Amelia Tiganus: "Abolir la prostitució és regular a favor dels drets humans"

11/03/2022

Com s'entra en la prostitució? Es pot dibuixar un perfil social de les dones que són captades?

Els proxenetes, ara, fan servir molt les xarxes socials per captar les dones que seran utilitzades com a mercaderia d'aquesta indústria criminal. I ja no són dones necessàriament molt pobres; el perfil respon a allò que els homes demanen, i el que s'està demanant és sobretot noies autòctones. Especialment universitàries perquè crec que és una manera de desactivar la lluita i els èxits de les dones, com ara tenir una professió no lligada necessàriament a allò feminitzat.

Segons el que relata en el seu llibre, la caiguda de Nicolae Ceauşescu i l'arribada del capitalisme a Romania va empitjorar molt el tema del tràfic de persones.

Rosa Cobo explica, a La prostitución en el corazón del capitalismo (Los Libros de la Cataracta), com els països que es van incorporar més tard al mercat global van apostar per aquesta economia criminal com a forma de desenvolupament. Estem parlant d'un sistema del qual formen part els estats.

En què consisteix la complicitat de l'estat amb les xarxes d'explotació sexual que vostè denuncia?

S'explica per una legislació ja no laxa sinó absolutament favorable a les xarxes d'explotació sexual tant a països que fabriquen aquesta matèria primera i l'exporten, com és el cas de Romania (un 60% de les dones prostituïdes a l'Europa rica són d'origen romanès), com en països que l'importen i l'exploten. Són països on les dones sí que han aconseguit avenços gràcies a la lluita feminista: mentre les dones autòctones s'emancipen, altres ocupen aquest lloc. És, doncs, una falsa emancipació i una falsa igualtat.

A més, afirma que Espanya és "el prostíbul d'Europa". Pel volum del sector?

No ho dic només jo, les xifres indiquen que un 40% dels homes consumeixen prostitució. Si a això sumem el mal anomenat turisme sexual o d'explotació sexual, ens situem al top. Té a veure sobretot amb el fet de ser la porta d'entrada a Europa rica tant des d'Amèrica Llatina com des d'Àfrica; és un país de destinació i de trànsit. Però també té a veure amb el fet que, a causa de la geografia i el clima, l'economia a moltes parts del país depèn del tercer sector. I aquí hi entra una dinàmica de consum: vendre paella, sangria i una dona, tot entra dins d'un pack.

Fins a quin punt el consum de pornografia juga un paper en la cultura de la prostitució?

La darrera recerca realitzada per Luis Ballester i el seu equip a la Universitat de les Illes Balears diu que l'accés a la pornografia comença als vuit anys. Això està destruint la capacitat empàtica de les persones pel que fa a la sexualitat. Cada cop hi ha més veus de víctimes de la pornografia entre els homes: es produeix addicció, els nivells d'excitació van baixant i cal cada vegada més violència... Hi ha homes de 17 o 18 anys que pateixen impotència perquè ja no senten plaer sexual i no tenen una erecció. La pornografia, en definitiva, serveix com a teoria i després la prostitució és la pràctica.

El tercer vèrtex del triangle és la figura del proxeneta: qui es fa proxeneta, hi ha un perfil determinat?

Se'ns ha transmès la idea que són de fora: romanesos, equatorians, colombians, nigerians... Però, en realitat, com demostra Mabel Lozano al seu llibre i al seu documental El proxeneta. Paso corto, mala leche, els grans criminals són autòctons i són considerats respectables empresaris de la nit. Aquests mafiosos compren al poble no amb amenaces sinó patrocinant equips de futbol, ​​sent mecenes d'alguna obra municipal... Hi ha poblacions on les economies giren al voltant del puticlub que hi ha al costat. Davant dels proxenetes, el gran repte és dir-los el que són: criminals.

I, tornant a les dones explotades, quines conseqüències té la prostitució per a la salut física i mental?

En cas de sobreviure? Perquè moltes dones acaben assassinades, principalment per puters, i d'altres se suïciden. Entre les que sobrevivim, potser no hi ha recuperació psicològica. Ingeborg Kraus, doctora alemanya experta en psicologia i trauma, ha descobert que les supervivents de prostitució desenvolupen el doble d'estrès posttraumàtic que els veterans de guerra. És una destrucció absoluta perquè toca al més íntim de l'ésser humà; el teu propi cos és el camp de batalla. I el braç executor són els puters. Per això la demanda de prohibir que els homes tinguin accés al cos de les dones a canvi d'un bitllet: es tracta de la salut de les dones.

Per què hi ha polèmica al voltant de la idea de l'abolicionisme?

S'està generant un debat fals perquè en realitat no són dues postures en pols oposats. Abolir la prostitució no és allò oposat a regular. Abolir és una forma de regular a favor dels drets humans i d'una societat de veritat democràtica per a totes les dones. El que han fet bé els proxenetes és que no apareixen en tota la jugada; han fet que sembli una cosa entre dones, una baralla entre les unes i les altres.

Com ha incidit la quarta onada feminista en la sensibilització pel que fa al tema de la prostitució?

Com ha posat al centre la lluita contra la violència sexual a través del moviment me too, el cas de la violació als sanfermines o el moviment Ni una menos a Argentina, és impossible no parlar de la pornografia i la prostitució. Rosa Cobo diu que cada onada s'ha anat construint sobre l'anterior: les reivindicacions d'ara no s'haurien pogut plantejar fa dos-cents anys quan el principal era poder estudiar o votar. Arribats a aquest punt, la propera lluita serà contra les agressions sexuals a la infància; és el curs lògic de la nostra lluita.

Quina legislació creu que hauríem de tenir? El model nòrdic li sembla un bon exemple?

La llei de Suècia va ser aprovada el 1999, quan la indústria de l'explotació sexual no era tan present allà com la tenim aquí i ara. El model que més s'ajusta a la realitat que tenim és el francès. Van aconseguir una legislació abolicionista el 2006 i estan lluitant perquè s'implementi i es doti de pressupost, ja que un paper signat no canvia la realitat però et dona l'eina per exigir-ho. La llei francesa es basa en tres eixos: garantir drets a les dones com ara accés a un ajut econòmic, formació, teràpia, habitatge, treball, etc.; un canvi en el codi penal per perseguir totes les formes de proxenetisme; i perseguir el demandant o prostituïdor. I invertir moltíssim en la formació; no només en l'àmbit educatiu sinó també professionals dels cossos de l'estat, de l'àmbit de la salut, etc. Si tens una llei però qui l'ha d'aplicar no sap com interpretar-la, el procés es fa molt llarg.

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

• Salut i benestar
• Reducció de les desigualtats