la informació visual i espaial (les propietats físiques dels objectes com la forma, el color o la localització).

Malgrat tractar-se de components diferenciats, una de les preguntes que sorgeixen és com interaccionen entre ells i el nostre experiment planteja precisament aquesta qüestió, és a dir, fins a quin punt estan implicats els codis verbals quan hem de recordar elements visuals com ara triangles o cercles de colors: retenim un triangle de forma purament visual, imaginant-lo? O bé retenim la paraula “triangle”?.

Per tal d’impedir que es pugui recórrer a la codificació verbal dels objectes visuals, manipulem el component verbal tot repetint paraules en veu alta i així s’evita que els estímuls visuals puguin ser codificats verbalment. Per exemple, si repetim contínuament les paraules “un, dos, tres” mentre intentem memoritzar un triangle vermell, és de suposar que serà més difícil recordar les paraules “triangle vermell” però més fàcil retenir la imatge visual que ens evoca.

Però què passarà si, al mateix temps que intentem recordar 4 formes acolorides, repetim en veu alta  el nom d’una altra forma acolorida que no forma part del set a recordar (Condició 1, p.e “hexàgon marró”) en comptes de dígits o paraules irrellevants? I, repetir un parell de paraules concretes, que són fàcilment imaginables (Condició 2, p.e “taula gran”), causarà més interferència que repetir un parell de paraules abstractes (Condició 3, p.e “succés crític”) en el record de les formes acolorides? En resum, l’objectiu de l’experiment era comprovar si el contingut d’allò que diem en veu alta influeix de manera diferenciada en el record d’estímuls visuals, suposant una novetat respecte a estudis previs que únicament han estudiat la interferència del material verbal per se però no del seu significat.

Els nostres resultats van demostrar que repetir paraules en veu alta mentre es recorden formes acolorides té efectes negatius en aquest record indicant que la memòria de treball visual se sustenta, en part, en codis verbals. D’altra banda, sembla ser que la interferència no és únicament verbal, ja que si fos així, totes les condicions experimentals haguessin afectat al record visual per igual, mentre que els resultats van mostrar diferències entre les condicions 1 i 2, i la 3.

Quina va ser la principal diferència entre elles? Les condicions 1 i 2, que van causar més interferència, impliquen repetir en veu alta paraules que tenen una representació visual en la nostra memòria a llarg termini: un hexàgon marró, una taula gran etc. són conceptes concrets i que podem imaginar fàcilment. En canvi, la condició 3 consisteix en repetir en veu alta paraules abstractes, que no tenen una correspondència visual clara (per exemple, la parella de paraules “succés crític” difícilment ens pot evocar una imatge mental).

Per tant, el que hem trobat és que si repetim paraules imaginables, es produeix una interferència molt major en el record de formes i colors que si repetim paraules que no poden ser imaginades visualment. Aquesta troballa indica que d’alguna manera, els conceptes que repetim en veu alta activen una representació visual que ja tenim emmagatzemada a la memòria a llarg termini, i aquest concepte visual “competeix” amb les formes i colors a recordar (probablement degut a la limitació en la capacitat de la memòria de treball visual). Tanmateix, repetir en veu alta un color i una forma no afecta el record en major mesura que repetir paraules concretes, de manera que sembla ser que el fet que les paraules a repetir estiguin semànticament relacionades amb els objectes a recordar, no perjudica el record de forma específica.

La conclusió principal és que quan articulem paraules, òbviament disminuïm la probabilitat de recordar els objectes visuals en termes verbals però encara empitjora més el record el fet que es produeixi una competència entre les representacions visuals que es generen amb la repetició i els elements que hem de recordar, ja que ambdues coses se sostenen en un mateix tipus de codi: el visual. L’article posa de rellevància la importància del contingut de les paraules empleades per a ocupar el subcomponent verbal, la interacció entre codis verbals i visuals en la memòria de treball i la implicació de la memòria a llarg termini.

Judit Castellà Mate, Richard Allen i Josep Baqués

Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació

judit.castella@uab.cat

Obtenir en PDFObtenir en PDF

Si tens propostes: premsa.ciencia@uab.es

2014 Universitat Autònoma de Barcelona

DL B.11870-2012 ISSN 2014-6388