“L’Autònoma l’he viscuda al 100%”

Ornella Lon Kan i Alexandrina Rusu

Entrevista a Ornella Lon Kan i Alexandrina Rusu, recent titulades en el doble grau d’ADE + Dret.

18/07/2019

El 28 de juny va ser un dia molt especial per l’Ornella Lon Kan i l’Alexandrina Rusu, acompanyades per les seves famílies i els seus companys d’estudis durant sis anys, van celebrar l’acte de graduació de la promoció 2019 del doble grau d’ADE + Dret. I es convertien així, en alumni de la UAB.

Parlem amb les dues en un moment vital clau. Ens expliquen què ha significat per elles estudiar a la UAB i aconseguir titular-se en un doble grau, i com encaren el futur professional.


Us acabeu de titular en el doble grau en ADE+Dret, en primer lloc, enhorabona! Viatjant sis anys enrere, perquè vau escollir aquets estudis? I perquè a la UAB?
Ornella (O) – Vaig escollir el doble grau sobretot per les sortides professionals. Primer anava directa cap a Administració d’Empreses, però sempre m’havia cridat l’atenció el tema de defensa dels drets de les persones, i a més, pel fet de ser part d’una família monoparental, m’interessaven els drets del nens. La UAB era a prop de casa i era en horari de matí, i em permetia treballar per les tardes. 
Alexandrina (A) - El meu cas va ser una mica diferent. Jo vaig fer el batxillerat científic i tenia la intenció de fer Odontologia o Medicina, no vaig poder entrar per nota de tall però com tampoc era una cosa molt vocacional vaig decidir fer un any d’ADE, durant aquest primer curs, vaig fer una assignatura de dret, em va encantar i és quan vaig decidir fer ADE i Dret. Tinc més vocació pel Dret, però vull tenir també aquesta visió d’empresa, sobretot si m’hi vull dedicar en l’àmbit del dret mercantil o fiscal. Jo sóc de Tremp, vaig escollir la UAB perquè a segon de batxillerat vam visitar la Facultat de Lletres de la UAB i em van encantar totes les instal·lacions d’un campus universitari, la vila universitària..., i després, el segon motiu és el prestigi de l’Autònoma, que crec que és una de les millors universitats a nivell de l’Estat espanyol. Aquesta combinació de prestigi i de campus, va fer decidir-me.

En sis anys hi ha temps per tot. Expliqueu algun moment complicat i algun de gratificant durant la carrera.
O - En el meu cas, un moment dur va ser a segon quan compaginar una feina amb els estudis em resultava difícil, perquè passes d’un nivell de batxillerat, a un volum de matèria molt més extens. Havia de canviar el xip i dedicar molt més marge de temps a l’estudi, i vaig dubtar una mica de poder realment compaginar un doble grau amb la feina, em vaig plantejar deixar una de les dues carreres, però al final vaig decidir seguir.
A - En el cas del nostre grau, els horaris encara estan prou bé, tens la possibilitat de compaginar els estudis amb la feina. Vam estar parlant amb companys d’altres universitats, i els seus horaris no ho permeten tan fàcilment. 
O- El moment més gratificant han sigut les entregues dels dos Treballs de Final de Grau (TFG), per la exigència dels tutors, i perquè els resultats obtinguts demostren la càrrega de feina i la teva implicació. 
A-Totalment d’acord. Jo recordo perfectament el matí següent d’haver entregat el treball de Dret, sentia una gran satisfacció personal. 

Alexandrina, tu vas viure els primers anys a la Vila universitària, com va ser l’experiència?
A-Va ser una molt bona experiència perquè com a estudiant de primer arribes una mica descol·locat, i a la Vila tens tots els serveis, la tens al costat de la teva facultat, coneixes un munt de gent, coneixes estudiants d’Erasmus, en aquest sentit molt bé. 

