Què fa que ens decidim a fer ús de la micromobilitat elèctrica?
Investigadors del Departament de Geografia i de l’ICTA-UAB han identificat els principals factors psicosociològics (funcionals i no funcionals) que influeixen en els individus en la seva decisió d'usar patinets i bicicletes elèctrics per a moure's per la ciutat. Les conclusions ajuden a comprendre millor la complexitat d'aquesta decisió i a millorar estratègies i polítiques que fomentin la micromobilitat.
Els usuaris semblen valorar la combinació de baix cost-alta comoditat que la majoria d'aquests modes poden oferir.
Els modes de micromobilitat elèctrica estan augmentant la seva quota de mercat a les ciutats de tot el món. L'augment del nombre de patinets i bicicletes elèctrics a les ciutats s'ha vist impulsat per la promesa de resoldre alguns dels problemes urbans actuals, com la congestió, la qualitat de l'aire i el consum d'energia. Les ciutats estan promovent aquests nous modes perquè ofereixen resultats positius per al medi ambient i la societat. No obstant això, la naturalesa exacta d'aquests beneficis encara no és clara, especialment pel que fa al seu impacte real en l'equitat i la justícia social.
Existeixen estudis dedicats a la dimensió social d'aquests nous modes de transport, centrant-se principalment en els factors que afecten a la seva adopció. Ara bé, existeix una bretxa de recerca en el que es refereix específicament als factors sociopsicològics, quan sabem que aquests factors poden influir en el comportament de les persones a l'hora de prendre decisions. Per tant, amb aquest estudi ens vam proposar aportar una mica de claredat, revisant la literatura existent sobre aquest tema.
En aquest estudi, classifiquem els factors sociopsicològics en funcionals i no funcionals. Els valors funcionals estan relacionats amb les necessitats tradicionals percebudes pels consumidors quan decideixin quin mode de transport utilitzar, que en aquest cas serien principalment el preu, el cost d'operació, el rendiment, la conducció, la comoditat, i el temps de càrrega. D'altra banda, els valors no funcionals estan relacionats amb les associacions que els individus construeixen respecte a aquests modes i aquells valors associats amb certes necessitats socials, emocionals i epistèmiques, com l'actitud ambiental, la innovació i les creences socials.
Els nostres resultats mostren que pel que fa als factors funcionals, els usuaris semblen valorar la combinació de baix cost-alta comoditat que la majoria d'aquests modes poden oferir, i en general es perceben com a pràctics, fàcils d'utilitzar, accessibles i flexibles. En contrast, dos factors funcionals que s’esmenten constantment com que afecten negativament al seu ús són la seguretat i la manca de fiabilitat, principalment basats en informes primerencs que troben una relació clara entre alguns d'aquests nous modes (en particular els patinets elèctrics) i una major taxa d'accidents i lesions reportats. A més, cal destacar com la pandèmia de COVID-19 ha alterat aquesta visió negativa en termes de seguretat, ja que alguns usuaris ara poden percebre aquestes opcions com a més segures que altres, com per exemple el transport públic.
El factor no funcional més influent sembla ser la creença que la micromobilitat elèctrica és respectuosa amb el medi ambient. No obstant això, la seva sostenibilitat mediambiental es posa en debat un cop s’examina tot el cicle de vida dels vehicles. La idea que aquests modes poden ser positius en termes de salut també s'ha trobat com un catalitzador per al seu ús, i els individus diuen que els utilitzen per millorar o mantenir els seus nivells d'activitat física. Les nostres conclusions també suggereixen que l'adopció està impulsada pel simbolisme que els usuaris projecten cap a la innovació, així com pels interessos individuals en els artefactes i la tecnologia punta. D'altra banda, alguns estudis han trobat l'estigma social com a descoratjador, especialment quan alguns individus senten que les bicicletes elèctriques es consideren “fer trampa” en comparació amb les bicicletes tradicionals.
En conclusió, l'estudi actual demostra la complexa barreja de factors funcionals i no funcionals darrere de l'adopció i ús de la micromobilitat elèctrica. A més, hi ha altres factors, com les diferències culturals i els nivells de suport depenent de la ubicació geogràfica, que podrien estar exercint un paper en la seva adopció, i això també hauria de considerar-se.
Alexandra Bretones, Oriol Marquet. Sociopsychological factors associated with the adoption and usage of electric micromobility. A literature review. Transport Policy. Vol. 127, 2022, Pages 230-249. https://doi.org/10.1016/j.tranpol.2022.09.008