Es preveuen nivells de pol·len molt alts per a aquesta primavera

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran en el moment habitual però seran molt importants. Així ho han explicat investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia, que han presentat les previsions per a la primavera i l’estiu.

19/03/2019

Venim d’un any 2018 càlid i extraordinàriament plujós i nivós, amb una tardor de les més plujoses de les darreres dècades i d’un hivern (2019) dels més càlids i secs de les darreres dècades- L’abundor d’aigua al sòl en el moment en què les plantes, sobretot els arbres, arranquen la seva activitat desprès de l’aturada per fred, i les temperatures suaus per l’època en el moment de l’inici de les pol·linitzacions s’ha traduït en floracions i pol·linitzacions molt potents durant l’hivern (destaquem la del xiprer i altres cupressàcies). A més, les prediccions meteorològiques dels experts per aquesta primavera diuen que la primavera serà lleugerament més càlida del que era habitual (entre 0.5 i un grau centígrad) i, pel que fa a la pluja, com de costum.

Segons la investigadora de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia, Jordina Belmonte, enguany les pol·linitzacions hivernals del xiprer han començat molt fortes, superant les concentracions mitjanes històriques enregistrades de 1994 a l’actualitat. Altres plantes d’hivern com freixe i avellaner han pol·linitzat una mica més tard de l’habitual però també amb una intensitat important.

El març moltes plantes comencen la seva pol·linització i aquest 2019 ho estan fent aviat i amb força. Hi ha concentracions molt elevades i es preveu que seguiran així en el cas dels pòl·lens que causen moltes al·lèrgies com són plàtan i parietària i d’altres menys problemàtics per la salut com són els de pi i de pollancre; també han començat a pol·linitzar les gramínies però de moment encara amb nivells baixos (augmentaran a l’abril).

Aquesta primavera, si les pol·linitzacions coincideixen amb pluges durant les hores de llum, pot passar que les gotes d'aigua arrosseguin el pol·len i les flors cap al terra, que les pol·linitzacions quedin escurçades en el temps i que a l’aire hi acabi havent menys pol·len del que hi hauria pogut haver.

No obstant, la mateixa pluja que pot netejar l'aire de pol·len serveix de reg per a les plantes que pol·linitzaran més endavant i ens podem trobar que tinguem pol·linitzacions de fi de primavera i estiuenques importants de parietària, gramínies, plantatge, blets, olivera i artemísia, entre d'altres.

Belmonte recorda que tot podria canviar si la primavera fos força plujosa durant les hores de llum i també si les temperatures passessin força ràpidament a ser superiors a les esperades en primavera, perquè ambdues coses podrien fer que les floracions i pol·linitzacions duressin menys temps de l’habitual i per tant afectessin durant menys temps.

A Catalunya, un milió i mig de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica respiratòria, i en 4 de cada 10 casos està provocada per un pol·len. Considerant que aquests són la primera causa de rinoconjuntivitis i la segona causa d’asma, la quantificació dels grans de pol·len a l'atmosfera és de vital importància per dissenyar les estratègies terapèutiques i de prevenció per a cada pacient al·lèrgic.

Segons dades publicades de l'Enquesta de Salut a Catalunya (ESCA) 2015, les «al·lèrgies cròniques» afecten el 14.7% dels adults (8è problema de salut) i el 10.4% dels nens (2on problema de salut). A més, en la franja d'edat de 15 a 44 anys, són el primer problema de salut en els homes i el segon en les dones.

Les malalties al·lèrgiques han augmentat notablement en els últims anys. Els estudis apunten que aquestes s'han duplicat en els últims 15 anys en els països desenvolupats, tot afectant el 25% de la població. Es preveu que en un parell de dècades puguin afectar a la meitat de la població.

Segons dades conjuntes de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) i del Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia de la UAB, i de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), els tipus de pol·len més abundants en general a l’atmosfera de Catalunya són les cupressàcies (23%), el plàtan d'ombra (10%), la parietària (6%), l’olivera (5%), les gramínies (4%) i les quenopodiàcies (3%), tot i que pot haver-hi variacions segons la zona geogràfica de Catalunya que considerem. Per altra banda, les sensibilitzacions més prevalents en els pacients al·lèrgics són al pol·len de les gramínies (51,6%), el plàtan d’ombra (38,7%), l’olivera (35,5%), les cupressàcies (22,6%) i les quenopodiàcies (6,5%).

El coneixement en tot moment dels nivells de pol·len atmosfèrics, la seva estacionalitat, els seus pics de concentració i la durada de l’estació pol·línica, són eines molt útils en la pràctica mèdica pel diagnòstic, la prevenció i el tractament de les al·lèrgies causades pel pol·len. I el seu estudi continuat elaborant una base de dades permet estudiar l’efecte del canvi climàtic en la dinàmica de la vegetació i de la pol·linització de les plantes.