Impulsen una tecnologia per facilitar la venda d'art digital i protegir-ne l'autoria amb bitcoins

16/12/2019

Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha definit una tecnologia per a protegir l'autoria d'obres digitals —com ara cançons o pel·lícules— i facilitar-ne la compra i la venda gràcies al bitcoin, la primera moneda virtual descentralitzada del món. Una tecnologia basada en criptografia, la ciència que crea xifres o codis per a mantenir continguts com a confidencials, però que també permet signar documents digitalment, assegurant-ne la integritat i l'autenticació, propietats clau de les criptomonedes. La proposta dels investigadors impedeix la còpia il·legítima d'obres digitals i proporciona seguretat a les operacions entre compradors i venedors, sense necessitat d'intermediaris.

Democratitzar el mercat de l'art

Cristina Pérez-Solà, investigadora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, juntament amb Jordi Herrera, investigador del Departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB, han desenvolupat la tecnologia BArt, tal com s'ha publicat en la revista científica Concurrency and Computation: Practice and Experience.

Es tracta d'una «capa per sobre de la tecnologia de bitcoin, que n'aprofita tots els avantatges, com ara el funcionament basat en un registre comptable distribuït, públic i transparent, en què totes les transaccions són públiques», apunta Pérez-Solà. A més, BArt proporciona traçabilitat, ja que els artistes poden fer un seguiment de les seves obres d'art, i seguretat, perquè els propietaris dels actius poden demostrar criptogràficament la seva propietat i així fer pràcticament impossible la suplantació. Una altra de les seves fortaleses és evitar la censura, ja que «tecnològicament no hi ha cap manera de prohibir les obres ni d'evitar les transaccions entre artistes i compradors», puntualitza la investigadora de la UOC.

La tecnologia també destaca per la seva descentralització, ja que no hi ha cap autoritat central encarregada del sistema, com podrien ser els bancs en el cas d'operacions amb divises. Aquesta característica, segons els investigadors, ajuda a «democratitzar el mercat de l'art, atès que el sistema proposat pot ser útil tant per a artistes consolidats com per als emergents per a comercialitzar les seves obres, perquè no és necessari cap intermediari per a la distribució o la comercialització».

Funcionament

«Creem tokens —nom que reben els actius digitals desenvolupats a Bitcoin— que representen drets sobre obres d'art, però podrien aplicar-se a qualsevol contingut digital, com ara cançons o pel·lícules. Els autors atorguen un valor als drets sobre una determinada obra en bitcoins», detalla Cristina Pérez-Solà. «La tecnologia emprada, blockchain, permet fer les operacions de compra i venda sense tercers, per exemple, distribuïdors, que es puguin quedar amb una part dels beneficis», afegeix. BArt permet intercanviar els drets per bitcoins per a poder comercialitzar-los i protegeix les obres digitals, de manera que es pot demostrar amb claredat qui n'és el propietari. A més, pel que fa a la censura, en ser un sistema molt distribuït i descentralitzat, «és molt difícil que una productora, o fins i tot una autoritat d'un estat, si no li agrada, pugui evitar-ne la venda», relata la investigadora de la UOC.

Els autors poden vendre les seves obres, o fins i tot còpies o visualitzacions que, en definitiva, se'n puguin fer. La tecnologia definida per la UOC i la UAB «funciona com una capa per sobre de la tecnologia de bitcoin. És un cas similar al que significa internet, que representa una capa a sobre de la qual funcionen altres aplicacions, com ara els webs o la telefonia per IP (VoIP)», explica Cristina Pérez-Sola. Els investigadors han dissenyat un protocol que aprofita la infraestructura existent, amb les propietats criptogràfiques i els seus avantatges. «És a dir, no hem dissenyat un sistema diferent inspirat en bitcoin, sinó que l'integrem. Hem detectat altres solucions que proposen alternatives similars, però no estan prou madures, per exemple, no faciliten la compra o no defineixen com evitar la censura», detalla la investigadora.

La tecnologia BArt fa servir un coixinet (hash) com a identificador únic dels continguts digitals per a incloure'ls en transaccions de cadena de blocs de bitcoin amb un format concret que especifica el protocol codefinit per les universitats. Els usuaris només necessiten disposar d'un moneder (wallet) de bitcoins i d'un programari estàndard d'interacció que es fa servir per a operar-hi, fent i rebent transferències, que caldrà adaptar per a interpretar el protocol. La tecnologia planteja fer servir representacions d'actius (assets) i intercanvis d'actius digitals (tokens) a sobre de bitcoin, gràcies a uns protocols coneguts com a monedes de colors (colored coins), mètodes per a associar actius del món real amb adreces a la xarxa bitcoin, com ara un objecte o una obra digital. BArt aprofita les monedes de colors i hi atorga un significat especial per a poder identificar les transaccions concretes, gràcies a la implementació dels moneders que determina el protocol creat. «Codifiquem les transaccions d'una determinada manera perquè tots els actors siguin beneficiats. I, quan algú compra, adquireix la clau per a desxifrar els continguts, que es poden visualitzar descarregant-la i combinant-la amb el contingut en qüestió», explica Pérez-Solà.

El secret de bitcoin

No és casualitat que el convertidor de moneda de Google Finance ofereixi entre les seves divises el bitcoin. Creada per un autor amb el pseudònim Satoshi Nakamoto, la pionera de les criptodivises aquest 2019 ha fet deu anys. Actualment hi ha més de 18 milions de bitcoins minats en el món i la seva cotització, tot i que ha viscut temps molts més pròspers —el desembre del 2017 va tocar sostre amb un canvi de 17.000 euros per bitcoin—, està per sobre de 7.000 euros. L'any 2010 va tenir lloc la primera transacció de 10.000 bitcoins per simplement una pizza, ja que el canvi només era d'uns pocs centaus de dòlar.

El bitcoin va néixer per a poder transferir diners entre persones des de qualsevol lloc del món sense la necessitat d'un tercer —com ara un banc—, de manera anònima, segura i en temps real. Per a operar amb bitcoins, qualsevol persona pot crear un moneder electrònic: de fet, hi ha més de 10 milions d'usuaris. Les comissions per les transaccions són molt baixes —de mitjana uns 25 cèntims d'euro—, no es poden cancel·lar les transferències i els usuaris són els únics que tenen control sobre els seus diners. No hi ha cap persona, institució, empresa o govern que controli el bitcoin, ja que aquesta supervisió de les transferències recau en els milers de programadors, que duen a terme el que es coneix com a mineria. Es calcula que cada 10 minuts un bloc de transaccions és minat i que es reparteixen els beneficis d'aquesta acció entre els miners participants que s'han ocupat de la verificació per mitjà de càlculs computacionals. El sistema està preparat perquè, d'aquí a un segle, l'any 2140, hi hagi 21 milions de bitcoins en circulació i no se'n puguin minar més.  

El bitcoin funciona gràcies a la tecnologia anomenada de cadena de blocs (blockchain), una base de dades distribuïda que s'articula com un gran registre per a anotar transaccions o dades ordenades en el temps que s'emmagatzemen de manera segura i sense mediadors. El sistema permet guardar una còpia de les dades i els detalls de cada transacció, de manera que els blocs de cadascuna s'enllacen com baules d'una cadena amb la garantia que no són manipulables: no es poden ni esborrar ni modificar.

Article de referència

Pérez-Solà, C.; Herrera-Joancomartí, J. BArt: Trading digital contents through digital assets. Concurrency and Computation: Practice and Experience. DOI: https://doi.org/10.1002/cpe.5490