Com ha sigut la vostra experiència a la UAB? Com la valoreu?
O- Hem tingut professors molt inspiradors, que realment connectes amb ells, i valores el que t’estan ensenyant, són els professors que senten i et transmeten el que saben, fins i tot, quan són assignatures que potser a primera vista, són avorrides. La veritat que valoro molt el fet de hi hagi docents així a la Autònoma. 
I després també valoro molt positivament les diverses activitats que es fan al Campus. Vaig conèixer gent de diverses carreres a una activitat de balls llatins, que vaig fer durant dos anys als migdies i la veritat, que estava encantada. Això et permet conèixer gent de camps diferents als teus i alhora desconnectar, perquè si estudies i treballes, a vegades acabes col·lapsat. 
A-Jo l’Autònoma la he viscut al 100%. A part de viure aquí al Campus, vaig estar implicada en temes de representació estudiantil. També, vaig tenir la sort de tenir una beca de col·laboració amb la Unitat de Dinamització Comunitària, que em va permetre seguir amb el doble grau i treballar alhora. La UAB m’ha permès implicar-me en mil projectes, fer un voluntariat durant uns quants anys a la Fundació Autònoma Solidària, al programa CROMA 2.0., un programa per infants d’entre 10 i 12 anys que tenen dificultats escolars o en la integració al grup. La UAB és una universitat molt avançada en drets socials, per exemple, el programa #UABrefugi per l’acollida de persones en cerca de refugi. Tens molts instruments per implicar-te com a estudiant. 

Com ha sigut la teva implicació en la representació estudiantil, Alexandrina? 
A-Vaig implicar-me al principi com a delegada de curs, a partir d’aquí ja t’impliques al Consell d’Estudiants, al Claustre, a les comissions delegades del Consell de Govern i a diferents òrgans de la universitat. I em vaig presentar a càrrecs com el de presidenta del Consell d’Estudiants de la Facultat de Dret. El nostre objectiu és sens dubte la defensa dels drets dels estudiants i la millora de la qualitat del sistema universitari, que només es pot aconseguir amb la implicació dels representants de tota la nostra comunitat. En el context de l’any dedicat a la salut mental sense estigmes a la UAB vam proposar un protocol a seguir pels estudiants amb problemàtiques de salut mental. D’altra banda, vam presentar una moció al claustre de baixada dels preus públics i una moció pel que fa a l’avaluació continua, perquè fins aquell moment un examen podia arribar a contar fins a un 90%, i enteníem que no es podia considerar avaluació contínua.

Com us vau sentir el dia que vau aprovar l’últim examen?
O-No m’ho creia al principi, perquè l’últim examen era tipus test i no sabia com havia anat realment, però al final van ser bones notícies i et preguntes: ja està? En un primer moment no t’ho creus que s’hagi acabat, ja que l’últim semestre sembla que no acabi mai, perquè si els TFG van bé, has de presentar-los a tribunal o fer un pòster, i encara que sigui més feina, ho vols fer per acabar de sentir-te realitzada. La sensació és d’estar molt feliç i pensar: ho he aconseguit!
A-Jo és que encara no m’ho crec. He acabat, però són tants anys, estem en aquesta bombolla i costa una mica canviar de xip i començar una nova etapa. Però va ser sens dubte una sensació de felicitat i de cert alliberament. 

Com va ser l’acte de graduació? I què va significar per vosaltres?
A-Amb l’Ornella formàvem part de la comissió que ho va organitzar i era un sentiment doble, perquè t’estàs graduant però alhora has d’estar pendent de que tot surti correctament. Va ser molt emocionant, i vaig tenir l’honor de fer el discurs, amb la companya codelegada, vaig haver-me de controlar per no plorar davant de 300 persones. Sobretot vaig agrair a la família perquè estic seguríssima que sense el suport que ens donen, molt difícilment podríem arribar fins aquí. Sobretot en el meu cas, que els meus pares van haver de fer un esforç econòmic enorme perquè pogués estar aquí, i vaig considerar molt important, donar-los aquest reconeixement. I també als amics que fem durant la carrera, hem fet els millors viatges, les millors festes, i ens hem acompanyat en els moments crítics. 
O-Va ser molt emotiu. Des de la comissió vam preparar un muntatge i cada vegada que sortia una persona a posar-se la banda de titulat, apareixia en pantalla la seva foto de petit i la foto de l’orla. I també és molt important tenir els familiar i amics, perquè és una felicitat pròpia, però que vols compartir amb les persones que t’han acompanyat durant aquests sis anys durs.

