Campus d'Arqueologia i Paleontologia de la UAB

Seu de LA VALL D'EN BAS


Tot i la presència de més jaciments de l’època a la Vall i també en altres indrets de la Garrotxa, convé destacar la importància d’aquest en concret. S’hi han trobat estructures com fogars, restes òssies d’animals domèstics com bous o cabres, restes ceràmiques, objectes de bronze i ornaments i braçalets de lignit, a més de fustes carbonitzades que eren part de palissades o altres fustes de combustió.

El jaciment, situat al sud del nucli de Sant Esteve d'en Bas, en els terrenys de la finca de La Dou, va ser localitzat l’estiu del 2005, durant les obres per a la construcció de la carretera de Sant Esteve d’En Bas, i l’octubre del 2005 va tenir lloc una primera intervenció arqueològica, de caràcter preventiu, a càrrec de l'Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona. D'acord amb els resultats obtinguts amb la intervenció d'urgència, i vista la importància històrica del jaciment durant el Neolític antic, el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona juntament amb l'Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, van considerar interessant la continuació dels treballs arqueològics en aquest jaciment dins del marc de dos projectes de recerca successius.

El jaciment està dividit en dos moments clars d'ocupació en una zona a  l'aire lliure, de diferent període cronològic, un al costat de l'altre: un primer ubicat cronològicament cap a final del Neolític antic, amb una concentració màxima entorn del 4500 cal BC i el 4400 cal BC, amb una variabilitat significativa entre 4300 cal BC i el 4900 cal BC, fet que indica que en aquest indret es van produir ocupacions reiterades al llarg de com a mínim 350-400 anys. I un segon moment d'ocupació efectuat cap a principi del Bronze final (1500 cal BC – 1000 cal BC).

A causa de l’elevada extensió del jaciment i de la impossibilitat d’excavar-lo en la seva totalitat, es va considerar oportú fer servir la fotografia aèria per a la correcta interpretació del jaciment el 2007. Així, gràcies als indicis aportats per la fotografia aèria, ha estat possible evidenciar al camp de La Dou la presència d’una macroestructura o estructura arqueològica de fusta amb unes dimensions de 5 metres d'ampla i 1,8 d'alçada que podria tractar-se d’un fossat o element que limitava el poblat durant el Neolític antic, i, per tant, reflecteix el resultat d'una organització social del territori.

A l'interior d’aquesta estructura s’han excavat un total de tres àrees d’habitació diferents, separades entre elles per una distància mitjana d’uns 40 metres. Tenint en compte les relacions espacials i les diferències i similituds entre les tres àrees, tot sembla apuntar que el poblat de La Dou estaria conformat a partir d’estructures d’habitació construïdes tipus cabana, a les que s’associen àrees de treball externes.

Informació complementària

Enllaços relacionats