Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)

Tres investigadors de l'ICTA-UAB reben una ajuda ERC Starting Grant

05 set. 2023
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Tres investigadors de l’ICTA-UAB han estat guardonats amb un ajut Starting Grant de l’European Research Council (ERC) per desenvolupar els projectes entorn de la mobilitat sostenible, el coneixement ambiental indígena i el paper d’Internet en la protecció del medi natural. En conjunt rebran un total de 4,5 milions d’euros.

ERC STARTING GRANT ICTA_UAB
Álvaro Fernández-Llamazares, Johannes Langemeyer i Oriol Marquet

Els investigadors vinculats a l’ICTA-UAB Álvaro Fernández Llamazares, Johannes Langemeyer i Oriol Marquet són tres dels 400 joves científics i acadèmics de tota Europa que rebran un ajut de l’ERC per desenvolupar la seva recerca a través dels seus propis projectes i grups de recerca durant els propers cinc anys. La convocatòria ha comptat amb més de 2.696 propostes, revisades per grups d'investigadors de renom de tot el món. La taxa d'èxit global ha estat del 15 % i s'espera que les subvencions creïn més de 2.600 llocs de treball per a investigadors postdoctorals, doctorands i la resta de personal de les institucions amfitriones.

El projecte «Assessing long-term changes in Indigenous Environmental Knowledge», liderat per Álvaro Fernández-Llamazares, investigador de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia (BABVE) de la UAB, analitzarà els sistemes de coneixement ambiental indígena (IEK) per determinar com canvien amb el temps i els impactes ecològics que això pot comportar. Alguns estudis suggereixen l’existència de processos de deteriorament, adaptació i resiliència d’aquests coneixements que els indígenes tenen sobre el medi natural, però manquen dades sobre aquest possibles canvis en períodes llargs de temps i els seus efectes en cadena sobre la biodiversitat. Amb la col·laboració dels pobles indígenes tsimane’ de l’Amazònia boliviana, Fernández-Llamazares recopilarà de manera sistemàtica les dades etnobiològiques necessàries per analitzar com la pèrdua de memòria i coneixements col·lectiva repercuteix negativament en la conservació de la biodiversitat. El caràcter innovador del projecte rau en què se centra no només en els canvis en el contingut de l'IEK (per exemple, els usos de les plantes), sinó també en els contextos dels canvis (per exemple, els paisatges bioculturals) i els seus impactes ecològics entrellaçats (per exemple, la pèrdua de boscos).

El projecte «Fostering Internet-based Values of the Environment (BIG-5)», liderat per Johannes Langemeyer, posarà en relleu el paper d’internet i les xarxes socials en la construcció de noves formes de relacionar-se amb la natura, un pràctica que està en declivi. Hi ha la creença que aquest declivi provoca una disminució de l’apreciació social de la natura i un menor compromís amb la protecció ambiental. Langemeyer sosté que Internet esdevé un factor potenciador de les experiències a la natura, així com de creació de valors naturals i de foment de la protecció del medi natural. El projecte BIG-5 introduirà els valors relacionals digitals (VDR) com a valors fonamentals dins de les comunitats virtuals, desencadenats per experiències indirectes de la natura. El projecte rastrejarà aquests valors en cinc tipus de paisatges, cinc grans xarxes socials i cinc llengües europees mitjançant enfocaments qualitatius i quantitatius (big data) de manera inductiva-deductiva.
 
L’investigador Oriol Marquet, vinculat a l’ICTA-UAB i al Departament de Geografia de la UAB, és el responsable del projecte «The active travel backlash paradox: opposition and acceptability determinants of built environment-based sustainable travel interventions» que analitzarà les causes dels moviments d’oposició sorgits contra algunes de les ambicioses propostes públiques en matèria de transport, encaminades a reduir l’ús de l’automòbil i promoure sistemes de transport més sostenibles, equitatius i saludables. Alhora, polítics de tot el món que han impulsat polítiques de desplaçaments basades en l'entorn construït s'han vist revalidats posteriorment amb importants victòries de reelecció o per resultats electorals millors del que s'esperava. Això podria suggerir l'existència d'una "paradoxa del contraatac al desplaçament actiu", on moviments d'oposició sorollosos podrien estar encobrint un suport silenciós substancial a les mesures que pretenen transformar l'entorn construït per fer-lo més transitable a peu i amb bicicleta. El projecte tractarà de validar l'existència i conèixer millor aquesta paradoxa. Per això, el projecte utilitzarà un disseny multiescala i multimètode que s'aplicarà a vuit ciutats europees capdavanteres en polítiques de transport. Gràcies a dades electorals i a dades geolocalitzades sobre la transformació de l'ús del sòl, el projecte podrà avaluar les associacions entre el comportament electoral i les intervencions en matèria de desplaçaments sostenibles basades a l'entorn construït. Combinat amb enquestes d'opinió pública i entrevistes amb experts per comprendre els factors socioeconòmics, individuals i contextuals subjacents a l'acceptabilitat/oposició cap a aquestes polítiques, podran comprendre les causes d’aquesta oposició, així com la seva distribució espacial i social. Això permetrà explorar les vies futures cap a polítiques de transport sostenible eficients i àmpliament acceptades.

Dins de