Sala de premsa Premsa i mitjans

El grup Antígona presenta un informe sobre ciberviolències masclistes

Estudiants

Un estudi del grup de recerca Antígona de la UAB, basat en entrevistes a víctimes i experts, descriu les diferents formes de ciberviolències masclistes i examina les mancances socials i legals per fer front a aquest fenomen.

02/07/2020

El grup de recerca Antígona de la UAB ha presentat un informe titulat "Les ciberviolències masclistes". La recerca posa de manifest que les ciberviolències no sempre s’identifiquen com a formes de violències masclistes, o de violència de gènere, ni per les pròpies dones, ni per part dels responsables policials, ni pels i les professionals de l'advocacia i la judicatura. A més, el 88% de les víctimes que han participat en la recerca no han denunciat els seus casos per motius com la dificultat de provar aquest tipus de ciberviolències, l'absència de confidencialitat, l'anonimat en canvi de la persona agressora, la manca d'informació o el fet que denunciar no atura res.

Les formes de ciberviolències masclistes més freqüents identificades per aquesta recerca són, per aquest ordre: els insults o expressions discriminatòries o denigrants, l'accés als comptes sense consentiment i manipulació de dades privades, les amenaces per canals digitals, el contacte i assetjament a les víctimes o a persones del seu entorn, el seguiment i vigilància dels moviments i l'ús d'informació falsejada per confondre o fer mal. A més, la majoria de les víctimes pateixen simultàniament diverses d'aquestes formes de ciberviolència, i és freqüent també que es compatibilitzin amb altres formes de violència masclista psicològica, física o sexual.

Pel que fa als mecanismes legals existents per combatre i prevenir les ciberviolències masclistes, es constata la disparitat de tipus penals aplicables, la manca d'adequació dels tipus penals, la ineficància de les mesures cautelars que s'apliquen habitualment o la tendència del model jurídic contemporani a partir d'una concepció on els drets com la propietat o el model de família tradicional es consagren.

Propostes de millora

L'estudi es basa en entrevistes online a dones i entrevistes en profunditat a víctimes i persones expertes del sector policial i jurídic. A més d'identificar les formes digitals de violència masclista, analitzar les mancances del marc normatiu i donar a conèixer els recursos legals que utilitzen les víctimes, l'informe fa propostes de millora com ara fer front a la desconfiança cap a les autoritats policials i judicials, reformular els tipus penals existents contra la violència masclista o regular i autoregular les qüestions de gènere a les plataformes digitals.

L'informe ha estat presentat per la professora Olga Paz, investigadora del grup Antígona, en una roda de premsa on han intervingut també la consellera de la Presidència i portaveu del govern de la Generalitat, Meritxell Budó, i la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Laura Martínez.

Més informació: Les ciberviolències masclistes

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

  • Salut i benestar
  • Pau, justícia i institucions sòlides
  • Igualtat de gènere