Campus d'Arqueologia i Paleontologia de la UAB

Seu Parc Nacional d'Aigüestortes

Un extens llegat d'arquitectura ramadera
Més del 50% dels jaciments identificats al Parc Nacional es conformen de restes arquitectòniques visibles en superfície. Es tracta d’antigues construccions de pedra seca que generalment defineixen recintes de diverses mides i morfologies. Els de dimensions més reduïdes generalment són restes de cabanes adreçades a proporcionar abric a les persones. Algunes d’elles presenten un bon estat de conservació, arribant a mantenir fins i tot la coberta, i van ser utilitzades fins fa relativament poc per grups pastors similars als que recullen els registres etnogràfics dels Pirineus. En altres casos aquests recintes d’habitació apareixen molt més arrasats i les seves característiques s’allunyen de les cabanes tradicionals de pastors dels Pirineus.

Generalment les cabanes es troben vinculades a recintes més grans, majoritàriament dedicats a l’estabulació de bestiar. Si bé l’associació tancat-cabana és una constant en la ramaderia dels darrers segles dels Pirineus, els vestigis del Parc Nacional mostren una gran diversitat de patrons arquitectònics. Els jaciments més recents reprodueixen el patró “tradicional”. No obstant això, en cronologies més antigues es documenten altres tipus d’assentaments. Un exemple són els conjunts de cabanes i tancats en forma de corredor (orris o munyidores), que apareixen a finals de l’Edat Mitjana i es perllonguen fins al s. XVIII. Un altre són els conjunts amb una gran quantitat de cabanes i tancats agrupats, formant una malla de construccions adossades les unes a les altres. Inèdits en els registres arqueològics pirinencs, apareixen al Parc Nacional en època romana i, amb alguns canvis, es mantenen fins als s. XIII/XIV. Addicionalment, es coneixen algunes construccions que, puntualment, s’han datat en períodes anteriors, a la Protohistòria i fins i tot a la Prehistòria.

Actualment el Parc Nacional conté un extens patrimoni arquitectònic que permet rastrejar, pels darrers dos mil anys, els canvis i per pervivències en l’explotació ramadera i el poblament humà d’aquest territori d’alta muntanya. Diversos itineraris per la vall de Mainera i la vall de Casesnoves permeten la seva visita.

Informació complementària

Enllaços relacionats