Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)

La primavera pol·línica arribarà tard, però amb força

17 març 2023
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Les pol·linitzacions primaverals començaran amb un cert retard, però amb força, i podrien tenir una durada més curta de l’habitual, segons la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l'ICTA-UAB.

POLEN

Es posa en marxa la primera fase d’un nou sistema basat en la intel·ligència artificial que ofereix lectures dels nivells de pol·len en temps real.

Les persones al·lèrgiques als pòl·lens hivernals (com ara el xiprer, el freixe i l’avellaner, principalment) no han experimentat grans símptomes aquesta temporada, ja que, amb el fred hivernal, les plantes no han començat a alliberar quantitats destacades de pol·len fins a principis de març. Aquest retard ha permès als arbres (i en especial als xiprers) acumular grans quantitats de pol·len, que ara es podrien alliberar de manera sobtada amb pics de concentració molt elevada, cosa que pot fer que persones que mai han patit al·lèrgia ara en desenvolupin.

Les pol·linitzacions que habitualment anuncien l’arribada de la primavera (com ara el plàtan d’ombra i la parietària, ambdós molt al·lergògens) s’estan endarrerint a conseqüència del recent episodi de baixes temperatures. Entre la setmana vinent i la darrera setmana de març començaran a alliberar-se en quantitats notables.

Els models meteorològics indiquen que la primavera serà lleugerament més càlida de l’habitual i que l’abril serà plujós.

Amb aquesta informació, el pronòstic dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per als propers mesos que fa la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB (BABVE), liderada per la investigadora Jordina Belmonte, és el següent:

  • A l’inici de 2023, les pol·linitzacions hivernals de xiprer, avellaner, freixe i vern han sigut molt minses i han presentat mínims històrics des de 1994, cosa que ha retardat l’inici del període de risc d’al·lèrgia fins fa ben poc. Es preveu que la pol·linització del xiprer s’estendrà fins ben entrat l’abril.
     
  • Durant l’any 2023, les pol·linitzacions primaverals (pollancre, plàtan, pi, parietària, salze, auró, morera, gramínies i, més endavant, bedoll, blet, plantatge i olivera) seguiran la tendència de començar amb un cert retard, però amb força, i podrien tenir una durada més curta de l’habitual.

Aquestes prediccions podrien quedar modificades si s’esdevé el següent:

  • Que es donin episodis de pluges que, si són fortes i durant les hores de llum, arrossegaran el pol·len cap al terra (podria passar amb el xiprer i el plàtan) i, si són pausades, aportaran aigua per a les plantes que han de florir properament, sobretot les herbes, i podrien fer incrementar les pol·linitzacions i allargar el període de presència a l’aire de la parietària, les gramínies, els blets, el plantatge i l’artemísia principalment.
     
  • Que les temperatures no siguin tan elevades com es preveu, cosa que possibilitaria allargar la pol·linització de les plantes (sobretot de les herbàcies).
     
  • Que hi hagi episodis de vent molt fort provinent de direccions sense pol·len o amb poc pol·len (per exemple, de mar cap a terra), la qual cosa pot fer-ne disminuir les concentracions i modificar la composició de l’espectre pol·línic.
 
    RODA PREMSA ICTA-UAB
   

Segons la XAC, els tipus de pol·len al·lergogen més abundants en general a l’atmosfera de Catalunya són les cupressàcies (20,8 %), el plàtan d’ombra (9,7 %), les oleàcies —olivera, freixe i troana— (8,6 %), la parietària (5,3 %), les gramínies (4,3 %) i els blets (2,4 %), amb importants variacions en la quantitat segons les zones geogràfiques i climàtiques de Catalunya. Les espores del fong alternària, malgrat la seva significació en al·lèrgia, no es troben entre les més abundants a l’aire (entre l’1 i el 2 % del total d’espores).

La XAC ha fet un estudi de les tendències de la quantitat total anual de set tipus principals de pol·len i una espora de fong, mesurats a les 9 localitats d’estudi des de l’any 1994. Considerant com a bones les tendències decreixents i com a dolentes les creixents, han obtingut les dades següents:

  • La localitat on més tipus de pòl·lens estan decreixent és Manresa i la que té un major número de pòl·lens augmentant és Lleida. Entre elles, citades de més decreixements a més increments, hi ha Bellaterra, Tarragona, Girona, Vielha, Barcelona, Planes de Son i Tortosa.
     
  • Els pòl·lens d’arbres (xiprer, plàtan i olivera) presenten més tendència a incrementar que a disminuir, sobretot el plàtan i l’olivera.
     
  • Els pòl·lens d’herbes (parietària, gramínies, blets i artemísia) presenten tendències majoritàriament decreixents, sobretot artemísia i gramínies, seguits de parietària . El pol·len de blets és el que experimenta més tendències creixents.
     
  • El fong alternària presenta tendències majoritàriament creixents, amb uns resultats similars als dels arbres.


Nivells de pol·len en temps real

La XAC, en el marc d’un conveni amb Qualitas 4 Health i Swisens, col·labora en el desenvolupament d’un model d’observació automàtica del pol·len i d’altres aerosols en temps real amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, al campus de la UAB (Cerdanyola del Vallès).

