Albert Castellanos: "Avui dia un microxip atura cadenes de muntatge de grans fàbriques europees a un nivell sense precedents"

14/11/2022

IKER MONS

Nascut a Barcelona l’any 1978, Albert Castellanos i Maduell es va llicenciar en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i va cursar un màster en Economia Pública per la Universitat de York a Gran Bretanya. “Bona part de la meva trajectòria professional l'he dedicat a la gestió pública i universitària en l'àmbit de la política econòmica”, explica l’economista. “Al mateix temps, en el llançament de nous projectes vinculats a processos de reorganització, que he compatibilitzat fins fa pocs anys amb la docència universitària en economia”, conclou Castellanos. Entre el 2006 i 2011, destacà el seu paper a la Generalitat de Catalunya en els àmbits de promoció econòmica, com a secretari executiu de l'agència ACC1Ó, i en polítiques de suport a la recerca com a director executiu de l'AGAUR. 

En els últims anys ha desenvolupat diverses responsabilitats a l’àmbit de gestió econòmica del Govern. L’any 2016 va ser nomenat director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat de Catalunya. Fou escollit secretari d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya un any després. El 2018, Castellanos ocupà el càrrec de secretari general del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. I, des de juny de 2021,  és secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Treball.

 

Trobaves a faltar la docència universitària?

 

Sí. Quinze anys dedicats a la docència es noten. És un exercici molt gratificant. Cansa molt també, però també agrada molt que d'alguna manera traslladis allò que saps a estudiants que estan orientant la seva carrera professional. Des del 2016 que no trepitjo una aula per fer classe. I ho trobava a faltar.

 

L'any 2016 vas allunyar-te de les aules per entrar en política. Actualment, ets el secretari d'Empresa i Competitivitat del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. En què consisteix aquest càrrec?

 

Aquesta feina és molt variada. De la Secretaria d'Empresa depenen promoció de la major part dels sectors productius del país, des de la indústria, el comerç, el turisme, fins a altres activitats transversals com la defensa dels drets dels consumidors. Però sobretot intentem promoure que totes les empreses del país funcionin amb força per poder generar i mantenir llocs de treball de la màxima qualificació possible. I això vol dir aprofitar oportunitats del panorama internacional o empènyer aquesta gran majoria de petites i mitjanes empreses a què facin els processos de transformació per ser més competitives, ja sigui innovant en producte, accedit a nous mercats o atraient inversió estrangera.

 

Una de les grans fites que s'ha proposat com a repte la Secretaria d'Empresa és la signatura del Pacte Nacional per a la Indústria (2022-2025) aquest setembre. En què consistí?

 

Ha sigut un procés intens que vam encetar el juliol del 2021 i vam finalitzar aquest setembre. Ha consistit a posar d'acord als sindicats i les patronals d'aquest país, però també han participat molts altres representants –com els col·legis professionals, les cambres o les universitats–, en un objectiu comú: volem ser un país molt més industrial del que ho som ara. I aquesta afirmació tan rotunda ho és per molts motius, però bàsicament perquè ens fa com economia i societat molt més resilients davant de situacions adverses, ja que les economies industrialitzades aguanten millor els cops. Amb la covid s'ha notat, el primer sector en recupera la seva activitat amb normalitat a estat l'industrial, les economies industrials han aguantat molt bé aquesta envestida. I, en segon lloc, perquè és un sector que genera ocupació més estable i de més qualitat. Era un aposta que podia posar d'acord a sindicats i patronals. I així ha estat.

 

Concretament, el Pacte signat té 152 propostes d'actuació. Un dels eixos més i importants és la recuperació de l'autonomia de recursos estratègics, com les bateries de cotxe o els microxips. Com s'assoleixen aquests recursos?

 

Aquesta és una reflexió europea. Però és una reflexió que ens fem nostre. La sobirania estratègica és una presa de consciència del que ja sabíem, però que potser no havíem notat directament. Hem de fer front a aquesta crisi amb alguns subministraments essencials. La postcovid ens ha portat un tall a les cadenes de subministrament mundials. I això ha portat que moltes societats i economies, l'europea especialment, a fer una reflexió. Hi ha productes que importem que són massa importants per tenir-los a 5.000 kilòmetres de distància. Postres hauríem de tenir una producció pròpia.

 

Com el paracetamol i principis actius?

 

Exacte. Aquesta reflexió surt d'un càlcul que ha fet la Comissió Europea i que afecta el 6% dels productes analitzats, com el paracetamol. Concretament, uns 130 i escaig de productes. Recuperar l'economia estratègica vol dir que volem produir aquells components dels quals la meva economia és més dependent. Si no quan hi hagui un tall de subministrament no podrem sobirà davant la política industrial. I això afecta processos tan importants com la fabricació de cotxes. Avui dia un microxip o un semiconductor ha aturat cadenes de muntatge de grans fàbriques europees a un nivell que fins ara no havíem vist.

 

Al voltant del 70% de la producció mundial de microxips està monopolitzat per Taiwan. Europa n'ha pres mesures?

 

La primera ha estat declarar-ho com un projecte d'interès comunitari. Aquesta construcció tècnica té conseqüències molt importants. Podem abocar molts més recursos públics. Europa com un mercat que vol ser únic, limita la quantitat d'ajudes que es poden donar a empreses, precisament, perquè no hi hagui una distorsió a la competència. En els projectes d'interès comunitari, que coincideixen amb un d'aquests 130 i escaig de productes estratègics, ens saltem els sostres. No hi ha limitació, ja que volem recuperar la producció.

 

Brussel·les ha fet públic un pla de 43.000 milions d'euros per a tallar la dependència d'Europa quant a microxips. Quin és el paper de Catalunya en aquesta cadena europea?

 

Nosaltres tenim un punt de partida molt interessant, on som més forts. La part de recerca i disseny d'aquest microxip europeu a partir del Barcelona Supercomputing Center que ens permet situar-nos com un dels referents en el disseny i prototipatge d'aquests components. Des del govern, hem donat ajudes a empreses del sector i, més concretament, participarem de la societat mixta que es creï a partir del Barceloa Supercomputing Center i altres empreses privades per iniciar el prototip del microxip europeu. Com he dit, es tracta d'un projecte d'interès comunitari

 

Un segon eix de referència al marc del Pacte Nacional de la Indústria és la transformació digital de les PIMES catalanes. Particularment, els joves i universitaris que ara mateix s'estan formant són la clau per ajudar amb la transformació?

 

Les noves generacions són els anomenats nadius digitals. Han nascut amb uns coneixements molt més aprofundits, encara que sigui a escala usuària, d'aquestes noves tecnologies. Som conscients que la penetració d'aquestes tecnologies a les PIME és molt més lenta del que voldríem. Crec que les persones que s'acaben d'incorporar al mercat laboral juguen amb certs avantatges a l'hora de poder ser agents actius a la transformació digital de les empreses. Que recomanaria perquè això fos més fàcil? Doncs que posin aquestes competències en valor, perquè sovint sabem moltes coses que poden ser útils, però que no mostrem al nostre currículum. Això és un error. Els processos d'acreditació de competències del Departament d'Empres i Treball són mecanismes que no requereixen una gran formació en l'àmbit formal, però que sí que acrediten que tu ets cometent en certs àmbits digitals. Et pot facilitar la teva incorporació al món laboral. Això és el que busquen les empreses.