Quins són els vostres plans de futur?
A-En el meu cas, com la part de Dret és la més vocacional, faré un màster en Advocacia a la UAB, i ho compaginaré amb alguna feina i després voldria fer alguna especialització en un àmbit concret amb un postgrau o un altre màster. 
O-Jo a curt termini també vull fer el màster d’advocacia en el meu cas estic a l’espera que la UPF accepti la meva sol·licitud i m’agradaria poder especialitzar-me en temes digitals, m’encanta el tema de programació i m’agradaria especialitzar-me amb un màster de Dret Digital o sinó, encaminar-me cap a una part de Dret Civil, de contractes o la part de patents i marques. Aquesta seria la meva finalitat a llarg termini.

Us sentiu preparades per entrar al món laboral, teniu les eines i el coneixement?
O-Crec que sí, la setmana passada vaig tenir una entrevista per una consultoria bastant important i em vaig sentir molt còmoda amb les preguntes.
A-Jo la setmana passada també vaig tenir una entrevista i vaig tenir la mateixa sensació. Ara afrontem les entrevistes diferent, perquè ja som titulats en ADE i Dret. Però a vegades, tinc sentiments trobats, sempre he estat molt segura del que vull fer i del meu futur professional, però ara quan estàs tant a prop d’aconseguir el teu somni, en el meu cas és quan em sorgeixen més dubtes. De si és el que realment vull fer, de si trobaré la feina que vull. Ara et trobes amb aquesta realitat, comences a aterrar, i són les vivències que tinc ara mateix. Per un costat, seguretat en mi mateixa i contenta d’haver arribat fins aquí, però per una altra, certa inquietud.

Què enyorareu més del Campus? I quan creieu que hi tornareu, sobretot en el teu cas, Ornella?
O-Jo crec que les facilitats que t’ofereix, poder fer pràctiques, tenir a l’abast serveis com el SAF, estudiar idiomes, tenir-ho tot aquí, t’ofereix moltíssimes possibilitats. Jo hi tornaré segur, la veritat és que hi ha professors amb qui m’agradaria molt seguir en contacte, ja ho he parlat amb alguns.
A-Sí, hi ha alguns a qui agafes afecte i els tens tant de respecte professional, que no vols perdre aquest vincle. Jo segueixo a la UAB amb el màster, però quan surti m’agradaria seguir mantenint aquest contacte i fer visites a la UAB.

Què espereu d’Alumni UAB, la xarxa de persones titulades a la UAB?
A-Seguir mantenint un vincle amb la meva universitat, fer trobades amb els meus companys, que em permetin fer una mica de networking, conèixer gent del meu àmbit per compartir coses, mai saps on pot sorgir una idea per un projecte i crec que és un espai ideal en aquest sentit. Les expectatives són aquestes, a part de poder gaudir també de serveis que ofereix el campus, per exemple, la biblioteca, que crec que és un punt bastant important.
O-A mi m’encantaria fer trobades i també que s’hi impliquessin els professors, perquè aquest retrobament i sentit de pertinença a l’Autònoma és molt important per enfortir aquest vincle. I també alhora, m’agradaria un programa de mentoratge, on cadascú pugui escollir per especialització, i tenir una guia. En el meu cas, no tinc cap referent familiar que hagi estudiat Dret i al principi vas molt perduda fins que trobes algú que et pot guiar i si t’ofereixen un servei per resoldre dubtes sobre com t’has de desenvolupar com a professional, crec que seria molt important.
 

 

Notícies relacionades

Maria Prats i Bengonya Sáez

El Mínor en Estudis de Gènere, distingit per la Generalitat

El Mínor en Estudis de Gènere -un itinerari de matèries específic de la UAB- ha estat distingit amb una menció M. Encarna Sanahuja Yll -que s'atorga per primera vegada, en el marc dels Premis Jaume Vicens Vives- per reconèixer l'excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària.

Totes les notícies