L’aparell SwisensPoleno Mars cedit per l’empresa Qualitas 4 Health està instal·lat al campus de la UAB, al costat del tradicional captador Hirst, i l’estan entrenant des de maig de 2021 per reconèixer els pòl·lens de la nostra àrea. L’empresa fabricant Swisens col·labora en la generació dels algoritmes necessaris per convertir els hologrames enregistrats en tipus de pol·len. Consulteu https://aerobiologia.cat/tr[MG1] .

«Ha resultat un repte molt més complex del que esperàvem, i avancem lentament, però comencem a publicar al web de la XAC lectures en temps real d’un dels tipus pol·línics abundants i al·lergògens, el de xiprer (cupressàcies en general)» indica la investigadora Jordina Belmonte, que incideix que «el futur passa per aconseguir informar en temps real del que hi ha a l’aire i disposar de prou equipaments a un preu assequible per cobrir representativament el territori. Serà un gran pas endavant per millorar la qualitat de vida de les persones amb al·lèrgia, així com el diagnòstic, el tractament i la prevenció de les al·lèrgies respiratòries».

Jordina Belmonte també destaca les dificultats de finançament que pateix la XAC i la importància d’aconseguir suficient suport per tirar endavant aquest important servei de país. «La XAC hauria de formar part dels serveis que garanteix el govern a la població, com passa a algunes comunitats autònomes i països». «Estem molt agraïts, i demano als usuaris que també ho estiguin a les empreses i institucions que fan possible la XAC».

Al·lèrgia respiratòria i altres malalties al·lèrgiques relacionades

La doctora Lorena Soto, especialista en al·lergologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i coordinadora del Comitè d’Al·lèrgia Respiratòria de la SCAIC, destaca la importància de l’asma i la rinitis al·lèrgica, tant en infants com en adults. Es tracta de malalties cròniques de les vies respiratòries, que a la primavera compliquen la salut tant de la població al·lèrgica ja coneguda com dels qui inicien símptomes compatibles d’al·lèrgia. El metge d’atenció primària és imprescindible per ajudar a identificar adequadament els al·lèrgics i derivar-los a l’especialista al·lergòleg per a un diagnòstic acurat i un tractament personalitzat a tots els nivells. Destaca la necessitat de fer una detecció precoç, donada la seva relació amb altres malalties al·lèrgiques associades en la mateixa persona, com la dermatitis atòpica i l’al·lèrgia alimentaria.

Augment de la prevalença de l’al·lèrgia respiratòria associada als canvis meteorològics i la contaminació

A Catalunya hi ha 2,5 milions de persones que pateixen alguna malaltia al·lèrgica, i es preveu que aquesta xifra es duplicarà a l’any 2050. Les condicions meteorològiques anòmales han fet augmentar els casos i les complicacions dels al·lèrgics respiratoris, cosa que ha incrementat les consultes als serveis d’urgències de l’atenció primària i hospitalària, amb un augment de derivacions als serveis d’al·lergologia i el consegüent impacte en les llistes d’espera.

La SCAIC estima que el 25 % de la població pateix rinitis i/o conjuntivitis al·lèrgica i fins a un 12 %, asma al·lèrgica, cosa que té un impacte sobre els costos sanitaris, socials i familiars.

Les sensibilitzacions més prevalents en els pacients al·lèrgics són al pol·len de gramínies (51,6 %), plàtan d’ombra (38,7 %), olivera (35,5 %), cupressàcies (22,6 %), parietària (10 %) i blets (6,5 %) i a l’espora de fong alternària (17 %).

La prevalença és major a les ciutats i als punts del territori amb alts nivells de contaminació. La contaminació té un efecte directe en la malaltia al·lèrgica respiratòria, no només pel dany que provoquen les partícules tòxiques sobre les vies respiratòries, sinó perquè el pol·len altera la seva estructura com a mecanisme de defensa davant la contaminació. Això incrementa la seva capacitat d’induir una resposta inflamatòria nasal i/o bronquial i dona lloc a més símptomes i a crisis al·lèrgiques respiratòries més greus.

La Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC): mesura dels pòl·lens i espores de fongs atmosfèrics. Ara també en temps real.

A la web del XAC (https://aerobiologia.cat), a l’Instagram @punt_informacio_aerobiologica i al Twitter @aerobiologia es publica setmanalment un butlletí amb les prediccions dels nivells de pòl·lens i espores al·lergògens que s’esperen per als propers dies, així com gràfiques que mostren la dinàmica dels pòl·lens i les espores al llarg de l’any i en comparació als anys previs, calendaris pol·línics, plantes al·lergògenes i altra informació d’interès sobre aerobiologia. La predicció també es pot consultar a algunes apps (El Temps, Farmàcies Ecoceutics) i serveis desenvolupats per tercers (Bot Telegram, Alexa Skills, Ajuntament de Cassà, etc.). Trobareu tota la informació referent als diferents serveis a https://aerobiologia.cat/pia/ca/consult. Des de març de l’any 2023 es poden consultar dades en temps real (en fase de desenvolupament) a https://aerobiologia.cat/tr.

Aquesta frase aquí queda una mica despenjada. En proposo l’eliminació i posar l’enllaç en la frase anterior, sense la URL visible.

Dins de