El Claustre de la UAB demana una millora del finançament públic per a la universitat

30/05/2019

El Claustre de la UAB, reunit el 30 de maig en una sessió extraordinària, va aprovar per assentiment una declaració que insta la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per "dur a terme una millora immediata del finançament públic del sistema universitari català". L'equip de govern va explicar als claustrals l'evolució del finançament rebut des de la Generalitat i les mancances del model de finançament universitari vigent després de tres anys de congelació de l'aportació pública. Així mateix es va constatar la bona gestió pressupostària en el compliment de les obligacions de despesa.

La rectora Margarita Arboix va obrir la sessió afirmant que la "reclamació central" que es vol transmetre a la Generalitat i al Parlament de Catalunya és que "han de prioritzar ja les universitats", atès que les universitats públiques "han de rebre un finançament suficient" per atendre la seva "alta responsabilitat" en la formació dels ciutadans del futur. A continuació, el vicerector d'Economia i de Campus, Carles Gispert, va explicar la situació econòmica de la Universitat, les causes "que ens hi han conduït a generar un dèficit de 3,2 milions d'euros en l'exercici 2018" i allò que es pot esperar per al futur més pròxim. El vicerector va convidar els claustrals a fer propostes d'accions per donar a conèixer aquesta situació.

La Universitat necessita un finançament suficient que permeti avançar en la docència, la recerca i la transferència de qualitat. Les universitats catalanes en general i la UAB en particular ja han demostrat ser eficients en la utilització dels recursos: malgrat la situació econòmica dels últims anys, l'esforç de les universitats ha permès mantenir o fins i tot millorar les seves posicions ens els diferents rànquings mundials. Per tant, invertir en universitats és invertir eficientment en el futur.

En aquest escenari, la UAB demana un model de finançament universitari públic que garanteixi les activitats diàries, és a dir, el funcionament regular, com també per garantir la reposició de les inversions necessàries per dur a terme aquestes activitats. Aquest increment és necessari per:

1. Mantenir els edificis i les infraestructures. El campus té una superfície construïda de 500.000 m2 valorada en 400 milions d'euros, amb una vida útil mitjana de cinquanta anys. Per tant, caldria un mínim de vuit milions d'euros anuals per mantenir els edificis de la UAB del campus. Actualment, es rep poc més de dos milions d'euros anuals per a aquesta finalitat. En aquest sentit, s'ha fet un requeriment notarial a la Generalitat de Catalunya per posar de manifest aquesta necessitat.
2. Assegurar una renovació del professorat. La mitjana d'edat del professorat permanent és de 57 anys i, d'uns 1.500 professors permanents, només n'hi ha trenta-dos menors de quaranta anys. També el personal d'administració i serveis (PAS) és deficitari, amb les conseqüents tensions a les estructures i la necessitat de "dignificar" els llocs de treballs dels professionals. Cal dotar la Universitat de noves places per permetre una renovació de la plantilla per cobrir les baixes per jubilació amb personal permanent.
3. Fer front als increments retributius, a les conseqüències econòmiques de determinats canvis normatius i a les sentències derivades de la recuperació de drets dels treballadors. Per exemple, en l'exercici 2016, la universitat va haver de fer front al pagament de 1,8 milions d'euros corresponents a l'increment retributiu de l'1% que no va ser compensat per la Generalitat i que s'ha arrossegat els anys següents. O els increments de les cotitzacions a la Seguretat Social o, més recentment, l'aprovació de l'Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF), que dignifica la seva situació laboral. No es poden assumir despeses generades per decisions externes a la pròpia universitat sense l'increment corresponent d'ingressos.
4. Fer front als increments de preu dels béns i serveis. A tall d'exemple, durant el 2018, la UAB va fer un esforç important en estalvi energètic. Aquest esforç, amb els preus del 2017, hagués suposat un estalvi econòmic de 700.000 euros. En pujar el preu de l'energia durant el 2018, malgrat l'estalvi energètic, s'ha incrementat la despesa econòmica en 540.000 euros.
5. Compensar a la UAB de les "despeses de ciutat", és a dir, les pròpies i específiques de l'Autònoma per ser una universitat no urbana que ha d'assumir despeses com ara asfaltat, senyalitzacions, clavegueram, servei d'autobusos, il·luminació dels carrers, manteniment d'espais verds... Despeses que són assumides pels ajuntaments respectius en el cas de les altres universitats públiques catalanes. Aquesta particularitat suposa una despesa de quatre milions d'euros per la UAB.

Després de l'exposició del vicerector Gispert, hi va haver dos torns de paraules: un sobre el diagnòstic de la situació i un altre sobre les possibles accions que es poden dur a terme. Després de diverses intervencions de claustrals dels sectors del professorat, d'estudiants i de personal d'administració i serveis que van defensar que la universitat és un element fonamental per al desenvolupament d'un país i que cal unitat d'acció per implicar els poders públics en el finançament universitari, es va aprovar per assentiment una declaració que insta la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per "dur a terme una millora immediata del finançament públic del sistema universitari català i que habiliti els mecanismes econòmics que permetin revertir la situació econòmica insostenible en què es troba la UAB" i demana al Parlament que arbitri "les normes adequades per garantir que el Govern acompleixi les mesures que permetin a les universitats públiques complir les obligacions que les lleis els encomanen i que la societat catalana necessita".