Universitat Autònoma de Barcelona >Videos de la uab >Seccions de videos
-
La UAB investeix Lisa Randall com a doctora 'honoris causa'
Randall és especialista en física de partícules i cosmologia i una pensadora marcadament transversal que ha sabut relacionar els coneixements del seu camp amb els de la filosofia, les humanitats i la música. Randall va esdevenir la primera dona catedràtica del Departament de Física Teòrica de la Universitat de Princeton i de la Universitat de Harvard. Ha treballat diversos models de la teoria de cordes per explicar el funcionament de l'Univers i la seva recerca va donar lloc a les primeres indicacions de que la partícula de Higgs era imprescindible per a la teoria de partícules elementals, molt abans que es descobrís experimentalment.Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
Data: Març 2019
Durada: 1:11:57
Mida: 641 MB
Tipus: video/x-flv -
Llegint a Stanley Kubrick. Representacions del laberint: la novel·la gòtica i el romanticisme obscur en The Shining
En El resplandor (The Shining, 1980), Stanley Kubrick recrea algunes de les convencions de la novel·la gòtica. L’obra de Stephen King ja traslladava a un marc escènic modern el castell gòtic de Horace Walpole i Kubrick i Diane Johnson, en la seva adaptació, emfatitzen alguns elements de la literatura gòtica i del romanticisme fosc, com la categoria estètica del sublim o el concepte del sinistre –l’ominós– desenvolupat per Sigmund Freud.
Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
Data: Març 2019
Durada: 45:35
Mida: 921 MB
Tipus: video/x-flv -
Llegint a Stanley Kubrick. Hegel i Nietzsche llegits en clau futurista: 2001, A Space Odyssey
Si per alguna cosa es caracteritza el cinema de Kubrick és per la seva brillant versatilitat a l’hora d’abordar els més diversos gèneres cinematogràfics. La seva empremta ha convertit en obra mestra tota història sorgida de tan privilegiada mirada. 2001, una odisea del espacio (1968) és un bon exemple d’això. Des del guió, pioner en una certa visió d’obertura a un model, la carrera espacial, que en aquells moments estava a punt d’aconseguir una de les seves metes fonamentals (allunatge del Eagle el 22 de juliol de 1969 en el Mare Tranquilitatis), el relat ens planteja, més enllà de la seva enlluernadora i futurista pirotècnia visual, el naixement de la cultura com a estranyament de la naturalesa o, cosa que és el mateix, en llenguatge hegelià: la gestació, part, creixement i maduresa de la IDEA –entesa aquesta com a autoconsciència d’un-ser-llançat-en-el-temps-com-a-projecte. Per tant, la necessitat per a l’ésser humà de crear-se un món com a diferència i alternativa al món-del-donat.
Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
Data: Març 2019
Durada: 50:57
Mida: 922 MB
Tipus: video/x-flv -
Fritz Hauser, sessió d'exploració sonora col·lectiva (2)
Fritz Hauser, compositor i bateria és definit per The New York Times com “un dels millors percussionistes vius”, és un explorador sonor que va més enllà de les categories convencionals que ens permeten distingir entre un compositor i un improvisador. Hauser frega, rasca, manipula, percudeix objectes, els activa des del contacte amb la seva textura sonora i el seu potencial de ressonància, fent emergir harmònics, sorolls i sons insospitats que sorgeixen en funció de la superfície i del mètode d’acció emprat sobre els instruments
Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
Data: Març 2019
Durada: 30:49
Mida: 760 MB
Tipus: video/x-flv -
Fritz Hauser, sessió d'exploració sonora col·lectiva (1)
Fritz Hauser, compositor i bateria és definit per The New York Times com “un dels millors percussionistes vius”, és un explorador sonor que va més enllà de les categories convencionals que ens permeten distingir entre un compositor i un improvisador. Hauser frega, rasca, manipula, percudeix objectes, els activa des del contacte amb la seva textura sonora i el seu potencial de ressonància, fent emergir harmònics, sorolls i sons insospitats que sorgeixen en funció de la superfície i del mètode d’acció emprat sobre els instruments
Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
Data: Març 2019
Durada: 50:26
Mida: 945 MB
Tipus: video/x-flv -
Dia Internacional de les Dones Treballadores
Enguany es reconeix la trajectòria de la professora Maria Jesús Espuny, professora emèrita del Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques i Directora del Centre d’Estudis de Recerca Dones i Drets (CEDD). Espuny es va doctorar a la UAB i actualment és la coordinadora de la xarxa alumni de Relacions Laborals.a Internacional de les Dones TreballadoresAutor: Universitat Autònoma de Barcelona
Data: Març 2019
Durada: 1:54:04
Mida: 821 MB
Tipus: video/x-flv -
La UAB investeix Caddy Adzuba com a doctora 'honoris causa'
L'advocada i periodista Caddy Adzuba ha destacat com a altaveu internacional de la situació a la República Democràtica del Congo, especialment pel que fa a la situació de les dones, víctimes de la violència de gènere relacionada amb el llarg conflicte bèl·lic que castiga el país des dels anys noranta.Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
Data: Març 2019
Durada: 57:21
Mida: 876 MB
Tipus: video/x-flv -
La història narrada pel cinema. La Restauració anglesa i els últims Estuard al cinema (1660-1714)
Javier Antonio Pelayo examina el rigor històric de les pel·lícules que han recreat i han situat els seus arguments a l’Anglaterra de 1660 a 1714. Els dotze llargmetratges que han estat analitzats mostren un aclaparador interès pel regnat de Carles II (1660-1685), encara que, lluny d’abordar el procés polític d’Anglaterra que va culminar en una monarquia constitucional després de la Gloriosa Revolució (1689), es complauen a mostrar la laxitud moral que es va establir després de la mort de Cromwell.
Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
Data: Febrer 2019
Durada: 56:47
Mida: 927 MB
Tipus: video/x-flv -
La història narrada pel cinema. El boom econòmic italià en les comèdies de Dino Risi, entre l'eufòria i la desil·lusió
Entre finals dels anys 50 i principis dels 60, Itàlia va ser travessada per un entusiasme sense precedents. L’anomenat boom (també conegut com a «miracle italià») va remodelar el teixit social, polític i econòmic d’un país que, entretant, assistia inerme a l’ocàs de paradigmes culturals d’ascendència secular –la civilització pagesa– i començava a coquetejar amb el seu nou paper de potència industrial. Estaven canviant, suspeses entre múltiples contradiccions, les maneres de producció i consum, però també les «de pensar i somiar, de viure el present i planejar el futur» (Guido Crainz). La comèdia costumista, amb el suport del formidable enginy dels seus autors, va saber reflexionar amb extrema precisió –i sense el més mínim indici de retòrica– entorn dels canvis en curs; entre l’eufòria i la desil·lusió, la ironia i el desencantament.
Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
Data: Febrer 2019
Durada: 37:41
Mida: 968 MB
Tipus: video/x-flv -
XXII Trobada de Presentació d'Experiències d'aplicació de la Pedagogia Sistèmica
L'objectiu d'aquestes trobades és donar a conèixer experiències d'aplicació de la Pedagogia Sistèmica, que s’estan duent a terme a les diferents etapes i contextos educatius del nostre país.Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
Data: Febrer 2019
Durada: 2:04:36
Mida: 975 MB
Tipus: video/x-flv