L’OMS incorpora Joaquim Segalés i Júlia Vergara al grup de treball sobre models animals de COVID-19
Joaquim Segalés, catedràtic del Departament de Sanitat i d’Anatomia Animals de la UAB, i Júlia Vergara, ambdós investigadors del CReSA, s’incorporen al grup de treball de l’OMS. L’objectiu és trobar els models animals més idonis per desenvolupar els tractaments i la vacuna per a la malaltia.
25/05/2020
Per aconseguir trobar un tractament i una vacuna segurs i eficaços per combatre la COVID-19 és necessari posar a punt un model animal que reprodueixi la malaltia tal com la patim els humans. Per això, l’equip I+D de malalties prioritàries de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha reunit diversos científics de centres de recerca de tot el món en un grup de treball per accelerar la recerca dels millors models animals per fer front a la pandèmia. Dos d’aquests científics són Júlia Vergara-Alert i Joaquim Segalés, investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), al campus de la UAB. Segalés és, a més, catedràtic de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Amb aquesta iniciativa, l’OMS té l’objectiu de donar una resposta global a la COVID-19 comptant amb centres de recerca punters en el disseny de models animals. Des de la seva creació, fa uns mesos, el grup de treball es reuneix telemàticament cada setmana. «En aquests moments és important que hi hagi diversos grups de recerca arreu del món que puguin compartir el coneixement actual sobre la malaltia, la immunitat que aquesta genera i quines propostes de models animals s’estan plantejant. D’aquesta manera, es multipliquen les possibilitats de tenir diversos productes disponibles al mercat», explica Segalés. De fet, una funció crucial que desenvolupa l’OMS amb aquests grups de treball específics és posar en contacte la recerca amb el món de la indústria farmacèutica.
El reconeixement a Vergara-Alert i Segalés per part de l’OMS posiciona l’IRTA a un nivell més de dimensió internacional que també permetrà establir més col·laboracions científiques. «Per a nosaltres és tot un orgull formar part d’aquest grup al costat de grans experts», diuen els investigadors, que remarquen que «és un reconeixement al centre i a tota la gent que hi treballa, el resultat de tot el que hem sembrat en els darrers 20 anys».
En aquest centre de recerca fa més de 6 anys que es treballa amb models animals del coronavirus del MERS, causant de la Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà, amb el qual van testar un primer prototip de vacuna per a dromedaris. «El coneixement previ i l’experiència que teníem amb aquest altre coronavirus ha estat un punt a favor i ens ha permès anar més ràpid en molts aspectes», explica Vergara-Alert.
El grup de treball compta amb una norantena d’experts sobre models animals de l’OMS. En l’àmbit espanyol, també hi formen part els investigadors Luis Enjuanes i Mariano Esteban del Centro Nacional de Biotecnología del CSIC, amb el qual l’IRTA-CReSA ha dut a terme alguns projectes internacionals relacionats amb el coronavirus del MERS.
L’IRTA-CReSA, l’únic centre de recerca públic de Catalunya catalogat com a centre singular que treballa amb SARS-CoV-2 in vitro i in vivo amb petits i grans animals
En qualsevol procés de registre d’un producte antiviral o d’una vacuna cal dur a terme diferents fases de desenvolupament que acostumen a durar uns mesos. Aquestes fases inclouen treballar amb el virus SARS-CoV-2 actiu tant a nivell in vitro al laboratori com in vivo, en animals, cosa que només es pot dur a terme en condicions de màxima bioseguretat. «Tenim una Unitat d’Alta Biocontenció dissenyada per poder treballar amb patògens de grup de perillositat 3, com és el cas d’aquest coronavirus. Això ens ha permès, primer de tot, aïllar el virus a partir de mostres de pacients i replicar-lo en cultius cel·lulars per poder fer estudis d’eficàcia de fàrmacs i de candidats vacunals. D’altra banda, en les instal·lacions també tenim la capacitat de desenvolupar models animals per a la malaltia, una fase fonamental per comprovar l’eficàcia dels productes abans de provar-los en humans», explica Vergara-Alert.
Els models animals que proposen els investigadors de l’IRTA-CReSA per testar els possibles fàrmacs i la vacuna són, per ara, ratolins transgènics i hàmsters. Aquesta activitat de recerca la duen a terme juntament amb l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) i el Barcelona Supercomputing Center, amb què l’IRTA forma un consorci finançat per l’empresa Grifols.
L’IRTA-CReSA i el Centro de Investigación en Sanidad Animal (INIA-CISA) són els únics centres de recerca públics de l’Estat espanyol amb alt nivell de bioseguretat reconeguts com a Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS) per part del Ministeri de Ciència i Innovació. Els dos centres conformen la Red de Laboratorios de Alta Seguridad Biológica (RLASB).
Sobre el centre IRTA-CReSA
El Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), al campus de la UAB, és un centre propi de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), un institut d’investigació de la Generalitat de Catalunya, adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS
Salut i benestar