Medi ambient i Conservació

Lli i flors grogues poden produir bioetanol
01/2010 -

Flors que produiran combustible

La biomassa sobrant a la producció de fibres de lli i la que genera la Brassica carinata, planta de flors grogues emparentada amb les que indunden els camps a la primavera, es poden emprar per a produir bioetanol. Així ho indiquen els dos estudis realitzats per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universidad de Santiago de Compostela i de la Universitat de Leiden, que ha publicat recentment la revista Renewable and Sustainable Energy Reviews.

Referències

"Life cycle assessment of flax shives derived second generation ethanol fuelled automobiles in Spain". S. González-García, L. Luo, M.T. Moreira, G. Feijoo y G. Huppes. Renewable and Sustainable Energy Reviews 13(8): 1922-1933, octubre de 2009.

"Environmental aspects of ethanol-based fuels from Brassica carinata: A case study of second generation ethanol". S. González-García, C.M. Gasol, X. Gabarrell, J. Rieradevall, M.T. Moreira and G. Feijoo. Renewable and Sustainable Energy Reviews, 13(9): 2613-2620, desembre de 2009.

Aquests estudis avaluen, des del punt de vista ambiental, la producció de bioetanol a partir de dues fonts de biomassa que fins ara no s'han explotat: els residus agrícoles del lli, i els cultius de Brassica carinata (planta herbàcia de flors grogues, similar a la qual cobreix els camps a la primavera).

Els investigadors, entre els quals es troben els de la UAB Joan Rieradevall, Xavier Gabarrell i Carlos Martínez Gasol, han confirmat que si es produeix bioetanol amb aquests dos tipus de biomassa s'aconsegueix reduir les emissions de CO2 i el consum de combustibles fòssils, dos dels objectius establerts per la Unió Europea per a promocionar els biocombustibles. En aquests treballs s'han analitzat les càrregues ambientals associades a les diferents etapes del procés: cultiu de lli o Brassica, producció de etanol (mitjançant hidròlisi enzimática seguida de fermentació i destil·lació), barreja en diferents proporcions amb gasolina, i ús en un cotxe de passatgers.

Els resultats d'ambdós estudis, publicats en la revista Renewable and Sustainable Energy Reviews, reflecteixen que l'ús de combustibles amb etanol pot ajudar a mitigar el canvi climàtic (reducció de gasos d'efecte hivernacle). No obstant això, aquests combustibles també contribueixen a la acidificació, la eutrofització , la formació d'oxidants fotoquímics i la toxicitat (en persones o en l'ambient). Segons els experts, aquests efectes negatius es podrien pal·liar amb l'ús de cultius d'alt rendiment, així com mitjançant l'optimització de les activitats agrícoles i el millor ús de fertilitzants.

Les simulacions desenvolupades pels investigadors revelen que el lli (més ric en celulosa) pot arribar a produir 0,30 kg de etanol per cada kg de biomassa seca, enfront dels 0,25 kg/kg de la Brassica. No obstant això, a l'analitzar tot el cicle de producció, la planta de flors grogues presenta una major producció de biomassa per hectàrea i té un menor impacte mediambiental. El biocombustible produït amb aquestes dues plantes és bioetanol de segona generació, aquell que s'obté de residus forestals o agrícoles, o de cultius d'herbàcies, i que no entra en competència directa amb els cultius agrícoles destinats a l'alimentació animal i humana.

La Unió Europea i el Fons Monetari Internacional estan promovent el desenvolupament d'aquest tipus de biocarburants. Espanya és el tercer productor a Europa de bioetanol, per darrere de França i Alemanya, encara que de moment el seu ús tot just representa el 0.40% del total de l'energia.

Joan Rieradevall

joan.rieradevall@uab.cat

2026 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388