Neolítics del sud de la península Ibèrica es van establir per primera vegada a San Fernando (Cadis) fa 6.200 anys

Els primers agricultors i ramaders neolítics assentats a Andalusia es van establir permanentment fa 6.200 anys a l’illa de San Fernando (Cadis), on van continuar recol·lectant i consumint marisc al llarg de tot l’any, preferentment a l’hivern. Així es desprèn d´un estudi arqueològic liderat per Asier García-Escárzaga, investigador de l´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que permet determinar que aquestes poblacions ocupaven l´illa durant tot l´any.

Les investigacions dutes a terme durant les últimes dècades al sud de la península Ibèrica han permès conèixer múltiples aspectes de com vivien els primers grups neolítics a Andalusia. Aquestes poblacions van ser les primeres que van basar la subsistència principalment en l’agricultura i la ramaderia, i no en la caça i la recol·lecció d’aliments. Tot i això, encara hi havia preguntes per respondre sobre els models d’ocupació dels jaciments (anual o estacional) i d’explotació dels recursos marins després de l’adopció d’un nou model econòmic. En un nou estudi, publicat a la prestigiosa revista internacional Archaeological and Anthropological Science, s’han aplicat anàlisis d’isòtops estables d’oxigen en petxines marines per resoldre les dues qüestions indicades. Les petxines analitzades van ser recuperades als jaciments de Campo de Hockey (San Fernando, Cadis).

La necròpolis de Campo de Hockey, excavada l’any 2008, es localitza a l’antiga illa de San Fernando, a escassos 150 metres de l’antiga línia de costa. Les tasques d’excavació, dirigides per Eduardo Vijande (Universitat de Cadis), van permetre la documentació de 53 tombes (45 individuals, 7 dobles i 1 quàdruple). La majoria són senzilles (fosses simples en què s’inhuma l’individu), però el més rellevant és l’existència de 4 sepultures de més complexitat i monumentalitat fetes amb pedres de mida mitjana i gran considerades com protomegalítiques. El jaciment de Campo de Hockey II, annex a l’anterior, l’excavació i la investigació del qual va ser desenvolupada per María Sánchez i Eduardo Vijande l’any 2018, va permetre identificar 28 estructures arqueològiques (17 llars, dos closquers, quatre tombes i cinc estructures pètries).

L’elevada presència de llars i de restes de mol·luscs i peixos als abocadors de deixalles suggereixen que la zona s’utilitzava per al processament i consum de recursos marins. Entre la informació que es pot obtenir de les anàlisis d’isòtops estables d’oxigen a les petxines marines destaca la possibilitat de reconstruir el moment de l’any en què van morir els mol·luscs, i per tant quan van ser consumits per les poblacions prehistòriques en el passat.

Els resultats obtinguts en aquesta recerca indiquen que els primers agricultors i ramaders que van ocupar l’illa de San Fernando van recol·lectar marisc durant tot l’any, però sobretot durant els mesos de finals de tardor, hivern i principis de la primavera, és a dir, de novembre a abril. Aquesta informació ha permès que l’equip científic conclogui que aquestes poblacions ocupaven l’illa durant tot l’any. "La mida de la necròpolis ja ens feia pensar en un hàbitat anual, però aquests estudis ens corroboren l´existència d´un poblat permanent fa 6.200 anys" afirma Eduardo Vijande, investigador de la Universitat de Cadis i coautor de l´estudi.

La major explotació de marisc durant els mesos més freds de l’any coincideix amb el moment anual de més rendibilitat d’aquest recurs alimentari a causa de la formació dels gàmetes. És un patró estacional de consum de marisc basat en principis de cost-benefici energètic i que és similar al desenvolupat per les darreres poblacions caçadores-recol·lectores a la península Ibèrica, "és a dir, es produeix una explotació més gran d’aquests cargols de mar als mesos d’hivern, ja que és el moment en què aquests animals presenten una quantitat càrnia més gran", assenyala Asier García-Escárzaga.

Això suggereix que encara que aquests nous grups neolítics havien canviat el seu model econòmic i vivien de l’agricultura i la ramaderia, en aquest poblat localitzat en un entorn insular l’explotació del medi marí va continuar tenint una gran importància.

L’estudi s’emmarca en quatre projectes de recerca coordinats des de la Universitat Autònoma de Barcelona (PID 2020-115715 GB-I00) i la Universitat de Cadis (FEDER-UCA18-106917 i CEIJ-015 [2018–2019]), a Espanya, i l’Institut Max Planck, a Alemanya.

 

Referència

García-Escárzaga, A.; Cantillo, J.J.; Milano, S.; Arniz-Mateos, R.; Gutiérrez-Zugasti, I.; González-Ortegón, E.; Corona, J.M.; Colonese, A.C.; Ramos-Muñoz, J.; Vijande-Vila, E. 2024. Marine resource exploitation and human settlement patterns during the Neolithic in SW Europe: Stable oxygen isotope analyses (δ18O) on Phorcus lineatus (da Costa, 1778) from Campo de Hockey (Cádiz, Spain), Archaeological and Anthropological Science. DOI: http://doi.org/10.1007/s12520-024-01939-0