Medi ambient i Conservació

Dame Valerie Jane Goodall, nascuda a Anglaterra l'any 1934, és una primatòloga i antropòloga coneguda a tot el món pels seus estudis sobre ximpanzés. Goodall va començarla seva investigació l'any 1960 a Gombe, Tanzània. Més tard es doctorà per la Universitat de Cambridge i inicià també programes de protecció de la vida salvatge relacionats amb la cooperació amb els habitants dels parcs naturals. En aquest sentit, l'any 1977 creà el Jane Goodall Institute for Wildlife Research, Education and Conservation, que ha fet la seva trobada mundial a la Universitat Autònoma de Barcelona. Goodall, a més, és Dama de l'Imperi Britànic, Missatgera de la Pau de les Nacions Unides i Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, entre d'altres honors.
05/2012 -

Entrevista a Jane Goodall, primatòloga

 "El meu gos Rusty em va ensenyar que els animals tenen personalitat"


Va lluitar contra tot allò que l'impedia realitzar el seu somni a l'Àfrica, contra els estaments universitaris a Cambridge i ara lluita contra la desesperança del món actual. La primatòloga anglesa Jane Goodall va visitar la Universitat Autònoma de Barcelona per a una trobada internacional del Jane Goodall Institute. Aprofitant aquesta visita li vam fer una breu entrevista.

La teva mare sempre et va recolzar en les teves intencions d'estudiar els animals. Com et va ajudar a finalment aconseguir estudiar els ximpanzés a l'Àfrica?

Sense la meva mare mai no hauria estat capaç d'anar a l'Àfrica. En primer lloc, ella sempre em va animar a seguir els meus somnis d'infància sobre anar a Àfrica i escriure sobre els animals. També em va donar els consells adequats quan va arribar el moment d'acceptar la invitació d'un amic per anar a Kenya. Llavors, em va acompanyar durant els meus primers quatre mesos a Gombe, a Tanzània, el govern no permetia que m'hi estigués jo sola!. Va passar per tot tipus de molèsties per fer realitat els meus somnis de treballar amb animals.

Un altre personatge important en aquesta història és el famós paleoantropòleg Louis Leakey. Quina classe de persona era Leakey? Com va ser la teva relació amb ell?

Louis Leakey era brillant, un científic únic. Vaig començar a treballar amb ell com la seva assistenta però ell pensava que jo podia ser una bona investigadora de camp i em va animar a estudiar els ximpanzés salvatges que habiten en una àrea remota de Tanzània, i així aprendre més sobre el nostre propi origen. Sempre va ser un gran suport, sense ell jo no seria aquí.

Vostè va començar a investigar els ximpanzés quan no tenia educació universitària en biologia, i molt menys en etologia. Més tard, va anar a la universitat. Va ser un xoc per a vostè, passar dels boscos de Tanzània a les classes a Cambridge? Com va ser la teva relació amb els professors universitaris?

Sí, va ser un xoc. Aquests professors van ser molt crítics perquè jo havia donat nom als ximpanzés i parlava de "la seva personalitat". Em van dir que els hauria d'haver assignat un número i no un nom i que no creien que els ximpanzés tinguessin cap tipus de personalitat. Però jo sabia que tenia raó, ja que un altre professor, el meu gos Rusty, m'havia mostrat com els animals poden tenir personalitats. Tot aquell que té un gos o un gat ho sap.

Més tard, va fundar l'Institut Jane Goodall. Quins són els objectius d'aquesta institució?

Investigació, conservació i educació. La metodologia centrada en la conservació de la comunitat, el CCC (Community Centered Conservation), té també en compte les necessitats de les poblacions locals, els únics que poden protegir el seu medi ambient a llarg termini.

Després de tots aquests anys, hi ha esperança per a la vida silvestre?

Per descomptat que n'hi ha! Però necessitem una massa crítica de persones de tot el món perquè es mantingui. És per això que animo a tots a unir esforços amb nosaltres en el programa Roots & Shoots (arrels i brots) (roots@janegoodall.es) i començar un projecte sobre el medi ambient, els animals o les persones a la seva ciutat, barri o poble, i unir-se a una xarxa de més de 15.000 grups en 130 països al món, en què participen joves des de preescolar fins a la universitat, treballant per un món millor.

Miquel Carandell

premsa.ciencia@uab.cat

2024 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388