Intercanvi de professorat entre l'EUTDH i l'RMIT Vietnam per conèixer la planificació turística a Singapur i Catalunya
La professora Imma Díaz Soria va oferir el 27 d’abril una sessió en línia als estudiants de la RMIT Vietnam sobre gestió i planificació sostenible del desenvolupament del turisme a Catalunya. L’endemà, els alumnes de 4rt del Grau de Turisme en Anglès van tenir a una sessió online amb la professora Jackie Lei Tin Ong, que va presentar les diferents polítiques turístiques aplicades a Singapur.
04/05/2021
L’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera està realitzant un intercanvi de professorat amb la RMIT Vietnam, durant el curs acadèmic 2020-2021. Un d’aquests intercanvis s’ha produït aquest mes d’abril entre Imma Díaz Soria, professora de l’assignatura Regional Tourism Policies, i Jackie Lei Tin Ong, docent de la RMIT Vietnam.
El passat 27 d’abril, la professora Imma Díaz va oferir una sessió online als estudiants de l’RMIT Vietnam, en el marc de l’assignatura d’Ecotourism. La investigadora de la UAB va parlar sobre la gestió i planificació sostenible del desenvolupament del Turisme a Catalunya, i va mostrar diverses experiències il·lustratives, com els geoparcs, on es compaginava la conservació de la natura i dels recursos geològics amb l’ús turístic sostenible.
La professora va aprofundir en el Geoparc de la Catalunya Central, que forma part d’una xarxa internacional reconeguda per la UNESCO, de territoris amb rellevància de paisatges singulars amb riquesa geològica, que es gestionen d’acord amb un concepte holístic de protecció, educació i desenvolupament socioeconòmic sostenible. Es pretén desplegar una estratègia integral de desenvolupament socioeconòmic local basat en els valors geològics amb connexió amb els valors naturals i culturals del territori.
La professora també va exposar experiències vinculades amb iniciatives d’economia social i solidària com a estratègia per implementar un turisme respectuós amb el medi ambient i amb les poblacions locals, competitiu i beneficiós pel territori i per als seus habitants.
Models col·laboratius i cooperatius
Imma Díaz va explicar primer la diferenciació entre el turisme col·laboratiu, relacionat amb la manera de viatjar a un preu just que cerca el benefici comú i respecta l’entorn natural; i el turisme cooperatiu, basat en cooperatives que ampliaven quantitativament i milloraven qualitativament el ventall de propostes turístiques. El 2015 hi havia unes 1.000 cooperatives dedicades al turisme a tot Europa.
Un exemple és l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, que representa a les cooperatives de la comarca i els agents del territori. Es va fundar fa gairebé sis anys per desenvolupar mesures i accions per afavorir una major cohesió i coordinació entre les organitzacions, i augmentar la competitivitat i el desenvolupament global del seu territori.
Un altre cas és la XAREC, la Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa, que impulsava un nou tipus d’empreses del sector sostenibles i socials que, entre d’altres, revaloressin el treball, erradiquessin els abusos laborals, promoguessin la perspectiva de gènere a la feina, prioritzessin els productes de km0 i fugissin de la massificació del turisme, entre altres elements de la seva filosofia.
Planificació turística a Singapur
El 28 d’abril, la professora Jackie Lei Tin Ong va oferir una sessió en línia als estudiants de l’assignatura Regional Tourism Policies, del 4t del Grau de Turisme en Anglès, sobre les polítiques i estratègies turístiques de Singapur.
La professora va començar la seva intervenció fent esment de les diferents impressions que tenen els viatgers d’aquesta ciutat-estat, i les seves principals característiques. Tot i ser el país més petit del sud-est asiàtic, presenta una densitat poblacional molt alta. S’estima que hi viuen 5,7 milions d’habitants, un milió dels quals són treballadors/es estrangers. És una societat multicultural, on hi predomina la població d’origen xinès. Hi ha quatre idiomes oficials: l’anglès, el malai, el mandarí i el tàmil.
Es tracta d’un dels centres neuràlgics del comerç mundial. És considerat el tercer centre financer més gran del continent asiàtic, i el seu port és el segon més important en gestió de mercaderies. També és un dels països amb major renta per càpita del món. Singapur és coneguda com una “Ciutat jardí”, ja que un dels principals atractius de la ciutat és el The Singapore Botanic Gardens, inscrit com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
“Singapur va passar de ser un poble pesquer a una ciutat cosmopolita centrada en el turisme”, tal com assenyalava Lei Tin Ong, que el 2019 va arribar a la seva xifra rècord amb 19,1 milions de visitants. Una de les principals activitats són les compres, a més de l’allotjament i el menjar. De fet, el país ha afegit recentment a la seva llista de Patrimoni de la Humanitat els hawkers, que són espais on s’ofereix streetfood de diferents cultures.
Quan Singapur es va independitzar de Malàisia el 1965 i es va crear la Singapore Tourist Promotion Board, les autoritats van centrar els seus esforços en el turisme com una font de recursos sostenible, a través de la construcció d’infraestructures i modernització de la ciutat. L’objectiu era posicionar Singapur en el mapa per la seva innovació i seguretat.
La professora va explicar diverses polítiques i estratègies que les autoritats de Singapur han portat a terme en les últimes dècades, i que han afavorit el continu creixement del sector. Algunes de les claus de l’èxit han estat l’adaptabilitat i l’aposta per a un desenvolupament sostenible, i la identificació de diversos segments i visitants als quals dirigir-se, que han permès a Singapur situar-se també com una destinació referent en l’àmbit dels esdeveniments i negocis, el turisme mèdic o el sector educatiu universitari.
Amb la pandèmia, la ciutat no ha deixat d’invertir per posicionar-se com una destinació segura, ja sigui per fer quarantena als seus hotels, organitzar reunions de negocis en sales protegides amb l’última tecnologia, o gaudir dels múltiples jardins i carrils verds de la ciutat, entre d’altres.
