• Seccions

Universitat Autònoma de Barcelona >Videos de la uab >Seccions de videos

 

  • Tria futur, tria UAB

    Vídeo inclòs dins de la campanya de la UAB 2018

    Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
    Data: juliol 2019
    Durada: 01:00 
    Mida: 15 MB
    Tipus: video/x-flv 

  • La UAB lliura el 16è premi Argó a treballs de recerca de CFGS

    Aquests premis s'emmarquen dins del Programa Argó, iniciativa de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la UAB, que compta amb el suport del Consell Social, i distingeixen els millors treballs de recerca realitzats per alumnes de batxillerat i de cicles formatius de grau superior que s'estan preparant per entrar a la universitat

    Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
    Data: Juny 2019
    Durada: 1:29:15 
    Mida: 972 MB
    Tipus: video/x-flv 

  • La UAB lliura el 16è premi Argó a treballs de recerca de batxillerat

    Aquests premis s'emmarquen dins del Programa Argó, iniciativa de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la UAB, que compta amb el suport del Consell Social, i distingeixen els millors treballs de recerca realitzats per alumnes de batxillerat i de cicles formatius de grau superior que s'estan preparant per entrar a la universitat.

    Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
    Data: Juny 2019
    Durada: 2:09:49 
    Mida: 969 MB
    Tipus: video/x-flv 

  • Del text a la imatge: art, literatura, cinema. 
La veu confessional narrativa al cinema postmodern

    El cinema contemporani aborda els fonaments ontològics i epistemològics de la narració cinematogràfica en la seva relació amb el Jo, la qual cosa fa que la introducció mateixa de la perspectiva narrativa (veu narrativa) s’inscrigui literàriament en la realitat fílmica. La ponència proposa explorar els efectes de la introducció d’aquesta veu narrativa i la manera d’interpretar els signes d’autoreflexivitat en el film. Es prestarà especial atenció a les formes i contextos en els quals l’expressió confessional en una pel·lícula està exercint una manera específica de vulnerabilitat postmoderna (J.M. Ganteau, J. Winneberg, Z. Bauman, P. Eaglestone, Ch. Nash, etc.). El camp dels estudis cinematogràfics pot enriquir-se amb les recerques sobre la funció confessional que s’han dut a terme en l’àrea de la literatura en les últimes dècades, marcades per la proliferació textual d’experiències traumàtiques en veus semi fiables en primera persona i autoretrats múltiples. Un profund escepticisme sobre el llenguatge de la veritat dóna pas a la idea d’una confessió construïda, que s’oposa a una experiència aguda i dolorosa que no aconsegueix trobar una forma verbal adequada. Els dispositius visuals de la pel·lícula fan que aquesta idea resulti encara més ambivalent.

    Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
    Data: Maig 2019
    Durada: 37:51 
    Mida: 920 MB
    Tipus: video/x-flv 

  • Del text a la imatge: art, literatura, cinema 
L'artista segons Hollywood: avantguarda, Kitsch i totalitarismes. De The Fountainhead a An American in Paris

    En 1939 Clement Greenberg publica un assaig, Avantguarda i Kitsch, destinat a generar un interessant debat en l’ambient artístic de la postguerra mundial. La seva decidida defensa de l’avantguarda enfront de l’art de masses s’insereix dins de la polèmica marxista entorn del model del realisme socialista, però incorpora nous matisos en el context americà dels 50 marcat, d’un costat, pel procés de legitimació de l’expressionisme abstracte com a primera avantguarda americana i de Nova York com a capital de l’art modern, i de l’altre, per l’eclosió d’una cultura de masses que té a Hollywood el seu epicentre. La representació de l’artista modern al cinema americà ens il·lumina interessants aspectes sobre aquest debat entre la High i Low Culture que recorre tot l’art del segle XX.

    Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
    Data: Maig  2019
    Durada: 40:01 
    Mida: 929 MB
    Tipus: video/x-flv 

  • Debat dels candidats per Cerdanyola del Vallès. Eleccions municipals Maig'19

    Debat dels candidats per Cerdanyola del Vallès. Eleccions municipals Maig'19

    Autor: Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia
    Data: Maig 2019
    Durada: 02:31:00 
    Mida: 690 MB
    Tipus: video/x-flv 

  • XXIII Trobada de Presentació d’Experiències d’aplicació de la Pedagogia Sistèmica

    "El sistema al servei de la vida: el camí de l’abundància" a càrrec d’Anna Muntané i Triginer

    “Els teixits de tota una vida” a càrrec de Maria Rozalen

    “Pintant amb llum + Kokoro” a càrrec de Marina Gonzalez Crusat

    “Gaia, el gran sistema que ens acull” a càrrec de Anna Molina Baztan

    Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
    Data: Maig  2019
    Durada: 1:58:51 
    Mida: 970 MB
    Tipus: video/x-flv 

  • Postgrau en Desenvolupament Psicomotor de 0 a 8 ays

    Vídeo promocional del Postgrau en "Desenvolupament Psicomotor de 0 a 8 anys" de la Universitat Autònoma de Barcelona. Més informació:http://grupsderecerca.uab.cat/grepuab/ca/content/postgrau-de-desenvolupament-psicomotor-de-0-8-anys Contacte: pg.desenvolupament.psicomotor@uab.cat

    Autor: Servei d'Audiovisuals. Facultat de Ciències de l'Educació
    Data: maig 2019
    Durada: 10:36 
    Mida: 191 MB
    Tipus: video/x-flv 

  • Stop Killer Robots

    Jody Williams, premi Nobel de la Pau de 1997 i presidenta, des de 2006, de la Iniciativa Dones Nobel, ha participat en un acte emmarcat en la campanya Stop Killer Robots. L'acte també ha comptat amb els professors de la UAB i membres de l’ICRAC (International Comitee for Robot Arms Control) Roser Martínez Quirante i Joaquín Rodríguez Álvarez, així com el representant del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Pere Brunet. L'acte té, com a principal objectiu, desplegar l'argumentari de la campanya Stop Killer Robots a favor de l'elaboració d'un tractat
    internacional vinculant per a la prohibició dels sistemes d'armament autònom.

    Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
    Data: Abril 2019
    Durada: 1:01:35 
    Mida: 961 MB
    Tipus: video/x-flv 

  • Imatges de la dona en pantalla 
Subjectes del desig. Elements per a una introducció al divisme femení al cinema italià

    En les tenebres de la sala cinematogràfica l’aparició, gairebé mística, d’actrius bellíssimes, encantadores i eternament joves, com a deesses, il·lumina l’ànima del públic. Afirmava Edgar Morin que els intèrprets i, sobretot, les grans estrelles hollywoodienses són éssers llunyans, inassolibles. A Itàlia també es va perseguir la quimera de crear un olimp autòcton. Les il·luminacions decadentistes de Gabriele D’Annunzio havien regalat a l’actriu Eleonora Duse, la seva amant i musa, l’epítet de Diva. Era la resposta transalpina a la irresistible seducció de Mary Pickford: el miracle pagà del primer pla. La indústria cinematogràfica feixista va crear un cor de nimfes: ingènues i virginals, protagonistes de castos enamoriscaments, com Maria Denis, Isa Miranda, Alida Valli i Elsa Cegani, només puntualment enfosquides per les tel·lúriques personalitats de Clara Calamai i Luisa Ferida. Amb el neorealisme s’afirma un nou gineceu de deesses: una generació d’actrius que a les seves espontànies capacitats comunicatives acompanyaven generoses virtuts físiques (Gina Lollobrigida, Silvana Pampanini, Lucia Bosé, Marisa Allasio, Silvana Mangano i Sophia Loren). Un grup de meravelloses intèrprets italianes que, al llarg de dècades, ha sostingut i, a vegades, guanyat la competició amb les seves homòlogues americanes. En el meu treball proposo considerar el conjunt d’aquestes noves Junos, subratllant els mèrits individuals de les seves especials interpretacions.

    Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
    Data: Abril 2019
    Durada: 52:12 
    Mida: 928 MB
    Tipus: video/x-flv 

  • Cercador
  • Paraula
  • De:
  • Fins:
 

 

 

2019 Universitat Autònoma de Barcelona