Geologia
La darrera erupció de la Península fa 13 mil anys
Segons una investigació en la que han participat científics del Departament de Prehistòria de la UAB, la darrera erupció del volcà Croscat, situat dins la zona volcànica de la Garrotxa, hauria ocorregut fa uns 13 mil anys, sent així l'última erupció que s'ha produït a la península ibèrica. Aquest projecte ha datat aquesta erupció mitjançant la utilització del mètode del Carboni 14 amb la matèria orgànica present en el sòl que va ser cobert per la colada de lava.
Referències
Puiguriguer, M.; Alcalde, G.; Bassols, E.; Burjachs, F., Expósito, I.; Planagumà, Ll.; Saña, M. & Yll, E. (2012). “14C dating of the last Croscat Volcano eruption (Garrotxa región, NE Iberian Peninsula”, Geologica Acta, 10-1: 43-47.
La zona volcànica de la Garrotxa, amb una quarantena de cons volcànics i unes vint colades de lava, és considerada la més ben conservada de la península Ibèrica. A l’hora és també la d’època més recent. Tot i que es coneix aproximadament l’edat d’alguns edificis volcànics d’aquesta regió, una de les problemàtiques principals del seu estudi és el de poder precisar de manera concreta la cronologia de cada una de les erupcions.
En aquesta zona, s’han realitzat diversos estudis de datació geològica relatius com els estratigràfics, paleontològics i morfològics. També s'han realitzat estudis absoluts com el paleomagnetisme, la termolliminiscència i les datacions isotòpiques de dipòsits de turba associats a dipòsits volcànics. Tanmateix pel que fa a la cronologia es disposa de poques dades i poc precises. És en aquest marc s’ha desenvolupat un programa que té per objectiu situar cronològicament el moment final de les erupcions volcàniques de la Garrotxa. En aquest article es presenten els primers resultats.
Figura 1: Interior del Croscat.
La hipòtesi inicial va ser que si es podia datar el sòl just a sobre del qual es varen dipositar les gredes expulsades pel volcà Croscat, considerat el darrer de la zona i per tant el més jove, es tindria la data del moment anterior a l’erupció. Aquesta seria una data indirecta, donat que no es datarien les pròpies erupcions, però seria una datació fiable. A més, les datacions del sòl es podrien fer per mitjà de la datació de la matèria orgànica que es trobaria just a la superfície en el moment de l’erupció. Aquestes datacions es podrien fer amb el mètode del Carboni 14, un mètode molt precís i fàcilment realitzable en molt laboratoris.
S’ha perforat doncs la capa de gredes del Croscat, concretament a la zona del Pla del Torn, situada a pocs metres al NE del con volcànic. S’hi ha fet dos sondeigs que, entre 12 i 15 metres de fondària, han arribat al punt de la base de la capa de greda i la superfície del sòl d'abans de l'erupció. El pol·len de les mostres obtingudes de la superfície d’aquest nivell prevolcànic han pogut ser analitzades, amb la qual cosa s’ha pogut obtenir una visió de la vegetació de la zona en el moment previ a l’erupció del Croscat i s’han pogut realitzar diverses anàlisis de Carboni 14 del material orgànic que contenen.
El resultats han mostrat que la data de la part superior d’aquest sòl estaria entre fa 13.270-13.040 anys, i que just després d’aquest moment hauria tingut lloc l'erupció del volcà del Croscat.
Maria Saña
Departament de Prehistòria
2024 Universitat Autònoma de Barcelona
B.11870-2012 ISSN: 2014-6388