Sala de premsa

Un estudi posa de manifest casos de discriminació cap a dones procedents de països on es practica la MGF

Perfil de dona jove, perfil de mujer joven

Un estudi de la Fundació Wassu UAB posa de manifest que existeixen experiències de discriminació en l'àmbit hospitalari i educatiu espanyol cap a les dones migrants amb orígens en països on es practica la MGF (mutilació genital femenina).

05/02/2021

La Fundació Wassu-UAB (FW) ha donat a conèixer les principals conclusions de l'estudi emmarcat en el projecte “Atenció sense Estigmatització: anàlisi de factors discriminatoris en la intervenció preventiva de la Mutilació Genital Femenina (MGF) a Espanya” finançat pel Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones (MISSM) i cofinançat pel Fons d'Asil, Migració i Integració (FAMI) de la Unió Europea.

La prevenció de la MGF i les conseqüències que té per a la salut de nenes i dones, així com l'atenció de les necessitats d'aquelles que ja l'han sofert, són alguns dels majors reptes de l'atenció primària intercultural. En el seu abordatge no sols interactuen les polítiques públiques i l'àrea legal, sinó també els coneixements i discursos que té la societat en general, en relació a aquesta pràctica.

L'estudi “Atenció sense estigmatització: Anàlisi de factors discriminatoris en la intervenció preventiva de la mutilació genital femenina (MGF) a Espanya” (Fundació Wassu-UAB, 2020) recopila experiències inclusives en relació a l'abordatge preventiu de la MGF i, de la mateixa manera, identifica aquells factors discriminatoris que intervenen en l'abordatge i l'atenció preventiva de la pràctica. La finalitat última és contribuir a la cohesió social i integració de les comunitats migrants, sobretot provinents de l’Àfrica Subsahariana, per ser les més afectades per aquesta pràctica tradicional perjudicial.

Per a aconseguir-ho, s'ha dut a terme 18 entrevistes en profunditat a professionals d'atenció primària i membres de comunitats migrants, amb orígens en diferents països, on es practica la MGF. Així mateix, s'ha realitzat enquestes a cada col·lectiu, on ha participat un total de 161 persones i, d'aquesta manera, s’ha pogut relacionar l'anàlisi qualitativa amb la quantitativa.

Amb l'etiqueta #AtenciónSinEstigmatización, FW va publicar una sèrie de vídeos entre els quals destaquen tres que recullen testimoniatges de participants en la recerca. Els primers, relaten experiències de discriminació en l'àmbit hospitalari i educatiu. Es pot escoltar una dona jove (24) de família gambiana manifestant: “[…] els prejudicis estan encara molt arrelats. Han vist que venia d’una família negra i la professional, amb els seus prejudicis, ens ha tractat com si fóssim ximples o inferiors. Fins i tot la manera de dirigir-se, la manera de parlar, la manera de tractar-nos… era com, perquè no fa falta, no som ximples”.

"[En el cas de l'abordatge de la MGF] sí, sí que hi ha una estigmatització, perquè pensen que la gent que el practica, o les víctimes, provenen d'unes ètnies molt bèsties, molt brutes, molt salvatges. Fins i tot, et consideren salvatge ,no? Perquè això és una salvatjada. […] Em sembla molt interessant poder treballar sobre això i lluitar contra aquesta estigmatització, sobretot, amb la població subsahariana, les dones que ho han sofert i les que ho estan sofrint", planteja un infermer wolof del Senegal. El seu testimoniatge forma part del segon vídeo, enfocat en l'abordatge de la MGF.

Les i els professionals, també han tingut espai per a donar a conèixer les seves visions. “Tenim una sanitat blanca per a persones blanques. Aleshores, no tenim traductors ni en primària, ni en especialitat, ni tan sols en hospitalària. És a dir, no hi ha traduccions. Amb la qual cosa, les persones són tractades com a ignorants perquè no t'entenen”, planteja una treballadora social de la Comunitat Valenciana.

Identificar les pràctiques discriminatòries relacionades amb l'atenció soci-sanitària a nivell general i, en particular, de la MGF, “suposen un exercici d'acostament, d'aprendre sobre diferents circumstàncies, experiències, particularitats i necessitats. També, implica escoltar la veu dels i de les professionals, les limitacions del seu treball i les reivindicacions de millores”, planteja l'equip de recerca de FW.

Com demostren els resultats presentats, la relació entre professionals de la salut i famílies migrants comporta dificultats, ja que, per a establir una comunicació adequada, tots dos han de superar les diferències culturals i lingüístiques que limiten la comprensió de la cosmologia de l'altre. La falta de coneixement i de recursos, la pressió assistencial o les retallades en sanitat, són alguns dels motius que intercedeixen en la manca d'una atenció a la diversitat i és una de les preocupacions principals que van sorgir en les entrevistes a migrants i professionals. Per aquestes raons, és necessari prioritzar la formació dels i de les professionals, tant en competències interculturals com en matèria específica de MGF.
 

El rol dels i de les professionals de la comunicació

En la mateixa línia del treball anterior, FW ha publicat una Guia per a un llenguatge no estigmatizant en els mitjans de comunicació: Proposta comunitària, iniciativa finançada per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

A més de la MGF, la guia s'estén a altres àmbits com la discriminació racial, l'abordatge de temes relacionats amb les migracions i, la representació de joves, entre altres. “Les famílies amb les quals treballem tenen un univers de dificultats que afrontar quotidianament. No es pot abordar la prevenció d'aquesta pràctica sense parlar de cultura, d'identitat, d'inclusió social o economia familiar, però també de discriminació, estigmatització i violència. La MGF és una preocupació més, no sempre prioritària. Com a equip, sentim que no podíem ser només receptores d'aquestes altres problemàtiques i és per això que presentem aquesta publicació”, diu l'equip de FW.

Aquest treball, recull algunes de les recomanacions i pautes de recursos ja existents, però aporta les veus dels qui estan de l'altre costat de l'audiència. Les reflexions i propostes inclouen l'anàlisi dels comentaris de participants del projecte, les visions del qual queden rescatades a través de cites i compta amb la revisió de periodistes i professionals de la comunicació.

Més informació:

Atenció sense estigmatització: Anàlisi de factors discriminatoris en la intervenció preventiva de la MGF a Espanya (Fundació Wassu-UAB, 2020)

Guia per a un llenguatge no estigmatizant en els mitjans de comunicació: Proposta comunitària (Fundació Wassu-UAB, 2020)

Estudi “La Mutilación Genital Femenina en España”, realitzat per la Fundació Wassu-UAB per a la Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género

Llista de reproducció de vídeos #AtenciónSinEstigmatización – Testimoniatges

Llista de reproducció de vídeos #AtenciónSinEstigmatización – Informació per a la Reflexió

 

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

  • Salut i benestar
  • Igualtat de gènere