Proposen una nova estratègia per millorar l'impacte de la recerca europea

El Consorci Europeu d’Universitats Innovadores (European Consortium of Innovative Universities, ECIU), del que forma part la UAB, ha presentat un document on es desgranen els avantatges de la recerca basada en reptes (Challenge Based Research, CBR), una nova estratègia orientada a solucionar reptes de la societat on la participació ciutadana i els ecosistemes regionals de recerca, innovació i coneixement són pilars fonamentals. L’ECIU planteja en el document un conjunt de recomanacions per millorar els programes de finançament de la Unió Europea mitjançant la implementació d’aquest nou paradigma.

En la redacció i presentació a la Comissió Europea del document han participat els membres de la UAB vinculats a l’ECIU University Fernando Vilariño, professor del Departament de Ciències de la Computació de la UAB, Xavier Ariño, cap del Gabinet de Projectes Institucionals, i Myra Ronzoni, project manager de l’ECIU University a la UAB. També hi ha contribuït Greg Hughes, president del grup de recerca de l’ECIU i vicepresident de Recerca i Innovació de la Dublin City University així com 9 persones més de les universitats que conformen l’ECIU University. L’acte, que va comptar amb la presència de Lia Karamali, cap de la Unitat de Recerca Acadèmica i Innovació i Organitzacions de Recerca de la Comissió Europea, va tenir lloc el passat 24 de maig a les 15h a Brussel·les. 

El document Challenge-Based Research for a stronger and more sustainable Europe presenta la investigació basada en reptes (Challenge Based Research, CBR) com a una oportunitat per millorar l’impacte acadèmic de la recerca. La nova metodologia, posada en pràctica per l’ECIU per mitjà de l’institut de recerca virtual SMART-ER, cofinançat pel programa Horizon 2020, implica el treball estret d’empreses, centres educatius, governs, societat civil i ciutadans amb la finalitat que els resultats de la recerca acadèmica es tradueixin en una contribució tangible a canvis apreciables per la societat, tot contribuint a un creixement sostenible i equitatiu basat en la innovació.

L’estratègia de la recerca basada en reptes requereix de quatre tasques principals. En primer lloc definir i nodrir un ecosistema regional “intel·ligent” que aplegui les diferents institucions i entitats, amb compromís i implicació. En segon lloc, definir programes de recerca basada en reptes. Com a tercera tasca, definir els projectes necessaris per dur a terme aquests programes i, per últim, establir agendes de recerca a escala internacional.

El document planteja un conjunt de recomanacions per millorar els programes de finançament de la Unió Europea mitjançant la implementació del nou paradigma de la recerca basada en reptes. Entre d’altres, es recomana convertir els ecosistemes col·laboratius a curt termini i basats en projectes regionals en xarxes sostingudes a llarg termini que permetin col·laboracions efectives a escala europea mitjançant oportunitats de finançament basades en programes que valorin la qualitat i el potencial dels ecosistemes regionals, a més dels mèrits de recerca. També es considera que la UE hauria d'invertir en xarxes sostingudes en el temps per garantir una continuïtat millor que l’actual sistema basat en projectes, que es dissipa un cop s'acaba el finançament del projecte. De la mateixa manera, es considera que les universitats i els socis europeus, nacionals i regionals han d’implicar-se per definir programes de recerca a llarg termini que incloguin diversos projectes de recerca, adreçats a solucionar reptes d'interès social i amb compromís de finançament per donar-los suport a llarg termini. El document posa de manifest que és essencial facilitar la mobilitat dels investigadors entre les institucions acadèmiques i entre les organitzacions participants, així com facilitar que el finançament pugui procedir de diferents fonts: entitats privades, socis públics, i ajuts europeus, nacionals i regionals, tot incloent l’enfocament basat en reptes en els programes de les entitats finançadores. També es posa de manifest que cal implicar la ciutadania en tot el procés de recerca, no només en els resultats; prendre mesures per implicar la més àmplia diversitat de públic possible, tenint present els ciutadans que no poden assistir a les reunions dels projectes i aquells menys relacionats amb l’administració; fer una aproximació més holística del finançament de les universitats que combini recerca, educació, innovació i servei a la societat amb la creació d’universitats europees que apleguin tots aquests dominis; i, per últim, millorar el finançament de les entitats intermediàries, com les oficines de transferència de tecnologia i coneixement, que tenen un rol fonamental en aglutinar tot aquest complex d’interessos.

Juntament amb les recomanacions, s’han presentat els resultats preliminars d’un projecte d’aprenentatge basat en reptes dut a terme al municipi de Mollet del Vallès (Barcelona), en el marc del projecte europeu TRANSFORM. En aquest cas el repte era innovar per millorar el sistema de tractament de residus del municipi, basat en el model més emprat a Catalunya, que separa cinc fraccions: orgànica, vidre, paper, envasos i rebuig.

Enllaç al document:
Challenge-Based Research for a stronger and more sustainable Europe